Salvador Illa posa data al final de la pandèmia en Espanya i serà abans de l’esperat

 

L’arribada de la vacuna contra el coronavirus a Espanya és ja un fet i això obre per fi un fil d’esperances després dels durs mesos viscuts en el nostre país, que hui possiblement superarà la barrera oficial de 50.000 morts. En les últimes hores s’ha repetit el missatge que este és un gran pas en la lluita contra el virus i l’expressió més citada és que és el «principi de la fi» de la pandèmia. 

 

Un dels que ahir no va dubtar a expressar-se d’esta manera va ser el ministre de Sanitat, Salvador Illa, que hui feia un pas més enllà i s’aventurava a posar data a este final. En una entrevista concedida este dilluns a la cadena SER, el titular de Sanitat feia este anunci sobre el final de la pandèmia en Espanya: «Es podrà produir a finals d’estiu» de l’any 2021

 

En este sentit, tornava a insistir en la importància que tindran les vacunes per a arribar a esta meta. «El principi de la fi és començar a posar les vacunes. I la fi és quan conseguim immunitzar al 70%», i esta xifra es podria conseguir en les últimes setmanes d’agost o al setembre segons els càlculs del govern espanyol.

 

Tot i este missatge d’esperança, Illa va voler fer una nova crida a la prudència sobretot tenint en compte en les dates que ens trobem. Tornava a demanar a la població que no baixe la guàrdia, ja que «són dies en què els contactes socials augmenten». Tot i això, es mostrava optimista sobre el comportament dels ciutadans: «Tinc la percepció que la ciutadania és conscient i vull aprofitar per a felicitar pel comportament majoritàriament exemplar».

 

La data en què s’espera rebre la segona vacuna

En l’entrevista a la cadena radiofònica, també ha volgut aclarir en primera persona que és el que ha passat amb la primera gran remesa de les vacunes de Pfizer que han patit un retard. Illa ha insistit que tot s’ha degut a «una incidència del procés de càrrega i enviament, relatiu a la temperatura». Això és el que li hauria comunicat el CEO de Pfizer.

 

Encara que hi haja un retard d’algunes hores, el ministre ha tornat a confirmar que el lliurament serà dut a terme este dimarts. A demés, aclaria que en cap cas esta situació «afecta el número de dosi» i que per tant hi haurà disponibles les 350.000 setmanals que estan pactades. 

 

Al costat destes, Salvador Illa confirmava que espera que en pocs dies a la vacuna de Pfizer se li puga sumar també la vacuna de Moderna, l’aprovació de la que està prevista per al dia de Reis, el pròxim 6 de gener. «Tot pareix que serà d’eixa manera i es donarà una valoració positiva. A partir d’eixe moment, tindrem concreció dels enviaments». 

 

L’arribada d’esta vacuna hauria d’augmentar molt la capacitat de vacunació en Espanya. I és que segons avançava el mateix ministre «Europa ha adquirit 80 milions de dosis de les que ens corresponen 8. Vorem com es concreten eixos lliuraments». 

 

Això sí, el ministre es va mostrar caut sobre la quantitat de dosi que pot rebre Espanya en les pròximes setmanes, una volta aprovada la de Moderna. «No vull especular, però totes les quantitats són rellevants, perquè ajuden a este procés de vacunació», recordant que de moment es faciliten les primeres dosis i al cap de 21 dies les segones. I encara que l’arribada de les vacunes és una notícia esperançadora, Salvador Illa no descartava que s’hagen de prendre en Espanya mesures més dures, ja que «gener no serà un mes fàcil».

Últimes notícies

L’afiliació d’autònoms marca rècord en la Comunitat Valenciana impulsada pel treball estranger

La Comunitat Valenciana aconseguix un rècord de 389.839 afiliacions d'autònoms, amb un pes creixent del col·lectiu estranger i un relleu generacional que obri un buit de talent en sectors tradicionals.

La Comunitat Valenciana va tindre en 2024 una de les taxes més baixes d’altes hospitalàries d’Espanya

La Comunitat Valenciana va registrar en 2024 un total de 10.096 altes hospitalàries per cada 100.000 habitants, una xifra lleugerament inferior a la mitjana nacional, en un context d'augment general d'ingressos i canvi en les principals causes d'hospitalització.

PP i Vox frenen a Alacant la petició per a recuperar l’ajuda a la Senda de Miguel Hernández

La majoria de PP i Vox a l'Ajuntament d'Alacant ha rebutjat una proposta de l'esquerra per a instar a la Generalitat a recuperar la subvenció de la Senda del Poeta Miguel Hernández, un itinerari cultural que recorre els llocs clau en la vida de l'escriptor.

Pérez Llorca anuncia un reforç de les inspeccions per a frenar els empadronaments irregulars

Juanfran Pérez Llorca anuncia en Les Corts un reforç de la coordinació i inspeccions per a controlar els empadronaments irregulars i vincula el fenomen a la immigració desordenada i a la falta de recursos estatals.

La Comunitat Valenciana registra una taxa d’assassinats masclistes per damunt de la mitjana espanyola

La Comunitat Valenciana acumula des de 2003 una taxa de 78,8 assassinats masclistes per milió de dones majors de 15 anys, per damunt de la mitjana estatal de 67,1. L'últim informe de l'Observatori del CGPJ i de la Delegació contra la Violència de Gènere alerta també de l'impacte de la violència vicària sobre menors.

Pérez Llorca justifica la comissió de servicis a la seua parella davant les acusacions de enchufismo

Juanfran Pérez Llorca defén la comissió de servicis per la qual la seua parella ha sigut contractada per la Diputació de València, mentres l'oposició denuncia un cas de enchufismo i nepotisme per l'increment salarial i les condicions del lloc.

La Comunitat Valenciana tanca 2025 com tercera destinació nacional amb 17 milions de viatges

La Comunitat Valenciana es consolida en 2025 com tercer destí dels viatgers espanyols, amb 17 milions de desplaçaments i 4.562 milions d'euros de gasto, en un context de menys viatges però major desemborsament.

Els propietaris de l’edifici incendiat en Campanar reclamen reobrir la causa després d’un nou informe pericial

La comunitat de propietaris de l'edifici incendiat en Campanar sol·licita reobrir la causa judicial secundant-se en un nou informe pericial que qüestiona la normativa aplicada i la seguretat de la façana.