Les emissions de CO₂ van augmentar a Espanya en 2021

Les emissions de CO₂ van pujar un 5,1% a Espanya l’any 2021 respecte al 2020, encara que es van reduir un 8% en relació al 2019. Aquests són les dades que ha publicat aquest dimecres el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic de l’estudi Avanç de l’Inventari d’Emissions de Gasos d’Efecte d’hivernacle (GEI) corresponents a l’any passat.

Aquestes dades preliminars estimen que les emissions brutes de CO₂ equivalent (la unitat que s’empra per a mesurar aquests gasos) han sigut 288,6 milions de tones, la qual cosa suposa un augment d’un 5,1% respecte a l’any 2020. L’augment de les emissions observades reflecteix, principalment en el sector transporte, la indústria i la generació elèctrica, la recuperació de la mobilitat i de l’activitat econòmica després de les restriccions imposades per la pandèmia.

La reducció de CO₂ que es va produir l’any 2020 del 12,5% en emissions totals i un 16,2% en emissions energètiques, la quarta reducció percentual major a la UE, va ser motivada per l’altíssima caiguda del PIB. En el marc europeu, la variació d’emissions de CO₂ entre 2019 i 2020 va ser d’un -8,5%.

Tenint en compte l’any 2020 i amb dades preliminars del 2021 es manté una trajectòria per davall de la senda descendent marcada pel Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) en la reducció total de GEI respecte a 1990.

Entre altres dades l’avanç indica que, per gasos, el CO₂ suposa un 78,6% de les emissions totals de GEI, seguit del metà, amb un 13,2%. I quant a sectors, en conjunt, el total del sector de l’Energia acumula un augment d’emissions de GEI del 6,3% respecte a 2020.

El transport continua sent el sector més emissor i suposa el 29,3% de les emissions en termes de CO₂ equivalent, seguit de la indústria (20,7%), l’agricultura i ramaderia en el seu conjunt (13,4%), la generació d’electricitat (11,3%), el consum de combustibles en els sectors Residencial, Comercial i Institucional (8,8%), i els residus (4,6%).

Indústria i electricitat

Quant a la indústria, amb un pes del 20,7% en el total d’emissions de CO₂, fruit de la recuperació d’activitat, es produeix un augment de les emissions respecte a l’any 2020, tant de les procedents del consum de combustibles (que augmenten un 4%) com de les procedents dels propis processos industrials (6,4%).

No obstant això, el Mitma recorda que és important recollir que les emissions respecte a l’any 2019 han disminuït (9,7% les emissions de combustió i 3% les de procés).

Pel que fa a l’electricitat generada, en 2020 va augmentar en un 3,4%, mentre que les emissions de CO₂ associades van augmentar el 0,4% degut, sobretot, a l’increment del 9,7% de la generació d’origen renovable (46,7% del total d’energia generada en 2021).

D’altra banda, les emissions de CO2 procedents d’instal·lacions subjectes al Sistema Europeu de Comerç de Drets d’Emissió (MTS, per les seues sigles en anglés) van augmentar en 2021 un 3% respecte a l’any anterior.

Les emissions procedents dels sectors difusos es van incrementar també un 5,8% i les procedents de l’aviació domèstica un 32,5%. Les emissions de CO₂ procedents d’instal·lacions subjectes al Sistema Europeu de Comerç de Drets d’Emissió van disminuir un 15,3% respecte a l’any 2019 i un 54,2 respecte a 2005.

Finalment, l’informe recull també les absorcions del sector d’Usos de la Terra, Canvis d’Ús de la Terra i Silvicultura (LULUCF, per les seues sigles en anglés) que s’han estimat en 34,8 milions de tones de CO₂-eq (un 12% del total d’emissions brutes de l’Inventari en 2021), amb un descens del 2,2% degut principalment al sector forestal, que contribueix a la major part de les absorcions dels gasos d’efecte d’hivernacle i en el qual s’estima una disminució de les absorcions de l’1,7%.

Per tant, les emissions netes l’any 2021 s’estimen en 253,8 milions de tones de CO₂-eq (el que suposa un augment del 6,1% respecte a 2019).

Últimes notícies

Set autors espanyols, entre ells la valenciana Laura Pérez, opten als Premis Eisner 2026

Set creadors espanyols, amb la il·lustradora valenciana Laura Pérez com un dels noms destacats, figuren entre els nominats als Premis Eisner 2026 en diverses de les seues categories.

Olasagasti apel·la a l’empenyiment de l’afició del Llevant per a aconseguir la permanència davant el Mallorca

Jon Ander Olasagasti subratlla que el suport de l'afició del Llevant serà clau enfront del Mallorca, rival directe per la permanència, després de l'impuls que va suposar guanyar a Vigo.

La Comunitat Valenciana usarà detectors de radiofreqüència en la pròxima PAU per a frenar el frau

La Comunitat Valenciana implantarà en la pròxima PAU detectors de radiofreqüència per a localitzar dispositius electrònics ocults i exigirà mòbils totalment apagats i sense rellotges a l'aula.

Greu un home atropellat pel tramvia després de caure a la via a Alacant

Un home de 48 anys ha resultat ferit greu en caure de manera accidental a la via del tramvia a Alacant i ser atropellat per un comboi de la línia 2, la qual cosa va obligar a interrompre el servici durant 20 minutos.

El Centre del Carme reivindica a 60 artistes marcats per la dana en la mostra Genealogies del territori

El Centre del Carme presenta l'exposició Genealogies del territori, amb obres de 60 artistes afectats per la dana, que reflexionen sobre el territori, la memòria i la petjada de l'aigua.

Educació cita als sindicats el dilluns per a reprendre la negociació en plena vaga del professorat

La Conselleria d'Educació convoca als sindicats docents el dilluns a les 16 hores per a la segona reunió de la Taula sectorial des de l'inici de la vaga indefinida, després d'una proposta considerada insuficient per les organitzacions sindicals.

El Consell acusa a Arcadi España d’ignorar la carta de Pérez Llorca sobre finançament

El conseller José Antonio Rovira retrau al ministre Arcadi España que no haja respost a la carta enviada per Juanfran Pérez Llorca el 30 de març i dubte que el Govern aprove un nou model de finançament autonòmic.

Vox acusa a la Generalitat de falta de lideratge en la gestió de la dana de 2024

Vox sosté en les seues conclusions a la comissió d'investigació de Les Corts que la gestió de la dana de 2024 va evidenciar greus carències de lideratge i coordinació per part de la Generalitat i del Govern central.