La ministra de Ciència, Innovació i Universitats i secretària general del PSPV-PSOE, Diana Morant, va afirmar que el Govern d’Espanya continuarà defenent la memòria democràtica enfront dels negacionistes i els governs que, segons va assenyalar, neguen eixa memòria i intenten tirar avant lleis destinades a blanquejar el franquisme. La responsable del departament va emmarcar esta defensa com una obligació política i ètica lligada a la pròpia qualitat de la democràcia.
Morant va realitzar estes declaracions durant la seua visita a l’exposició Roses de Paterna, una mostra impulsada per l’Ajuntament d’esta localitat i comissariada per la fotoperiodista Eva Máñez. L’exposició se centra en la recuperació i dignificació de la memòria de 20 dones afusellades durant la dictadura franquista en la paredassa de Paterna, espai de forta càrrega simbòlica pel seu ús sistemàtic com a lloc d’execucions després de la Guerra Civil.
La ministra va subratllar que l’objectiu de la iniciativa és rescatar de l’oblit i de la invisibilitat a estes dones. Va explicar que es repetien els seus noms i cognoms per a retornar-los identitat i presència pública, insistint que havien sigut doblement invisibilitzades: per haver sigut víctimes de la repressió franquista i, a més, per ser dones en un context històric en el qual el protagonisme i el relat se centraven quasi exclusivament en els hòmens.
Segons va explicar, en l’imaginari col·lectiu sempre apareixen primer les figures masculines: soldats, militants en primera línia o responsables sindicals. No obstant això, va recordar que també va haver-hi moltes dones que van defendre la llibertat i els drets democràtics que hui es consideren bàsics. En el cas de les valencianes evocades en la mostra, van ser represaliades fins a la mort precisament per sostindre eixos ideals o per estar vinculades a entorns socials i polítics perseguits.
Morant va defendre que esta tasca de recuperació de la memòria no es limita a un exercici simbòlic, sinó que forma part del que va definir com un tema de pura democràcia. Va insistir que no pararan en el treball de recordar i reparar a les víctimes del franquisme, de la guerra, del colp d’estat i de la dictadura. Al seu juí, mantindre viva eixa memòria contribuïx a explicar com es va arribar a la vulneració massiva de drets i per què hui resulta imprescindible preservar les garanties democràtiques.
Roses de Paterna, una mostra per a posar rostre a les víctimes
Entre 1939 i 1957, un total de 2.238 persones van ser executades en la paredassa de Paterna, al costat del cementeri municipal. L’exposició arreplega, dins d’eixe context de violència i repressió, la història concreta d’un grup de 19 dones, segons la documentació recopilada en la mostra, procedents de diferents municipis de la Comunitat Valenciana i d’altres zones d’Espanya. La selecció permet il·lustrar com la repressió va aconseguir a perfils molt diversos de dones, més enllà dels estereotips sobre la militància política.
Es tracta de dones d’entre 21 i 65 anys, amb ocupacions variades: modistes, sindicalistes, treballadores de la taronja, infermeres, regidores o mestresses de casa. Moltes d’elles eren mares i sostenien a les seues famílies, per la qual cosa la seua execució va tindre un impacte directe sobre fills i afins. Este detall permet entendre que la repressió no sols eliminava a opositors, sinó que desestructurava comunitats senceres i deixava una petjada de dolor prolongada en el temps.
La mostra, que pot visitar-se a la Casa de la Dona de Paterna fins al 30 d’abril, reunix fotografies de processos d’exhumació i objectes personals recuperats de les fosses comunes. Entre eixos objectes apareixen elements quotidians com a ganxos del pèl, sabates de taló o peces íntimes conservades durant dècades sota terra. Estes restes materials ajuden a humanitzar a les víctimes i a connectar amb la seua vida diària, més enllà de la xifra global de represaliats.
A més, l’exposició incorpora documentació d’arxiu que permet reconstruir les trajectòries vitals d’estes dones: sumaris judicials, cartes i documents oficials en els quals figurava la paraula executada. Tot este material contribuïx a posar rostre a les víctimes i a comprendre el context de repressió en el qual van viure, així com el funcionament de la maquinària judicial i política que va sustentar les execucions. També es destaca el paper d’organitzacions com a Dones Lliures, que van articular xarxes de suport i participació femenina en un moment d’intensa conflictivitat social i política.
L’alcalde de Paterna, Juan Antonio Sagredo, va destacar que el municipi manté un compromís ferm amb la memòria democràtica. Va defendre que posar nom, rostre i història a les víctimes és un acte de dignitat, d’identitat i de responsabilitat col·lectiva. En la seua opinió, esta labor permet que les noves generacions entenguen què va ocórrer i per què la defensa dels drets humans no pot donar-se mai per garantida.
Sagredo va assenyalar que s’ha impulsat una política activa de memòria històrica en el municipi, amb l’obertura de més de 80 fosses i la recuperació de prop de 1.600 cossos a Paterna, dels quals uns 200 han sigut ja identificats. Estes dades evidencien la magnitud de les exhumacions i el treball tècnic, institucional i humà necessari per a retornar les restes a les famílies i tancar dols pendents des de fa dècades.
L’alcalde va defendre que la verdadera concòrdia no residix en les lleis promogudes per forces polítiques com a PP i Vox, sinó en el treball desenrotllat durant els últims onze anys per l’Ajuntament de Paterna per a reparar i dignificar a les víctimes i a les seues famílies, sense sorolls ni polèmiques. Segons va recalcar, la busca de la reconciliació passa per reconéixer la veritat del succeït i assumir la responsabilitat institucional d’atendre als qui van patir la repressió.
Per part seua, la comissària de la mostra, Eva Máñez, va subratllar que esta exposició forma part d’un procés de reparació, justícia i veritat. Va destacar la importància d’acostar estos fets a la ciutadania, especialment a la població més jove, per a propiciar una reflexió crítica sobre l’ocorregut. La proposta busca que el visitant no sols contemple les peces i documents, sinó que connecte amb les històries personals que hi ha darrere i comprenga la rellevància de la memòria democràtica en el present.
