Hisenda retalla sense avisar la paga extra de milers de pensionistes

 

Hisenda ha retallat per sorpresa la paga extra de 75.000 pensionistes espanyols després d’un canvi de criteri que ha endurit l’aplicació dels descomptes a l’import total de la prestació quan els beneficiaris estan afectats per embargaments, segons ha informat este dimecres el Ministeri de Seguretat Social.

 

Eixos canvis de criteri no havien sigut notificats. Per este motiu, milers de pensionistes s’han trobat hui amb una retallada a la nòmina de fins a 400 euros sobre la quantitat que, en un principi, anaven a rebre de la Tresoreria de la Seguretat Social. El canvi de criteri s’ha produït en la Direcció General de Tributs, que ha aplicat retencions en quantitats inferiors a les que ja s’anaven aplicant prèviament en estes restriccions.

 

Fonts de la Seguretat Social han explicat a ‘El Mundo’ que «en els mesos de paga extra s’estava endurint menys del que la direcció general de tributs diu ara que s’ha de descomptar. Pel que els qui tinguen embargada part de la pensió este mes, alguns, cobraran menys». A demés, des del ministeri expliquen que esta reducció de la prestació s’aplicarà només a la paga extraordinària del mes de desembre. D’esta manera, els pensionistes afectats poden estar tranquils perquè al gener cobraran la quantitat habitual.

 

Les mateixes fonts defensen que el canvi de criteri de la política d’embargaments està subjecta a les normes tributàries d’Hisenda, i que estes retencions no s’apliquen a les pensions que estiguen per davall del Salari Mínim Interprofessional (SMI). Expliquen també que «amb el canvi de criteri, amb l’extra sí es fa i el pròxim mes no es farà. Nosaltres apliquem les normes tributàries».

 

Canvis en les pensions el 2021

A partir del pròxim any està previst que hi haja canvis substancials al sistema de pensions espanyol, després de l’aprovació d’una reforma de les pensions en el Congrés dels Diputats el passat divendres, 20 de novembre. Es preveu que s’introduisca en Espanya uns ‘plans de pensions complementaris‘ que fins ara no s’havien usat molt al nostre país. El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, ja ha donat alguns detalls que fan entrevore que els canvis seran els més importants pels pensionistes a partir del pròxim any.

 

Un dels punts més importants serà impulsar els ‘plans d’ocupació’ que servirien com a complement a les pensions públiques, i que estaran sustentats «en el marc de la negociació col·lectiva» i per les empreses. Fins ara, a demés de les pensions públiques, el pla de pensions complementari més habitual al nostre país és el pla de pensions individual, del que ja participen fins a 7,5 milions d’espanyols. En canvi, només 2 milions participen en els plans d’ocupació, i això és el que es vol impulsar a partir del pròxim any.

 

Està previst que en Espanya s’apliquen models de plans d’ocupació pareguts als de la resta de països europeus, que estan supervisats per una agència sotmesa al control parlamentari i es basen en un sistema de plans de pensions oferts de manera automàtica per les empreses.

 

Segons este model, les empreses descomptarien una part del sou dels treballadors tots els mesos, i eixos diners anirien a parar a un fons d’estalvi. Els treballadors no estan obligats a acceptar este plan, però en altres països com el Regne Unit fins al 90% dels treballadors decidixen fer-ho. En altres casos, els bancs s’emporten menys comissions per la gestió dels plans de pensions perquè es tracta de negociacions col·lectives i no individuals, com passa a Espanya.

 

Una altra classe de plans de pensions que es podrien implementar a Espanya seria un paregut a les Entitats de Previsió Social Voluntària (EPSV) que existixen al País Basc. Estes entitats fan un complement voluntari a la pensió i oferix avantatges fiscals als treballadors. En este  cas, el tipus de plans no se cenyixen únicament a les pensions, sinó que es poden aplicar també per a altres objectius.

 

L’existència d’esta classe de plans fa que al País Basc estiga més estès l’ús de plans d’ocupació, que en Espanya representen un 20% del total i a Euskadi un 40%. 485.000 treballadors estan inscrits en els plans en la regió, en comparació amb els 650.000 que participen en plans de pensions individuals, una diferència molt menor de la que hi ha a nivell estatal: 7,5 milions en pensions individuals i 2 milions en plans d’ocupació.

Últimes notícies

Diana Morant agraïx a Ana Barceló la seua tasca després de renunciar a repetir com a alcaldessa d’Alacant

La ministra Diana Morant ha reconegut públicament el treball i el compromís d’Ana Barceló després que l’exconsellera de Sanitat haja anunciat que no repetirà com a candidata a l’alcaldia d’Alacant en 2027. La líder del PSPV ha destacat en xarxes socials la seua manera de fer política, centrada a millorar la vida de la gent.

Cullera activa un macrodispositiu amb 700 efectius per al festival Zevra

Cullera ha activat un dispositiu especial de més de 700 persones per garantir la seguretat del Zevra Festival, que espera més de 150.000 assistents en tres dies. L’Ajuntament remarca l’esforç de coordinació entre cossos policials i administracions per assegurar convivència i resposta ràpida davant emergències.

Les màximes es moderen al final de la tercera onada de calor però freguen encara els 40 graus

Les màximes han baixat fins a nou graus en la Comunitat Valenciana respecte a dijous, però moltes poblacions continuen acostant-se als 40. Requena, Beneixama, Teresa de Cofrentes i Alcoi han tornat a registrar valors molt alts.

PSPV i Compromís carreguen contra la deriva racista de PP i Vox en la llei d’acompanyament

PSPV i Compromís han acusat PP i Vox d’impulsar una deriva racista i xenòfoba en la llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat i han anunciat mesures com un recurs d’inconstitucionalitat. Les crítiques se centren en la introducció del principi de prioritat nacional en normes socials com la Renda Valenciana d’Inclusió i la Llei de Serveis Socials.

Josan Ferrández seguirà un any més com a capità de l’Elx

L’Elx ha confirmat la renovació per una temporada del capità Josan Ferrández, que encadenarà així el seu desé curs al primer equip franjiverd.

PP i Vox blinden la ‘prioritat nacional’ en ajudes socials i funció pública

PP i Vox han pactat una trentena d'esmenes a la llei d'acompanyament perquè la 'prioritat nacional' regisca l'accés a prestacions socials i introduïxen noves obligacions en la funció pública, com treballar amb el rostre descobert.

El PP veu en el relleu de Barceló un intent del PSOE d’evitar un nou desastre electoral a Alacant

La portaveu del PP a Alacant, Mari Carmen de España, interpreta la renúncia d’Ana Barceló a repetir com a candidata a l’Alcaldia el 2027 com un moviment desesperat del PSOE per frenar un altre mal resultat a la ciutat.

El Consell rebutja la quita com a parxe i reclama una solució global a la infrafinançació

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, considera que la quita de 11.000 milions plantejada pel Govern central és només un parxe i reclama un nou model de finançament autonòmic pactat per totes les comunitats, amb un fons de nivellació.