Els atacs d’Israel sobre Líban deixen més de 40 morts en les últimes 24 hores

MADRID, 12 (EUROPA PRESS)

Les autoritats sanitàries de Líban han informat hui dimarts que almenys 44 persones han mort i altres 88 han resultat ferides víctimes dels atacs perpetrats per les Forces de Defensa d’Israel (FDI) en les últimes 24 hores contra el país en el marc de la seua ofensiva contra el partit-milícia xiïta Hezbol·là.

Gran part de les víctimes s’han registrat en la governació d’Akkar, fronterera amb Síria i on s’han confirmat 18 morts i 14 ferits; mentre que en la governació Sud s’han comptabilitzat 16 morts i 26 ferits. A Nabatiyé s’han lamentat set decessos i 44 ferits; i en la Becá altres tres morts i dos ferits.

Segons ha informat el Ministeri de Salut Pública de Líban en les seues xarxes socials, amb aquestes xifres s’eleva fins a 3.287 els morts i 14.222 els ferits pels atacs d’Israel des de l’esclat de la guerra a Pròxim Orient a partir del 7 d’octubre del 2023, data dels atacs de Hamàs contra territori israelià.

Del total de morts, uns 2.300 són homes, mentre que uns altres quasi 650 són dones i més de 200 són xiquets. L’elevada xifra de ferits es deu a l’explosió coordinada de dispositius de comunicació que va sorprendre a la població libanesa al començament de setembre, poc abans de la recrudescència dels atacs d’Israel.

L’Exèrcit israelià va deslligar l’1 d’octubre una nova invasió de Líban després de diverses setmanes d’intensos bombardejos i atacs contra el país, inclosa el citat esclat coordinat de milers de dispositius de comunicació, després de més d’onze mesos de combats amb Hezbolá en la zona fronterera.

El repunt de les hostilitats s’emmarca en els enfrontaments iniciats fa més d’un any, després que Hezbol·là atacara territori israelià un dia després dels atacs d’Hamàs del 7 d’octubre del 2023, que van portar a Israel a deslligar una cruenta ofensiva contra la Franja de Gaza, on han mort ja més de 43.500 persones.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Carlos Espí confia en la permanència del Llevant després del seu gol decisiu davant el Getafe

Carlos Espí es mostra convençut que el Llevant aconseguirà la permanència en Primera després del 1-0 al Getafe, amb un gol seu i malgrat seguir a quatre punts de la salvació.

Ous i carn de vedella lideren les pujades de preus dels aliments al març

Els ous encarixen el seu preu un 21,2% i la carn de boví un 13,7% al març, en un context d'inflació alimentària moderada però encara elevada.

Munilla compara la reacció de Trump al missatge del papa amb la xiqueta de l’exorcista

El bisbe Munilla critica que Trump s'haja regirat contra la crida del papa León XIV a la pau, al qual acusa de banalitzar el mal i optar per la guerra.

Un agricultor alerta i la Guàrdia Civil salva a un home submergit en una séquia de Catarroja

La ràpida actuació de la Guàrdia Civil va permetre rescatar amb vida a un home de 70 anys que romania hores submergit en llot, inconscient i amb hipotèrmia en una séquia de Catarroja.

La inflació se situa en el 3,4% en la Comunitat Valenciana en línia amb la mitjana nacional

La inflació en la Comunitat Valenciana es va situar al març en el 3,4%, el mateix nivell que la mitjana d'Espanya, impulsada sobretot per l'encariment dels combustibles lligat a la guerra a Orient Mitjà.

Les normes lingüístiques no són ciència

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa clara de les formes valencianes d’ús viu i una crítica a l’ús ideològic del concepte de 'ciència' en els debats lingüístics

Elísabet Benavent llança Una xiqueta bona, un romanç que reivindica l’amor en el quotidià

Elísabet Benavent publica Una xiqueta bona, la seua novel·la número 26, un romanç que desplaça l'èpica de l'amor cap als gestos quotidians i qüestiona la síndrome de la xiqueta bona.

Científics espanyols descobrixen l’interruptor que usen les plantes per a defendre’s de la sequera

Un equip d'investigació espanyol ha identificat l'interruptor molecular que activa la defensa de les plantes davant la sequera i ha demostrat que pot modificar-se per a crear cultius més eficients en l'ús de l'aigua.