El president de l’Associació de Damnificats per la dana Horta Sud València, Christian Lesaec, ha assegurat que els representants del col·lectiu que van acudir al funeral d’Estat es van sentir abrigallats i creuen que el balanç de l’acte va ser positiu. El cerimonial, concebut com a homenatge a les víctimes, va funcionar per a molts com un espai d’acompanyament i reconeixement públic.
Segons va relatar, a l’inici va haver-hi familiars de víctimes mortals que rebutjaven assistir perquè ja havien acomiadat als seus sers estimats. Amb l’avanç dels preparatius, part d’ells va reconsiderar la seua postura en percebre que la cerimònia podia oferir-los un marc comú per a compartir el dol i rebre suport de la comunitat.
‘Tenim associats que són familiars de víctimes mortals i quan es va començar a preparar este funeral molt pocs volien acudir. Ens deien que ja havien enterrat als seus sers estimats, però posteriorment van canviar d’opinió‘, ha assenyalat Lesaec en roda de premsa. ‘Va haver-hi una persona que em va dir que estava particularment preocupada per si se li acostava (el president de la Generalitat) Carlos Mazón, això li provocava una certa ànsia i em preguntava si jo estava segur que no aniria. Li vaig dir que esperava que almenys tinguera el bon juí de no acostar-se’, ha explicat.
Del recel a l’acompanyament
Lesaec ha afegit que quan des de l’associació van haver de proposar a dos persones per a parlar amb el rei durant el funeral d’Estat, aquell home que dubtava va acceptar l’encàrrec, una decisió que, al seu juí, simbolitza el canvi d’ànim viscut per alguns assistents: ‘i de fet va ser un dels quals va parlar amb ell ahir’.
Sobre la resta d’associats que van acudir, el president ha explicat que li van traslladar valoracions en la mateixa línia: ‘va ser emotiu, que els va agradar la música i les lectures dels altres participants, que es van sentir molt identificats’.
‘També en pau amb si mateixos, perquè van tindre la sensació de poder tancar un capítol. Uns altres em van comentar que, a l’eixida del funeral, els van fer un cercle, els van aplaudir i els van dir que no estaven sols’, ha conclòs.
Els testimoniatges recaptats apunten al fet que la litúrgia i els gestos de l’acte van servir per a articular el dol en comú i validar el sofriment de les famílies. Per a alguns, la conversa amb les institucions va representar una escolta directa; per a uns altres, l’aplaudiment a l’eixida va reforçar la idea de comunitat. En conjunt, creuen que l’acte va ser més que un homenatge: va oferir un marc compartit per a transitar el dolor i, en molts casos, començar a tancar una etapa.
