8.7 C
València
Dilluns, 22 desembre, 2025

OMS demana que la menstruació es reconega com un ‘problema de salut’, no d’higiene

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat que la menstruació siga reconeguda com un “problema de salut i de drets humans” i “no d’higiene” i que, per tant, s’aborde en la perspectiva d’un curs de vida, des d’abans de la menarquia fins al cap de la menopausa.

L’OMS reconeix que diversos sectors tenen funcions igualment importants que exercir en la promoció i salvaguarda de la salut menstrual i es compromet a intensificar els seus esforços per a encoratjar als encarregats de formular polítiques per a promoure els drets de les dones, les xiquetes. També es compromet a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball responguen”, va indicar la dependència en un comunicat.

A més, l’organització va celebrar que alguns governs en el món hagen començat a prendre mesures com llevar els impostos sobre els productes menstruals i els que han implementat lleis i polítiques per a la llicència mèdica quan una persona experimenta dolor, malestar i altres símptomes i relacionats amb la menstruació.

Aquests són passos útils, però els governs podrien i haurien de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. Han de fer que les escoles, els llocs de treball i les institucions públiques donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat”, va indicar l’OMS.

Així, l’organització ha lamentat que la salut menstrual no haja format part de l’agenda de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, ni en la Declaració del Mil·lenni, ni tampoc estiga inclosa en les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per als objectius de salut, igualtat de gènere o aigua i sanejament.

En concret, l’organisme de Nacions Unides ha sol·licitat reconéixer que la salut menstrual significa que les dones i xiquetes tinguen accés a informació i educació sobre aquest tema, als productes menstruals que necessiten, a les instal·lacions d’aigua, sanejament i eliminació, a l’atenció competent i empàtica quan siga necessari, i a viure, estudiar i treballar en un entorn en el qual la menstruació es veja com una cosa positiva i saludable, no com una cosa de la qual avergonyir-se.

A més, l’OMS s’ha compromés a intensificar els seus esforços per a encoratjar als responsables polítics i sanitaris a col·laborar per a promoure els drets de les dones i les xiquetes i, així, satisfer les seues necessitats integrals de salut menstrual, especialment en contextos humanitaris.

També ha mostrat el seu compromís a trencar el silenci i l’estigma associats amb la menstruació i fer que les escoles, els centres de salut i altres llocs de treball (inclosos els llocs de treball de l’OMS) responguen a la menstruació.

Els governs estan començant a actuar, però necessiten fer molt més. Alguns governs han eliminat els impostos sobre els productes menstruals, uns altres s’han centrat en els desafiaments que enfronten les adolescents en edat escolar per a obtindre productes menstruals, i altres han posat en marxa estratègies per a proporcionar productes menstruals a poblacions en circumstàncies difícils, per exemple, aquelles que no tenen llar o les que estan empresonades“, ha detallat l’organització.

No obstant això, considera que els governs hauran de fer més que millorar l’accés als productes menstruals. “Haurien de fer escoles, llocs de treball i institucions públiques que donen suport al maneig de la menstruació amb comoditat i dignitat. Més important encara, haurien de normalitzar la menstruació i trencar el silenci que l’envolta. Finalment, en el context del qual està succeint a Etiòpia, Ucraïna i altres llocs, els governs haurien d’incloure una atenció a la menstruació com a part d’una resposta més àmplia de Salut Sexual i Reproductiva en aquelles persones desplaçades a causa de la guerra o calamitats naturals“, ha resolt l’OMS.

Últimes notícies

Pérez Llorca demana negociar noves normes del transvasament Tajo-Segura i exigix inversions clau

El president ha reclamat al Govern reobrir la negociació sobre les regles del Tajo-Segura amb criteris tècnics i tracte igual per als regants. Ha lligat la petició a un paquet de mesures en finançament, aigua, infraestructures, vivenda, sanitat i fiscalitat per a la província d'Alacant i la Comunitat Valenciana.

Pérez Llorca demana negociar noves normes d’explotació del transvasament Tajo-Segura

El president ha sol·licitat al Govern obrir una negociació amb comunitats i regants per a revisar les regles del transvasament amb criteris tècnics. També ha reclamat modernitzar regadius del Tajo i ha anunciat avanços en simplificació administrativa i sanitat.

Cauen les màximes en la Comunitat Valenciana i el topall queda en 14,7 a Torreblanca

Les màximes han baixat de forma generalitzada respecte al diumenge: cap observatori ha aconseguit els 15 graus i el valor més alt ha sigut 14,7 a Torreblanca.

El Marq exposa per primera vegada restes de canibalisme ritual trobats en una cova d’Alacant

El Museu Arqueològic d'Alacant ha inaugurat la mostra 'Rituals de pastors' amb els resultats de les excavacions en la Cova del Randero, primer indici de canibalisme ritual neolític del Llevant. Les restes, interpretats com un ritu funerari no violent, s'han vinculat al dol en comunitats pastorals.

La Sindicatura de Comptes avala l’infrafinançament de la Generalitat en la seua auditoria

La Sindicatura de Comptes assenyala que els ingressos del sistema autonòmic són inferiors als d'un model equitatiu i recolza la reforma del finançament. L'informe afig dèficit estatal en dependència, gastos sanitaris no compensats i l'impacte de la DANA amb crèdits reembossables.

PP i Vox rebutgen activar la Zona de Baixes Emissions a València

El ple municipal ha rebutjat implantar immediatament la ZBE i ha aprovat demanar el cessament de Pilar Bernabé. L'oposició ha vist caure les seues mocions de mobilitat.

Quatre persones ateses per fum i cremades en un incendi de vivenda a València

Quatre persones han resultat ferides lleus per inhalació de fum i cremades en un incendi al carrer Rodríguez de Cepeda de València. Van ser assistides i traslladades a l'Hospital Clínic de València.

La Comunitat Valenciana s’emporta 47,35 milions en la Loteria de Nadal, només l’11% del gastat

La Comunitat Valenciana ha obtingut 47,35 milions en el sorteig de Nadal, a penes el 11,13% del gastat. L'absència de la Grossa ha limitat el retorn.