El cantant Joan Manuel Serrat, de 77 anys, s’acomiadarà l’any 2022 dels escenaris, amb una última gira de concerts que iniciarà el pròxim 27 d’abril en el Beacon Theatre de la ciutat de Nova York i finalitzarà el 23 de desembre en el Palau Sant Jordi de Barcelona.
Segons ha informat en un comunicat, després de la pandèmia i després d’una “inactivitat forçosa“, el català tornarà a la música en directe amb una última gira que es dirà ‘El vicio de cantar 1965-2022”, amb la qual Serrat es vol acomiadar “personalment del públic amb el qual ha compartit vida i cançons durant més de mig segle”.
Tal com ha explicat Serrat al diari El País, no es tracta d’una retirada de la vida artística, sinó únicament dels xous en directe: “Tocaré i compondré a casa, és possible que grave un disc. Però no tornaré als escenaris. I m’acomiadaré no a la francesa, sinó com correspon (…) El que he decidit és acomiadar-me en persona. No em va agradar sentir-me acomiadat per una plaga”, ha expressat l’artista de 77 anys.
Joan Manuel Serrat, una icona de la música espanyola
Cantautor, compositor i poeta, Serrat ( Barcelona, 1943) és una de les figures més destacades de la música moderna tant en castellà com en català i autor d’una de les considerades millors cançons en espanyol de tots els temps: ‘Mediterráneo’.
Va debutar en 1965 amb la seua primera actuació en públic en el programa Radioescope de Ràdio Barcelona, es va convertir en el pioner de la Nova Cançó catalana. Des de llavors, ha publicat més de 30 àlbums d’estudi en els quals ha entremesclat gèneres com la copla espanyola, el tango o el bolero.
Entre els premis amb els quals ha sigut guardonat al llarg de la seua carrera hi ha diversos Doctorats honoris causa, a més d’altres guardons ressenyables a nivell internacional com el Grammy Llatí honorífic com a Persona de l’any 2014, dos Fotogrames de Plata a la millor activitat musical o el Premi Ondas per la seua trajectòria artística.
Va ser com a part d’una gira conjunta al costat del seu amic i company Joaquín Sabina, concretament el 12 de febrer, en el segon dels dos compromisos en el Wizink Center de Madrid, on l’artista de Jaén va patir una caiguda del fossat que va obligar a la seua hospitalització i a una llarga convalescència.
Guardonat en 2009 amb l’I Premi Nacional de les Músiques Actuals, ha rebut altres altes distincions, com el seu nomenament com a Cavaller de la Legió d’Honor de la República Francesa o la concessió de la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles arts, l’Encàrrec del Mèrit Civil i el premi d’Honor dels Premis de la Música.
Ha publicat més de 30 discos d’estudi des de l’enregistrament en 1967 de “Llaura que tinc vint anys”, a destacar “Dedicado a Antonio Machado, poeta” (1969) i “Miguel Hernández” (1971), en els quals va posar música als versos d’aquests dos literats espanyols, i, per descomptat, “Mediterráneo” (1970).
Per a commemorar el seu aniversari, quan es complien 47 anys del seu llançament, va dur a terme la seua última gran gira en solitari. “Estic molt il·lusionat. És bastant normal que ho estiga, perquè tinc 74 anys i el termini cada vegada es va acurtant. El que abans semblava infinit, la vida s’ha dedicat a demostrar-me que és finit i summament delicat”, va assenyalar llavors.
Interrogat sobre la seua salut, sobre per què no esperar al mig segle redó de la publicació de l’àlbum, que s’hauria complit en 2021, va respondre: “Si no creguera que ho puc fer, no ho faria. Primer, per sentit del ridícul“, ha afirmat, abans d’afegir: “Per què esperar? Qui sap si d’ací a 3 anys tindré aire per a bufar els ciris?”.
