10.3 C
València
Dilluns, 22 desembre, 2025

Analitzen com Sanitat va maquillar les dades negatives del COVID al confinament

 

Tot i que la desconfiança en les dades oficials facilitades, la incertesa i sobretot el fantasma constant que a la ciutadania no els estava arribant “tota la veritat” va ser i ha estat una constant des que es va iniciar la pandèmia, ara, és un estudi dels professors Joaquín Aguar i Guillermo López, investigadors del grup Mediaflows.

LOTERÍA DE NAVIDAD

Comprueba tu décimo (premios provisionales)

Información provisional ofrecida por SELAE. Los premios definitivos se confirmarán con el listado oficial.

Este grup està vinculat a la Universitat de València, el qual conclou que les comunicacions que va realitzar la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública entre els mesos de febrer i juny de l’any 2020 va utilitzar una “estratègia de comunicació institucional que buscava ressaltar els elements positius i tacar els negatius”.

Segons expliquen, este treball, publicat a la revista ‘Dígitos‘, ha estudiat cent notes de premsa emeses per la Conselleria de Sanitat des del 27 de febrer fins al 8 de juny de 2020 -en els mesos de confinament estricte a l’inici de la pandèmia-.

La investigació conclou que, si bé la Conselleria no va amagar les dades més rellevants, sí que els “va ocultar a simple vista” en les notes de premsa -al no destacar-los- i que els termes que podien referir a aspectes negatius -com “UCI”, “morts” o “residències” – només es van utilitzar quan van poder fer-ho per destacar-los de forma positiva.

Els investigadors del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació observen que en els titulars durant els dos primers mesos de la pandèmia les paraules que més van aparéixer van ser “altes” i “positius”, mentre que en els mesos de maig i juny ho van ser els termes “morts”, “contagis”,”UCI” i “residències”, però sempre en sentit positiu. En els subtítols van trobar de forma reiterada els termes “positius” i “altes”.

Preguntes esquivades i evidències negades

 

Els investigadors troben especialment rellevant que, en un moment en què cada dia hi havia un gran volum de morts, en les notes de premsa només aparegués el terme “morts” en els títols i subtítols tres dies al març, un al maig i que comencés a aparéixer a finals de maig per ressaltar l’absència de morts a la Comunitat a causa de la COVID-19. Una cosa similar va ocórrer també amb les morts a les residències de gent gran.

Destaca, també, que les dades de morts foren proporcionats de forma acumulada per la Conselleria, el que va provocar que en les primeres setmanes de confinament domiciliari estricte – amb periodistes teletreballant i sota la pressió dels ERTO – alguns mitjans no s’adonaren de quines eren les xifres reals de morts diaris, tot i que este problema es va solucionar ràpidament.

De fet, en les compareixences diàries de la consellera Barceló, este mitjà, València Diari, com tants altres molts, va poder constatar en més d’una ocasió com moltes evidències respecte a dades objectives facilitades per sanitaris en primera línia, denúncies de manca d’EPI i 1 infinitat d’elements contrastats periodísticament eren eludits o negats per les mateixes fonts oficials que o bé desestimaven contestar o remetien al gabinet de premsa i comunicació amb el qual en moltes ocasions era impossible contactar donada la saturació d’interrogants pendents no resolts en estes compareixences que s’havien generat i als quals la premsa no rebia resposta.

Paraules clau

 

Per afrontar esta investigació, els investigadors de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació van aplicar una metodologia d’anàlisi de contingut dels titulars i els subtítols i una anàlisi del discurs que va tenir en consideració la resta de les notes de premsa amb l’evolució de la situació sanitària de cada moment. Per realitzar l’anàlisi de contingut, els investigadors van buscar set termes que van considerar rellevants per al moment: “morts”, “positius”, “contagis”, “altes”, “ingressos”, “UCI” i “residències”.

Últimes notícies

Luis Castro, primer portugués en el Llevant i onzé tècnic estranger

Luis Castro és el nou tècnic del Llevant fins a juny de 2027. És el primer portugués en la banqueta granota i l'onzé entrenador estranger en la història del club.

El 61.366 deixa 60.000 euros a Gandia com a quint premi de la Loteria de Nadal

El 61.366, un dels quints premis de la Loteria de Nadal, ha deixat 60.000 euros a Gandia amb deu dècims venuts en l'administració 10 del passeig de Germanies. La major part del número s'ha quedat a Madrid, amb 188 sèries.

Emergències activa la Situació 0 per nevades a La Pobla de Benifassà

Emergències ha activat la Situació 0 per nevades a La Pobla de Benifassà per a netejar viàries i assegurar accessos. Aemet preveu gelades i pujada de la cota el dimarts.

Martim Net: no ens posem límits i hem de seguir així

Martim Net va afirmar que l'Elx no es posa límits després de véncer al Raig i va demanar mantindre el nivell la resta del curs. El lusità va reclamar millorar com a visitant.

El 90.693 deixa 11,95 milions del tercer premi en la Comunitat Valenciana, amb Alacant al capdavant

El 90.693 ha repartit 11.950.000 euros del tercer premi en la Comunitat Valenciana, amb 20 sèries a Alacant i sèries i dècims a Alzira, Gandia i Manises. També han caigut dècims a Torrevieja, Alaquàs, Benissanó, Mislata, Benidorm i Onil.

El tercer premi 90.693 deixa 11,95 milions en la Comunitat Valenciana, 10 a Alacant

El 90.693 ha repartit 11.950.000 euros en la Comunitat Valenciana. L'administració 30 d'Alacant ha venut 20 sèries i concentra 10 milions.

Un despatx de la Platja de Sant Joan embene 10 milions del tercer premi 90.693

L'administració número 30 d'Alacant, en el centre comercial Garden, ha venut 20 sèries del 90.693, tercer premi, i ha repartit 10 milions. El número ha sigut cantat a les 11.13 pels xiquets Aurora i Armín Rodríguez Osorio.

El tercer quint, 77.715, deixa 2,34 milions amb la majoria a Elda

Un despatx d'Elda ha venut 38 sèries del 77.715 i concentra la major part del premi. Altres 10 dècims han caigut a Manises, Alaquàs, Benidorm, Orihuela, Torrevieja i Xirivella.