16.3 C
València
Dimarts, 27 gener, 2026

El govern ho té clar: el nombre d’espanyols que estarà vacunat abans de setembre

 

Des de l’inici de la vacunació contra la Covid-19 al nostre país, les crítiques davant la insostenible lentitud del procés no han deixat d’augmentar. Malgrat això, i aprofitant les últimes novetats sobre el subministrament de dosi per part de les farmacèutiques, el ministeri de Sanitat ha reiterat estos dies que el seu objectiu és immunitzar al 70% de la població al setembre d’este 2021.

Un objectiu que avui dia sembla molt allunyat, però que la ministra Carolina Darias considera que està «a l’abast de la mà». Ara com ara, segons les dades oficials, únicament 2.797.015 espanyols han estat vacunats amb les dos dosis, que no arriba a representar ni el 6% de la població total del nostre país. Amb estes dades a la mà, els experts assenyalen que a la fi d’any, si seguim igual, costarà arribar al 30% d’immunitzats. 

 

El ritme de vacunació comença a agafar velocitat a Espanya

També és cert que, amb l’arribada d’este mes d’abril, la vacunació està començant a agafar ritme, amb l’arribada de més i més vials. «Esta arribada massiva de vacunes possiblement és indicatiu que ja es comence a normalitzar el ritme d’arribada de vacunes al nostre país i a la resta de països de la UE», ha assegurat a ‘El Mundo’ el president de l’Associació Espanyola de Vacunologia, Amós García Rojas.

Ell mateix forma part de l’equip tècnic que assessora el govern en l’estratègia nacional de vacunació contra la Covid. En este sentit, Rojas reconeix que la situació actual no és la idònia, ja que fins ara hi ha hagut problemes principalment de lliurament de vacunes per part de les farmacèutiques: «Han arribat tard, a un ritme inferior al previst, al planificat, al programat i fins i tot al contractat en tota la Unió Europea», assegura.

Les autoritats mantenen l’objectiu del 70% de vacunats al setembre

Encara que estiga esta situació primaveral del procés de vacunació, la possibilitat de tindre 33 milions d’espanyols vacunats abans de tardor sembla encara molt remota. «Depén del fet que es complesquen els ritmes d’arribada d’immunitzacions i els contractes de la UE amb la indústria», Matisa Rojas, que també reconeix que no serà fàcil.

«Desconeixem si pot passar qualsevol succés que alentesca el ritme, per la qual cosa no podem definir un escenari», assegura, si bé insisteix que, si tot va bé, a l’estiu el volum de persones que ja estiguen vacunades «serà important».

Ara com ara, el ministeri de Sanitat ha destacat les arribades, estos dies, de noves dosis d’AstraZeneca i Pfizer al nostre país, i ha animat a les comunitats a administrar-les fins i tot per Setmana Santa. «Estem agafant velocitat de creuer. Cada dia anirem a més velocitat i a més rècord de vacunació», ha insistit Darias.

Pfizer, la farmacèutica que més vacunes ha enviat fins hui

La veritat és que fins al passat 31 de març, a Espanya s’havien administrat un total de 8.342.160 dosis de les vacunes de Moderna, Pfizer i AstraZeneca. Estes inoculacions representen un 86% de totes les dosis que han arribat al nostre país, que ascendien a la fi de març a un total de 9.589.995 dosi. Qui més ha complert ha estat Pfizer, amb 6.470.295 dosi, de les quals s’han injectat 6.236.534.

A continuació trobem AstraZeneca, que encara i els seus contratemps i lliuraments tardans ha enviat 2.175.700 vacunes, de les quals s’han administrat 1.639.662, i finalment Moderna, que ha lliurat tan sols 1.044.000 dosis, de les quals s’han administrat 475.959.

Val la pena afegir que els ulls estan ara mateix llocs en la vacuna de Janssen, que s’administra com una única dosi, i podria accelerar moltíssim més tot el procés. Les primeres dosis arribaran, molt probablement, a principis de maig.

 

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.