La jutgessa que instruïx la causa penal per la gestió de la dana en la Comunitat Valenciana ha conclòs que el llavors president de la Generalitat, Carlos Mazón, no tenia responsabilitat de coordinació ni d’impartir instruccions durant l’emergència, per la qual cosa descarta que sobre ell recaiguera l’obligació directa de dirigir les actuacions enfront del temporal.
Segons s’arreplega en un acte difós pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la magistrada assumix que la funció de coordinar a les diferents conselleries i de marcar les pautes a seguir durant la crisi meteorològica corresponia als responsables del Pla Especial d’Inundacions de la Comunitat Valenciana. Este pla establix els mecanismes de resposta davant episodis de pluges intenses i fixa qui ha de prendre les decisions operatives en cada fase de l’emergència.
Petició de noves testificals rebutjada
Sobre esta base, la instructora rebutja la sol·licitud de l’acusació exercida per Compromís perquè declararen com a testimonis el llavors conseller d’Educació, José Antonio Rovira, actualment conseller d’Hisenda, i el conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina. La jutgessa considera que estes compareixences no aportarien informació rellevant sobre la coordinació, perquè esta responsabilitat no requeia en ells ni en el propi president, sinó en els directors del Pla Especial d’Inundacions.
En la seua resolució, la magistrada raona que les declaracions sol·licitades no podrien versar sobre els aspectes clau del procediment, centrats en com es va coordinar la resposta institucional enfront del risc generat per la dana. A més, recorda que cap dels consellers proposats per Compromís va participar en la reunió del Cecopi, el centre de coordinació operativa que s’activa en situacions d’emergència, ni de manera presencial ni telemàtica, per la qual cosa el seu coneixement directe de l’ocorregut seria limitat.
La jutgessa remet expressament a un acte anterior del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, datat el 16 de març de 2026, en el qual ja es descartava que el president de la Generalitat tinguera l’obligació d’executar actuacions de coordinació o d’impartir instruccions entre les diferents conselleries durant la gestió de l’emergència. A partir d’eixe criteri, insistix que estes funcions recauen sobre els responsables del Pla Especial d’Inundacions en les dos fases per les quals va travessar l’emergència, la qual cosa delimita l’àmbit de la investigació als qui ostentaven la posició de garants.
La resolució també subratlla que mai es va arribar a declarar la situació d’emergència catastròfica, una categoria que hauria implicat un nivell de risc i de danys superior i podria haver activat mecanismes extraordinaris de resposta. El fet que no s’aconseguira eixe nivell condiciona el tipus d’obligacions formals que podien exigir-se a les autoritats i als responsables tècnics durant aquells dies.
La instrucció se centra en la coordinació del Pla
La jutgessa precisa que l’anàlisi de la coordinació ha de basar-se en l’existència d’ordes i comunicacions específiques relacionades amb el risc derivat de la dana que partiren dels qui tenien la condició de directors del Pla Especial d’Inundacions. Estos responsables són els que, conforme al disseny del propi pla, estaven cridats a adoptar decisions, emetre instruccions i traslladar indicacions a la resta d’estructures administratives en funció de l’evolució de l’episodi de pluges.
En este context, la magistrada sosté que la instrucció ha d’orientar-se a comprovar si va haver-hi tals ordes, com es van transmetre i si responien adequadament a l’amenaça que representava la dana. En delimitar així l’objecte de la prova, descarta la utilitat d’incorporar testimoniatges que no guarden relació directa amb eixa cadena de comandament ni amb les decisions efectivament adoptades en el marc del pla d’emergències.
La jutgessa afig que, en qualsevol cas, el testimoniatge de qui era la portaveu del Consell en la data de la dana, Ruth Merino, sí que pot aportar elements sobre la qüestió de la coordinació. Al seu juí, esta declaració resulta rellevant no tant per les deliberacions internes que pogueren mantindre els membres del Consell durant les seues reunions, sinó per les conclusions aconseguides i per la forma en què estes es van fer públiques a través de la portaveu.
Amb esta decisió, la instructora orienta la causa cap a l’actuació concreta dels responsables del Pla Especial d’Inundacions i dels directors del dispositiu, que són els qui, segons l’acte, tenien la posició de garants enfront del risc d’inundacions derivat de la dana i sobre els que se centrarà l’examen de possibles responsabilitats penals.
