València i Múrcia s’alineen en defensa del transvasament Tajo-Segura per considerar que a Espanya sobra aigua

Els governs defenen la continuïtat del Tajo-Segura

Els governs de la Comunitat Valenciana i de la Regió de Múrcia han realitzat una defensa ferma de la continuïtat del transvasament Tajo-Segura, secundant-se en la idea que a Espanya es genera més aigua de la que realment s’utilitza i que, per tant, és possible repartir-la entre territoris sense posar en risc els recursos.

En un acte convocat pels regants del transvasament en el municipi alacantí de Pilar de la Horadada, les dos administracions autonòmiques han coincidit que la clau està a gestionar millor l’aigua disponible. Argumenten que la demanda actual no esgota el volum que entra en el sistema cada any i que una part molt important d’eixe recurs acaba perdent-se en la mar sense ser aprofitada.

Xifres de pluja i consum

Durant la trobada s’han exposat dades segons les quals a Espanya llueven anualment al voltant de 350.000 hectòmetres cúbics. D’eixa quantitat, uns 110.000 hectòmetres cúbics circulen pels rius, mentres que el consum total se situa entorn dels 25.000 hectòmetres cúbics. Esta demanda es repartix, segons detallen, en uns 15.000 destinats a regadiu, 5.000 al proveïment d’aigua potable i entre 3.000 i 5.000 a usos industrials.

A partir d’estes xifres, els representants polítics insistixen que continua existint un marge ampli entre l’aigua disponible i la que efectivament s’usa. D’ací ve que sostinguen que ‘sobra aigua’ i que ‘hi ha suficient per a tots’, sempre que es mantinguen i optimitzen infraestructures com el transvasament Tajo-Segura per a traslladar el recurs des de zones on es concentra l’excedent cap a àrees amb major dèficit hídric.

Els responsables autonòmics subratllen que, en la seua opinió, l’objectiu no és incrementar de manera il·limitada el consum, sinó aprofitar millor l’aigua que ja forma part del cicle natural, evitant que acabe sense utilitzar en la mar. Consideren que este enfocament permet reforçar tant el subministrament urbà com la productivitat agrícola de les regions receptores del transvasament.

Per part de la Comunitat Valenciana s’ha defés que ‘hi ha aigua per a tots’ i que esta disponibilitat pot ser compatible amb la protecció dels entorns ecològics de l’alt Tajo. La idea que es trasllada és que la gestió de cabals pot planificar-se de manera que es garantisca el cabal ecològic del riu i, al mateix temps, es continue derivant part de l’aigua cap al sud-est peninsular.

Des de la Regió de Múrcia s’insistix que ‘sobra aigua’ perquè, cada any, milers d’hectòmetres cúbics acaben en la mar sense ser utilitzats, mentres que en les conques receptores es recorre a la dessalació. Segons es va exposar en l’acte, este recurs complementari permet assegurar el subministrament, però implica un cost energètic elevat i un impacte ambiental major que l’ús directe de l’aigua transvasada.

Segons el parer dels assistents, esta comparació entre volums que es perden i costos de producció de l’aigua dessalada reforça la continuïtat del transvasament com a ferramenta d’equilibri territorial. D’esta manera, sostenen que el Tajo-Segura continua sent una infraestructura clau per al regadiu i per al consum urbà en l’arc mediterrani, i que el seu manteniment respon tant a criteris econòmics com ambientals.

En la trobada també han intervingut representants del Sindicat Central de Regants de l’Aqüeducte Tajo-Segura i de la Comunitat de Regants del Camp de Cartagena, que han mostrat el seu suport al transvasament. Els regants vinculen l’estabilitat de l’aqüeducte amb la seguretat hídrica de les seues explotacions i amb la capacitat de planificar inversions i cultius a mitjà i llarg termini, aspectes que consideren decisius per a l’economia agrícola de la zona.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El TSJCV manté la seua decisió de no investigar a Carlos Mazón per la dana de 2024

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana rebutja per unanimitat els recursos de súplica i confirma que no investigarà al expresident Carlos Mazón per la seua actuació durant la dana de 2024.

El TSJCV manté l’arxiu i no investigarà a Mazón per la seua actuació en la dana de 2024

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana desestima per unanimitat els recursos de les acusacions i confirma que no obrirà investigació penal contra Carlos Mazón per la gestió de l'avís És-Alert durant la dana de 2024.

Castella-la Manxa redobla la seua ofensiva política per a posar fi al transvasament Tajo-Segura

El delegat del Govern i el president de les Corts de Castella-la Manxa reclamen la fi del transvasament Tajo-Segura, demanen acords i critiquen que es vulga perpetuar l'actual model enfront d'alternatives com la dessalació.

Garamendi defén l’energia nuclear i qüestiona el seu tancament en plena crisi energètica

Antonio Garamendi defén mantindre l'energia nuclear a Espanya en considerar incoherent tancar centrals en un context de crisi energètica, alta dependència del gas i dubtes sobre l'apagada elèctrica de fa un any.

L’excap de Bombers de València defén que l’UME va actuar des de l’inici de la dana

L'excap de Bombers de València sosté en el Congrés que l'UME va estar disponible des de l'inici de la dana d'octubre de 2024 i que la jornada va ser excepcional, amb milers d'avisos i una situació que qualifica d'exageradament brutal.

Kameron Taylor confia en el València Basket davant el talent del Panathinaikos

Kameron Taylor reconeix l'enorme talent del Panathinaikos, però assegura que el València Basket arriba amb molta confiança i vol aprofitar el factor pista en els quarts de final de l'Eurolliga.

Garamendi reclama que l’1 de maig siga un dia de descans i record als autònoms

Antonio Garamendi demana que l'1 de maig es visca com una jornada de descans i celebració del treball, amb un reconeixement especial als autònoms, als qui veu com els que més patixen.

La nova selectivitat de 2026 consolida un model més pràctic i homogeni a Espanya

La selectivitat de 2026 manté canvis graduals cap a un model mes practique i homogeneo en quasi totes les comunitats autonomas, amb mes pes competencial i ajustos en correccion i calendari.