Hisenda retalla sense avisar la paga extra de milers de pensionistes

 

Hisenda ha retallat per sorpresa la paga extra de 75.000 pensionistes espanyols després d’un canvi de criteri que ha endurit l’aplicació dels descomptes a l’import total de la prestació quan els beneficiaris estan afectats per embargaments, segons ha informat este dimecres el Ministeri de Seguretat Social.

 

Eixos canvis de criteri no havien sigut notificats. Per este motiu, milers de pensionistes s’han trobat hui amb una retallada a la nòmina de fins a 400 euros sobre la quantitat que, en un principi, anaven a rebre de la Tresoreria de la Seguretat Social. El canvi de criteri s’ha produït en la Direcció General de Tributs, que ha aplicat retencions en quantitats inferiors a les que ja s’anaven aplicant prèviament en estes restriccions.

 

Fonts de la Seguretat Social han explicat a ‘El Mundo’ que «en els mesos de paga extra s’estava endurint menys del que la direcció general de tributs diu ara que s’ha de descomptar. Pel que els qui tinguen embargada part de la pensió este mes, alguns, cobraran menys». A demés, des del ministeri expliquen que esta reducció de la prestació s’aplicarà només a la paga extraordinària del mes de desembre. D’esta manera, els pensionistes afectats poden estar tranquils perquè al gener cobraran la quantitat habitual.

 

Les mateixes fonts defensen que el canvi de criteri de la política d’embargaments està subjecta a les normes tributàries d’Hisenda, i que estes retencions no s’apliquen a les pensions que estiguen per davall del Salari Mínim Interprofessional (SMI). Expliquen també que «amb el canvi de criteri, amb l’extra sí es fa i el pròxim mes no es farà. Nosaltres apliquem les normes tributàries».

 

Canvis en les pensions el 2021

A partir del pròxim any està previst que hi haja canvis substancials al sistema de pensions espanyol, després de l’aprovació d’una reforma de les pensions en el Congrés dels Diputats el passat divendres, 20 de novembre. Es preveu que s’introduisca en Espanya uns ‘plans de pensions complementaris‘ que fins ara no s’havien usat molt al nostre país. El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, ja ha donat alguns detalls que fan entrevore que els canvis seran els més importants pels pensionistes a partir del pròxim any.

 

Un dels punts més importants serà impulsar els ‘plans d’ocupació’ que servirien com a complement a les pensions públiques, i que estaran sustentats «en el marc de la negociació col·lectiva» i per les empreses. Fins ara, a demés de les pensions públiques, el pla de pensions complementari més habitual al nostre país és el pla de pensions individual, del que ja participen fins a 7,5 milions d’espanyols. En canvi, només 2 milions participen en els plans d’ocupació, i això és el que es vol impulsar a partir del pròxim any.

 

Està previst que en Espanya s’apliquen models de plans d’ocupació pareguts als de la resta de països europeus, que estan supervisats per una agència sotmesa al control parlamentari i es basen en un sistema de plans de pensions oferts de manera automàtica per les empreses.

 

Segons este model, les empreses descomptarien una part del sou dels treballadors tots els mesos, i eixos diners anirien a parar a un fons d’estalvi. Els treballadors no estan obligats a acceptar este plan, però en altres països com el Regne Unit fins al 90% dels treballadors decidixen fer-ho. En altres casos, els bancs s’emporten menys comissions per la gestió dels plans de pensions perquè es tracta de negociacions col·lectives i no individuals, com passa a Espanya.

 

Una altra classe de plans de pensions que es podrien implementar a Espanya seria un paregut a les Entitats de Previsió Social Voluntària (EPSV) que existixen al País Basc. Estes entitats fan un complement voluntari a la pensió i oferix avantatges fiscals als treballadors. En este  cas, el tipus de plans no se cenyixen únicament a les pensions, sinó que es poden aplicar també per a altres objectius.

 

L’existència d’esta classe de plans fa que al País Basc estiga més estès l’ús de plans d’ocupació, que en Espanya representen un 20% del total i a Euskadi un 40%. 485.000 treballadors estan inscrits en els plans en la regió, en comparació amb els 650.000 que participen en plans de pensions individuals, una diferència molt menor de la que hi ha a nivell estatal: 7,5 milions en pensions individuals i 2 milions en plans d’ocupació.

Últimes notícies

Xàtiva arriba als 31,9 graus i encapçala la pujada de temperatures

Les màximes han pujat fins a 4 graus en diverses localitats de la Comunitat Valenciana, amb Xàtiva al capdavant amb 31,9 graus, la més alta del dia.

Vapejadors i pornografia als 8 anys: alarma entre menors a Alzira

La UPCCA d’Alzira ha detectat vapejadors i consum de pornografia en menors de huit i nou anys, alguns com a regal de comunió o venuts per altres xiquets. L’Ajuntament prepara noves accions i ampliarà l’estudi a Primària davant l’augment d’addiccions a pantalles i nicotina.

Paiporta comença a enderrocar el Pont Vell per alçar un pas més segur després de la dana

Paiporta ha iniciat l’enderroc del Pont Vell, molt danyat per la dana del 29 d’octubre de 2024, per substituir-lo per una nova estructura més segura i amb un 45 % més de capacitat hidràulica.

Louzán defensa que la final del Mundial 2030 es jugue a Espanya i apunta València com a nova seu

El president de la RFEF, Rafael Louzán, ha insistit que la final del Mundial 2030 s’ha de disputar a Espanya i ha obert la porta que València entre en el llistat de seus després de la caiguda de Màlaga i A Coruña.

L’Eldense viu en tensió per la possible arribada de Messi com a propietari

La plantilla i el tècnic interí de l’Eldense, Josep Ferrando, han admés que viuen una setmana especial davant l’interés de Lionel Messi per comprar el club, encara que intenten centrar-se en el pròxim partit davant l’Sporting a El Molinón.

Desmantellada una macroxarxa que portava cocaïna a Menorca des de València

Interior ha desarticulat una banda que introduïa cocaïna a gran escala a Menorca des de València, Barcelona i Mallorca, amb onze detinguts i més de sis quilos intervinguts.

El dèficit públic valencià baixa fins a 1.694 milions però continua en l’1,02 % del PIB

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana ha arribat en el primer semestre a 1.694 milions d’euros, l’1,02 % del PIB, per davall dels 1.960 milions i l’1,25 % d’un any abans. A Espanya, el dèficit de les administracions públiques (sense locals) ha pujat un 6,4 % fins als 33.668 milions, l’1,89 % del PIB.

La Universitat de València reclama més finançament i defensa la educació pública

El rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandía, ha reclamat en l’obertura del curs 2026-2027 un finançament suficient i previsible i ha defensat la universitat i la educació pública davant el creixement de la privada. L’acte ha comptat amb la ministra Diana Morant i ha servit per a reivindicar igualtat d’oportunitats, estabilitat investigadora i un marc davant els reptes de la intel·ligència artificial.