La Policia Nacional hauria actuat amb una mobilització tardana durant la dana de 2024 a València
El secretari general del sindicat Justícia Policial (Jupol), Aaron Rivero, ha denunciat que la Policia Nacional va reaccionar amb una mobilització tardana durant la dana de 2024 en la Comunitat Valenciana, a pesar que molts agents es van oferir des del primer moment per a desplaçar-se a les zones més castigades per les inundacions.
Resposta tardana i indicacions el quart dia
Rivero ha explicat que, segons el relat de nombrosos policies, ja en les primeres hores després de l’episodi de pluges intenses va haver-hi efectius disposats a acudir als municipis afectats, però la resposta de la Prefectura superior de policia de València no va arribar fins al quart dia.
Quan per fi van rebre indicacions, se’ls va traslladar que s’apuntaren com a voluntaris en el telèfon 112 per a col·laborar en tasques de retirada de fang, o que s’adscrigueren de manera temporal a unitats de la zona sense retribució addicional ni compensació en dies lliures.
Comparacions amb altres emergències recents
El dirigent sindical ha contrastat esta actuació amb l’ocorregut en altres emergències recents a Espanya, com el temporal Filomena, el volcà de La Palma o el terratrémol de Lorca.
En tots eixos casos, ha recordat, les unitats d’intervenció i les unitats especials de la Policia Nacional es van activar en qüestió d’hores, mentres que en la dana es va tardar almenys tres dies a desplegar un dispositiu policial rellevant.
Al seu juí, esta diferència de temps reflectix una falta de reacció i de planificació específica davant un fenomen que ja estava plenament identificat com un risc greu.
Crítiques al lideratge i a la capacitat de desplegament
Absència de presència en els primers moments
Rivero ha insistit que els policies nacionals sí que tenien voluntat d’acudir a les zones inundades però, segons la seua versió, no se’ls va permetre fer-ho en els primers moments.
En eixos dies inicials, en els municipis més afectats es van concentrar policies locals arribats des de nombrosos punts d’Espanya, però pràcticament no hi havia presència de la Policia Nacional.
Per al responsable de Jupol, esta absència va resultar especialment cridanera perquè es tracta d’un cos amb competències en seguretat pública i amb experiència en grans dispositius.
Ordres de calma i espera d’instruccions clares
En la seua intervenció ha relatat que la instrucció que van rebre molts agents va ser que estigueren tranquils, amb el missatge que la situació es gestionaria correctament.
No obstant això, eixe missatge no es va traduir en una activació ràpida de reforços nacionals, i els efectius que volien desplaçar-se a les àrees inundades es van quedar a l’espera d’ordes clares.
Esta demora, sosté, va contribuir al fet que la ciutadania percebera una falta de presència policial estatal en les primeres hores crítiques després de les inundacions.
Falta de lideratge, capacitat i decisions àgils
El secretari general de Jupol ha arribat a afirmar que en la resposta a la dana va faltar lideratge i va faltar capacitat de desplegament en la Policia Nacional, encara que no van faltar ganes de treballar ni de servici públic per part dels agents.
Segons la seua anàlisi, el problema no va estar en la disposició de la plantilla, sinó en l’absència de decisions àgils per part de la cadena de comandament, que hauria d’haver coordinat millor els recursos disponibles per a garantir tant les labors de rescat com la seguretat en les zones danyades.
Temeritat amb alumnes en lloc de professionals
El representant sindical també ha qualificat de temeritat que es mobilitzara a persones que encara estaven en l’Acadèmia i no eren policies de ple dret.
A estos alumnes, ha assenyalat, se’ls va entregar un uniforme i una pala per a ajudar en la retirada de fang, mentre que seguia sense desplegar-se a totes les unitats professionals amb experiència en intervencions complexes.
Al seu entendre, en una crisi d’este tipus no sols eren necessàries mans per a les tasques físiques, sinó també efectius policials per a evitar possibles saquejos i protegir els béns dels qui havien hagut d’abandonar les seues vivendes.
Patrulles veïnals davant la falta d’un dispositiu ampli
Rivero ha afegit que, davant la falta d’un dispositiu ampli de la Policia Nacional, en algunes de les zones més afectades es van organitzar patrulles veïnals amb l’objectiu de vigilar carrers i propietats en els moments en què el risc de robatoris era major.
Considera que esta situació és un senyal que la resposta oficial no va aconseguir el nivell de presència policial que la població esperava després d’un episodi meteorològic tan greu.
Estat d’alarma com a via per mobilitzar i ordenar actuacions
En la seua compareixença en la comissió d’investigació sobre la dana de 2024 en Les Corts Valencianes, Rivero ha defés que, d’haver-se declarat l’estat d’alarma, tots els agents de la Policia Nacional haurien sigut mobilitzats i s’hauria comptat amb un marc legal clar per a ordenar servicis i desplaçaments de manera immediata.
Ha demanat disculpes perquè el cos no arribara a temps en la dana per a salvar a més persones, i ha atribuït eixa falta de reacció a la incapacitat operativa dels comandaments per a dirigir a una plantilla que, segons recalca, estava disposada a intervindre des del primer moment.
Crítica al cap superior i al retard en la presència dels màxims responsables
El dirigent de Jupol ha explicat que li va cridar l’atenció que el cap superior de Policia de València no es trobara en la comunitat en el moment de la dana i tardara un dia a desplaçar-se des de Madrid.
Al seu juí, en un episodi d’esta magnitud, la presència primerenca dels màxims responsables operatius és clau per a coordinar actuacions amb altres cossos, prioritzar recursos i oferir instruccions clares als equips sobre el terreny.
Decisions comunicatives i falta de desplegament real
També ha criticat que, durant la primera jornada, s’arribara a gravar un vídeo d’agents en una furgoneta fent un volt a una rotonda per a donar la sensació que la Policia Nacional ja estava actuant de forma organitzada.
Segons el seu relat, finalment no es va permetre que eixes imatges es difongueren, la qual cosa, en la seua opinió, evidència que s’era conscient que la resposta encara no estava a l’altura de les expectatives ciutadanes.
Per a Rivero, este tipus de decisions comunicatives no compensa la falta d’un desplegament real i només contribuïx a augmentar la desconfiança sobre la gestió de l’emergència.
Resum de les crítiques del sindicat
En conjunt, les crítiques del sindicat apunten a una gestió de la dana en la qual es va desaprofitar la capacitat de mobilització de la Policia Nacional, es va recórrer a voluntariat i a personal en formació per a tasques de neteja, i es va deixar en segon pla la funció de seguretat en els primers dies, precisament quan l’impacte de la catàstrofe i la vulnerabilitat dels veïns afectats eren majors.
