14.1 C
València
Dissabte, 31 gener, 2026

Es desploma la façana de la històrica barraca Cucalo d’Alboraia

La barraca Cucalo a Alboraia s’ha desplomat. L’Associació Cultural l’Horta de València havia alertat del greu estat d’abandó de la barraca des de fa molt temps. És més, l’entitat es va oferir a restaurar-la a canvi d’obrir-la com a Museu Viu de l’Horta i va rebre «una negativa després d’una altra per part dels propietaris (Germans Lladró) i de l’Ajuntament», denuncien des de l’associació.

I acusen les institucions de «no fer res per a garantir el futur del patrimoni de tots els valencians». A més, posen l’accent que «cal no oblidar que l’any 2019 les barraques, alqueries i l’horta valenciana en general van ser declarades patrimoni agrícola mundial».

Cal recordar que la barraca, que està a la venda des de 2009 per la propietària, la família Lladró, està catalogada com a Bé de Rellevància Local i a això se suma que en 2019 les barraques, alqueries i l’horta valenciana en general van ser declarades patrimoni agrícola mundial.

La barraca de Cucalo va ser l’habitatge d’una família de llauradors fins fa quasi mig segle. Posteriorment va ser adquirida, juntament amb les set fanecades i mitja de terreny per l’empresa Porcellanes Lladró.

Abans de la seua posada en venda, va ser cedida per a crear un museu de l’Horta per a mostrar, especialment als escolars com era el típic habitatge dels llauradors i fins i tot es va instal·lar un xicotet hivernacle en l’hort.

L’activitat al final va decaure i amb la crisi la família de José Lladró va decidir posar-la a la venda, no sense abans oferir-la a l’Ajuntament que, a causa de l’alt preu que es demanava, no la va comprar finalment.

 

Característiques

 

La Universitat de València, en el seu web Catàleg de patrimoni, publica informació sobre aquesta barraca coneguda com a barraca Lladró o Cucaló i explica que «segons M.del Rei i A. Gallud (PAT de l’Horta, 2018) i la revisió del PGOU d’Alboraia (2019) els seus orígens estan a la fi del segle XIX o principis del XX, però, com en el cas de moltes d’aquestes edificacions de tipus popular de l’Horta, no és fàcil donar-li una cronologia més concreta.

Com en el conjunt de la perifèria de la ciutat de València, moltes d’aquestes barraques van ser edificades durant el segle XIX o principis del XX, fins i tot amb possibles modificacions importants sobre el mateix solar.

 Aquestes barraques no solen aparéixer en la documentació dels segles passats de manera identificable per noms o topònims, mentre que a nivell oral normalment se les coneixia en el seu entorn pel nom o sobrenom de les persones que eren propietàries o vivien.

Per aquesta raó era freqüent el canvi de nom de la barraca pel canvi de residència d’aquestes persones, i la seua història concreta de propietaris, obres, etc., és difícil concretar si no queden testimoniatges familiars o veïns. El seu nom li ve dels cognoms dels propietaris en el segle XX. 

Últimes notícies

Dimitix la regidor d’Urbanisme d’Alacant després de ser adjudicatària d’una vivenda pública

Rocío Gómez ha anunciat la seua dimissió un dia després de conéixer-se que va ser adjudicatària d'una vivenda pública a la Platja de Sant Joan; el cas està sota investigació per possibles irregularitats.

Marcelino va assegurar que el dol davant Osasuna serà de ritme alt, intensitat i dificultat

El tècnic del Vila-real va assegurar este divendres que el xoc a Pamplona exigirà la millor versió, va subratllar la fortalesa local d'Osasuna i va confirmar diverses baixes.

El Consell insta el Govern a activar la clàusula de salvaguarda per a cítrics de Sud-àfrica

Comerç i Agricultura han remés un informe conjunt perquè l'Executiu sol·licite a Brussel·les l'activació de la salvaguarda. Assenyalen una caiguda del 24% en les exportacions de Castelló i demanen vigilància des d'octubre.

El Consell sosté que no hi ha risc de menor recaptació amb la rebaixa fiscal

Barrachina ha defés que la rebaixa fiscal no minvarà els ingressos en ampliar els límits de deduccions de l'IRPF amb retroactivitat a 1 de gener de 2025. També ha explicat el seu rebuig al decret òmnibus que inclou l'exempció d'ajudes per la DANA per mesclar matèries.

Pérez Llorca destaca l’impuls del Consell al progrés d’Ontinyent amb obres i servicis

El president Juanfran Pérez Llorca ha reafirmat el compromís de la Generalitat amb projectes clau a Ontinyent: hospital, Palacio de Justícia, Facultat de Veterinària i desdoblament de la CV-60. També s'impulsen corredors verds després de la dana.

Pérez Llorca demana que la Comissió Mixta de la DANA siga l’inici d’un enteniment

El president ha reclamat que la comissió que coordina la reconstrucció després de la DANA servisca per a superar la confrontació i centrar-se en la seguretat de les zones afectades. Ha admés que arriba molt tard i que potser hi ha assumptes sense solució.

Pérez Llorca demana al Govern explicacions i que rectifique per les indemnitzacions a víctimes de la DANA

El president ha exigit explicacions i una rectificació perquè les víctimes de la DANA no siguen tractades com de segona. A més, ha rebutjat la proposta de finançament autonòmic pel seu impacte fiscal en la Comunitat Valenciana.

El Consell acusa a Sánchez de tracte desigual: 72.000 a víctimes de la DANA a València enfront de 210.000 en Adamuz

Miguel Barrachina ha denunciat que les víctimes de la DANA en la Comunitat Valenciana han rebut 72.000 euros enfront dels 210.000 de l'accident ferroviari de Adamuz. També ha retret retards i ha demanat igualtat de tracte.