5.4 C
València
Dijous, 27 novembre, 2025

Castelló multarà fins amb 450 € als pares dels xiquets que falten al col·legi sense causa justificada

 

La localitat de Castelló, abans coneguda com a Vilanova de Castelló, en la comarca de la Ribera (València), ha decidit prendre greus mesures contra l’absentisme escolar i acabar amb este problema.

 

Segons ha avançat el diari ‘Levante-EMV’, el consistori del municipi ha decidit que els pares o tutors dels alumnes que de manera injustificada falten a classe en algun dels tres col·legis o l’institut de Castelló hauran de fer front a més a una sanció econòmica que pot arribar fins als 450 euros.

 

Així ho recull la nova Ordenança Reguladora de l’Absentisme Escolar que, amb l’objectiu últim de garantir el dret a l’educació dels menors d’entre 6 i 16 anys -etapa en què l’educació és obligatòria-, ha aprovat l’ajuntament.

 

L’absentisme escolar, un problema que vulnera els drets dels menors

La imposició de multes a la família és sens dubte la novetat més cridanera. La mateixa ordenança argumenta que l’absentisme escolar és un problema educatiu que no sols vulnera els drets del menor sinó que pot derivar en un problema social com pot ser la desocupació, exclusió o problemes més greus com la delinqüència.

En este sentit, l’ordenança detalla com han d’actuar els centres escolars, el departament de Servicis Socials o la Policia Local. Finalment, en el document s’indiquen les possibles sancions en cas d’incompliment d’esta normativa, que oscil·len entre els 150 euros d’una infracció lleu als 450 euros d’una que es tipifique com molt greu.

L’ordenança contempla també la possibilitat de substituir la multa econòmica per treballs en benefici de la comunitat, que hauran d’estar relacionats amb esta problemàtica.

 

Cal destacar que la imposició d’una sanció no evitarà que l’expedient es remeta a la Fiscalia de Menors, sobretot en aquells casos més greus, perquè valore l’actuació familiar.

Últimes notícies

La compravenda de vivendes en la Comunitat va pujar un 1% al setembre i el preu va escalar un 13,8%

La compravenda de vivendes en la Comunitat Valenciana va repuntar al setembre un 1% fins a 9.097 operacions. El metre quadrat es va encarir un 13,8% i els préstecs van créixer un 13,5%.

Cel buidat i màximes a l’alça, amb vent fort en el nord de Castelló

Cel poc nuvolós o buidat este dijous, amb mínimes a la baixa i gelades febles a l'interior. Les màximes pujaran i el nord de Castelló tindrà vent fort.

Les Corts voten la investidura de Pérez Llorca amb el suport de Vox en l’aire

Les Corts celebren el ple d'investidura de Juanfran Pérez Llorca en substitució de Carlos Mazón. Vox decidirà el seu vot després del discurs i el seu suport és clau.

Atzeneta del Maestrat ha registrat ratxes de 63 km/h i Morella de 56 km/h

L'interior de Castelló ha concentrat les ratxes més intenses de la jornada, amb 63 km/h a Atzeneta del Maestrat i 56 km/h a Morella. L'avís groc per vent del nord-oest seguix actiu fins al matí del dijous en diferents punts de la província.

La dana d’octubre va disparar en 2024 la factura per catàstrofes a Espanya fins a 11.330 milions

La factura per catàstrofes a Espanya va ascendir en 2024 a 11.330 milions, més del doble que en 2023, per l'impacte de la dana d'octubre. El cost assegurat es va disparar i el colp econòmic va aconseguir també al PIB i a les emergències.

Controlat l’incendi sense ferits a l’hospital Saint Lucia de Cartagena; demanen auditar la seua façana ventilada

El foc s'ha iniciat en una terrassa, s'ha propagat per la façana pel vent i s'ha controlat en 20 minutos, sense ferits. S'han evacuat 113 pacients i sindicats i PSOE han demanat auditories i retirada de materials inflamables.

El Consorci de Compensació d’Assegurances supera els 4.000 milions en indemnitzacions per la DANA

El Consorci de Compensació d'Assegurances ha superat els 4.000 milions en pagaments per la DANA. Ha gestionat el 98,3% de 250.946 sol·licituds i manté 4.276 pendents.

Robo i trobo

Leo Giménez es lingüista i en el seu article d'esta setmana defensa el valencià viu i tradicional, reivindica paraules autèntiques que alguns sectors han qualificat erròniament de vulgars o castellanitzants, i critica una visió purista que se separa de la parla