Les emissions de CO₂ van augmentar a Espanya en 2021

Les emissions de CO₂ van pujar un 5,1% a Espanya l’any 2021 respecte al 2020, encara que es van reduir un 8% en relació al 2019. Aquests són les dades que ha publicat aquest dimecres el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic de l’estudi Avanç de l’Inventari d’Emissions de Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEI) corresponents a l’any passat.

Aquestes dades preliminars estimen que les emissions brutes de CO₂ equivalent (la unitat que s’empra per a mesurar aquests gasos) han sigut 288,6 milions de tones, la qual cosa suposa un augment d’un 5,1% respecte a l’any 2020. L’augment de les emissions observades reflecteix, principalment en el sector transporte, la indústria i la generació elèctrica, la recuperació de la mobilitat i de l’activitat econòmica després de les restriccions imposades per la pandèmia.

La reducció de CO₂ que es va produir l’any 2020 del 12,5% en emissions totals i un 16,2% en emissions energètiques, la quarta reducció percentual major a la UE, va ser motivada per l’altíssima caiguda del PIB. En el marc europeu, la variació d’emissions de CO₂ entre 2019 i 2020 va ser d’un -8,5%.

Tenint en compte l’any 2020 i amb dades preliminars del 2021 es manté una trajectòria per davall de la senda descendent marcada pel Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) en la reducció total de GEI respecte a 1990.

Entre altres dades l’avanç indica que, per gasos, el CO₂ suposa un 78,6% de les emissions totals de GEI, seguit del metà, amb un 13,2%. I quant a sectors, en conjunt, el total del sector de l’Energia acumula un augment d’emissions de GEI del 6,3% respecte a 2020.

El transport continua sent el sector més emissor i suposa el 29,3% de les emissions en termes de CO₂ equivalent, seguit de la indústria (20,7%), l’agricultura i ramaderia en el seu conjunt (13,4%), la generació d’electricitat (11,3%), el consum de combustibles en els sectors Residencial, Comercial i Institucional (8,8%), i els residus (4,6%).

Indústria i electricitat

Quant a la indústria, amb un pes del 20,7% en el total d’emissions de CO₂, fruit de la recuperació d’activitat, es produeix un augment de les emissions respecte a l’any 2020, tant de les procedents del consum de combustibles (que augmenten un 4%) com de les procedents dels propis processos industrials (6,4%).

No obstant això, el Mitma recorda que és important recollir que les emissions respecte a l’any 2019 han disminuït (9,7% les emissions de combustió i 3% les de procés).

Pel que fa a l’electricitat generada, en 2020 va augmentar en un 3,4%, mentre que les emissions de CO₂ associades van augmentar el 0,4% degut, sobretot, a l’increment del 9,7% de la generació d’origen renovable (46,7% del total d’energia generada en 2021).

D’altra banda, les emissions de CO2 procedents d’instal·lacions subjectes al Sistema Europeu de Comerç de Drets d’Emissió (MTS, per les seues sigles en anglés) van augmentar en 2021 un 3% respecte a l’any anterior.

Les emissions procedents dels sectors difusos es van incrementar també un 5,8% i les procedents de l’aviació domèstica un 32,5%. Les emissions de CO₂ procedents d’instal·lacions subjectes al Sistema Europeu de Comerç de Drets d’Emissió van disminuir un 15,3% respecte a l’any 2019 i un 54,2 respecte a 2005.

Finalment, l’informe recull també les absorcions del sector d’Usos de la Terra, Canvis d’Ús de la Terra i Silvicultura (LULUCF, per les seues sigles en anglés) que s’han estimat en 34,8 milions de tones de CO₂-eq (un 12% del total d’emissions brutes de l’Inventari en 2021), amb un descens del 2,2% degut principalment al sector forestal, que contribueix a la major part de les absorcions dels gasos d’efecte d’hivernacle i en el qual s’estima una disminució de les absorcions de l’1,7%.

Per tant, les emissions netes l’any 2021 s’estimen en 253,8 milions de tones de CO₂-eq (el que suposa un augment del 6,1% respecte a 2019).

Últimes notícies

Batemon i McGhee tomben el Valencia Basket al Roig Arena en un final calent

L’Ilerna Lleida ha estrenat la Lliga Endesa amb un triomf de prestigi al Roig Arena (100-105), liderat per James Batemon i Darius McGhee davant un Valencia Basket irregular i imprecís en els moments clau.

L’Ilerna Lleida sorprén el Valencia Basket en un final a cara o creu al Roig Arena

L’Ilerna Lleida ha guanyat el Valencia Basket per 100-105 en l’estrena a la Lliga Endesa, amb Batemon i McGhee decisius en un final ajustat al Roig Arena.

Rescatat un ciclista ferit a Banyeres i dos menors perduts al Montgó

Els bombers han rescatat un ciclista de 30 anys greument ferit en un bike park de Banyeres de Mariola i dos jòvens senderistes de 17 i 16 anys extraviats al Montgó, a Dénia.

Quatre-centes persones omplin la plaça de l’Ajuntament de València per la llei de vivenda ‘Maricarmen’

Centenars de persones s’han concentrat a la plaça de l’Ajuntament de València per donar suport al decret de vivenda ‘Maricarmen’ i a l’acampada de Madrid. El Sindicat de Llogateres reclama aturar desnonaments, renovar lloguers, limitar preus i reformar la LAU.

El València Basket inicia l’era Torralba amb la Supercopa LF Endesa

El València Basket ha conquistat la Supercopa LF Endesa a Torrejón de Ardoz davant l’Innova-TSN Leganés, dotzé títol del club i primer de l’era Javi Torralba. El tècnic estrena projecte després d’una profunda renovació en la banqueta i en la plantilla.

El València Basket alça la seua quarta Supercopa LF Endesa

El València Basket ha tornat a conquistar la Supercopa LF Endesa en Torrejón de Ardoz després de superar el Leganés (76-64), en una final intensa i igualada que llança el nou projecte taronja amb títol.

La UD Vall de Uxó goleja el Torrellano i es posa líder del grup VI

La UD Vall de Uxó ha vençut 0-3 al camp del Torrellano, amb dos gols de Meseguer i un d’Ali, i se situa líder en solitari del grup VI de Tercera Federació després de quatre jornades.

Un estudi de la UPV alerta que els rius d’Espanya i Bulgària són els que pitjor qualitat tenen a Europa

Un estudi liderat per la UPV assenyala que els rius d’Espanya i Bulgària presenten la situació més crítica de qualitat a Europa, mentre que Eslovènia és l’únic país alineat amb els objectius ambientals de 2030.