Mastodon
28.2 C
València
Dijous, 18 setembre, 2025

Localitzen restes de lava en la cara oculta de la Lluna

Imatges de les restes del mar de lava a la cara oculta de la Lluna

Imàtgens de les restes del mar de lava en la cara oculta de la Lluna | NAOC/CNSA

 

La sonda xinesa Chang’e 4 continua aportant informació important de la cara oculta de la Lluna des que va arribar fa prop de cinc mesos. Esta volta, l’aparell ha enviat imàtgens del que serien restes d’un mar de lava en la superfície lunar d’esta zona tan poc explorada per a l’home, caracteritzada per ser més accidentada i muntanyosa.

 

 

En concret, els experts creuen que estes restes formen part del mantell lunar, és a dir, la capa que queda amagada davall de la corfa. Ja se sabia que existien estes restes, però mai abans se n’havien obtingut imatges. Gràcies a l’ús de noves tecnologies en una zona tan poc explorada i a la faena realitzada per l’equip d’investigació dirigit per Li Chunlai, els Observatoris Astronòmics Nacionals de la Xina i de l’Acadèmia de les Ciències de la Xina, s’han pogut obtindre estes imàtgens inèdites.

 

 

Una col·lisió, origen del mar de lava lunar

Segons apunten els investigadors, una violenta col·lisió d’un asteroide contra la Lluna va crear fa milers de milions d’anys el cràter que va originar el mar de lava lunar. A més, es creu que este potent impacte hauria extret materials del mantell lunar. Com passa en la Terra, el satèl·lit també té un nucli, mantell i corfa, elements que s’estan analitzant en esta nova missió xinesa.

 

Al llarg de la investigació, els científics també han trobat en este punt de la Lluna restes d’oliví i piroxé, que haurien sigut expulsats del cràter Finsen, origen del mar de lava. Este cràter té 72 quilòmetres d’amplària. Els materials del mantell lunar són molt difícils de trobar per la poca activitat volcànica que hi ha, raó per què esta troballa és molt important.

Últimes notícies

María Araújo destaca que la part humana és la clau en el projecte del València Basket

La nova pivot subratlla que el tracte a les jugadores va ser decisiu per al seu fitxatge i s'il·lusiona amb el Roig Arena. Demana ambició sense perdre el treball diari.

Mazón anuncia un acord amb Indra que permetrà crear 1.000 ocupacions en 2026

Indra reforçarà la seua activitat estratègica en la Comunitat Valenciana després d'un acord amb la Generalitat. El pla preveu 1.000 ocupacions qualificades durant 2026.

El Vila-real torna al treball sense Gerard Moreno i amb Thomas Partey

L'equip prepara en dos sessions el dol del dissabte davant Osasuna després de la Champions a Londres. Partey es reincorpora després de la seua citació judicial; Gerard seguix al marge

El València Basket estrena passadís de la fama i sala de vídeo tipus cinema en el Roig Arena

El club presenta la seua zona pròpia en el recinte, amb un corredor dedicat als seus referents, gimnàs compartit, pista auxiliar i vestuaris connectats. La nova casa reforça la identitat i millora la logística d'entrenaments i partits.

Catalá llança la primera acceleradora de talent en semiconductors i bonifica el 95% del ICIO en La Marina

València impulsa la primera acceleradora de talent en semiconductors i aplica una bonificació del 95% del ICIO per a noves inversions en el futur hub de La Marina. La mesura busca atraure empreses, ocupació qualificada i consolidar a la ciutat com a pol europeu del xip.

Aena dispararà la seua inversió en aeroports espanyols a 12.888 milions entre 2027 i 2031

Aena preveu invertir 12.888 milions entre 2027 i 2031, un 263% més que en el quinquenni anterior. El pla prioritza capacitat, experiència de l'usuari i sostenibilitat.

La comissió de la DANA de Les Corts es reunirà el 30 de setembre per a escoltar més tècnics

La comissió que investiga la DANA del 29 d'octubre celebrarà el 30 de setembre la seua segona tanda de compareixences, centrada de nou en perfils tècnics. Les associacions de víctimes seguixen sense una data assignada.

El Consell invertirà més de 665 milions en quatre anys per a modernitzar la depuració d’aigües

El pla 2026-2030 de la EPSAR preveu 106 milions en 2026 i actuacions en 122 municipis, amb més reutilització i sense pujar el cànon de sanejament.