Un estudi liderat pel valencià Bernat Sòria demostra que un medicament reduïx la mortalitat per Covid

 

Un medicament cel·lular provat en 13 pacients intubats ha demostrat ser eficient per a la millora clínica de casos crítics de Covid-19. L’estudi, el més ampli publicat fins al moment en estes condicions, ha sigut fet públic en la revista ‘The Lancet EClinicalMedicine’, després de demostrar que el tractament avançat reduïx la mortalitat dels pacients crítics de coronavirus del 85% al 15%.

 

Es tracta dels primers resultats del projecte BALMYS-19, co-liderat pel professor de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx (Alacant) i investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària d’Alacant (ISABIAL), Bernat Soria, juntament amb el professor Damián García-Olmo de la Fundació Jiménez Díaz (Universitat Autònoma de Madrid). En l’estudi han participat altres sis universitats i sis hospitals espanyols.

 

Primera teràpia cel·lular per al Covid-19, desenvolupada i produïda íntegrament en Espanya

Soria va començar la seua investigació sobre l’aplicació de Medicaments Cel·lulars en la UMH i, després, en el National University Hospital de Singapur durant l’epidèmia asiàtica de SARS-1 en 2003, a on va observar en este últim cas l’intens infiltrat pulmonar en les biòpsies postmortem d’estos pacients.

 

A diferència del SARS-1, en la infecció per coronavirus SARS-CoV-2, el quadre clínic mostra una depressió del sistema immune (linfopenia), una resposta hiperinflamatoria generalitzada, mal tissular, hipercoagulabilitat i distress pulmonar intens que obliga a l’ingrés en la Unitat de Cures Intensives (UCI).

 

Esta Teràpia Avançada es basa en cèl·lules mare amb propietats regeneratives, antiinflamatòries i inmunorreguladores i es tracta de la primera teràpia cel·lular per al Covid-19, desenvolupada i produïda íntegrament en Espanya.

 

Reduïx la mortalitat dels pacients crítics de coronavirus del 85% al 15%

Durant l’estudi pilot, es va tractar a pacients crítics de coronavirus que no responien a tractaments convencionals amb el Medicament Cel·lular, format de cèl·lules mesenquimals estromals al·logèniques a dosis d’un milió de cèl·lules per quilo de pes en una o diverses dosis. Els resultats de la seua aplicació en pacients de coronavirus ingressats en UCI es van comparar amb l’evolució clínica i mortalitat de casos similars.

 

Segons els resultats obtinguts, el tractament cel·lular no produïx reaccions adverses, però sí que comporta una millora clínica i radiològica generalitzada. La mortalitat dels pacients va disminuir del 70-85% al 15% (2 pacients). La majoria de persones tractades amb el medicament cel·lular van ser desintubades durant el període de recollida de dades.

 

A demés, van disminuir els seus marcadors d’inflamació (proteïna C reactiva i ferritina), coagulació (dímer D) i mal tissular (deshidrogenasa làctica) i es va constatar que el medicament no disminuïx el recompte de limfòcits. De fet, els resultats apunten al fet que el nou tractament augmenta la presència de limfòcits T (que ataquen directament al virus) i de limfòcits B (que sintetitzen els anticossos).

 

Medicament cel·lulars, «medicaments vius»

Els autors de l’estudi expliquen que els Medicaments Cel·lulars, a diferència d’altres tractaments, són «medicaments vius» i han de ser utilitzats per personal mèdic qualificat i produïts per unitats acreditades per l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris. El coneixement dels fonaments científics biològics d’estos tractaments i de la fisiologia de la interacció entre el medicament i l’hoste són imprescindibles per a un correcte maneig.

 

El valencià Bernat Soria lidera també un dels quatre projectes d’innovació i investigació per a la lluita contra el coronavirus de la UMH, seleccionats per la Generalitat Valenciana, dins de la convocatòria #SúmateAlRetoContraElCovid-19, organitzada al costat de l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI).

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

S’ha desplomat la rematada de la falla Camí Nou d’Alzira, la més alta de la ciutat

La rematada superior de 19 metres del monument 'Avani' s'ha ensorrat cap a les 16.00 hores després de dos dies de ratxes de vent, danyant diversos ninots. No hi ha ferits.

La mascletá trenca cristalls de l’oficina de turisme de l’Ajuntament de València

La setzena mascletá de les Falles, a càrrec de Pirotècnia Mediterrani, ha trencat diversos cristalls de l'oficina de turisme de l'Ajuntament. El tret, amb 230 quilos durant set minuts i mig, ha estremit l'abarrotada plaça de l'Ajuntament.

0-1: els pals i el meta James van tancar el passe a semifinals al Vila-real juvenil

El Vila-real juvenil va caure 0-1 davant el PSG en quarts de la Lliga de Campions Juvenil després de dominar i sumar tres pals. James va firmar parades clau i va detindre un penal.

Sindicats i Sanitat seguixen rutes paral·leles en la segona setmana de la vaga de metges

Els metges mantenen un seguiment similar i el Ministeri activa mesures pactades amb el Fòrum de la Professió Mèdica, la qual cosa aprofundix el xoc amb el comité de vaga.

La mare de Marta Calvo promet no parar fins a estendre la presó permanent revisable a l’ocultació d’un cadàver

Marisol Burón ha lamentat que el Congrés vaja a rebutjar la proposta per a castigar amb presó permanent revisable als assassins que oculten el cos i ha promés seguir fins a canviar el Codi Penal.

El Congrés rebutjarà ampliar la presó permanent revisable a assassins que oculten el cadàver

El PP va proposar estendre esta pena als qui facen desaparéixer el cos o no informen del parador i endurir-la per a reincidents; la majoria ja ha anunciat el seu rebuig. Vox i UPN van donar suport a la mesura; familiars de víctimes, com la mare de Marta Calvo, van reclamar canvis.

Milers de flors comencen a dibuixar el mantell de la Verge en una Ofrena fallera solejada

El primer dia de l'Ofrena de les Falles arranca amb milers de clavells que ja perfilen el mantell de la Verge dels Desemparats. Més de 72.200 rams i prop de 130.000 participants protagonitzen l'acte més emotiu de les festes.

Les mascletaes i els castells de Paiporta tornen al barranc de Poio després de la dana

Paiporta recupera les mascletaes i els castells en el barranc de Poio després de la dana de 2024. La CHJ avala la volta i el programa inclou la Nit del Foc i l'última mascletà.