“Sí, el meu institut és un dels quatre que també s’han vist esguitats per este brot i la responsabilitat és exclusivament de les persones que s’han contagiat (alumnes del centre, molts d’ells menors encara -però amb sobrada informació de la capacitat de contagi i funcionament d’este SARS-, i dels familiars que li ho han permés) perquè com esta coordinadora covid els va dir a quatre d’estos alumnes (dos d’elles finalment van ser al viatge i altres dos, afortunadament i gràcies a haver suspés l’assignatura de Llengua, no): “Us n’aneu a Mallorca a la recerca del coronavirus després que durant mesos, en l’institut, ens hàgem deixat la vida perquè no us contagieu i no contagieu a les vostres famílies”.
Fins on puga arribar el meu testimoniatge en este raconet, us contaré que este viatge lamentable no té res a veure amb l’institut (i puc afirmar que amb cap).
La cap del departament d’Activitats Extraescolars, Direcció d’estudis i Coordinació Covid19 no han organitzat ni molt menys autoritzat (ja que ha sigut alié al centre) semblant estupidesa amb forma de contagi massiu.
No sols això sinó que a més, l’agència de viatges que ha promogut este atropellament sanitari els va donar les dates del viatge tancades coincidint amb els exàmens de l’avaluació extraordinària i se’ns va instar que des de Direcció d’estudis enviàrem a esta agència un document on especificàrem que alguns alumnes havien suspés perquè se’ls poguera retornar els diners perquè ja ho havien pagat (sense sospitar que podrien suspendre i haver d’examinar-se en les dates marcades per a això des de l’adreça del centre).
Suma i segueix, esta cap d’Estudis adjunta va tindre un ardu debat amb dos alumnes (una d’elles, pel que sembla negacionista) perquè van pretendre que l’equip directiu canviara les dates dels exàmens per a ells poder anar-se quan l’agència imposava.
Suma altra i continua més, esta coordinadora Covid es va haver d’engolir com un gripau de dos quilos de gros, les paraules d’una alumna que quan va anar a recollir la seua orla i les dels companys/amics que estaven a Mallorca, va soltar un: “Soc ací per culpa vostra perquè si no arriba a ser pel de Llengua, jo estaria a Mallorca amb els altres” i encara que em vaig engolir el gripau, li vaig contestar: “Si passa alguna cosa a Mallorca, hauràs de donar gràcies al magnífic professor de Llengua amb qui tu sola has suspés”.
“Han jugat a ser adults viatjant a quilòmetres de les seues llars per a, no ens enganyem, agafar-se una bufa darrere d’una altra lluny de pare/mare”.
Recull la notícia que els estudiants han dit que no els obligaven a portar màscara. Perdó?, de debò?, a hores d’ara cal “obligar” futurs universitaris a portar màscara?, cal obligar a quasi adults a complir una norma mundial?, a què juguem?, ens deixarem fer xantatge per un argument tan infantil usat de manera injusta per persones que han jugat a ser adults viatjant a quilòmetres de les seues llars per a, no ens enganyem, agafar-se una bufa darrere d’una altra lluny de pare/mare?, en què quedem?, adults o xiquets? I vaig més enllà… Si no haguera acabat el curs, ara estarien en l’institut posant en perill als qui s’han desgastat protegint-los?
A vegades pense que l’ésser humà està més ben confinat. Després pense que la mesquinesa és minoritària i em console una mica. Però poc, perquè si alguna cosa he aprés enguany, amb tota la informació que manege com a cap d’estudis adjunta, com a coordinadora Covid i com a rara avis que no entén una altra forma de vida que en societat, capaç d’anteposar el seu grup o a un altre membre d’este enfront de si mateixa com a ens individual, és que hem tornat a fracassar per culpa de l’individualisme, de l’egoisme i d’un egocentrisme mal gestionat.
“Que després de nou mesos no reconeguen el “Carpe Diem” en Garcilaso té una passada… però que es vagen a la trobada de la mort, no”.
Han sigut nou mesos en què he vist funcionar el meu centre sota un militaritzat Pla de contingència elaborat per una directora que mai abans havia fet gens igual; nou mesos durant què el professorat ha treballat al matí presencialment i a la vesprada atenent des de les seues cases als alumnes confinats.
Nou mesos en què he vist la por en els ulls dels meus companys, perquè no oblideu que els docents som l’únic col·lectiu (l’únic) que vam ser llançats contra el coronavirus sense protecció de cap mena; és necessari que sapieu que som l’únic col·lectiu que hem estudiat fins a quatre protocols, que sabem usar mesuradors de COâ, que sabem el pla del nostre centre de treball per a poder generar una ventilació creuada que evite contagis, que hem treballat durant tres mesos a menys de 10 graus i durant diversos dies a més de 28.
Han sigut nou mesos de parlar setmanalment amb un tècnic de sanitat per a controlar la pandèmia en els adolescents i les seues famílies; nou mesos en què si la majoria de les famílies contagiades han col·laborat donant-me tota la informació perquè els rastrejos anaren efectius, unes altres m’han mentit descaradament ocultant el focus per a intentar enviar als seus fills al centre o acurtar els dies de confinament.
Nou mesos en què els coordinadors Covid érem els encarregats de cuidar i gestionar l’atenció als alumnes amb símptomes compatibles; han sigut nou mesos en què he confinat a quasi 500 alumnes, docents, personal de neteja i auxiliars de control per a protegir-vos (protegir-vos) dels 68 positius amb els quals hem conviscut a les aules mentre no es positivaren; han sigut els pitjors nou mesos de la meua vida perquè he tingut una responsabilitat que no em corresponia. I estic viva.
I la gent diu que ho hem fet molt bé. Molt bé? Si ho haguera fet molt bé, l’egoista colla de mesquins que s’ha anat a Mallorca a fer el que els ha eixit del nap després de portar nou mesos escoltant les meues instruccions i consells, s’hauria quedat en la seua maleïda casa.
Fins ací. Esta coordinadora Covid felicita a tots els coordinadors Covid perquè han sigut fonamentals en la “contenció” de la pandèmia i s’acomiada del càrrec, esgotada i derrotada. Que després de nou mesos no reconeguen el “Carpe Diem” en Garcilaso té una passada… però que es vagen a la trobada de la mort, no.
“Que ens retorne les hores de Literatura segrestades, d’Història i de Filosofia en la llengua en la qual estimem (no a la que estimem) i que es deixen de nimietats que condueixen a crear adults infantilitzats, egoistes i fluixos”
Continue clamant en este desert per una reforma efectiva del sistema educatiu que ens retorne les hores de Literatura segrestades, d’Història i de Filosofia en la llengua en la qual estimem (no a la que estimem) i que es deixen de nimietats que condueixen a crear adults infantilitzats, egoistes i fluixos. Fa falta Pensament en una societat individualista que fa aigües pertot arreu.
Ah, per cert, el meu EPI, segueix sense arribar“.
