15.2 C
València
Dissabte, 22 novembre, 2025

Per què se celebra hui el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI?

El Dia de l’Orgull se celebra el 28 de juny a pesar que el col·lectiu LGBTI (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals) sol canviar les seues desfilades al dissabte anterior o posterior a aquesta data.
En l’actualitat, en molts països del món la diversitat sexual està perseguida i criminalitzada, per part de les lleis i les autoritats. Així mateix, en diversos països ja ha sigut acceptada a nivell estatal. La societat continua estant molt lluny d’acceptar una realitat que ja hauria d’haver sigut normalitzada des de fa molt temps.

Les celebracions de l’orgull gai tenen un rerefons reivindicatiu, ja que en molts països del món l’homosexualitat i la condició sexual no tradicional continua estant criminalitzada, i en molts altres, encara que les lleis els emparen, no estan acceptades socialment.

El respecte a la diversitat sexual reivindica el dret de les persones a viure amb llibertat la seua orientació sexual i identitat de gènere, sense por de discriminacions ni represàlies.

Molts desconeixen per què se celebra aquesta celebració el dia de 28 de juny i això es deu als coneguts com a disturbis Stonewall (Nova York) que van tindre lloc en 1969 i va ser la primera vegada que la comunitat LGBTI es va unir als Estats Units per a lluitar pels seus drets.

Els disturbis van consistir en una sèrie de manifestacions espontànies i violentes que van sorgir en protesta contra una batuda policial en va tindre lloc en la matinada del 28 de juny en el pub Stonewall Inn situat en el barri novaiorqués de Greenwich Village.

La comunitat LGBT es va unir en aquella ocasió per a lluitar contra un sistema que perseguia persones no normatives (LGBT, persones racialitzades…). Així mateix, buscaven demostrar que les persones homosexuals eren part de la societat, i van fomentar una cultura de no confrontació entre persones homosexuals i heterosexuals.

Les primeres marxes per a commemorar les protestes i lluites de Stonewall van tindre lloc en 1970 a Nova York i Los Angeles. Després d’aquest primer pas, moltes ciutats es van anar sumant a aquestes marxes a tot el món que des de llavors acullen les desfilades de l’Orgull Gai per a reivindicar els seus drets.

Stonewall, l’origen de la lluita LGBT

El juny de 2009 l’expresident dels Estats Units, Barak Obama, va declarar el mes de juny com el mes de l’Orgull Gai, Lèsbic, Bisexual i Transgènere, citant els disturbis com a raó per a “comprometre’s per la igualtat davant la llei per als estatunidencs LGBT”. Aqueix mateix any es complien 40 anys dels disturbis de Stonewall. En 2016, el llavors president també va nomenar l’Stonewall Inn monument nacional, convertint al pub en el primer monument dels Estats Units dedicat a la lluita del col·lectiu LGBT: “La gent es va cansar de ser perseguida i el moviment es va convertir en part essencial dels Estats Units”, va destacar Obama. Hui dia, les festes de l’Orgull són reconegudes a tot el món i tenen a Espanya com un dels epicentres de la lluita contra l’homofòbia gràcies a les seues celebracions.

Marxa Orgull

Durant la celebració del Dia Internacional de l’Orgull LGBT+, es desenvolupen les acolorides marxes de l’Orgull Gai, que coincideixen en l’hemisferi nord amb l’inici de l’estiu. El símbol principal que s’exhibeix és la bandera amb els colors de l’arc de Sant Martí.

La marxa de l’orgull més important a Europa és la de Madrid (MADO), amb més d’un milió d’assistents cada any, que se celebra en el barri de Chueca.

La ciutat de Madrid (Espanya) s’ha convertit en l’epicentre de les celebracions de l’Orgull Gai a Europa, sent una ciutat oberta a la diversitat. Aquesta gran celebració és coneguda com a Madrid Orgull (MADO), que es duu a terme en el barri de Chueca i en alguns dels carrers principals de Madrid.

És una gran festa oberta que té una connotació multiètnica i cultural, en la qual se solen celebrar concerts a l’aire lliure, festes, exposicions, art i esdeveniments esportius, a més de la gran desfilada de l’Orgull LGTB. Va tindre els seus inicis l’any 1978, arran de la primera manifestació a Madrid pels drets de la comunitat LGTB.

D’altra banda, en els anys huitanta la comunitat LGTB es va instal·lar progressivament en el barri de Chueca, transformant-lo en un dels espais de convivència, tolerància i diversitat de Madrid.
Aquesta gran celebració anual pretén sensibilitzar i involucrar a la comunitat, organismes i empreses en les reivindicacions del col·lectiu LGTB, basat en el respecte i la convivència.

Últimes notícies

Antoñito Molina plena el Roig Arena de València amb la seua gira Em Promet

Antoñito Molina ha convertit el Roig Arena en una celebració col·lectiva amb una de les últimes parades de la seua gira Em Promet, amb entrades esgotades i un repertori corejat.

València escenifica un rescat en altura en la Setmana de Prevenció d’Incendis

L'Ajuntament ha realitzat un simulacre de rescat en altura dins de la XX Setmana de la Prevenció d'Incendis. El cap de setmana inclou demostracions, unitat canina i tallers.

Torrons Picó fa nevar a Múrcia i complix el somni d’un xiquet de 7 anys

La firma de Xixona va organitzar una nevada festiva en Torreagüera per a anunciar al guanyador del seu concurs de redacció Tot és possible per Nadal. El premi inclou un lot de torrons i 2.000 euros en material per al col·legi del menor.

Les mínimes continuen baixant: quasi -5 °C a Ademuz i sota zero a l’interior

Les mínimes han descendit de nou en la Comunitat Valenciana, amb el valor més baix a Ademuz (-4,8 °C) i diversos municipis de l'interior sota zero.

El València rep al Girona, en alerta per la derrota a Granada i el triomf del rival davant el Barça

El líder de la Lliga Endesa rep al Girona amb la lliçó de Granada encara recent i l'avís del recent triomf gironí davant el Barça. Arriba reforçat per una victòria exigent en l'Eurolliga davant Estrella Roja.

Una exposició a Quart de Poblet homenatja dones silenciades i represaliades

La mostra 'Dones empresonades, entre moltes altres' reunix 28 obres a la Casa de Cultura de Quart de Poblet i s'emmarca en les accions del 25N.

Alacant, primer ‘lloc de memòria democràtica’ valencià pel seu paper com a bastió republicà en 1939

Alacant és des d'este dissabte el primer punt de la Comunitat Valenciana declarat com a 'lloc de memòria democràtica'. La distinció reconeix la seua condició d'últim bastió republicà i activa accions de senyalització i difusió en el Mercat Central, el port i la tomba de Miguel Hernández

El Llevant encadena per segona vegada tres derrotes seguides i toca fons

L'equip granota cau 1-0 a Mestalla, encadena per segona vegada tres derrotes i suma 1 de 15. És penúltim amb nou punts i podria quedar a quatre de la salvació.