Investigadors espanyols de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) han desxifrat les bases moleculars de la predisposició genètica a la leucèmia. L’estudi, publicat en la revista ‘Nature Communications’, conclou que els europeus tenen en el seu genoma lleugeres variants en la seua seqüència que els predisposen a desenrotllar la leucèmia limfàtica crònica, que és la més freqüent en adults i que té una de cada 2.000 persones de països occidentals.
En canvi, esta malaltia és pràcticament inexistent en Àsia. Les raons d’eixa diferència entre persones d’origen europeu i asiàtic està en l’ADN, segons les conclusions dels investigadors. L’estudi l’ha coordinat l’investigador de l’Idibaps, Iñaki Martín-Subero, qui lidera el grup d’Epigenòmica biomèdica del centre, i s’ha dut a terme en col·laboració amb el grup de Richard Houlston de l’Institut d’Investigació de Càncer de Londres.
Estudis previs han detectat unes 40 regions associades al risc de tindre leucèmia limfàtica crònica. Fa un any, el mateix grup d’investigació de l’Idibaps va publicar el mapa de les funcions del genoma de la leucèmia. «El mapa que vam dibuixar l’any passat ha sigut la clau per a poder desxifrar ara les bases moleculars de la predisposició a la leucèmia», ha dit Martín-Subero. Tot i això, el com i el perquè d’eixes variants genètiques predisposen a la leucèmia és ara per ara desconegut.
La leucèmia limfàtica crònica no es diagnostica fins als 70 anys, aproximadament, però la predisposició genètica està present des del naixement. «Hem descobert que les variants genètiques que conferixen predisposició a la malaltia creen desequilibris subtils en la regulació dels gens i el funcionament dels limfòcits», ha explicat Martín-Subero, «és com comprar un cotxe amb alguna peça de menor qualitat, al principi funcionarà perfectament, però si no hi ha un bon manteniment, amb el temps, començarà a fallar».
Altres factors que incrementen les possibilitats de patir la malaltia
Encara no es pot predir amb precisió quines persones desenrotllaran la leucèmia i quines no, ja que «a més del comportament genètic, hi ha altres factors, com l’estil de vida o el pitjor funcionament del sistema immune a mesura que l’organisme envellix, que afecten el creiximent de la malaltia», segons el director de l’Idibaps i coautor de l’estudi, Elias Campo.
