València, Sevilla i Barcelona són les ciutats amb l’aire més contaminat de la península Ibèrica, ja que superen el límit establert per l’Organització Mundial de la Salut. L’OMS marca este límit de contaminació en 10 micrograms/m³ de concentració anual per a partícules en suspensió a l’aire (PM).
Estes dades s’extreuen d’una recerca internacional publicada en agost i dirigida per l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres i la Universitat de Fudan (la Xina), basada en l’anàlisi de 652 ciutats de 24 països, incloses 45 espanyoles, en el període de 1986-2015.
L’estudi, en el que també han participat investigadors del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), confirma la relació entre la contaminació urbana i el risc de mortalitat. La llista de ciutats espanyoles amb l’aire més contaminat la completen, per ordre descendent, Albacete, Toledo, Valladolid, Bilbao, Osca, Madrid, Oviedo, Palma i Sant Sebastià.
Les ciutats menys contaminades
En l’altra part, les ciutats amb l’aire més net són Vitòria, Burgos, Lleó, Salamanca, Càceres, Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria. En l’àmbit mundial, la llista l’encapçalen Islàndia, Finlàndia, Austràlia (abans dels incendis), Estònia i Suècia.
En relació amb els països amb major contaminació atmosfèrica del món són Bangladesh, el Pakistan, l’Índia, l’Afganistan i Bahrain. El 64% de les 3.000 ciutats analitzades va excedir les pautes anuals d’exposició de l’OMS per a partícules PM2,5. Per la seua part, totes les ciutats de Mitjà Orient i Àfrica superen les pautes de l’OMS per a partícules PM2,5, igual que el 99% de les ciutats en el sud d’Àsia, el 95% al sud-est asiàtic i el 89% a l’est d’Àsia.
Xavier Querol, investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAE) del CSIC, ha explicat que «per a reduir la contaminació ambiental en les ciutats haurien d’adoptar-se mesures com modificar el disseny urbà per a no afavorir l’ús del vehicle privat, crear una xarxa de transport públic ràpid, barat i còmode a escala metropolitana, coordinar l’accés de les furgonetes de repartiment de mercaderies o optimitzar els sistemes de calefacció».
