Hisenda retalla sense avisar la paga extra de milers de pensionistes

 

Hisenda ha retallat per sorpresa la paga extra de 75.000 pensionistes espanyols després d’un canvi de criteri que ha endurit l’aplicació dels descomptes a l’import total de la prestació quan els beneficiaris estan afectats per embargaments, segons ha informat este dimecres el Ministeri de Seguretat Social.

 

Eixos canvis de criteri no havien sigut notificats. Per este motiu, milers de pensionistes s’han trobat hui amb una retallada a la nòmina de fins a 400 euros sobre la quantitat que, en un principi, anaven a rebre de la Tresoreria de la Seguretat Social. El canvi de criteri s’ha produït en la Direcció General de Tributs, que ha aplicat retencions en quantitats inferiors a les que ja s’anaven aplicant prèviament en estes restriccions.

 

Fonts de la Seguretat Social han explicat a ‘El Mundo’ que «en els mesos de paga extra s’estava endurint menys del que la direcció general de tributs diu ara que s’ha de descomptar. Pel que els qui tinguen embargada part de la pensió este mes, alguns, cobraran menys». A demés, des del ministeri expliquen que esta reducció de la prestació s’aplicarà només a la paga extraordinària del mes de desembre. D’esta manera, els pensionistes afectats poden estar tranquils perquè al gener cobraran la quantitat habitual.

 

Les mateixes fonts defensen que el canvi de criteri de la política d’embargaments està subjecta a les normes tributàries d’Hisenda, i que estes retencions no s’apliquen a les pensions que estiguen per davall del Salari Mínim Interprofessional (SMI). Expliquen també que «amb el canvi de criteri, amb l’extra sí es fa i el pròxim mes no es farà. Nosaltres apliquem les normes tributàries».

 

Canvis en les pensions el 2021

A partir del pròxim any està previst que hi haja canvis substancials al sistema de pensions espanyol, després de l’aprovació d’una reforma de les pensions en el Congrés dels Diputats el passat divendres, 20 de novembre. Es preveu que s’introduisca en Espanya uns ‘plans de pensions complementaris‘ que fins ara no s’havien usat molt al nostre país. El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, ja ha donat alguns detalls que fan entrevore que els canvis seran els més importants pels pensionistes a partir del pròxim any.

 

Un dels punts més importants serà impulsar els ‘plans d’ocupació’ que servirien com a complement a les pensions públiques, i que estaran sustentats «en el marc de la negociació col·lectiva» i per les empreses. Fins ara, a demés de les pensions públiques, el pla de pensions complementari més habitual al nostre país és el pla de pensions individual, del que ja participen fins a 7,5 milions d’espanyols. En canvi, només 2 milions participen en els plans d’ocupació, i això és el que es vol impulsar a partir del pròxim any.

 

Està previst que en Espanya s’apliquen models de plans d’ocupació pareguts als de la resta de països europeus, que estan supervisats per una agència sotmesa al control parlamentari i es basen en un sistema de plans de pensions oferts de manera automàtica per les empreses.

 

Segons este model, les empreses descomptarien una part del sou dels treballadors tots els mesos, i eixos diners anirien a parar a un fons d’estalvi. Els treballadors no estan obligats a acceptar este plan, però en altres països com el Regne Unit fins al 90% dels treballadors decidixen fer-ho. En altres casos, els bancs s’emporten menys comissions per la gestió dels plans de pensions perquè es tracta de negociacions col·lectives i no individuals, com passa a Espanya.

 

Una altra classe de plans de pensions que es podrien implementar a Espanya seria un paregut a les Entitats de Previsió Social Voluntària (EPSV) que existixen al País Basc. Estes entitats fan un complement voluntari a la pensió i oferix avantatges fiscals als treballadors. En este  cas, el tipus de plans no se cenyixen únicament a les pensions, sinó que es poden aplicar també per a altres objectius.

 

L’existència d’esta classe de plans fa que al País Basc estiga més estès l’ús de plans d’ocupació, que en Espanya representen un 20% del total i a Euskadi un 40%. 485.000 treballadors estan inscrits en els plans en la regió, en comparació amb els 650.000 que participen en plans de pensions individuals, una diferència molt menor de la que hi ha a nivell estatal: 7,5 milions en pensions individuals i 2 milions en plans d’ocupació.

Últimes notícies

Set autors espanyols, entre ells la valenciana Laura Pérez, opten als Premis Eisner 2026

Set creadors espanyols, amb la il·lustradora valenciana Laura Pérez com un dels noms destacats, figuren entre els nominats als Premis Eisner 2026 en diverses de les seues categories.

Olasagasti apel·la a l’empenyiment de l’afició del Llevant per a aconseguir la permanència davant el Mallorca

Jon Ander Olasagasti subratlla que el suport de l'afició del Llevant serà clau enfront del Mallorca, rival directe per la permanència, després de l'impuls que va suposar guanyar a Vigo.

La Comunitat Valenciana usarà detectors de radiofreqüència en la pròxima PAU per a frenar el frau

La Comunitat Valenciana implantarà en la pròxima PAU detectors de radiofreqüència per a localitzar dispositius electrònics ocults i exigirà mòbils totalment apagats i sense rellotges a l'aula.

Greu un home atropellat pel tramvia després de caure a la via a Alacant

Un home de 48 anys ha resultat ferit greu en caure de manera accidental a la via del tramvia a Alacant i ser atropellat per un comboi de la línia 2, la qual cosa va obligar a interrompre el servici durant 20 minutos.

El Centre del Carme reivindica a 60 artistes marcats per la dana en la mostra Genealogies del territori

El Centre del Carme presenta l'exposició Genealogies del territori, amb obres de 60 artistes afectats per la dana, que reflexionen sobre el territori, la memòria i la petjada de l'aigua.

Educació cita als sindicats el dilluns per a reprendre la negociació en plena vaga del professorat

La Conselleria d'Educació convoca als sindicats docents el dilluns a les 16 hores per a la segona reunió de la Taula sectorial des de l'inici de la vaga indefinida, després d'una proposta considerada insuficient per les organitzacions sindicals.

El Consell acusa a Arcadi España d’ignorar la carta de Pérez Llorca sobre finançament

El conseller José Antonio Rovira retrau al ministre Arcadi España que no haja respost a la carta enviada per Juanfran Pérez Llorca el 30 de març i dubte que el Govern aprove un nou model de finançament autonòmic.

Vox acusa a la Generalitat de falta de lideratge en la gestió de la dana de 2024

Vox sosté en les seues conclusions a la comissió d'investigació de Les Corts que la gestió de la dana de 2024 va evidenciar greus carències de lideratge i coordinació per part de la Generalitat i del Govern central.