Corinna Larsen, la dona que va mantindre una relació amb el rei emèrit, Juan Carlos I, va planejar en 2007 que els gestors que administraren un fideïcomís denominat Peregrine, des de Nova Zelanda, entregaren a Juan Carlos I, en cas que ella morira, “el 30% dels ingressos provinents del Fons d’Inversions Hispà Saudita” que l’anterior cap de l’Estat havia patrocinat i per al qual ella havia treballat.
Els documents, sense signar, en els quals es reflecteixen els seus desitjos, es van crear el 27 de març de 2007, 14 dies abans que es registrara a Guernsey, paradís fiscal de les illes del canal de la Manga, el fons hispà-saudita impulsat per tots dos països. L’advocat de Larsen assegura que aqueixos documents són falsos.
Els detalls d’eixe pla formen part dels Papers de Pandora, un treball en col·laboració amb diversos mitjans internacionals, entre ells EL PAÍS, que coordina el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ). Més de 600 periodistes de 117 països han analitzat durant dos anys els 11,9 milions d’arxius de 14 despatxos d’advocats especialitzats a crear societats offshore en paradisos fiscals.
Este tipus de societats, radicades en països diferents del domicili fiscal dels seus administradors, són legals sempre que el propietari les declare allí on residisca. El problema comença, a ulls de les autoritats, quan el que es busca en estos països és anonimat i nul·la tributació.
A Espanya, EL PAÍS i La Sexta han analitzat la filtració a la recerca de persones d’interés públic que hagen tret profit de les jurisdiccions més opaques del món. El resultat són més de 700 societats vinculades al país, entre les quals destaquen desenes de personalitats rellevants.
Un fideïcomís o fons fiduciari com el citat Peregrine, del qual parlava Larsen, és un instrument particularment opac. Es tracta d’un contracte en el qual un testador deixa encomanat el seu patrimoni o part d’este a la bona fe d’un representant legal (fideïcomissari) perquè, en segons quins supòsits predeterminats, ho transmeta a una altra persona o ho invertisca segons les instruccions rebudes.
Els fideïcomisos són eines habituals entre els productes que ofereixen els bancs i gestors suïssos a les grans fortunes que busquen evadir impostos, seguretat i confidencialitat.
Corinna Larsen va participar activament en el llançament del denominat Fons d’Infraestructures Hispà-Saudita
De la documentació es desprén que Corinna Larsen va encarregar redactar en 2007 al despatx panameny Alcogal una carta a Bachmann Trust Company (New Zealand) Limited, el gestor encarregat d’administrar el fideïcomís Peregrine, fins ara desconegut, en la qual va incloure a Joan Carles I entre les persones que havien de rebre els actius inclosos en este instrument financer en el supòsit de la seua defunció.
Segons assenyala la missiva, que està sense signar, la consultora alemanya va expressar el seu desig que després de la seua mort els actius del fons Peregrine es distribuïren “a parts iguals” entre els seus dos fills: Anastasia Adkins, i “el príncep” Alexander zu Sayn-Wittgenstein-Sayn.
Entre els beneficiaris, va afegir a continuació a “Sa Majestat el Rei Juan Carlos I Borbón de Borbón, nascut el 5 de gener de 1938, resident en el Palau de la Zarzuela de Madrid”. I va detallar quins actius hauria de rebre.
“Desitge que els fideïcomissaris consideren distribuir a Sa Majestat el Rei Juan Carlos I Borbón de Borbón el 30% de tots els ingressos provinents únicament del Fons d’Inversions Hispà Saudita. Després de la liquidació del Fons d’Inversions Hispà Saudita, Sa Majestat el Rei Juan Carlos I Borbón de Borbón ja no hauria de ser considerat beneficiari del fideïcomís”.
Altres informacions asseguren que la transferència era part d’un regal de bodes anticipat de l’emèrit, que ja estava planejant les seues segones núpcies amb Larsen. Pel que sembla, com va publicar El País, el monarca havia consultat amb diversos advocats com procedir al seu divorci amb la Reina Sofia.
