Cristina Aristoy, la seua experiència com a emprenedora i les claus de l’èxit de Singularu

Singularu és una marca de joies de tendència fetes a Espanya i hui en dia tot un exemple de cas d’èxit de l’ecosistema emprenedor valencià. La companyia va ser fundada en 2014 pels emprenedors Cristina Aristoy i Paco Tormo com a marca nativa digital en la incubadora d’empreses Demium Startups i va continuar el seu pas per altres potents acceleradores com a Connector Spain i Connector Spain.

Cristina Aristoy va estudiar disseny industrial i enginyeria d’organització industrial a la Universitat Politècnica de València, en acabar, i desprès de formar-se a Londres o Seül, va estudiar un cicle de joieria. Encara que era molt jove, ella tenia molt clar que no volia anar-se’n “a la típica empresa industrial” i que volia fer alguna cosa diferent. Reconeix que mai s’havia plantejat ser emprenedora i que si li hagueren comptat tot el procés, potser mai s’hauria animat a fer-lo. No obstant, anima a tot aquell que vulga aventurar-se a emprendre a llançar-se, malgrat els colps i els errors, “perquè val la pena”.

Treball, aprendre ràpidament dels errors i ser flexibles. Aquests són algunes de les claus de l’èxit de Singularu, una empresa que enguany preveu facturar 16 milions d’euros, un 60% més que en 2021. En l’actualitat compta amb 23 punts de venda i té previst triplicar aquest número abans de desembre de 2023.

València Diari: Com era la teua vida abans de Singularu, i com va començar tot?

Cristina Aristoy: Les inquietuds que tenia quan estudiava eren eixir fora d’Espanya, vaig estar un any vivint a Londres, i just abans de començar en Singularu vaig estar vivint a Seül. El que volia era aprofitar totes les oportunitats que em pogueren facilitar les universitats per a eixir a l’estranger per a conéixer i entendre diferents metodologies, gent i opcions. Era molt jove i volia aprofitar totes aquelles experiències al màxim perquè sabia que hauria de treballar quan tornara.

Just quan vaig tornar em vaig informar del que era Denium, una incubadora valenciana de Startups que uneix diferents perfils i allí va nàixer Singularu. En els seus orígens va començar amb un altre concepte, el que féiem era marketplace on posàvem en contacte a clients i artesans, i d’ací evolucionant fins al model de joies de tendències.

VD: T’havies plantejat emprendre?
C.A.: Mai m’ho havia plantejat, però tenia clar que volia fer alguna cosa i que no volia anar-me’n a la típica empresa industrial. Si m’ho hagueren explicat tot, potser no ho hauria fet, però el desconeixement fa que vages fent, a més vaig emprendre molt jove i sense càrregues familiars. Això t’allibera i pots permetre’t uns certs luxes fins i tot llançar-te a tomba oberta. Al final és gaudir el procés, a veure on ens porta.

VD:I per què les joies?
C.A.: Des de sempre m’ha agradat i he fet coses per mi mateixa. A més, quan estudiava disseny industrial me’n vaig anar a Londres, allà tot és molt de disseny, i vaig tindre l’oportunitat de fer el meu projecte final de carrera relacionat amb les joies. De fet, quan vaig tornar a València vaig fer el cicle formatiu de joieria.

VD: Sent una ecommerce per què decidiu obrir botigues físiques?
C.A.: Nosaltres vam nàixer digitals, i no hi havia moltes marques de joies que vengueren per internet en 2014. Però pensarem que tenia sentit. Per què ho vam fer? Escoltant les clientes i entenent als dos canals, que encara que són molt diferents, són molt complementaris. Hi ha gent que necessita provar-se i una altra que no. Com a client, en l’online, per exemple, has de ser previsor, no pots comprar un regal de hui per a demà, però a la botiga sí que pots anar. Al final, la nostra xica diem que és eclèctica tant en estil com en la manera de comprar, i nosaltres volíem estar en tots els llocs on estiguera la nostra clienta, per proximitat i per més contacte.

Obrirem la nostra primera botiga en 2017 prop de les oficines, per a nosaltres era superimportant entendre la botiga, com s’anava a comportar, les seues peculiaritats, com anàvem a distribuir el producte, si féiem el mateix concepte que en l’online… van ser dosis d’aprenentatge i un viatge molt bonic. Com he dit, són dos canals complementaris i el que busquem és la ‘unicanalitat’, perquè compres on compres l’experiència siga la mateixa.

VD: En quin punt aquesta l’empresa en aquests moments?
C.A.: Ara mateix estem centrats en l’expansió de retail. Per a 2023 volem triplicar el nombre de botigues. Fa 8 anys que estem venent en línia, però la pandèmia ens va ajudar al fet que la gent ens coneguera digitalment. Ara tenim posat el focus en l’obertura de botigues, ja tenim en les principals ciutats, però encara queden moltes.

VD: Quin és el secret de l’èxit de Singularu ?
C.A.: No ho sé, perquè si no ho estaríem replicant cada dia. El que sí que sé és una cosa que hem aprés i que ha fet fer-nos estar on estem, sempre ho diem: hi ha uns temps, i hi ha un temps Singularu. Hem sigut molt àgils, molt flexibles en la presa de decisions. No hem tingut por de canviar alguna cosa quan sabíem que no estava funcionat. Moltes vegades sembla que et vols obstinar que alguna cosa ha de ser així, però si alguna cosa no funciona s’ha de ser molt ràpid canviant-ho i hem d’anar tots molt coordinats.

Una altra de les claus és envoltar-te d’un equip molt bo. Si t’envoltes de gent en la qual confies i és la millor en el que fa, al final va fer que entre dues persones correguem, entre tres volem i entre deu ja ni et compte.

VD: Quins consells li donaries a una persona que té un idea i vol començar a emprendre?
C.A.: Si vols emprendre fes-ho! He sentit moltes vegades, i a la fi és veritat, que idees bones hi ha moltes, gent que les execute hi ha poques. L’aprenentatge que t’aportarà és major al que pugues perdre. Llança’t! És que si t’ho penses mai ho faràs, perquè mai hi ha un bon moment per a emprendre, com tampoc per a n’hi ha per a una altra cosa, com fer un viatge o tindre fills. És que l’has de fer, no li dones més voltes!
Al principi serà molt dur, no hi haurà diners… tot són com a problemes. Però jo crec que si li preguntes a tot el mon que ha emprés, ningú et pot dir que s’ha penedit. Compensa molt més el que et dona, que el que et lleva, per això per a mi el consell és: No te’l penses i fes-lo!

Emprendre no és que siga fàcil, però amb totes les oportunitats que hi ha ara, amb tot l’ecosistema emprenedor que s’ha creat i amb la gent amb una actitud cada vegada més generosa compartint informació, ajudant, compartint recursos i vivències… Llança’t!

VD: Quines són els temors que ens poden frenar a l’hora de llançar-nos?
C.A.: Jo crec que ara el que estan buscant totes les empreses des de les grans a les més xicotetes és gent que haja emprés, que no tinga por d’arriscar-se. Són perfils cada vegada més buscats, haja anat bé o haja anat malament, perquè s’han atrevit a fer coses. No hi ha fracàs, és un aprenentatge i crec que cal llevar-li a la gent del cap que no es fracassa.

Una de les coses que ens pregunten a tots sempre és per aquestes experiències. Crec que és important que se sàpia que on estem hui és gràcies a molts errors i a molts aprenentatges, hi ha hagut moltes coses que es podria haver fet d’una altra manera, però ens ha portat on estem. Jo crec que és igual de bon visibilitzar l’èxit per a animar a la gent a emprendre, així i tot, també que sàpien que per ací s’ha perdut molt i s’ha aprés molt. Cal llevar-se la por, moltes vegades ho diem que hui som ací i encara que estem treballant per a arribar on volem estar, al final ens emportem un bon aprenentatge. Colps els tindràs, la clau és com de ràpid t’alces i contínues.

Què no t’ho expliquen, viu-ho!, perquè val la pena.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

La Policia investiga si un cadàver trobat a Alacant és de l’empresari vinculat al cas Sala

La Policia Nacional analitza si el cadàver trobat en una vivenda de la partida de Bacarot correspon a Jesús Tavira, empresari desaparegut i relacionat amb la investigació per l'assassinat de la viuda de Vicente Sala en 2016.

Nunn amarga al València Basket en un final d’infart en l’Eurolliga

Kendrick Nunn, autor de 21 punts, va decidir el primer partit de quarts d'Eurolliga amb un tir lliure a dos segons del final que va deixar sense premi la remuntada del València Basket davant el Panathinaikos.

Barrachina responsabilitza al president de la CHJ de la gestió de la presa de Buseo durant la dana

Miguel Barrachina sosté en Les Corts que la gestió de la presa de Buseo durant la dana de 2024 corresponia al comité presidit per Miguel Polo, mentres l'oposició l'acusa d'eludir responsabilitats i insistix en la seua dimissió.

Martínez Mus contraposa la reconstrucció del Consell al 2% d’execució de la CHJ després de la dana

Vicente Martínez Mus defén en Les Corts la ràpida mobilització de recursos del Consell després de la dana, mentres critica que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer només haja executat el 2% de les actuacions previstes.

La jugada decisiva de Jean Montero, triada millor acció de l’Eurolliga per l’afició

Una acció decisiva de Jean Montero en la pròrroga davant el Hapoel Tel Aviv ha sigut votada pels aficionats com a millor jugada de l'Eurolliga, sota el premi Moment Màgic Motorola de la temporada 2025-26.

Dela estarà disponible per a jugar en La Ceràmica malgrat les molèsties en el aductor

El defensa del Llevant Adrián de la Font, Dela, podrà estar disponible per al partit del dissabte davant el Vila-real en La Ceràmica després de confirmar les proves mèdiques que no patix lesió important en el aductor.

La jugada decisiva de Jean Montero, triada la millor de l’Eurolliga per l’afició

Una acció decisiva de Jean Montero en la pròrroga davant el Hapoel Tel Aviv ha sigut votada pels aficionats com la millor jugada de l'Eurolliga i reconeguda com a Moment Màgic Motorola de la temporada 2025-26.

Les víctimes de la dana retrauen als consellers la seua gestió del 29 d’octubre de 2024

Mig centenar de víctimes de la dana es concentra davant Les Corts per a recordar als consellers que, al seu juí, no van estar a l'altura el 29 d'octubre de 2024 i exigir responsabilitats polítiques.