El Llevant és manté amb vida en la lluita per la permanència després d’una remuntada èpica enfront d’Osasuna que es va decidir en el minut 90. El conjunt granota va passar del desastre inicial a l’eufòria final en un partit frenètic, ple d’errors defensius, expulsions i canvis de guió, que va acabar amb un 3-2 i l’estadi bolcat després de la cabotada definitiva de Etta Eyong.
Una arrancada de bogeria
El xoc va arrancar amb màxima tensió perquè l’empat no li servia a cap. El Llevant, sense marge d’error en la seua baralla per seguir en LaLiga, va avisar ja en el primer minut amb un tret ajustat al pal de Víctor García que Sergio Herrera va atrapar amb seguretat. Osasuna, que arribava amb aspiracions europees, va optar per esperar arrere i confiar en les fallades del rival, i el pla li va eixir perfecte des de l’inici.
En el minut tres, una acció sense aparent perill va acabar en tragèdia per als locals. Moncayola va eixir al contraatac i des de la banda va posar un centre que semblava destinat a perdre’s per l’àrea. No obstant això, Toljan, en un intent de buidar, va espentar la pilota dins de la seua pròpia porteria davant la incredulitat de Ryan i del Ciutat de València, que es va quedar gelat amb el 0-1. L’autogol va deixar molt tocat a l’equip de Luís Castro, que va tardar a recompondre’s i va pagar car eixa baixada anímica.
El Llevant no aconseguia sacsejar-se els nervis i es mostrava partit, sense control ni orde. Osasuna va fer olor el moment i va explotar un altre desajustament defensiu per a ampliar l’avantatge en el minut onze. Abel Bretones va col·locar un centre mesurat a l’àrea i Budimir, totalment només, va rematar a porta buida. El seu derechazo es va estavellar en el pal abans d’entrar, certificant el 0-2 i afonant encara més al conjunt valencià, obligat a remar a contra corrent durant més de huitanta minuts.
El 0-2 va despertar per fi al Llevant, que va començar a embastar jugades amb una mica més de calma. No va ser fins al minut vint quan els locals van firmar la seua primera arribada clara, amb un testarazo de Olasagasti que va caure sobre la part superior de la xarxa. A partir d’ací, l’equip es va anar assentant, guanyant metres i ficant a Osasuna en el seu camp, esperonat per l’empenyiment constant de Carlos Espí, encara que sense trobar encara el gol que li retornara al partit.
La reacció de Víctor García i la roja a Sergio Herrera
La llum per al Llevant va arribar en tot just dos minuts d’inspiració de Víctor García. En el minut 35, l’extrem valencià va aprofitar un desajustament defensiu d’Osasuna en un servici de cantonada per a retallar distàncies i firmar el 1-2. El punt va retornar de colp la confiança al conjunt granota, que es va llançar en tromba a la recerca de l’empat.
Només dos minuts després, en el 37, Víctor García va tornar a colpejar. Esta vegada amb un centre-xut llunyà que va sorprendre a tots i es va convertir en un golàs per l’esquadra. El 2-2 va encendre el Ciutat de València i va confirmar la previsió de Alessio Lisci, que havia advertit que hi hauria molts partits dins del propi partit i que seria un dol molt emocional. La muntanya russa de sensacions que es va deslligar en tot just un tram de la primera part va superar qualsevol expectativa.
Osasuna, totalment superat per la reacció levantinista, va protagonitzar una altra acció clau passada ja la frontera del minut 45. Sergio Herrera, després d’una mala eixida, va buidar la pilota amb la mà quasi en el mediocampo per a evitar que Espí es fera amb ell, una decisió tan arriscada com innecessària que va acabar amb roja directa. L’expulsió va deixar als navarresos amb un menys per a tota la segona part i va obligar a moure la banqueta per a donar entrada al portera Aitor Fernández.
Amb superioritat numèrica i el suport de la graderia, el Llevant va encarar el segon temps decidit a completar la remuntada. Des de la represa, va posar a Osasuna contra les cordes amb una rematada d’Espí que Catena va desviar a temps, un tret de l’acabat d’incorporar Brugué que Aitor Fernández va traure amb una gran mà i una potent sabatada llunyana de Dela que es va estavellar en el travesser.
Lisci, que tornava a la que va ser la seua casa, va tractar de recompondre a Osasuna des de la banqueta. L’entrada de Lucas Torró i Raúl García va donar una mica d’aire a l’equip pamplonés, que va guanyar presència en el centre del camp i va aconseguir frenar per moments l’allau local. No obstant això, amb un jugador menys, cada pèrdua es convertia en una amenaça i el desgast físic començava a passar factura.
En els minuts finals, el Llevant es va bolcar definitivament sobre l’àrea rival. Els locals van buscar el gol per dins i per fora, amb centres laterals, trets llunyans i jugades a pilota parada, mentres Osasuna es veia obligat a replegar-se i resistir com podia, defenent cada pilota com si fora l’últim per a conservar almenys un punt.
Quan l’empat semblava definitiu, va aparéixer la figura de Etta Eyong. El migcampista camerunés, que havia entrat en la segona mitat per a aportar energia fresca, es va llançar en planxa en el minut 90 per a rematar un centre precís i va connectar una cabotada imparable que va firmar el 3-2. El seu gol va deslligar la bogeria en el Ciutat de València i va donar al Llevant tres punts vitals que li permeten seguir aferrat a la baralla per la permanència.
Amb este triomf, el Llevant transforma el que semblava una nit negra en un impuls anímic decisiu per al tram final de la temporada. Per a Osasuna, que es va avançar 0-2 i va jugar tota la segona mitat en inferioritat, la derrota suposa un dur colp en les seues aspiracions de barallar per Europa i deixa la sensació d’haver deixat escapar un partit que va tindre totalment controlat en l’arrancada.
