Més de la mitat dels bebés menors d’un any ja està escolaritzada a Espanya

La primera etapa d’educació infantil ha experimentat un fort impuls a Espanya en els últims cursos: quasi huit de cada deu menors de dos anys estan escolaritzats i el 52 % dels bebés d’un any ja acudixen a una escola infantil, mentres el Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports treballa en una nova llei per a dignificar la professió de les seues cuidadores.

Segons l’informe ‘Sistema Estatal de Indicadores de la Educación 2026’, que ha publicat el ministeri, també s’ha registrat un avanç en la escolarització de les etapes educatives superiors, sobretot en la no universitària, que ha pujat 2,4 punts en cinc anys, del 14 % al 16 % en el curs 2023-2024.

Els indicadors educatius apunten a una evolució positiva en diversos fronts: baixa l’abandó escolar, augmenten les titulacions i millora la taxa d’idoneïtat, és a dir, la proporció d’alumnat matriculat en el curs que li correspon per edat.

En els últims 20 anys, la taxa d’idoneïtat ha passat del 64 % al 76 %. Paral·lelament, l’abandó educatiu primerenc, que mesura les persones de 18 a 24 anys que no han aconseguit titular en Secundària, s’ha reduït fins al 12,5 % en 2025, front al 20 % registrat en 2015.

L’informe advertix chet ‘els efectes de l’abandó temprà de l’educació i la formació tenen conseqüències i gastos per als individus i per a la societat, tant des del punt de vista del mercat de treball com del benestar en general’. A més, recorda que el marc estratègic de l’Espai Europeu d’Educació fixa per a 2030 l’objectiu de rebaixar esta taxa per davall del 9 %.

Escolarització de 0 a 3 anys a l’alça

La escolarització en el tram de 0 a 3 anys ha crescut amb intensitat entre els cursos 2018-2019 i 2023-2024. En el cas dels xiquets i xiquetes de 2 anys, la taxa ha arribat al 73 %, front al 62 % que es registrava en 2018.

Per als menors d’1 any, l’augment també és notable: el percentatge d’escolarització ha passat del 42 % al 52 %, és a dir, una pujada de 10 punts en cinc cursos. A més, hi ha comunitats autònomes amb nivells molt alts de matriculació als 2 anys, per damunt del 80 %.

Cantàbria i Andalusia presenten una taxa del 81 % als 2 anys, mentres que Madrid i Galícia arriben al 82 %. El País Basc encapçala les xifres, amb un 94 % d’escolarització en esta edat, segons detalla el document.

Encara que es tracta d’una etapa voluntària, el Ministeri d’Educació remarca que ‘té gran importància per a l’aprenentatge futur, així com per a la reducció de les desavantatges educatives de l’alumnat procedent d’entorns socioculturals menys afavorits’.

Precisament, el departament està elaborant una nova llei per a dignificar la professió de les educadores d’escoles infantils, un col·lectiu molt feminitzat que ha protagonitzat mobilitzacions en distints territoris.

Arran d’estes protestes, que a Madrid continuen actives des del 7 d’abril, el Ministeri d’Educació ha proposat reduir les ràtios màximes per aula. El plantejament inclou fixar un màxim de 4 bebés per educadora en les aules amb menors d’un any, 6 xiquets per professional entre un i dos anys i 8 alumnes per educadora en les classes de dos a tres anys.

Més inversió davant la demanda creixent

Un informe recent de la Fundació BBVA i de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie) assenyala que esta baixada de ràtios, unida a l’increment previst de la demanda d’educació infantil de 0 a 2 anys, obligarà a augmentar la inversió en esta etapa.

Segons estos organismes, la demanda de places per a xiquets de 0 a 2 anys creixerà un 18 % en els pròxims quinze anys, fet que exigix més recursos per a garantir una atenció adequada i unes condicions laborals dignes per al personal educador.

L’informe calcula que el gasto mitjà per alumne en Infantil i Primària se situa al voltant dels 4.720 euros per estudiant. Per la seua banda, el ministeri xifra el gasto mitjà per alumne en tot el sistema educatiu en 8.293 euros en 2023.

A més, incidix que, en relació amb el PIB per habitant, des de Primària fins a Educació Superior, Espanya es manté entre els països amb un major esforç inversor per estudiant, amb un 26,5 %, front al 24 % de mitjana en la Unió Europea i el 25 % en l’OCDE.

Creix també la participació en Educació Superior

La estratègia europea fixa que almenys el 45 % de les persones d’entre 25 i 34 anys tinguen una titulació d’educació superior l’any 2030. En este context, Espanya ha augmentat la participació en estos estudis en els últims cursos.

A l’edat de 20 anys, la taxa neta d’escolarització en Educació Superior ha passat del 52 % en 2018-2019 al 54 % en 2023-2024. El creixement és especialment intens en la Formació Professional.

La taxa bruta de titulació en FP de grau mitjà arriba al 28 %, mentres que en grau superior se situa en el 37 %, 7,4 punts més que fa cinc anys, segons el mateix informe.

Pel que fa al nivell educatiu de la població, el percentatge de persones de 25 a 34 anys amb estudis superiors supera la mitjana estatal en diverses comunitats. Destaquen el País Basc, amb un 69 %, i Navarra i Cantàbria, amb un 60 %.

Catalunya i Madrid registren un 57 %, Astúries arriba al 55 % i Galícia i Valencia se situen en el 53 %. Estes xifres mostren un mapa desigual però, en general, per damunt dels valors mitjans de fa una dècada.

En paral·lel a l’increment d’alumnat, el sistema educatiu ha incorporat més professorat. En cinc cursos s’han sumat 84.281 docents nous i el total ha arribat als 979.148 en el curs 2023-2024, la qual cosa reflectix una ampliació de plantilles per a atendre la nova demanda educativa en totes les etapes.

Últimes notícies

La jutgessa de la DANA amplia sis mesos la investigació penal a Catarroja

La jutgessa de Catarroja ha acordat allargar sis mesos la investigació penal sobre la gestió de la DANA, amb el suport de la Fiscalia, per acabar declaracions i informes pendents. També ha rebutjat incloure com a víctima mortal una dona de 93 anys, en no vore’s relació directa entre la riada i la seua mort.

El PP assegura que Pérez Llorca no necessita ‘xapeta’ per a demostrar la seua faena

El síndic del PP, Nando Pastor, ha defensat que Juanfran Pérez Llorca no necessita ser proclamat formalment candidat per a revalidar la Presidència i ha carregat contra Diana Morant i Joan Baldoví.

Autònoms i empreses de Ceuta començaran a cobrar les ajudes a l’octubre

Les ajudes per la crisi migratòria a autònoms i empreses de Ceuta ja es poden demanar i es començaran a abonar a principis d’octubre. El ministre d’Hisenda, Arcadi España, també ha defensat el dret de vot dels espanyols afectats per la coneguda com a Llei de Néts.

Autònoms i empreses de Ceuta cobraran les ajudes a partir d’octubre

Les ajudes per la crisi migratòria a autònoms i empreses de Ceuta ja es poden demanar i Hisenda preveu començar els pagaments a principis d’octubre. Els autònoms rebran 5.000 euros i les empreses, entre 10.000 i 150.000 euros.

Els arrossers valencians avisen que la seua faena ja no és rendible per l’alça dels costos

El sector arrosser valencià denuncia que el preu en origen és un 35 % inferior als costos de producció i alerta que molts llauradors es plantegen deixar de sembrar si no s’aturen les importacions massives i no es revisen les clàusules de salvaguarda europees.

El cap de bombers forestals de Buñol qüestiona que els apartaren de mesurar el barranc del Poyo en plena DANA

El responsable de la unitat de bombers forestals de Buñol ha declarat que li va estranyar que els ordenaren deixar de controlar el cabal del barranc del Poyo hores abans de la tragèdia de la DANA, mentre un altre bomber d'Alzira ha relatat que va començar rescats per iniciativa pròpia.

Retiren quilòmetres de peixos morts al Magre després d’un possible abocament tòxic

La CHJ ha iniciat la retirada de milers de peixos morts al riu Magre, en un tram d’uns deu quilòmetres entre Montroy i Llombai-Alfarp, després d’un possible abocament relacionat amb l’incendi d’una nau industrial a Montserrat.

El PSPV demana a Antifrau una investigació equanime sobre l’ajuda a UGT

El PSPV veu bé que l’Agència Antifrau investigue la subvenció de 80.000 euros al congrés confederal d’UGT de 2021 a València, però reclama equanimitat i que el president Pérez Llorca col·labore igual en els assumptes que afecten la seua parella.