Cristina Aristoy, la seua experiència com a emprenedora i les claus de l’èxit de Singularu

Singularu és una marca de joies de tendència fetes a Espanya i hui en dia tot un exemple de cas d’èxit de l’ecosistema emprenedor valencià. La companyia va ser fundada en 2014 pels emprenedors Cristina Aristoy i Paco Tormo com a marca nativa digital en la incubadora d’empreses Demium Startups i va continuar el seu pas per altres potents acceleradores com a Connector Spain i Connector Spain.

Cristina Aristoy va estudiar disseny industrial i enginyeria d’organització industrial a la Universitat Politècnica de València, en acabar, i desprès de formar-se a Londres o Seül, va estudiar un cicle de joieria. Encara que era molt jove, ella tenia molt clar que no volia anar-se’n «a la típica empresa industrial» i que volia fer alguna cosa diferent. Reconeix que mai s’havia plantejat ser emprenedora i que si li hagueren comptat tot el procés, potser mai s’hauria animat a fer-lo. No obstant, anima a tot aquell que vulga aventurar-se a emprendre a llançar-se, malgrat els colps i els errors, «perquè val la pena».

Treball, aprendre ràpidament dels errors i ser flexibles. Aquests són algunes de les claus de l’èxit de Singularu, una empresa que enguany preveu facturar 16 milions d’euros, un 60% més que en 2021. En l’actualitat compta amb 23 punts de venda i té previst triplicar aquest número abans de desembre de 2023.

València Diari: Com era la teua vida abans de Singularu, i com va començar tot?

Cristina Aristoy: Les inquietuds que tenia quan estudiava eren eixir fora d’Espanya, vaig estar un any vivint a Londres, i just abans de començar en Singularu vaig estar vivint a Seül. El que volia era aprofitar totes les oportunitats que em pogueren facilitar les universitats per a eixir a l’estranger per a conéixer i entendre diferents metodologies, gent i opcions. Era molt jove i volia aprofitar totes aquelles experiències al màxim perquè sabia que hauria de treballar quan tornara.

Just quan vaig tornar em vaig informar del que era Denium, una incubadora valenciana de Startups que uneix diferents perfils i allí va nàixer Singularu. En els seus orígens va començar amb un altre concepte, el que féiem era marketplace on posàvem en contacte a clients i artesans, i d’ací evolucionant fins al model de joies de tendències.

VD: T’havies plantejat emprendre?
C.A.: Mai m’ho havia plantejat, però tenia clar que volia fer alguna cosa i que no volia anar-me’n a la típica empresa industrial. Si m’ho hagueren explicat tot, potser no ho hauria fet, però el desconeixement fa que vages fent, a més vaig emprendre molt jove i sense càrregues familiars. Això t’allibera i pots permetre’t uns certs luxes fins i tot llançar-te a tomba oberta. Al final és gaudir el procés, a veure on ens porta.

VD:I per què les joies?
C.A.: Des de sempre m’ha agradat i he fet coses per mi mateixa. A més, quan estudiava disseny industrial me’n vaig anar a Londres, allà tot és molt de disseny, i vaig tindre l’oportunitat de fer el meu projecte final de carrera relacionat amb les joies. De fet, quan vaig tornar a València vaig fer el cicle formatiu de joieria.

VD: Sent una ecommerce per què decidiu obrir botigues físiques?
C.A.: Nosaltres vam nàixer digitals, i no hi havia moltes marques de joies que vengueren per internet en 2014. Però pensarem que tenia sentit. Per què ho vam fer? Escoltant les clientes i entenent als dos canals, que encara que són molt diferents, són molt complementaris. Hi ha gent que necessita provar-se i una altra que no. Com a client, en l’online, per exemple, has de ser previsor, no pots comprar un regal de hui per a demà, però a la botiga sí que pots anar. Al final, la nostra xica diem que és eclèctica tant en estil com en la manera de comprar, i nosaltres volíem estar en tots els llocs on estiguera la nostra clienta, per proximitat i per més contacte.

Obrirem la nostra primera botiga en 2017 prop de les oficines, per a nosaltres era superimportant entendre la botiga, com s’anava a comportar, les seues peculiaritats, com anàvem a distribuir el producte, si féiem el mateix concepte que en l’online… van ser dosis d’aprenentatge i un viatge molt bonic. Com he dit, són dos canals complementaris i el que busquem és la ‘unicanalitat’, perquè compres on compres l’experiència siga la mateixa.

VD: En quin punt aquesta l’empresa en aquests moments?
C.A.: Ara mateix estem centrats en l’expansió de retail. Per a 2023 volem triplicar el nombre de botigues. Fa 8 anys que estem venent en línia, però la pandèmia ens va ajudar al fet que la gent ens coneguera digitalment. Ara tenim posat el focus en l’obertura de botigues, ja tenim en les principals ciutats, però encara queden moltes.

VD: Quin és el secret de l’èxit de Singularu ?
C.A.: No ho sé, perquè si no ho estaríem replicant cada dia. El que sí que sé és una cosa que hem aprés i que ha fet fer-nos estar on estem, sempre ho diem: hi ha uns temps, i hi ha un temps Singularu. Hem sigut molt àgils, molt flexibles en la presa de decisions. No hem tingut por de canviar alguna cosa quan sabíem que no estava funcionat. Moltes vegades sembla que et vols obstinar que alguna cosa ha de ser així, però si alguna cosa no funciona s’ha de ser molt ràpid canviant-ho i hem d’anar tots molt coordinats.

Una altra de les claus és envoltar-te d’un equip molt bo. Si t’envoltes de gent en la qual confies i és la millor en el que fa, al final va fer que entre dues persones correguem, entre tres volem i entre deu ja ni et compte.

VD: Quins consells li donaries a una persona que té un idea i vol començar a emprendre?
C.A.: Si vols emprendre fes-ho! He sentit moltes vegades, i a la fi és veritat, que idees bones hi ha moltes, gent que les execute hi ha poques. L’aprenentatge que t’aportarà és major al que pugues perdre. Llança’t! És que si t’ho penses mai ho faràs, perquè mai hi ha un bon moment per a emprendre, com tampoc per a n’hi ha per a una altra cosa, com fer un viatge o tindre fills. És que l’has de fer, no li dones més voltes!
Al principi serà molt dur, no hi haurà diners… tot són com a problemes. Però jo crec que si li preguntes a tot el mon que ha emprés, ningú et pot dir que s’ha penedit. Compensa molt més el que et dona, que el que et lleva, per això per a mi el consell és: No te’l penses i fes-lo!

Emprendre no és que siga fàcil, però amb totes les oportunitats que hi ha ara, amb tot l’ecosistema emprenedor que s’ha creat i amb la gent amb una actitud cada vegada més generosa compartint informació, ajudant, compartint recursos i vivències… Llança’t!

VD: Quines són els temors que ens poden frenar a l’hora de llançar-nos?
C.A.: Jo crec que ara el que estan buscant totes les empreses des de les grans a les més xicotetes és gent que haja emprés, que no tinga por d’arriscar-se. Són perfils cada vegada més buscats, haja anat bé o haja anat malament, perquè s’han atrevit a fer coses. No hi ha fracàs, és un aprenentatge i crec que cal llevar-li a la gent del cap que no es fracassa.

Una de les coses que ens pregunten a tots sempre és per aquestes experiències. Crec que és important que se sàpia que on estem hui és gràcies a molts errors i a molts aprenentatges, hi ha hagut moltes coses que es podria haver fet d’una altra manera, però ens ha portat on estem. Jo crec que és igual de bon visibilitzar l’èxit per a animar a la gent a emprendre, així i tot, també que sàpien que per ací s’ha perdut molt i s’ha aprés molt. Cal llevar-se la por, moltes vegades ho diem que hui som ací i encara que estem treballant per a arribar on volem estar, al final ens emportem un bon aprenentatge. Colps els tindràs, la clau és com de ràpid t’alces i contínues.

Què no t’ho expliquen, viu-ho!, perquè val la pena.

Últimes notícies

Miramar i Pego freguen els 40 graus i se situen entre les màximes d’Espanya

Miramar, Pego i Sagunt han registrat este dijous algunes de les temperatures més altes d’Espanya, mentre les tronades han provocat desploms tèrmics de fins a 19,6 graus en punts de la Comunitat Valenciana.

El Valencia fitxa Pablo Maffeo cedit amb opció de compra per a dos temporades

El lateral dret Pablo Maffeo arriba al Valencia cedit per l’Olympiacos amb una opció de compra per a dos temporades, després de destacar al Mallorca i cobrir la vacant en el flanc dret defensiu.

Més de 50 intervencions de bombers per les fortes ratxes de vent a la Ribera

Les tempestes amb ratxes de més de 100 km/h han obligat els bombers a actuar en més de 50 servicis a la Ribera, sobretot per arbres caiguts i danys en estructures. Aemet explica que es tracta de reventons humits i Emergències insta a telefonar al 112 si es veu fum.

Mercalicante es reforça com a motor de distribució alimentària a Alacant

El ministre d’Hisenda, Arcadi España, ha destacat en la seua visita a Mercalicante el paper clau de Mercasa i la Red de Mercas en la distribució d’aliments de proximitat i en l’economia estatal. La plataforma alacantina abasteix 1,9 milions d’habitants, concentra 110 empreses i genera 4.600 llocs de treball directes i indirectes.

Hacienda insta les autonomies del PP a pensar més en la ciutadania que en Feijóo

El ministre dHisenda, Arcadi Espanya, ha demanat als governs autonòmics del PP que anteposen els interessos dels seus ciutadans a lestratègia de bloqueig dAlberto Núñez Feijóo en la negociació del nou model de finançament i dels Pressupostos Generals de lEstat.

Pedregades i ratxes de fins a 149 km/h sacsegen la Ribera Alta

Un episodi de fortes tronades ha deixat pedra i ratxes de vent de fins a 149 km/h en municipis de la Ribera Alta, com Alzira i Sumacàrcer, i ha obligat els bombers a atendre diverses incidències.

Cansament i impotència a València després de la nit més calorosa

La nit més càlida registrada a València ha deixat veïns exhausts, amb mala qualitat de son i buscant ombra, aigua i espais climatitzats per suportar unes temperatures que molts qualifiquen d’horroroses.

Consells per a protegir-te de les fortes tempestes en la Comunitat Valenciana

La Generalitat ha demanat extremar la prudència per les fortes pluges, el vent i el granís previstos, amb avís taronja en el litoral i l’interior sud de València i l’interior d’Alacant, i nivell 3 de preemergència per risc extrem d’incendis.