Ajornada al 28 de maig la lectura de conclusions del juí a Juliol d’Espanya per agressió sexual

La lectura de les conclusions en el juí al metge i expresident de Les Corts i de la Diputació d’Alacant, Juliol d’Espanya, s’ha posposat al dijous 28 de maig en la Secció Segona de l’Audiència Provincial d’Alacant. En esta causa se li atribuïx un presumpte delicte d’agressió sexual i dos delictes de tracte degradant contra dos dones que van ser ateses en la seua consulta mèdica privada.

El juí va començar el passat 7 de maig davant un tribunal de la Secció Segona. En aquella sessió, la Fiscalia va mantindre la seua petició de huit anys de presó per a l’acusat i va decidir adherir-se a les quantitats reclamades per les acusacions com a responsabilitat civil. D’esta manera, el Ministeri Públic va donar suport a una indemnització total de 18.000 euros: 12.000 euros per a la dona que li va denunciar per agressió sexual i 6.000 euros per a l’altra pacient per tracte degradant. Amb esta postura, Fiscalia va alinear les seues reclamacions econòmiques amb les de les acusacions, reforçant la rellevància del mal moral al·legat per les denunciants.

Relat de les denunciants i posició de la Fiscalia

Durant el juí, les dos denunciants van ratificar davant el tribunal el relat dels fets arreplegat en l’escrit d’acusació. Segons la versió assumida per la Fiscalia, una de les dones, infermera de professió, va acudir a la consulta de l’acusat a l’agost de 2023. En eixa visita, el metge l’hauria sotmesa presumptament a tocaments, introduint els seus dits en les seues parts íntimes després de practicar-li un tacte rectal. A més, hauria emprat expressions sobre la postura que havia d’adoptar per a l’exploració, com la indicació que es col·locara de quatre grapes contra la paret, amb l’expressió que era com si estiguera castigada. Arran d’estos fets, esta pacient va patir un trastorn d’estrés posttraumàtic, la qual cosa, segons l’acusació, evidència l’impacte psicològic que la consulta va tindre en la seua vida quotidiana.

La segona dona va presentar la seua denúncia en 2023 després de conéixer el relat de la primera víctima, la qual cosa, segons l’acusació, mostra que la difusió del primer cas la va portar a reconéixer com a inadequada l’exploració que havia viscut. El seu episodi se situa en 2021, també en la consulta de l’acusat. Si és el cas, el metge, suposadament, li va demanar que adoptara una postura similar per a la realització d’un tacte rectal i s’hauria dirigit a ella en termes anàlegs als descrits per la primera denunciant. Encara que esta segona pacient no figura com a víctima d’agressió sexual, sí que sosté que el tracte rebut durant l’exploració va ser degradant i mancada de la dignitat i respecte esperables en una consulta.

En la vista oral, el mèdic forense que va analitzar a les pacients va confirmar l’existència d’un trastorn d’estrés posttraumàtic en una de les denunciants. A més, va qüestionar la idoneïtat del tacte rectal i del mode en què es va dur a terme, basant-se en el relat oferit per les dones. Segons la seua valoració, no constaven símptomes en eixe moment que justificaren una exploració d’eixe tipus, ni antecedents suficientment sòlids en els historials clínics que feren necessària eixa prova. Els símptomes als quals s’al·ludia s’haurien produït temps arrere, la qual cosa, segons el parer del perit, reduïa la necessitat mèdica immediata d’un tacte rectal tal com es va descriure.

Per part seua, Juliol d’Espanya va negar haver realitzat tocaments vaginals als seus pacients i va defendre en sala que el tacte rectal era una exploració necessària en els dos casos per a descartar possibles malalties. Va argumentar que va actuar dins dels criteris de la pràctica mèdica i que, per eixa raó, va optar per no detallar a les pacients totes les patologies que podien diagnosticar-se mitjançant eixa tècnica. Segons la seua versió, va considerar que el seu deure com a professional sanitari era oferir un tracte que tranquil·litzara a les dones i evitar alarmar-les amb explicacions excessivament tècniques o preocupants.

Inicialment, la lectura de les conclusions finals de la Fiscalia, les acusacions i la defensa s’havia fixat per al dijous 21 de maig. No obstant això, eixa sessió s’ha reprogramat i finalment tindrà lloc el dijous 28 de maig, a les 12.30 hores, en la Secció Segona de l’Audiència Provincial d’Alacant. Després d’eixa lectura, quedarà vist per a sentència un cas que confronta la versió de les denunciants i els informes pericials amb la defensa de l’acusat, i en el qual estan en joc tant l’eventual condemna penal com les indemnitzacions sol·licitades pel mal patit per les dos pacients.

Últimes notícies

Centenars de metges es manifesten a València per a exigir més personal i millors condicions laborals

Centenars de metges recorren el centre de València en la tercera jornada de vaga per a denunciar la precarietat, exigir més personal i canvis en les guàrdies i l'organització assistencial.

Educació manté oberta la negociació amb els sindicats docents i reclama avanços sense imposicions

La Conselleria d'Educació assegura que manté la porta oberta a continuar negociant amb els sindicats del professorat i demana un gest que permeta avançar sense imposicions en el conflicte.

Spring Festival 2026 reforça la seua aposta per a consolidar Alacant com a destí musical

El Spring Festival presenta la seua edició 2026 amb vint artistes, la gira de comiat de Love of Lesbian i un fort impacte turístic i econòmic previst per a Alacant.

El promotor de les VPO de la Platja de Sant Joan nega vincles amb Pérez-Hickman i els seus fills

L'administrador únic de Fraorgi nega qualsevol relació amb María Pérez-Hickman i els seus fills en el cas de les VPO de la Platja de Sant Joan i detalla davant la jutgessa com es va formar la cooperativa i es van adjudicar les vivendes.

Juan Luis Gandia assumix el rectorat de la Universitat de València reivindicant humanisme, ciència i compromís cívic

Juan Luis Gandia pren possessió com a rector de la Universitat de València i marca com a eixos del seu mandat l'humanisme, la ciència i la responsabilitat cívica, defenent una universitat pública al servici de la societat.

Renfe eleva a sis els trens Euromed diaris per sentit entre Barcelona i València

Renfe incrementa de cinc a sis els trens Euromed diaris per sentit entre Barcelona i València, la qual cosa suposa 1.700 places més a la setmana i una reorganització dels servicis de llarga distància.

Tres mitjans aeris i diverses dotacions terrestres combaten un incendi forestal a Benimantell

Tres mitjans aeris i diverses dotacions terrestres treballen des de primera hora de la vesprada per a controlar un incendi declarat en una zona forestal de Benimantell, a la Marina Baixa.

La Conselleria d’Educació dona per trencada la negociació amb els sindicats en deu minuts i la vaga seguix

La reunió entre la Conselleria d'Educació i els sindicats docents es va tancar en tot just deu minuts després d'alçar-se de la taula la consellera Carmen Ortí, per la qual cosa la vaga indefinida del professorat valencià continua.