Un estudi liderat pel valencià Bernat Sòria demostra que un medicament reduïx la mortalitat per Covid

 

Un medicament cel·lular provat en 13 pacients intubats ha demostrat ser eficient per a la millora clínica de casos crítics de Covid-19. L’estudi, el més ampli publicat fins al moment en estes condicions, ha sigut fet públic en la revista ‘The Lancet EClinicalMedicine’, després de demostrar que el tractament avançat reduïx la mortalitat dels pacients crítics de coronavirus del 85% al 15%.

 

Es tracta dels primers resultats del projecte BALMYS-19, co-liderat pel professor de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx (Alacant) i investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària d’Alacant (ISABIAL), Bernat Soria, juntament amb el professor Damián García-Olmo de la Fundació Jiménez Díaz (Universitat Autònoma de Madrid). En l’estudi han participat altres sis universitats i sis hospitals espanyols.

 

Primera teràpia cel·lular per al Covid-19, desenvolupada i produïda íntegrament en Espanya

Soria va començar la seua investigació sobre l’aplicació de Medicaments Cel·lulars en la UMH i, després, en el National University Hospital de Singapur durant l’epidèmia asiàtica de SARS-1 en 2003, a on va observar en este últim cas l’intens infiltrat pulmonar en les biòpsies postmortem d’estos pacients.

 

A diferència del SARS-1, en la infecció per coronavirus SARS-CoV-2, el quadre clínic mostra una depressió del sistema immune (linfopenia), una resposta hiperinflamatoria generalitzada, mal tissular, hipercoagulabilitat i distress pulmonar intens que obliga a l’ingrés en la Unitat de Cures Intensives (UCI).

 

Esta Teràpia Avançada es basa en cèl·lules mare amb propietats regeneratives, antiinflamatòries i inmunorreguladores i es tracta de la primera teràpia cel·lular per al Covid-19, desenvolupada i produïda íntegrament en Espanya.

 

Reduïx la mortalitat dels pacients crítics de coronavirus del 85% al 15%

Durant l’estudi pilot, es va tractar a pacients crítics de coronavirus que no responien a tractaments convencionals amb el Medicament Cel·lular, format de cèl·lules mesenquimals estromals al·logèniques a dosis d’un milió de cèl·lules per quilo de pes en una o diverses dosis. Els resultats de la seua aplicació en pacients de coronavirus ingressats en UCI es van comparar amb l’evolució clínica i mortalitat de casos similars.

 

Segons els resultats obtinguts, el tractament cel·lular no produïx reaccions adverses, però sí que comporta una millora clínica i radiològica generalitzada. La mortalitat dels pacients va disminuir del 70-85% al 15% (2 pacients). La majoria de persones tractades amb el medicament cel·lular van ser desintubades durant el període de recollida de dades.

 

A demés, van disminuir els seus marcadors d’inflamació (proteïna C reactiva i ferritina), coagulació (dímer D) i mal tissular (deshidrogenasa làctica) i es va constatar que el medicament no disminuïx el recompte de limfòcits. De fet, els resultats apunten al fet que el nou tractament augmenta la presència de limfòcits T (que ataquen directament al virus) i de limfòcits B (que sintetitzen els anticossos).

 

Medicament cel·lulars, «medicaments vius»

Els autors de l’estudi expliquen que els Medicaments Cel·lulars, a diferència d’altres tractaments, són «medicaments vius» i han de ser utilitzats per personal mèdic qualificat i produïts per unitats acreditades per l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris. El coneixement dels fonaments científics biològics d’estos tractaments i de la fisiologia de la interacció entre el medicament i l’hoste són imprescindibles per a un correcte maneig.

 

El valencià Bernat Soria lidera també un dels quatre projectes d’innovació i investigació per a la lluita contra el coronavirus de la UMH, seleccionats per la Generalitat Valenciana, dins de la convocatòria #SúmateAlRetoContraElCovid-19, organitzada al costat de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI).

Últimes notícies

La valenciana Metrika encén el nou Sónar unificat des de Fira Gran Via

La cantant valenciana Metrika ha obert la primera jornada del nou Sónar unificat a la Fira Gran Via de L Hospitalet amb un directe irreverent de reggaeton i dembow, en una edició marcada pel trasllat temporal des de Montjuïc per les obres del centenari de l Exposició Internacional de 1929.

Catalá assegura que València serà clau perquè Feijóo arribe a la presidència d’Espanya

María José Catalá ha defensat que València tindrà un paper decisiu perquè Alberto Núñez Feijóo siga president d’Espanya i ha pronosticat que el PP guanyarà les eleccions autonòmiques l’any que ve.

Catalá assegura que València serà clau perquè Feijóo arribe a la presidència d’Espanya

María José Catalá ha defensat que València tindrà un paper decisiu perquè Alberto Núñez Feijóo siga president d’Espanya i ha pronosticat que el PP guanyarà les eleccions del pròxim any a la Comunitat Valenciana.

El Barça colp València Basket en la pròrroga i es queda el factor pista de la final

El Barça ha guanyat València Basket per 112-113 en la pròrroga en el primer partit de la final de la Lliga Endesa i es queda el factor pista. La sèrie continuarà al Roig Arena este dissabte abans de viatjar a Barcelona per als pròxims duels.

Els sindicats veuen insuficient la nova redistribució de places d’inclusió educativa fins a 2030

Educació ha plantejat una nova redistribució de 1.249 places per a inclusió educativa fins al curs 2030/31, però els sindicats la consideren insuficient i reclamen negociar també plantilles i ràtios amb un calendari clar.

Fort incendi en una nau de banys a Xàtiva obliga a confinar veïns per la fumera tòxica

Un incendi molt evolucionat en una nau de la firma Hidronatur a Xàtiva ha generat una gran fumera. Les autoritats han demanat als veïns que tanquen finestres i reduïsquen l’activitat física per precaució.

Esclat pirotècnic a Alacant amb 6.000 trons en la primera mascletà de Fogueres 2026

La plaça dels Luceros d’Alacant ha acollit la primera mascletà de les Fogueres de 2026, disparada per Pirotecnia Mediterráneo, amb més de 6.000 trons aeris, 75 quilos de pólvora i un pic de 121,8 decibels.

Iryo preveu poder unir Barcelona i València en Alta Velocitat a partir de 2027

Iryo treballa per tindre en 2027 la homologació tècnica que li permeta operar la ruta d’Alta Velocitat Barcelona-València, una connexió clau del corredor mediterrani. El sector marítim reclama també més atenció pública per reforçar la mobilitat al Mediterrani.