Els «llunatrèmols» que estan encongint la Lluna

 

Notícia impactant la que ens arriba des de l’espai. Segons informa la NASA en un comunicat, la Lluna s’està encongint cada volta més a causa dels tremolors que hi ha en el satèl·lit. Amb el nom de ‘llunatrèmols’, l’agència espacial nord-americana ha vullgut definir d’esta manera el que seria l’equivalent als terratrèmols en la Terra.

 

A causa d’esta situació, la NASA afirma que el satèl·lit natural del nostre planeta s’ha fet 50 metres més prim en els últims centenars d’anys a causa d’estes tremolors internes. L’agència ha explicat que la superfície lunar és trencadissa i es va esquerdant a mesura que el satèl·lit es va encongint, cosa que explicaria les famoses falles d’encavallament, a on una secció de corfa acaba damunt de l’altra.

 

«La nostra conclusió proporciona la primera evidència que estes falles encara estan actives i, probablement, produïxen ‘llunatrèmols’ hui en dia a mesura que la Lluna continua gelant-se i encongint-se gradualment», explica l’especialista Thomas Watters de la NASA, que assegura que alguns d’eixos sismes poden ser forts i superar els 5 graus en l’escala de Richter.

 

 

Analitzant els sismes registrats el segle passat

L’estudi de la NASA ha consistit en analitzar els quatre sismòmetres instal·lats en la Lluna entre els anys 1969 i 1977 pels astronautes de les missions Apollo, que van registrar fins a 28 ‘llunatrèmols’ poc profunds i d’una intensitat d’entre 2 i 5 graus. Amb els nous sistemes de la NASA, els científics han pogut estudiar a fons estos moviments amb el resultat que, com a mínim, 8 dels sismes estarien a 30 quilòmetres de falles visibles.

 

Segons els experts, la gravetat de la Terra pot produir les tremolors, ja que moltes d’elles es van donar en el moment que el satèl·lit estava més allunyat del planeta, fase coneguda com l’apogeu.

 

Watters afirma que és «molt probable» que estes huit tremolors es produïren a causa del desplaçament de les falles a mesura que s’acumulava la pressió, quan la corfa lunar estava comprimida per la contracció global i les forces de marea, cosa que indicaria que la Lluna s’està encongint i que està tectònicament activa. A més, imàtgens preses des d’altres sondes lunars indiquen la caiguda de roques lunars, cosa que corroboraria les tremolors.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Antonio Tejero ha mort en el seu domicili d’Alzira als 93 anys

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira, on rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera. Tenia 93 anys.

Mor en Alzira Antonio Tejero, figura del 23F, als 93 anys

Antonio Tejero ha mort a Alzira als 93 anys. El decés arriba l'endemà passat del 45 aniversari del 23F i coincidix amb la desclassificació de documents.

Antonio Tejero ha mort als 93 anys en el seu domicili d’Alzira

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira als 93 anys. Rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera.

Mor Antonio Tejero als 93 anys el mateix dia de la desclassificació del 23F

Antonio Tejero ha mort als 93 anys a Alzira. La seua defunció coincidix amb la desclassificació dels documents del 23F, que detallen la temptativa i el seu paper.

Mor Antonio Tejero als 93 anys a Alzira, figura del 23F

L'extinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort als 93 anys a Alzira. El decés ha coincidit amb la desclassificació de documents del 23F.

El PSPV obri expedient a l’alcalde d’Almussafes per amenaça vetlada a Diana Morant

El Comité d'Ètica del PSPV ha obert expedient a Toni González per una amenaça vetlada a Diana Morant i deslleialtat. L'alcalde nega assetjament i denúncia una guerra interna.

Set anys i mig de presó per a un septuagenari per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a un home a set anys, sis mesos i un dia per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys a San Miguel de Salinas. La sentència es recolza en testimonis, agents i restes biològiques, i imposa a més allunyament i llibertat vigilada.

Aena destina 402,1 milions a l’aeroport de València entre 2027 i 2031

Aena preveu invertir 402,1 milions en l'aeroport de València entre 2027 i 2031, molt per damunt dels 60,1 milions de 2022-2026. El pla amplia terminal, seguretat i accessos i contempla una pujada mitjana de tarifes de 35 cèntims.