El govern ho té clar: el nombre d’espanyols que estarà vacunat abans de setembre

 

Des de l’inici de la vacunació contra la Covid-19 al nostre país, les crítiques davant la insostenible lentitud del procés no han deixat d’augmentar. Malgrat això, i aprofitant les últimes novetats sobre el subministrament de dosi per part de les farmacèutiques, el ministeri de Sanitat ha reiterat estos dies que el seu objectiu és immunitzar al 70% de la població al setembre d’este 2021.

Un objectiu que avui dia sembla molt allunyat, però que la ministra Carolina Darias considera que està «a l’abast de la mà». Ara com ara, segons les dades oficials, únicament 2.797.015 espanyols han estat vacunats amb les dos dosis, que no arriba a representar ni el 6% de la població total del nostre país. Amb estes dades a la mà, els experts assenyalen que a la fi d’any, si seguim igual, costarà arribar al 30% d’immunitzats. 

 

El ritme de vacunació comença a agafar velocitat a Espanya

També és cert que, amb l’arribada d’este mes d’abril, la vacunació està començant a agafar ritme, amb l’arribada de més i més vials. «Esta arribada massiva de vacunes possiblement és indicatiu que ja es comence a normalitzar el ritme d’arribada de vacunes al nostre país i a la resta de països de la UE», ha assegurat a ‘El Mundo’ el president de l’Associació Espanyola de Vacunologia, Amós García Rojas.

Ell mateix forma part de l’equip tècnic que assessora el govern en l’estratègia nacional de vacunació contra la Covid. En este sentit, Rojas reconeix que la situació actual no és la idònia, ja que fins ara hi ha hagut problemes principalment de lliurament de vacunes per part de les farmacèutiques: «Han arribat tard, a un ritme inferior al previst, al planificat, al programat i fins i tot al contractat en tota la Unió Europea», assegura.

Les autoritats mantenen l’objectiu del 70% de vacunats al setembre

Encara que estiga esta situació primaveral del procés de vacunació, la possibilitat de tindre 33 milions d’espanyols vacunats abans de tardor sembla encara molt remota. «Depén del fet que es complesquen els ritmes d’arribada d’immunitzacions i els contractes de la UE amb la indústria», Matisa Rojas, que també reconeix que no serà fàcil.

«Desconeixem si pot passar qualsevol succés que alentesca el ritme, per la qual cosa no podem definir un escenari», assegura, si bé insisteix que, si tot va bé, a l’estiu el volum de persones que ja estiguen vacunades «serà important».

Ara com ara, el ministeri de Sanitat ha destacat les arribades, estos dies, de noves dosis d’AstraZeneca i Pfizer al nostre país, i ha animat a les comunitats a administrar-les fins i tot per Setmana Santa. «Estem agafant velocitat de creuer. Cada dia anirem a més velocitat i a més rècord de vacunació», ha insistit Darias.

Pfizer, la farmacèutica que més vacunes ha enviat fins hui

La veritat és que fins al passat 31 de març, a Espanya s’havien administrat un total de 8.342.160 dosis de les vacunes de Moderna, Pfizer i AstraZeneca. Estes inoculacions representen un 86% de totes les dosis que han arribat al nostre país, que ascendien a la fi de març a un total de 9.589.995 dosi. Qui més ha complert ha estat Pfizer, amb 6.470.295 dosi, de les quals s’han injectat 6.236.534.

A continuació trobem AstraZeneca, que encara i els seus contratemps i lliuraments tardans ha enviat 2.175.700 vacunes, de les quals s’han administrat 1.639.662, i finalment Moderna, que ha lliurat tan sols 1.044.000 dosis, de les quals s’han administrat 475.959.

Val la pena afegir que els ulls estan ara mateix llocs en la vacuna de Janssen, que s’administra com una única dosi, i podria accelerar moltíssim més tot el procés. Les primeres dosis arribaran, molt probablement, a principis de maig.

 

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Bernabé acusa a Abascal i Feijóo de recolzar teories ultres sobre immigració

Pilar Bernabé critica que la prioritat nacional de PP i Vox trenca el consens construït a Espanya i els acusa de recolzar teories ultres sobre immigració que ja no donen suport a altres líders europeus.

Catalá llança en el Congrés una ofensiva política per a reactivar el soterrament de Serradora

L'alcaldessa de València impulsa sis iniciatives en el Congrés per a pressionar al Ministeri de Transports i reclamar la reactivació del soterrament de les vies de Serradora, paralitzat des de 2021 malgrat tindre el seu estudi informatiu executat al 76%.

Lafuente alerta que la polarització política bloqueja l’avanç de la societat

El president de la CEV, Vicente Lafuente, advertix que la polarització política frena acords clau per a l'economia i reclama diàleg, cessions i grans pactes d'Estat.

Detinguts dos hòmens per robatoris amb força en comerços del centre històric de Gandia

La Policia Nacional ha detingut a dos hòmens de 45 i 33 anys per dos robatoris amb força en una perfumeria i una peluqueria del centre historico de Gandia, on van sostraure diners en efectiu i material professional.

El TSJCV manté la seua decisió de no investigar a Carlos Mazón per la dana de 2024

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana rebutja per unanimitat els recursos de súplica i confirma que no investigarà al expresident Carlos Mazón per la seua actuació durant la dana de 2024.

El TSJCV manté l’arxiu i no investigarà a Mazón per la seua actuació en la dana de 2024

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana desestima per unanimitat els recursos de les acusacions i confirma que no obrirà investigació penal contra Carlos Mazón per la gestió de l'avís És-Alert durant la dana de 2024.

Castella-la Manxa redobla la seua ofensiva política per a posar fi al transvasament Tajo-Segura

El delegat del Govern i el president de les Corts de Castella-la Manxa reclamen la fi del transvasament Tajo-Segura, demanen acords i critiquen que es vulga perpetuar l'actual model enfront d'alternatives com la dessalació.

Garamendi defén l’energia nuclear i qüestiona el seu tancament en plena crisi energètica

Antonio Garamendi defén mantindre l'energia nuclear a Espanya en considerar incoherent tancar centrals en un context de crisi energètica, alta dependència del gas i dubtes sobre l'apagada elèctrica de fa un any.