L’energia dispara els preus industrials un 8,3% a l’abril i marca la seua major alça des de 2022

Els preus industrials van registrar a l’abril un augment interanual del 8,3%, la qual cosa suposa un fort repunt respecte a març i el major avanç des de desembre de 2022. En la Comunitat Valenciana la pujada va ser una mica més moderada, del 7,3%, però també clarament per damunt del mes previ. Aquest gir a l’alça s’explica principalment per l’encariment de l’energia, especialment pel fort increment dels productes vinculats al petroli.

L’indicador que arreplega esta evolució és l’índex de preus industrials (IPRI), que elabora l’Institut Nacional d’Estadística. Segons les seues dades, tots els grans sectors industrials van contribuir a elevar la taxa general, però l’impacte decisiu vi de l’energia, que va registrar una variació anual del 22,3%, és a dir, 15,2 punts més que al març. Este salt reflectix un canvi de tendència respecte a l’any anterior, quan els preus lligats al petroli estaven caient.

Evolució de l’energia i efecte del petroli

El comportament de l’energia a l’abril es va deure, sobretot, a l’encariment del refinament de petroli. Enfront de les baixades que es van observar a l’abril de 2025, enguany els preus han avançat amb força, recolzats en un context internacional marcat per la guerra a Orient Mitjà. Este conflicte ha tensionado els mercats energètics i ha provocat una pujada del 70,1% en la branca de coquerías i refí de petroli, un nivell que no es veia des de setembre de 2022.

A este increment se suma el menor descens en els preus de la producció, transport i distribució d’energia elèctrica. Encara que l’electricitat no s’ha encarit amb la mateixa intensitat que el petroli, el fet que les seues caigudes siguen ara menors també contribuïx al fet que l’índex general puge més. El resultat és un encariment energètic que es trasllada de manera progressiva a la resta de la indústria, en augmentar els costos de producció.

L’Institut Nacional d’Estadística detalla que el salt de l’IPRI a l’abril és el més intens des de finals de 2022. Llavors, el mercat encara absorbia les fortes tensions energètiques prèvies, i ara torna a reflectir un escenari on els costos de l’energia es convertixen en el principal factor de pressió sobre els preus industrials.

Més enllà de l’energia

Altres grups de productes també van espentar a l’alça l’índex. Els béns intermedis, que inclouen materials i components utilitzats en diferents fases de fabricació, van elevar la seua taxa fins al 3,8%, tres punts més. Es tracta d’inputs que afecten nombroses cadenes productives, per la qual cosa el seu encariment es transmet a una àmplia gamma de sectors industrials.

Així mateix, els béns de consum durador van augmentar un 2,9%, els béns d’equip un 2% i els béns de consum no durador un 1,5%. Estos moviments indiquen que l’encariment no es limita a les primeres fases de producció, sinó que comença a notar-se també en productes més pròxims al consumidor final, si bé encara amb ritmes més continguts que els observats en l’energia.

Si s’exclou l’energia, els preus industrials van pujar un 2,6% interanual a l’abril, 1,4 punts més que al març. Esta comparació posa en relleu la bretxa de quasi sis punts entre l’IPRI general i l’índex sense energia, la qual cosa confirma que el gruix del repunt procedix de l’encariment energètic. No obstant això, també mostra que la resta de branques industrials comencen a consolidar increments de preus més acusats que en mesos anteriors.

Per branques d’activitat

Per branques d’activitat, el major augment es va donar en les coquerías i refí de petroli, amb una alça del 70,1%, concentrant l’impacte del canvi d’escenari en els mercats energètics. A continuació es va situar la indústria manufacturera, amb una pujada del 9,6%, la qual cosa reflectix el trasllat dels majors costos de matèries primeres i energia als productes elaborats. La indústria química es va encarir un 9,3%, mentre que la metal·lúrgia i la fabricació de productes de ferro, acer i ferroaliatges van augmentar els seus preus un 7,4%.

Comportament territorial

L’avanç dels preus industrials va ser generalitzat en el territori. Totes les comunitats autònomes van registrar pujades a l’abril, amb especial intensitat a Andalusia, on els preus van escalar un 21,8%. També van destacar Murcia, amb un 15,6%, País Basc, amb un 13,3%, i Castella-la Manxa, amb un 10,3%. Estes diferències territorials reflectixen el pes divers que tenen les branques energètiques i manufactureres en cada regió, la qual cosa fa que l’impacte de l’encariment siga major allí on la indústria lligada a l’energia té més presència.

Efectes en termes mensuals

En termes mensuals, és a dir, en comparació amb març, els preus industrials van augmentar un 1,7%. De nou, l’energia va exercir un paper clau. Va sobreeixir l’encariment de la fabricació de productes químics bàsics, compostos nitrogenats, fertilitzants, plàstics i cautxú sintètic en formes primàries, que van registrar un augment del 15,4%. A això es va afegir un increment del 10,3% en el refinament de petroli. En conjunt, estes pujades mensuals mostren que la pressió sobre els costos industrials es manté viva i que les empreses s’enfronten a un entorn de preus més elevats que pot influir en els seus màrgens i en la formació dels preus finals en els pròxims mesos.

Últimes notícies

Vox i PP tanquen un acord per a presentar els Pressupostos de la Generalitat de 2026 en Les Corts

Vox confirma un acord amb el Consell del PP per a registrar este divendres els Pressupostos de la Generalitat de 2026 i aprovar-los en Les Corts el 21 i 22 de juliol.

Una clínica quiropràctica haurà de pagar 150.866 euros per causar greus lesions a una pacient

El Tribunal d'Instància 15 de València imposa una indemnització de 150.866 euros a una clínica quiropràctica per manipulacions contraindicades que van agreujar l'estat neurològic d'una pacient i li van provocar una síndrome de cua de cavall.

CSIF denuncia pintades i danys en la seua seu de Castelló després de l’acord educatiu

CSIF ha denunciat davant les autoritats diverses accions vandàliques en la seua seu de Castelló, produïdes després de recolzar al costat de ANPE la proposta salarial de la Generalitat en la vaga docent.

La UPV i Geely reforcen la seua aliança per a impulsar talent i innovació en automoció

La Universitat Politècnica de València i el grup automobilístic xinés Geely consoliden la seua col·laboració estratègica per a potenciar el talent, la mobilitat internacional i la investigació en mobilitat intel·ligent entre València i Hangzhou.

Investiguen a dos hòmens pel robatori de més de sis tones de cable de coure de telefonia

La Guàrdia Civil investiga a dos hòmens acusats d'integrar un grup criminal que hauria robat més de sis tones de cable de coure de l'estesa telefònica en diverses localitats de la Comunitat Valenciana.

L’Assemblea de Docents de Balears dona 100.000 euros a les vagues educatives de Catalunya i Comunitat Valenciana

L'Assemblea de Docents de Balears destina 100.000 euros de la seua caixa de resistència a donar suport a les mobilitzacions educatives a Catalunya i Comunitat Valenciana i s'oferix a recolzar l'etapa de 0 a 3 anys.

Dos anys d’obres i 35.000 teules per a salvar la gran cúpula de l’Escola Pia de València

La cúpula de l'Escola Pia de València, una de les més grans d'Espanya, ha sigut restaurada després de dos anys de treballs, 35.000 teules recol·locades i un complex sistema de bastimentada dissenyada per a no tocar l'estructura original.

Reduir alumnes per aula costaria 28.184 milions en deu anys, segun un informe de Esade

Un informe de EsadEcPol calcula que baixar les ràtios escolars supondria 28.184 milions en deu anys i beneficiària sobretot a centres amb alumnat de major nivell socioeconomico.