El jutjat número 9 de València rebutja reobrir la investigació de l’incendi de Campanar
El jutjat d’Instrucció número 9 de València ha rebutjat reobrir la investigació de l’incendi del 22 de febrer de 2024 en un edifici del barri de Campanar, en el qual van morir deu persones, en considerar que no existixen indicis nous que justifiquen reprendre la causa.
El magistrat s’alinea amb el criteri de la Fiscalia, que en el seu informe de resposta a la petició dels perjudicats ja va defendre que no hi havia elements addicionals de rellevància. Segons el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, el jutge entén que les noves al·legacions només reiteren qüestions que ja van ser analitzades quan es va investigar l’origen del foc.
Arxiu provisional confirmat en diverses instàncies
El procediment penal pel sinistre va quedar sobresegut provisionalment el 17 de maig de 2025. En aquell moment, l’instructor va concloure que l’incendi va ser accidental i que, malgrat les nombroses diligències practicades, no es desprenien indicis contra cap possible responsable, ni conegut ni desconegut, que haguera actuat de manera dolosa o imprudent. Esta conclusió va suposar que no s’apreciara l’existència d’un fet delictiu que investigar.
Eixa decisió inicial va ser posteriorment confirmada en diferents fases del procés. El propi jutge va desestimar el 30 de maig els recursos de reforma presentats per les parts, mantenint l’arxiu. Més tard, la Secció Quarta de l’Audiència Provincial de València, ja en fase d’apel·lació, va ratificar el 23 de juliol del mateix any el sobreseïment provisional mitjançant un acte que va adquirir fermesa. Amb això, la causa va quedar tancada mancant l’aparició de noves dades que pogueren justificar la seua reobertura.
Malgrat este escenari, diversos afectats van presentar el passat 25 de març un escrit en el jutjat sol·licitant reobrir les diligències prèvies. Van basar la seua petició en les conclusions d’un informe pericial elaborat per una empresa especialitzada en la investigació d’incendis, amb el qual tractaven d’aportar una nova interpretació sobre la normativa aplicada i sobre els materials utilitzats en la façana de l’edifici.
El magistrat, en un acte notificat a les parts este divendres, sosté que este informe pericial no introduïx elements nous rellevants. Al seu juí, els aspectes i interpretacions que conté ja van ser valorats durant la fase d’instrucció, tant pel jutjat com per l’Audiència Provincial, quan van acordar el sobreseïment provisional. D’esta manera, el jutge entén que no es complix el requisit legal per a reobrir una causa ja arxivada de manera provisional.
L’instructor recorda en la resolució que la jurisprudència del Tribunal Suprem exigix l’aparició de noves dades, obtinguts amb posterioritat i que no constaren prèviament en la causa, per a poder reobrir un procediment tancat de manera provisional. És a dir, no n’hi ha prou amb reinterpretar la mateixa informació, sinó que han d’incorporar-se fets o proves que no s’hagueren tingut en compte, la qual cosa en este cas no aprecia en el document aportat pels afectats.
Normativa d’incendis i validesa de la documentació
El jutge reproduïx el criteri de la Fiscalia, que subratlla que tots els testimonis que van declarar durant la investigació van ser clars i categòrics en afirmar que el projecte de l’edifici complia, en el moment de la seua aprovació, amb la normativa de seguretat contra incendis aplicable quan l’Ajuntament va concedir la llicència.
Entre eixos testimoniatges destaca el del cap de servici de l’Ajuntament, qui, segons arreplega l’acte, va manifestar de manera clara i reiterada que el projecte respectava totes i cada una de les normes que li eren exigibles. A partir d’esta valoració tècnica es van concedir tant la llicència d’execució com la de primera ocupació de l’edifici, la qual cosa per a la Fiscalia i per al jutge reforça la idea que, des del punt de vista administratiu, l’edificació s’ajustava a la regulació vigent.
La resolució recorda també que la normativa aplicable, tal com va declarar en el seu moment l’acte de la Secció Quarta de l’Audiència Provincial que va confirmar l’arxiu, era el Reial decret 2177/1996. L’informe del Ministeri Fiscal considera que la lectura que fa ara el perit dels afectats sobre quina norma havia d’aplicar-se a l’edifici no passa de ser una opinió subjectiva, que no canvia els fets ja analitzats ni incorpora documentació nova amb valor probatori.
L’informe pericial aportat pels perjudicats sosté, per contra, que la decisió de sobreseïment es va basar en una normativa incorrecta i en una classificació errònia del material de la façana. A més, exposa que la documentació que acreditava la seguretat contra incendis mancava de validesa legal i estava caducada, i que el material de revestiment de la façana va poder influir de manera determinant en la rapidesa amb la qual es va propagar l’incendi i en la gravetat de les seues conseqüències.
No obstant això, segons el parer del magistrat, estes consideracions no aporten dades noves en el sentit exigit per la doctrina del Tribunal Suprem, sinó que reinterpreten elements ja analitzats durant la instrucció. En conseqüència, l’acte manté l’arxiu provisional de la causa.
La resolució dictada pel jutge instructor no és definitiva en esta fase i pot ser recorreguda en reforma en el termini de tres dies, la qual cosa obri la porta al fet que les parts insistisquen en els seus arguments dins dels llits legals previstos.
