El drama d’Esther i el seu marit: d’una vida normal a dormir baix d’un pont

Una amiga es va oferir a acollir-los a casa, però només durant quinze dies  | Flickr.com (Javi Sánchez)

 

La vida pot regalar-t’ho tot un dia i prendre-t’ho el següent. L’estabilitat d’Esther i el seu marit, ciutadans de Badalona, va patir un gir de 360º el 2012, arravatant-los la tranquil·litat i rutina diària de què gaudien, per enfonsar-los en els límits de la pobresa. La seva colpidora història, que relata el diari ‘El Periódico’, és probablement un dels testimonis més crus sobre les conseqüències del recés econòmic i la falta total de recursos, fins al punt d’acabar dormint sota un pont.

 

Feia 32 anys que Esther Lacosta treballava en una empresa de bijuteria fins quer un dia, inesperadament, va anar a parar a l’atur. El veritable malson començaria però un any després, quan el seu marit vivia exactament la mateixa situació. Era l’any 2012 i el món se’ls va enfonsar. Passarien de tenir una vida normal, tranquil·la, estable, a tastar de prop la pobresa més extrema.

 

[predef]catalunya-diari-81[/predef]

 

Dormint sota el pont i en caixers

Recorden la desesperació de fer anar currículums amunt i avall i que ningú truqués. Alguna vegada el marit aconseguia alguna feina puntual que, junt amb petits estalvis, els permetia seguir endavant i poder dormir sota un sostre. Però al final, quan hi ha despeses i pràcticament no ingressos, el cabàs es buida. I un dia van haver de posar a la venda la seva casa del barri de La Salut.

 

 Els va costar molt, gairebé dos anys. Però quan el banc estava a punt d’embargar-la, va sortir un comprador i van haver de malvendre-la. Després de pagar el seu deute amb el banc, en van treure 2.000 euros.

 

Pont del Petroli

Dormien sota el Pont del Petroli de Badalona, fins que el fred els va obligar a recórrer als caixers   | pontdelpetroli.org

 

 

Estaven al carrer. A casa de les germanes del marit els van dir que no hi havia lloc per a ells, ni tan sols per a les maletes. I Esther va voler mantenir al marge de la situació la seva mare i el germà, per no preocupar ningú. Passejaven per la ciutat sabent que no tenien llar i una amiga els va acollir per quinze dies. Però un cop esgotats, van quedar-se definitivament al carrer. Dormien sota el Pont del Petroli, fins que va arribar el fred i van haver de recórrer als caixers.

 

 

Menjant gominoles i patates que els portava la neboda

Una neboda del marit els sustentava amb gominoles que es venien al videoclub on treballava. També els donava patates, xocolata… Era tot l’aliment que podien aconseguir. Amb molta vergonya, Esther va acabar posant un cartell davant d’ells, al caixer on dormien, per demanar ajuda. «No en teníem ni per a un cafè amb llet», explica Esther, «Va ser terrible». 

 

Però sempre van mantenir-se units. «El patiment debilita, però sempre vam pensar que ens en sortiríem», diu Esther. «Aquesta no és la meva vida», pensava en aquell moment. Se sentia totalment desubicada i, negant-se a seguir en aquella situació, va buscar mitjans per sortir-ne. Per sort, institucions com Càritas, la Fundació Endesa i la Fundació Integra no els van deixar sols i els van allargar la mà. Gràcies a ells, avui tornen a mirar el futur amb optimisme

 

Ara Esther té feina i el matrimoni viu en una habitació al barri de Sant Martí a Barcelona. No tenen l’estabilitat d’abans, però han sortit del forat. Ella mira enrere i recorda com de malament s’ho estaven passant fa un any, al carrer. Una crua experiència que els marcarà, però que també els ha donat una lliçó: «Sabem la importància que tenen 10 cèntims. I sempre que pugui ajudaré els altres». 

 

 

Últimes notícies

Cultura reclama una resposta unitària i coordinada pel robatori del Tresor de Villena

La Conselleria de Cultura ha exigit una resposta conjunta amb el Ministeri i les autonomies després del robatori del Tresor de Villena, que s’emmarca en una onada de colps contra museus espanyols i europeus. El Govern valencià insistix que no és un cas aïllat i demana reforçar la cooperació i revisar els protocols de seguretat.

Les platges de Guardamar i Torrevieja registren xicotets meteotsunamis este divendres

Les platges de Guardamar del Segura i Torrevieja han registrat este divendres al migdia xicotets meteotsunamis i no es descarta que es repetisquen al llarg de la vesprada. Les oscil·lacions han sigut suaus i, tot i que a Torrevieja oneja la bandera verda en quasi totes les platges, a Guardamar es mantenen les banderes roges per precaució.

El termòmetre es desploma fins a 12 graus en un dia i Vinaròs es queda en 31,8

Les temperatures màximes han baixat fins a 12 graus en punts de la Comunitat Valenciana, amb una màxima de 31,8 a Vinaròs com a valor més alt del dia.

Els veïns desallotjats per l’incendi d’El Saler poden tornar a casa esta vesprada

Unes 160 persones desallotjades de vivendes i càmpings d’El Saler poden tornar ja a casa després que l’incendi haja quedat estabilitzat, encara que continua sense estar controlat.

València viu el juliol i agost més càlids des que hi ha registres

Aemet ha confirmat que el període juliol-agost d’enguany serà el més càlid registrat a València almenys des de 1869, amb temperatures molt per damunt del normal des de mitjan maig.

Antifrau tanca la investigació sobre la plaça provincial de la parella de Pérez Llorca

L’Agència Valenciana Antifrau ha arxivat la investigació sobre l’accés de la parella de Juanfran Pérez Llorca a una plaça de secretaria de direcció en la Diputació de València, en constatar que es van complir els requisits legals. L’òrgan manté dubtes sobre la urgència de la cobertura però dona per tancat l’expedient perquè la treballadora no s’ha presentat a la provisió definitiva.

Els bombers donen per estabilitzat l’incendi intencionat de la Devesa de El Saler

L’incendi forestal declarat dijous a la Devesa de El Saler, confirmat com a intencionat, ha sigut donat per estabilitzat pels bombers municipals i Emergències de la Generalitat.

Arriba per mar l’equip clau del nou centre de protonteràpia de València

La Conselleria de Sanitat ha rebut per via marítima els primers components del sistema de protonteràpia connectat a l’Hospital La Fe, finançat per la Fundació Amancio Ortega, i preveu tractar el primer pacient abans que acabe 2027.