Els «llunatrèmols» que estan encongint la Lluna

 

Notícia impactant la que ens arriba des de l’espai. Segons informa la NASA en un comunicat, la Lluna s’està encongint cada volta més a causa dels tremolors que hi ha en el satèl·lit. Amb el nom de ‘llunatrèmols’, l’agència espacial nord-americana ha vullgut definir d’esta manera el que seria l’equivalent als terratrèmols en la Terra.

 

A causa d’esta situació, la NASA afirma que el satèl·lit natural del nostre planeta s’ha fet 50 metres més prim en els últims centenars d’anys a causa d’estes tremolors internes. L’agència ha explicat que la superfície lunar és trencadissa i es va esquerdant a mesura que el satèl·lit es va encongint, cosa que explicaria les famoses falles d’encavallament, a on una secció de corfa acaba damunt de l’altra.

 

«La nostra conclusió proporciona la primera evidència que estes falles encara estan actives i, probablement, produïxen ‘llunatrèmols’ hui en dia a mesura que la Lluna continua gelant-se i encongint-se gradualment», explica l’especialista Thomas Watters de la NASA, que assegura que alguns d’eixos sismes poden ser forts i superar els 5 graus en l’escala de Richter.

 

 

Analitzant els sismes registrats el segle passat

L’estudi de la NASA ha consistit en analitzar els quatre sismòmetres instal·lats en la Lluna entre els anys 1969 i 1977 pels astronautes de les missions Apollo, que van registrar fins a 28 ‘llunatrèmols’ poc profunds i d’una intensitat d’entre 2 i 5 graus. Amb els nous sistemes de la NASA, els científics han pogut estudiar a fons estos moviments amb el resultat que, com a mínim, 8 dels sismes estarien a 30 quilòmetres de falles visibles.

 

Segons els experts, la gravetat de la Terra pot produir les tremolors, ja que moltes d’elles es van donar en el moment que el satèl·lit estava més allunyat del planeta, fase coneguda com l’apogeu.

 

Watters afirma que és «molt probable» que estes huit tremolors es produïren a causa del desplaçament de les falles a mesura que s’acumulava la pressió, quan la corfa lunar estava comprimida per la contracció global i les forces de marea, cosa que indicaria que la Lluna s’està encongint i que està tectònicament activa. A més, imàtgens preses des d’altres sondes lunars indiquen la caiguda de roques lunars, cosa que corroboraria les tremolors.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.