Espanya retreu a Pérez Llorca que no encapçale la negociació de la vaga indefinida
El ministre d’Hisenda, Arcadi Espanya, ha retret amb duresa que el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, no estiga encapçalant la negociació de la vaga indefinida del professorat no universitari en la Comunitat Valenciana. Al seu juí, l’absència del cap del Consell en la interlocució directa amb els sindicats és un fet inèdit i envia un missatge de desinterés cap a un conflicte que afecta de ple al funcionament del sistema educatiu.
Espanya ha subratllat que, en un context de vaga educativa que paralitza durant dies l’activitat lectiva i genera incertesa en famílies, alumnat i centres, resulta especialment cridaner que el president ni tan sols s’haja reunit formalment amb les organitzacions representants dels docents. Ha plantejat que, en una situació similar, l’anterior cap del Consell, Ximo Puig, hauria assumit en primera línia la negociació amb el professorat.
Comparació amb l’etapa de Ximo Puig
Durant la inauguració d’un edifici d’oficines de Tragsa, el ministre ha sostingut que ningú pot imaginar-se a un president socialista com Puig sense implicar-se des del primer dia en un conflicte d’esta magnitud. Segons Espanya, l’anterior Consell hauria buscat des de l’inici un diàleg directe per a millorar les condicions del professorat i evitar una escalada del malestar en els centres educatius.
Crítiques a la gestió econòmica del PP
El ministre ha emmarcat el conflicte actual en les decisions de la Generalitat, a la qual acusa d’utilitzar una estratègia política que incrementa la tensió amb els sindicats en lloc de bastir ponts. Ha recalcat que la falta d’un lideratge clar en la negociació per part del president dificulta trobar una eixida pactada i prolonga la incertesa en la comunitat educativa.
Espanya també ha qüestionat els arguments del Consell quan al·lega que no disposa de recursos suficients per a atendre les reivindicacions docents. Ha defés que eixa justificació no se sosté, perquè el govern valencià disposa ara de més recursos que en etapes anteriors i, no obstant això, ha optat per rebaixar impostos a les rendes més altes, la qual cosa implica un minvament voluntari d’ingressos.
En la seua anàlisi, el ministre ha descrit l’estratègia del PP com una seqüència en la qual primer s’augmenta la disponibilitat de fons, després s’apliquen rebaixes fiscals als qui més tenen i, finalment, es responsabilitza a altres nivells de l’administració de la falta de recursos. Al seu entendre, esta manera d’actuar és la que acaba alimentant conflictes com la vaga educativa, en limitar la capacitat de resposta pressupostària.
Espanya ha insistit que l’origen del xoc amb el professorat no universitari està estretament vinculat a decisions ideològiques de l’actual Consell. Segons ha assenyalat, en este conflicte hi ha més ideologia de la normal, en referència al fet que les prioritats polítiques del govern autonòmic pesen més que la busca d’un acord pragmàtic amb els docents.
Crida al diàleg i a uns pressupostos racionals
Per tot això, el ministre ha apel·lat directament a Pérez Llorca perquè convoque als sindicats, s’assega a negociar i assumisca en primera persona la responsabilitat de canalitzar la vaga indefinida. Ha reclamat que la Generalitat òbriga un diàleg real que permeta abordar les condicions laborals del professorat i oferir garanties d’estabilitat a la comunitat educativa.
Espanya ha lligat eixa anomenada al diàleg a la necessitat que el pròxim projecte de pressupostos de la Generalitat incloga, en la seua opinió, un component de racionalitat, especialment en l’àmbit econòmic. Ha defés que la planificació dels comptes públics ha de tindre en compte l’impacte de decisions fiscals com les rebaixes a les rendes més altes, perquè no acaben repercutint en el finançament de servicis essencials com l’educació. Amb este missatge, ha conclòs la seua intervenció instant el Consell a revisar el seu enfocament i a assumir que el conflicte educatiu deriva, en última instància, de les seues pròpies decisions polítiques.
