Els «llunatrèmols» que estan encongint la Lluna

 

Notícia impactant la que ens arriba des de l’espai. Segons informa la NASA en un comunicat, la Lluna s’està encongint cada volta més a causa dels tremolors que hi ha en el satèl·lit. Amb el nom de ‘llunatrèmols’, l’agència espacial nord-americana ha vullgut definir d’esta manera el que seria l’equivalent als terratrèmols en la Terra.

 

A causa d’esta situació, la NASA afirma que el satèl·lit natural del nostre planeta s’ha fet 50 metres més prim en els últims centenars d’anys a causa d’estes tremolors internes. L’agència ha explicat que la superfície lunar és trencadissa i es va esquerdant a mesura que el satèl·lit es va encongint, cosa que explicaria les famoses falles d’encavallament, a on una secció de corfa acaba damunt de l’altra.

 

«La nostra conclusió proporciona la primera evidència que estes falles encara estan actives i, probablement, produïxen ‘llunatrèmols’ hui en dia a mesura que la Lluna continua gelant-se i encongint-se gradualment», explica l’especialista Thomas Watters de la NASA, que assegura que alguns d’eixos sismes poden ser forts i superar els 5 graus en l’escala de Richter.

 

 

Analitzant els sismes registrats el segle passat

L’estudi de la NASA ha consistit en analitzar els quatre sismòmetres instal·lats en la Lluna entre els anys 1969 i 1977 pels astronautes de les missions Apollo, que van registrar fins a 28 ‘llunatrèmols’ poc profunds i d’una intensitat d’entre 2 i 5 graus. Amb els nous sistemes de la NASA, els científics han pogut estudiar a fons estos moviments amb el resultat que, com a mínim, 8 dels sismes estarien a 30 quilòmetres de falles visibles.

 

Segons els experts, la gravetat de la Terra pot produir les tremolors, ja que moltes d’elles es van donar en el moment que el satèl·lit estava més allunyat del planeta, fase coneguda com l’apogeu.

 

Watters afirma que és «molt probable» que estes huit tremolors es produïren a causa del desplaçament de les falles a mesura que s’acumulava la pressió, quan la corfa lunar estava comprimida per la contracció global i les forces de marea, cosa que indicaria que la Lluna s’està encongint i que està tectònicament activa. A més, imàtgens preses des d’altres sondes lunars indiquen la caiguda de roques lunars, cosa que corroboraria les tremolors.

Últimes notícies

La responsable de la CHJ assegura que el Cecopi no va demanar dades de cabals el 29 d’octubre

La comissària d'Aigües de la CHJ declara que el Cecopi no va sol·licitar informació específica sobre els cabals del barranc de Poio durant la DANA del 29 d'octubre, malgrat l'augment extraordinari dels registres.

La jutgessa dels Naus ordena a la Policia reclamar documents a l’Ajuntament d’Alacant

La magistrada que investiga el cas de les vivendes públiques de la Platja de Sant Joan ordena a la Policia Nacional acudir a l'Ajuntament d'Alacant per a requerir documentació sobre la promoció dels Naus i advertix de possibles conseqüències penals per desobediència.

Professors en vaga escenifiquen una classe a l’aire lliure a València per a denunciar les seues condicions

Un grup de docents en vaga ha recreat una classe a l'aire lliure a València per a denunciar la calor a les aules i la precarietat que, segons sostenen, afecta a l'educació pública.

Educació fixa servicis mínims del 100% en les proves d’accés a fP per la vaga docent

Educació imposa servicis mínims del 100% del professorat en les proves d'accés a fP de Grau Mitjà i Superior per a evitar que la vaga indefinida perjudique l'alumnat.

Arcadi España i Bernabé posen en valor el nou edifici de Tragsa després de la dana

El ministre d'Hisenda, Arcadi España, i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, visiten el nou edifici de Tragsa a Paterna i destaquen el seu paper imprescindible en la recuperació després de la dana i en el suport a ajuntaments i veïns.

Vivenda exigix a la Comunitat Valenciana actuar contra 15.000 pisos turístics il·legals

El Ministeri de Vivenda reclama a la Comunitat Valenciana i a la resta d'autonomies que perseguisquen el frau de les vivendes turístiques il·legals després de l'anul·lació del registre estatal, i advertix que vigilarà de prop la seua actuació.

Arcadi España acusa a Pérez Llorca de desentendre’s de la vaga educativa indefinida

Arcadi España retrau a Juanfran Pérez Llorca que no lidere la negociació de la vaga indefinida del professorat no universitari en la Comunitat Valenciana i li insta a asseure's amb els sindicats.

Els Pressupostos de la Generalitat de 2026 aconseguixen 33.305 milions amb un augment del 3,1%

Els comptes de la Generalitat per a 2026 sumen 33.305 milions, un 3,1% més, prioritzen sanitat, educació i gasto social, i incrementen l'amortització de deute.