El drama d’Esther i el seu marit: d’una vida normal a dormir baix d’un pont

Una amiga es va oferir a acollir-los a casa, però només durant quinze dies  | Flickr.com (Javi Sánchez)

 

La vida pot regalar-t’ho tot un dia i prendre-t’ho el següent. L’estabilitat d’Esther i el seu marit, ciutadans de Badalona, va patir un gir de 360º el 2012, arravatant-los la tranquil·litat i rutina diària de què gaudien, per enfonsar-los en els límits de la pobresa. La seva colpidora història, que relata el diari ‘El Periódico’, és probablement un dels testimonis més crus sobre les conseqüències del recés econòmic i la falta total de recursos, fins al punt d’acabar dormint sota un pont.

 

Feia 32 anys que Esther Lacosta treballava en una empresa de bijuteria fins quer un dia, inesperadament, va anar a parar a l’atur. El veritable malson començaria però un any després, quan el seu marit vivia exactament la mateixa situació. Era l’any 2012 i el món se’ls va enfonsar. Passarien de tenir una vida normal, tranquil·la, estable, a tastar de prop la pobresa més extrema.

 

[predef]catalunya-diari-81[/predef]

 

Dormint sota el pont i en caixers

Recorden la desesperació de fer anar currículums amunt i avall i que ningú truqués. Alguna vegada el marit aconseguia alguna feina puntual que, junt amb petits estalvis, els permetia seguir endavant i poder dormir sota un sostre. Però al final, quan hi ha despeses i pràcticament no ingressos, el cabàs es buida. I un dia van haver de posar a la venda la seva casa del barri de La Salut.

 

 Els va costar molt, gairebé dos anys. Però quan el banc estava a punt d’embargar-la, va sortir un comprador i van haver de malvendre-la. Després de pagar el seu deute amb el banc, en van treure 2.000 euros.

 

Pont del Petroli

Dormien sota el Pont del Petroli de Badalona, fins que el fred els va obligar a recórrer als caixers   | pontdelpetroli.org

 

 

Estaven al carrer. A casa de les germanes del marit els van dir que no hi havia lloc per a ells, ni tan sols per a les maletes. I Esther va voler mantenir al marge de la situació la seva mare i el germà, per no preocupar ningú. Passejaven per la ciutat sabent que no tenien llar i una amiga els va acollir per quinze dies. Però un cop esgotats, van quedar-se definitivament al carrer. Dormien sota el Pont del Petroli, fins que va arribar el fred i van haver de recórrer als caixers.

 

 

Menjant gominoles i patates que els portava la neboda

Una neboda del marit els sustentava amb gominoles que es venien al videoclub on treballava. També els donava patates, xocolata… Era tot l’aliment que podien aconseguir. Amb molta vergonya, Esther va acabar posant un cartell davant d’ells, al caixer on dormien, per demanar ajuda. «No en teníem ni per a un cafè amb llet», explica Esther, «Va ser terrible». 

 

Però sempre van mantenir-se units. «El patiment debilita, però sempre vam pensar que ens en sortiríem», diu Esther. «Aquesta no és la meva vida», pensava en aquell moment. Se sentia totalment desubicada i, negant-se a seguir en aquella situació, va buscar mitjans per sortir-ne. Per sort, institucions com Càritas, la Fundació Endesa i la Fundació Integra no els van deixar sols i els van allargar la mà. Gràcies a ells, avui tornen a mirar el futur amb optimisme. 

 

Ara Esther té feina i el matrimoni viu en una habitació al barri de Sant Martí a Barcelona. No tenen l’estabilitat d’abans, però han sortit del forat. Ella mira enrere i recorda com de malament s’ho estaven passant fa un any, al carrer. Una crua experiència que els marcarà, però que també els ha donat una lliçó: «Sabem la importància que tenen 10 cèntims. I sempre que pugui ajudaré els altres». 

 

 

Últimes notícies

Set municipis de la Comunitat es queden sense Punts de Trobada Familiar judicials, segons el PSPV

El PSPV denuncia que el nou mapa de Punts de Trobada Familiar Judicials manté el tancament de centres en set municipis valencians i critica el Consell per reduir la xarxa de protecció a la infància. Els socialistes avisen que més de 2.000 famílies es veuran afectades i hauran de fer més desplaçaments i front a més llistes d’espera.

The Ocean Race deixa Alicante després de generar més de 500 milions

The Ocean Race eixirà per última vegada d’Alicante el 17 de gener de 2027, després de sis edicions i més de 500 milions d’euros d’impacte econòmic. Oporto assumirà les eixides de la volta al món a vela de 2030, 2034 i 2038.

El problema de les llengües minoritzades també demana solució

Segons Gimenez les llengües i els problemes socials dominaran els programes polítics per a les eleccions generals

Metrovalencia arriba als 8,3 milions de viatgers en setembre, un 15 % més que fa un any

Metrovalencia ha transportat 8,3 milions de viatgers en setembre, un 15,10 % més que un any abans, i FGV ha sumat 10 milions d’usuaris entre València i Alacant. Les línies 3 i 5 de metro i la 4 de tramvia han sigut les més utilitzades.

Noves ajudes per a dones emprenedores rurals en el sector agrari valencià

Agricultura ha convocat una nova línia d’ajudes per a dones que impulsen projectes empresarials agraris o aqüícoles en zones rurals de la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu de facilitar la seua posada en marxa i consolidació.

València reforça la protecció dels majors davant estafes i abusos econòmics

La Policia Local de València ha intensificat les accions preventives contra estafes i abusos econòmics a persones majors mitjançant el programa 'Ayudar a Prevenir'. El dispositiu inclou xarrades en centres municipals i recomanacions per a detectar signes d'abús en l'entorn més pròxim.

Les pluges torrencials es tornen més freqüents i els experts reclamen adaptar-hi ciutats i infraestructures

Les últimes pluges torrencials han deixat quatre morts, grans inundacions a l’est peninsular i més de 400.000 alumnes sense classe a la Comunitat Valenciana. Experts adverteixen que estos episodis seran cada vegada més freqüents i reclamen planificar el territori pensant en este risc.

Un nou sistema de la UPV detecta desinformació amb alt risc de fer-se viral

Investigadors de la UPV han creat un sistema d’alerta primerenca, el DDVRI, que detecta quins continguts enganyosos tenen més risc de viralitzar-se i ajuda a prioritzar la faena dels equips de verificació.