VALÈNCIA, 15 (EUROPA PRESS)
La Mesa de Les Corts ha decidit no admetre a tràmit la iniciativa legislativa popular (ILP) presentada per l’entitat Solidaritat Catalana per la Independència per a reconèixer «el dret d’autodeterminació del País Valencià com a expressió de la voluntat democràtica i lliure del seu poble».
Segons ha anunciat la presidenta del parlament valencià, Llanos Massó, esta decisió es basa en un informe dels lletrats de la càmera que conclou que la ILP «simple i planament excedix les competències del que es pot demanar a una iniciativa legislativa popular».
«Ací s’està demanant modificar la sobirania nacional, quan la sobirania nacional residix en el poble espanyol i, per tant, unes Corts autonòmiques no poden modificar esta sobirania nacional», ha manifestat Massó (Vox) en declaracions als mitjans després de la reunió de la Mesa.
A partir d’ara, la presidenta de Les Corts ha explicat que «es per a la iniciativa legislativa» i «els promotors poden recórrer, estan en el seu dret». A més, ha precisat que encara no s’havia iniciat la recollida de signatures d’esta ILP perquè primer ha d’admetre-la a tràmit la Mesa
Preguntada per si problema està en la nomenclatura de País Valencià, ha remarcat que la ILP «entra en competències que les Corts no poden regular». «Les Corts autonòmiques no poden regular la sobirania nacional, no poden regular l’ordenament territorial; per tant, no és competència d’estes Corts», ha abundat.
«De fet, en la llei que regula les iniciatives legislatives populars està clarament detallat què és el que no pot ser objecte d’una iniciativa legislativa popular, i entre ells està tot allò que no és competència de les Corts valencianes», ha reiterat.
La presidenta ha volgut destacar que «ací veiem la diferència entre una càmera presidida en este cas per partits constitucionalistes, presidida per Vox, i el que ha succeït en altres càmeres en les quals s’han tramitat iniciatives legislatives exactament iguals malgrat el criteri en contra del Tribunal Constitucional i dels lletrats de la Càmera».
En esta línia, com ja va declarar fa dos setmanes, ha subratllat: «Mentre jo estiga presidint estes Corts, per descomptat no es va a votar la independència de cap part del territori nacional». «Per descomptat, jo estava convençuda que això no es podia votar a Les Corts valencianes i l’informe dels lletrats m’ha donat la raó», s’ha congratulat.
«INTRÍNSECAMENT LLIGADA ALS PAÏSOS CATALANS»
La ILP, registrada el passat 3 d’octubre a Les Corts, argumenta que el «País Valencià ha forjat la seua identitat nacional al llarg dels segles» i subratlla que la seua història «està intrínsecament lligada a la dels altres territoris que conformen els ‘Països Catalans’, en una relació de fraternitat, intercanvi i solidaritat». «Les terres valencianes, junt amb les del Principat de Catalunya i les Illes Balears, han compartit lluites comunes, creant vincles nacionals entre els seus habitants», afirma.
A més, assenyala que el valencià, «com part integrant de la llengua catalana, ha sigut testimoni de la riquesa i la diversitat de la nació comuna, constituint un element fonamental de cohesió i identitat per a tots els seus parlants», i exposa que la «intercomprensión entre les diverses variants de la llengua catalana ha sigut sempre una realitat, contribuint a la unitat cultural i lingüística d’este espai compartit».
No obstant això, lamenta que la «pertinença del País Valencià a l’Estat espanyol li ha portat a una profunda crisi moral, cultural, econòmica, institucional i d’identitat» i advertix que l’autonomisme «condemna el país a l’extinció». «La relació amb Espanya no és fruit d’un pacte entre iguals sinó d’una situació de dominació per la força», censura.
En este punt, avisa: «Davant d’una Espanya decidida, com sempre, a uniformitzar i assimilar altres nacions, qualsevol temptativa federal, de recuperació estatutària, o de concert econòmic representa una fantasia irrealitzable, una aventura irresponsable perquè depèn de la voluntat dels espanyols». Per tot això, considera que «només l’autodeterminació és viable, perquè depèn exclusivament de la voluntat majoritària del poble valencià».
I afig: «Només queda la submissió a l’acte de força espanyol i resignar-se a ser una mera regió espanyola o, per una altra, acollir-se a la legalitat internacional per a invocar el dret d’autodeterminació».
La proposició de llei insta a Les Corts a reconèixer «el dret d’autodeterminació com un dret inalienable dels pobles» i a utilitzar «tots els instruments jurídics i polítics necessaris perquè el poble valencià puga exercir el dret a determinar lliurement el seu futur».
A més, en el seu articulat, proposa que la càmera autonòmica reconega així mateix «la legitimitat i el resultat del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 celebrat al Principat de Catalunya i, amb l’objectiu de constituir la República Catalana com a estat independent, la Declaració d’Independència del 27 d’octubre».
