La família de Teófilo de la Vall recorre al Constitucional per revertir la inadmissió de la querella contra Rodolfo Martín Villa
La família de Teófilo de la Vall, considerat la primera víctima mortal de la Transició, recorrerà al Tribunal Constitucional per a intentar revertir la decisió de l’Audiència Provincial d’Alacant d’inadmetre la querella presentada contra l’exministre Rodolfo Martín Villa i diversos comandaments policials. Si l’alt tribunal no admet la seua demanda d’empara, ja han avançat que continuaran la batalla judicial en tribunals internacionals.
Un cas de 1976 i el context de la Transició
El cas es remunta als fets ocorreguts en 1976, quan De la Vall va morir per trets de la llavors Policia Armada durant una actuació policial. Segons el parer de la família, aquella intervenció no va ser un fet aïllat, sinó un exemple de la violència exercida en el final de la dictadura franquista i els primers compassos de la Transició, en un context en el qual les forces de seguretat mantenien àmplies quotes de poder heretades del règim anterior.
Recurs davant el Constitucional i denúncia internacional
La querella, impulsada pel germà de Teófilo de la Vall, es dirigia tant contra Rodolfo Martín Villa, ministre de Relacions Laborals en el Govern de Carlos Arias Navarro en 1976, com contra diversos responsables policials presents en l’operatiu. En l’escrit s’assenyalava a l’agent de l’extinta Policia Armada que va efectuar sis trets, un d’ells en el clatell de De la Vall, identificat com Daniel Aroca del Rei; al sergent Laureano Ballesteros; al capità Carlos Holgado; i al llavors governador civil d’Alacant, Benito Sáez González de Elipe, màxima autoritat policial de la província en aquell moment.
Inicialment, la Secció Civil i d’Instrucció del Tribunal d’Instància d’Elda Plaza número 1, hereua de l’anterior jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1, va acordar admetre a tràmit la querella i citar a Martín Villa com investigat. Eixa decisió va obrir la porta al fet que s’analizara en profunditat l’actuació dels responsables polítics i policials implicats, alguna cosa que les víctimes consideren imprescindible per a esclarir l’ocorregut dècades arrere.
No obstant això, un acte datat el 5 de maig de la Secció Desena de l’Audiència Provincial d’Alacant va estimar el recurs d’apel·lació presentat per la defensa de Martín Villa i va revocar l’admissió a tràmit. Amb esta resolució, l’Audiència va tancar la via penal en eixa instància, la qual cosa ha portat a la família de De la Vall a preparar el recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional com a pròxim pas obligat en l’ordenament jurídic espanyol.
En un comunicat difós per la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (Ceaqua), la família i les entitats que els recolzen avancen que la resolució serà recorreguda i denunciada davant les institucions internacionals competents si el Constitucional no admet la demanda d’empara. Subratllen que el seu objectiu és esgotar totes les vies previstes per a casos de greus vulneracions de drets humans, i que acudiran a organismes externs a l’Estat espanyol si consideren que al país no s’oferix una resposta efectiva.
Impunitat, tutela judicial i acció política
Ceaqua incidix en què, malgrat les reiterades resolucions judicials dictades en aplicació del que qualifiquen com a polítiques d’impunitat, continuaran reclamant a tots els nivells que es garantisca el dret a la tutela judicial efectiva. En la seua opinió, este dret ha d’aplicar-se de manera plena a les persones que van patir greus violacions punibles de drets humans durant la dictadura franquista i la Transició, així com als seus familiars, que continuen reclamant justícia i reconeixement.
La coordinadora considera que la responsabilitat de mantindre eixes polítiques d’impunitat no recau només en el poder judicial. Assenyala també la corresponsabilitat del poder executiu i del legislatiu, així com dels seus diferents grups polítics, en entendre que, després de centenars de resolucions similars, no s’ha impulsat cap mesura legislativa verdaderament eficaç per a revertir esta situació. Al seu juí, l’Estat espanyol ha assumit, mantingut i fomentat un marc legal que dificulta la investigació d’estos crims.
En este context, Ceaqua afirma que causa estupor que, enfront del que descriuen com una incapacitat política per a abordar les violacions de drets humans del passat recent, s’escolten reflexions sobre l’auge i creixement de l’extrema dreta en el conjunt de l’Estat. Per a la coordinadora, la falta de respostes contundents enfront de la impunitat del franquisme i dels abusos comesos en la Transició alimenta la desafecció i obri espai a discursos que minimitzen o relativitzen aquelles vulneracions, per la qual cosa insistixen en la necessitat d’una acció decidida en defensa de la memòria i la justícia.
