El Govern assegura “total tranquil·litat” després de la declaració d’Aldama
El Govern ha assegurat aquest dimecres que manté la total tranquil·litat després de la declaració de l’empresari Víctor de Aldama en el juí pel presumpte tripijoc de contractes de màscares durant la pandèmia, en el qual estan acusats l’exministre de Transports José Luis Ábalos, el seu exasesor Koldo García i el propi Aldama. Fonts governamentals recalquen que, a la llum del conegut fins ara en el procediment, consideren que Aldama és un gran mentider i resten credibilitat a les seues paraules.
En la seua compareixença davant el Tribunal Suprem, Aldama ha situat al president del Govern, Pedro Sánchez, en el que ha descrit com l’escalafó 1 d’una suposada banda organitzada a la qual diu pertànyer. Segons el seu relat, els ministres atenien a Koldo García perquè sabien que era una persona de confiança de Sánchez, i ha afirmat que este li va comentar que, com no va poder col·locar-li en la Moncloa, ho va situar a instàncies de Santos Cerdán en el Ministeri de Transports.
Dret a mentir i lectura política de les manifestacions
Des de l’Executiu subratllen que els acusats en un juí penal tenen dret a mentir com a part de la seua estratègia de defensa, un dret reconegut per la llei. En este context interpreten les manifestacions de Aldama, a qui atribuïxen una voluntat de desviar responsabilitats cap a l’àmbit polític i deteriorar la imatge del Govern.
Sánchez ha negat en diferents ocasions qualsevol tipus de relació personal amb Aldama o la celebració de reunions amb ell. Així ho va reiterar en la seua compareixença del 30 d’octubre davant la comissió d’investigació del Senat sobre el cas Koldo, un òrgan que el mateix president va arribar a qualificar de comissió de difamació, en entendre que s’utilitzava per a atacar políticament al Govern sense base probatòria suficient.
Resposta del PSOE a les acusacions de Aldama
En paral·lel a la reacció de l’Executiu, el PSOE ha avançat que tornarà a demanar empara al Tribunal Suprem per a poder actuar enfront del que considera injúries de Víctor de Aldama. El partit busca impedir que, en la seua opinió, se’ls difame impunement en seu judicial i mediàtica, aprofitant el marc del procés penal.
Fonts socialistes recorden que Aldama s’ha presentat com comisionista i ha reconegut la gestió de mossegades, però rebutgen rotundament que eixes pràctiques hagen afavorit al PSOE. Insistixen que, pel que fa a la formació, no existix finançament il·legal en el PSOE i que no s’ha acreditat cap estructura de cobrament de comissions lligada al partit.
“Engany” com a eina de defensa i reubicació del debat
Les mateixes fonts emmarquen les paraules de l’empresari en el que qualifiquen com una estratègia coneguda d’alguns acusats: en el seu dret de defensa, l’engany és la seua principal ferramenta, assenyalen, i descriuen una tàctica basada a assenyalar sense proves i generar soroll on no hi ha delictes. Al seu juí, estes acusacions busquen diluir responsabilitats personals i arrossegar al terreny polític una causa que se centra en contractes concrets de material sanitari.
El PSOE ja va plantejar a la fi de 2024 la possibilitat de querellar-se contra Aldama després que implicara el partit en un suposat cobrament de comissions il·legals. No obstant això, el jutge instructor va rebutjar llavors autoritzar la preceptiva llicència necessària perquè la formació poguera fer eixe pas, en considerar que eixa actuació podria provocar disfuncions processals mentre la causa seguia en fase d’instrucció.
Els socialistes sostenen que Aldama porta dos anys mentint sobre el partit i que les seues versions han anat variant segons avançava la investigació i s’acostava el juí. Enfront d’això, garantixen la seua màxima col·laboració amb la Justícia i reiteren la seua disposició a esclarir qualsevol fet rellevant que es derive del procediment.
Tolerància zero i contrast amb el PP
El partit reivindica la seua política de tolerància zero davant qualsevol indici de corrupció i contrasta eixa postura amb la trajectòria del PP, al qual recorden episodis com a caixes B, sobresous o sentències fermes per corrupció. A través d’este discurs, la direcció socialista tracta de reforçar la idea que, mentre assumix la responsabilitat d’aclarir qualsevol sospita, no accepta lliçons dels qui, segons sostenen, acumulen condemnes en esta matèria.
