Científics espanyols descobrixen les bases moleculars de la predisposició genètica a la leucèmia

Ejemplo de shortcode con estilo
Científics espanyols descobrixen l’origen del factor de predisposició genètica de la leucèmia | Cedida   Investigadors espanyols de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) han desxifrat les bases moleculars de la predisposició genètica a la leucèmia. L’estudi, publicat en la revista ‘Nature Communications’, conclou que els europeus tenen en el seu genoma lleugeres variants […]
Científics catalans descobreixen l'origen del factor de predisposició genètica de la leucèmia

Científics espanyols descobrixen l’origen del factor de predisposició genètica de la leucèmia | Cedida

 

Investigadors espanyols de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) han desxifrat les bases moleculars de la predisposició genètica a la leucèmia. L’estudi, publicat en la revista ‘Nature Communications’, conclou que els europeus tenen en el seu genoma lleugeres variants en la seua seqüència que els predisposen a desenrotllar la leucèmia limfàtica crònica, que és la més freqüent en adults i que té una de cada 2.000 persones de països occidentals.

 

En canvi, esta malaltia és pràcticament inexistent en Àsia. Les raons d’eixa diferència entre persones d’origen europeu i asiàtic està en l’ADN, segons les conclusions dels investigadors. L’estudi l’ha coordinat l’investigador de l’Idibaps, Iñaki Martín-Subero, qui lidera el grup d’Epigenòmica biomèdica del centre, i s’ha dut a terme en col·laboració amb el grup de Richard Houlston de l’Institut d’Investigació de Càncer de Londres.

 

Estudis previs han detectat unes 40 regions associades al risc de tindre leucèmia limfàtica crònica. Fa un any, el mateix grup d’investigació de l’Idibaps va publicar el mapa de les funcions del genoma de la leucèmia. «El mapa que vam dibuixar l’any passat ha sigut la clau per a poder desxifrar ara les bases moleculars de la predisposició a la leucèmia», ha dit Martín-Subero. Tot i això, el com i el perquè d’eixes variants genètiques predisposen a la leucèmia és ara per ara desconegut.

 

La leucèmia limfàtica crònica no es diagnostica fins als 70 anys, aproximadament, però la predisposició genètica està present des del naixement. «Hem descobert que les variants genètiques que conferixen predisposició a la malaltia creen desequilibris subtils en la regulació dels gens i el funcionament dels limfòcits», ha explicat Martín-Subero, «és com comprar un cotxe amb alguna peça de menor qualitat, al principi funcionarà perfectament, però si no hi ha un bon manteniment, amb el temps, començarà a fallar».

 

Altres factors que incrementen les possibilitats de patir la malaltia

Encara no es pot predir amb precisió quines persones desenrotllaran la leucèmia i quines no, ja que «a més del comportament genètic, hi ha altres factors, com l’estil de vida o el pitjor funcionament del sistema immune a mesura que l’organisme envellix, que afecten el creiximent de la malaltia», segons el director de l’Idibaps i coautor de l’estudi, Elias Campo.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

La presidència valenciana de l’Aliança de l’Automoció europea posarà el focus en la competitivitat

La Comunitat Valenciana assumirà en 2027 la presidència de l’Aliança de Regions amb Indústria d’Automoció i defensa a Brussel·les una transició verda que no comprometa la seua capacitat industrial. Ruth Merino ha remarcat la importància de la competitivitat, la formació i l’accés a finançament per a reforçar el paper de les empreses i pimes valencianes.

La Generalitat completa 32 de les 41 obres urgents en barrancs estatals

La Conselleria d Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ha conclòs 32 de les 41 actuacions d emergència en barrancs de competència estatal per a reduir el risc d inundacions com les de la dana de 2024, mentres critica la inacció del Govern central.

Els embassaments del Xúquer pugen lleugerament i el Segura retrocedix mentre la mitjana espanyola baixa

Les reserves dels embassaments del Xúquer han pujat fins al 52 % de la seua capacitat, mentre que el Segura baixa al 48,9 % i el conjunt d Espanya se situa en el 57,8 %.

Compromís acusa l’Ajuntament de València de no tindre encara xifrats els danys de la dana

Compromís critica que l’Ajuntament de València admeta, dos anys després de la dana de 2024, que no disposa d’un inventari complet dels danys. El govern municipal ho nega i defensa que ha reparat nombroses infraestructures i servicis afectats.

Noves ajudes psicosocials per a les víctimes de la DANA del 29 d’octubre

La Generalitat ha ampliat els programes d’atenció psicosocial a mitjà i llarg termini per a víctimes de la DANA del 29 d’octubre de 2024, amb especial focus en xiquets, jóvens i col·lectius vulnerables. Les noves mesures inclouen tallers, formació i reforç de les xarxes comunitàries.

Les empreses de la Comunitat rebran 57,2 milions per costos d’emissions de CO2

El Ministeri d’Indústria i Turisme ha aprovat ajudes per 600 milions per a compensar costos elèctrics per emissions de CO2, dels quals 57,2 milions aniran a 67 instal·lacions de 48 empreses de la Comunitat Valenciana.

L’ocupació estrangera bate rècord en la Comunitat Valenciana amb 443.000 afiliats

La Comunitat Valenciana ha assolit 443.158 afiliats estrangers a la Seguretat Social de mitjana en setembre, un 21,75 % més que fa un any, impulsats pel procés extraordinari de regularització.

València exhibirà més de 200 obres de Sorolla des de 2027 amb un acord fins a 15 anys

La Generalitat ha formalitzat amb la Hispanic Society Museum & Library el contracte d’arrendament que permetrà exhibir a València més de 200 obres de Joaquín Sorolla a partir de febrer de 2027, amb una vigència màxima de 15 anys i un cost anual d’1,15 milions d’euros.