Els «llunatrèmols» que estan encongint la Lluna

 

Notícia impactant la que ens arriba des de l’espai. Segons informa la NASA en un comunicat, la Lluna s’està encongint cada volta més a causa dels tremolors que hi ha en el satèl·lit. Amb el nom de ‘llunatrèmols’, l’agència espacial nord-americana ha vullgut definir d’esta manera el que seria l’equivalent als terratrèmols en la Terra.

 

A causa d’esta situació, la NASA afirma que el satèl·lit natural del nostre planeta s’ha fet 50 metres més prim en els últims centenars d’anys a causa d’estes tremolors internes. L’agència ha explicat que la superfície lunar és trencadissa i es va esquerdant a mesura que el satèl·lit es va encongint, cosa que explicaria les famoses falles d’encavallament, a on una secció de corfa acaba damunt de l’altra.

 

«La nostra conclusió proporciona la primera evidència que estes falles encara estan actives i, probablement, produïxen ‘llunatrèmols’ hui en dia a mesura que la Lluna continua gelant-se i encongint-se gradualment», explica l’especialista Thomas Watters de la NASA, que assegura que alguns d’eixos sismes poden ser forts i superar els 5 graus en l’escala de Richter.

 

 

Analitzant els sismes registrats el segle passat

L’estudi de la NASA ha consistit en analitzar els quatre sismòmetres instal·lats en la Lluna entre els anys 1969 i 1977 pels astronautes de les missions Apollo, que van registrar fins a 28 ‘llunatrèmols’ poc profunds i d’una intensitat d’entre 2 i 5 graus. Amb els nous sistemes de la NASA, els científics han pogut estudiar a fons estos moviments amb el resultat que, com a mínim, 8 dels sismes estarien a 30 quilòmetres de falles visibles.

 

Segons els experts, la gravetat de la Terra pot produir les tremolors, ja que moltes d’elles es van donar en el moment que el satèl·lit estava més allunyat del planeta, fase coneguda com l’apogeu.

 

Watters afirma que és «molt probable» que estes huit tremolors es produïren a causa del desplaçament de les falles a mesura que s’acumulava la pressió, quan la corfa lunar estava comprimida per la contracció global i les forces de marea, cosa que indicaria que la Lluna s’està encongint i que està tectònicament activa. A més, imàtgens preses des d’altres sondes lunars indiquen la caiguda de roques lunars, cosa que corroboraria les tremolors.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Detingut a Alacant un fugitiu condemnat a Alemanya a 10 anys per robatoris de cotxes de luxe

Un home de 57 anys buscat per Alemanya ha sigut arrestat a Alacant. Estava condemnat a 10 anys de presó per dirigir una xarxa que robava cotxes d'alta gamma i simulava accidents per a estafar a asseguradores.

Nou detinguts per una onada de robatoris de desfibril·ladors i electrodomèstics a Casinos i altres localitats

La Guàrdia Civil ha detingut a nou persones, entre elles una menor, per una sèrie de robatoris amb força en un centre de dia de Casinos i en naus i comerços de València i Terol, amb un botí valorat en més de 33.700 euros.

Les flames apaguen les minifallas i un any de jocs, riures i somnis infantils a València

Més de 380 falles infantils de València han cremat en la Cremà, culminant un any de treball artístic centrat en l'univers emocional i lúdic de la infància.

Cinc claus de les Falles de València 2026: art per la pau, malestar veïnal i cens en rècord

Les Falles de València de 2026 deixen cinc claus: un poderós missatge artístic per la pau, malestar veïnal creixent, menor tensió política, el plançó de Morrissey i un cens faller en màxims històrics.

València tanca unes Falles històriques amb un clam unànime per la pau i contra les guerres

La Cremà de quasi 770 falles acomiada unes festes marcades pel rècord de cens faller, el debat sobre la gestió d'aglomeracions i un potent missatge pacifista encapçalat per la falla municipal de Chaplin.

La Cremà infantil convertix en cendra més de 380 minifallas plenes de jocs, riures i somnis

Més de 380 falles infantils de València han cremat en la Cremà, culminant un any de treball artístic i emocions per a milers de xiquets, amb la secció Especial i la falla municipal com a grans focus.

Emilio de Just curta l’última orella de la fira de Falles en una vesprada amb opcions de major triomf

Emilio de Justo va tallar l'última orella de la fira de Falles de València després d'una seriosa correguda de Núñez del Cuvillo, marcada pel vent i per bous amb opcions de major èxit.

Les Falles de València s’acomiaden amb la Cremà i obrin el debat sobre el seu futur

Les Falles de València tanquen hui els seus dies grans amb la mascletà i la Cremà de quasi 760 monuments, en una edició massiva i sense incidents rellevants que deixa diversos debats pendents.