La fissura de la vacunació espanyola: el grup de 40 a 49 anys

 

La vacunació contra la COVID-19 a Espanya continua a molt bon ritme: d’acord amb les últimes dades del Ministeri de Salut, ja són 35.070.311 persones immunitzades enfront del coronavirus al nostre país, la qual cosa suposa el 73,9% de la població; mentre que el 78,2% ha rebut almenys una dosi, és a dir, 37.126.744 persones.

Malgrat això, encara hi ha un grup d’edat la vacunació de la qual s’ha alentit, malgrat que persones i rangs d’edat més joves ja es troben immunitzats enfront de la COVID-19. Es tracta de les persones amb edats compreses entre els 40 i els 49 anys. 

Este grup d’edat va començar a rebre la vacuna a principis de juny. Tres mesos després, el 84,8% de les persones d’estes edats ja es troben immunitzades, i el 87,1% d’este grup ha rebut almenys una dosi de la vacuna contra el coronavirus, segons el Ministeri de Salut.

Altres franges d’edat compten amb millors xifres, o la diferència no és tan gran: el 94,2% del grup d’edat comprés entre els 50 i els 59 anys ja ha rebut una dosi, mentre que en el de 30 a 39 anys este percentatge se situa entorn del 76%, havent començat la seua vacunació un mes més tard.

 

Més de 100.000 majors de 40 anys vacunats en la primera setmana de setembre

 

Per això, les comunitats han aconseguit en la primera setmana de setembre, després del període vacacional, repescar o atraure per a la vacunació contra la COVID a 102.175 majors de 40 anys —dels 1,45 milions que encara no ha rebut ni una dosi—, dels quals més del 50% pertanyen a la franja d’edat de 40 a 49.

Per a Daniel López Acuña “estem en un moment de la vacunació en el qual cal anar a la repesca, identificació i perseguir l’objectiu de vacunar als que no han sigut vacunats que tenen més de 40 anys, a més de continuar vacunant a les persones joves”.

Per a este epidemiològic es tracta “d’un col·lectiu que per una raó o per una altra no van poder ser vacunats en la fase inicial. Cal intensificar la tasca d’anar per ells, és prioritari”.

Si bé Encunya considera que a Espanya no tenim un problema greu d’antivacunes de la magnitud d’altres països d’Europa assenyala que «necessitem el 85% o 90% de la població vacunada per a poder acostar-nos a la immunitat de grup”.

En este sentit el 4% que suposen dos milions de majors de 40 anys és clau.

Algunes comunitats autònomes ja han realitzat repesques entre la població d’estos grups d’edat. La Comunitat Valenciana ha tornat a cridar per a citar de nou a les persones que no van anar a vacunar-se malgrat haver sigut citades.

 

Vacances d’estiu i vacunació en altres comunitats

 

L’epidemiòleg d’ISGlobal, Enrique Bassat, identifica dins d’este grup de persones no vacunades tres tipus diferents, “els que no volen vacunar-se, els que li tenen por i ho estan posposant al màxim, però volen vacunar-se i els que han tingut Covid i creuen que no és necessari vacunar-se.

“Uns grups que seran difícils de convéncer, els més accessibles són els que tenen por i amb pedagogia es podrà actuar sobre ells”, afirma.

Les autoritats sanitàries es troben amb esta dificultat per a convéncer als ressagats en la immunització. A Menorca només cinc de cada cent crides realitzades a esta població a repescar culmina amb una cita per a rebre la vacuna.

Per a Bassat estos dos milions de majors de 40 anys són importants per al control de la pandèmia: “Quan parlàvem de 70% de població vacunada no era necessari vacunar als joves si érem molt bons vacunant als majors”, destaca.

Si bé Bassat prefereix no parlar de percentatges d’immunitat de grup, recorda que el Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la Covid-19 (GCMSC), integrat per metges i investigadors, ha calculat que la immunitat de grup s’aconseguirà amb el 85% de la població vacunada, i no amb el 70% estimat fins ara, per la qual cosa recomana vacunar als adolescents de 12 a 16 anys en els centres escolars.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Més de 300 bombers vetlen per la seguretat en la cremà de les Falles de València 2026

Més de 300 bombers i un centenar de voluntaris de Protecció Civil integren el dispositiu especial per a la Nit de la Cremà a València, que supervisarà 95 falles amb especial atenció a les de major risc.

Modernitat i tradició enlluernen en la penúltima i eixordadora mascletà de les Falles 2026

La Pirotècnia Caballer FX Global Foc combina foc digital i pólvora clàssica en una mascletà de 180 quilos i cinc minuts de ritme ascendent que fa vibrar la plaça de l'Ajuntament de València.

Picasso, Warhol i Barceló protagonitzen una gran mostra sobre espiritualitat a Santa Pola

El Museu de la Mar de Santa Pola inaugura el 27 de març l'exposició Iter spirituale. Dos col·leccions, un recorregut per l'espiritualitat en l'art contemporani amb obres de Picasso, Warhol, Tàpies, Barceló o Mariscal.

La Nit del Foc cremarà 1.000 quilos de pólvora en un castell rítmic de 18 minuts

La Nit del Foc de Falles cremarà 1.000 quilos de material pirotècnic en un castell aeri de quasi 18 minuts, dissenyat per a mantindre un ritme constant i sense pauses.

Catalá ajorna al dia 20 el debat sobre l’Ofrena, les carpes falleres i la taxa turística

María José Catalá posposa al 20 de març la discussió sobre possibles canvis en l'Ofrena, el calendari de muntatge de carpes falleres i una eventual taxa turística lligada a les Falles.

Modernitat i tradició enlluernen en la penúltima i eixordadora mascletà de les Falles 2026

La penúltima mascletà de les Falles 2026 combina efectes digitals i pólvora tradicional en un tret de cinc minuts amb 180 quilos de material i un final llarg i hermètic que fa vibrar la plaça de l'Ajuntament de València.

Descobrixen a Villena un teler de fa 3.500 anys clau per a entendre la revolució tèxtil del Bronze

La troballa d'un teler de fa 3.500 anys en el jaciment de Cabezo Redó, a Villena, permet reconstruir amb detall com s'organitzava la producció tèxtil i el treball cooperatiu durant l'Edat del Bronze.

Turistes llatinoamericans viuen unes Falles cada vegada més emocionants i intenses

Turistes llatinoamericans que viuen o visiten València relaten com les Falles els continuen resultant impactants i emocionants, des de les mascletaes fins als bunyols i la cremà.