Mastodon
23.6 C
València
Divendres, 19 setembre, 2025

Una enquesta de l’AVL reflecteix un nivell de valencià ‘baix’ al Baix Vinalopó: ‘Minva generació rere generació’

Una enquesta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha revelat un nivell de coneixement del valencià “baix” al Baix Vinalopó –Elx, Crevillent i Santa Pola–, al mateix temps que mostra la “pèrdua de transmissió de la llengua pròpia entre les famílies”, ja que l’estudi reflecteix que “minva generació rere generació”.

Així ho assenyala l”Enquesta sobre l’ús i el coneixement del valencià i les actituds lingüístiques al Baix Vinalopó’, que s’ha realitzat per a conèixer la situació del valencià en una comarca d’alta minorització de la llengua pròpia dels valencians, segons ha indicat l’AVL en un comunicat.

Les principals conclusions constaten un nivell de coneixement “baix“, similar al de la regió d’Alacant en l’enquesta publicada per la Generalitat el 2022, però amb un percentatge de població que és capaç de parlar “bé o perfectament” pròxim al 50 per cent, quan a tot el sud era del 36%.

Així mateix, l’estudi indica un ús “molt escarit” del valencià, encara que un poc més elevat en les relacions de proximitat. En relació amb les actituds lingüístiques, destaca la positivitat envers el valencià. Tot i això, esta actitud no és tan positiva com la que mostren la majoria dels enquestats cap al castellà.

S’evidencia a més que el coneixement del valencià està molt lluny de ser universal al Baix Vinalopó. Destaca el fet que la competència oral és lluny dels nivells superiors, que s’associen amb una confiança suficient del parlant que en promou l’ús. De fet, la mitjana del 5,5 (en una escala de 0 a 10) està molt poc per damunt del límit de suficiència. I la competència escrita mitjana és inferior a la suficiència (4,5).

Amb tot, la mitjana de 6,8 en la capacitat d’entendre el valencià obre moltes opcions a usos passius, per disponibilitat lingüística de la població. Pel que fa a les vies d’adquisició del valencià, el més habitual és haver-lo aprés només per via formal a l’escola (22,7%) o, conjuntament, a casa de xicotet i per via formal (19,1%). Famílies castellanitzades

Les dades més preocupants de l’enquesta són les que fan referència a l’ús, especialment entre els joves“, advertix l’autor de l’estudi, Lluís Català. Així, pel que fa a la base social sobre la qual se sustenta la llengua, al Baix Vinalopó declaren el valencià com a llengua inicial el 15,5% de la població, a més del 12,6% que es declara bilingüe inicial.

En l’apartat d’usos, l’estudi descobrix notables diferències en les tres poblacions en què s’ha dut a terme el treball de camp. “Crevillent ens ha sorprés amb un ús relativament elevat, l’ús a Santa Pola i Elx és molt baix. En el cas de la vila portuària, s’esperaven xifres una mica més altes“, indica Català.

L’únic espai on el valencià té un ús exclusiu en una proporció destacable és a casa. Això no obstant, s’observa que el valencià minva generació rere generació, ja que s’ha passat del 14,7% al 3,6%. “Les famílies s’estan castellanitzant. Només les d’actituds molt militants resistixen, i tot i la pressió dels pares castellanoparlants en llocs com escoles, instituts i espais d’oci, progenitors que parlen als fills en valencià acaben rebent una resposta en castellà dels seus descendents. A més, els fills de les parelles mixtes majoritàriament s’expressen en castellà“.

També és “preocupant” que només el 5% dels enquestats d’Elx i Santa Pola parlen amb els seus fills en valencià, explica el coordinador de l’estudi. Tot i això, Català matisa que esta davallada s’ha produït a favor d’usos bilingües, més que no pas a favor del castellà com a llengua exclusiva, “circumstància que agreujaria encara més la situació de minorització”.

En relació amb els ámbits de fora de la llar, la presència del valencià també és significativa, però amb usos molt més bilingüitzats, amb les amistats, el veïnat i les activitats festives. En altres àmbits com el comerç de proximitat, els companys de faena o la missatgeria instantània, el valencià té una posició “marginal”, i les grans superfícies comercials resulten ser un espai pràcticament alié a l’ús del valencià.

L’estudi constata que l’espai amb un consum en valencià més destacat és la televisió, però més del 85% mai veu televisió en valencià. En la resta de consums culturals i de mitjans de comunicació, la presència del valencià és encara més testimonial: al voltant del 95% no consumix productes culturals en valencià.

En relació amb les actituds lingüístiques, se n’ha detectat una relativa diversitat, però dominen lleugerament actituds dins de l’espectre de respostes negatives. L’opinió general és que no s’està palesament en contra de la llengua, però es considera que el seu aprenentatge i ús no ha de ser obligatori, especialment perquè el castellà és una llengua amb molta més presència i que coneix tothom.

Així, un 13,3% dels enquestats assegura que s’ha sentit incòmode o discriminat per no tindre l’opció de parlar en valencià, en oposició al 9,5% de la població que alguna vegada s’ha sentit incòmode o discriminat per no saber parlar valencià. “Per tant, emocionalment, afecta més parlar la llengua que no saber parlar-la“, apunten les conclusions de l’enquesta. Entre els castellanoparlants, domina molt acusadament la desmotivació per parlar en valencià, tot i que no és tan marcada en els àmbits més pròxims.

Hi ha més proporció de residents al Baix Vinalopó que se senten competents per defendre’s en situacions quotidianes d’ús amb el valencià oral que els que no se senten capaços d’afrontar estes situacions. Una àmplia majoria no té intenció de millorar les seues prestacions en valencià, i la major part dels que sí que ho farien no s’ho havien plantejat. Per altra banda, més del 60% considera que en un futur s’hauria de parlar tant valencià com castellà als municipis del Baix Vinalopó. Tanmateix, els que es decanten per una de les dues llengües ho fan gairebé sempre pel castellà.

Pràcticament, tot el món se sent còmode o molt còmode quan sent parlar castellà, i una majoria més ajustada (58%) se senten còmodes o molt còmodes quan senten parlar en valencià. Els incòmodes amb la llengua pròpia del País Valencià són més del 20%. D’altra banda, la incomoditat és majoritària amb les llengües estrangeres, especialment amb l’àrab (més del 80% incòmodes o molt incòmodes).

Els resultats són una barreja entre actituds i prejudicis, per una banda, i el nivell de competència lingüística que es tinga“, apunten les conclusions.

RECOMANACIONS DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA

Els resultats suggereixen diferents línies de continuïtat i innovació per a les polítiques de promoció del valencià que es concreten en tres objectius: incrementar els nivells de coneixement del valencià, tant en l’àmbit de l’ensenyament com fora de l’espai escolar; crear espais d’ús del valencià, i difondre discursos favorables al valencià.

L’estudi no ha de ser una simple enquesta a l’ús sobre les diverses competències lingüístiques dels habitants del Baix Vinalopó“.

“El que realment interessa són les actituds lingüístiques, a fi d’establir futures estratègies d’actuació per part de l’AVL“, subratlla la presidenta de la Secció de Foment, Tudi Torró, alhora que demana la implicació de la resta d’entitats cíviques i socials de les comarques del sud i la de les institucions que tenen competència autonòmica, provincial, comarcal o municipal en matèria de política lingüística.

En el mateix sentit, s’expressa la presidenta de l’ens normatiu, Verònica Cantó: “El futur de la nostra llengua és el futur dels valencians i les valencianes, allò que ens identifica com a poble. La riquesa cultural i lingüística que posseïm no la podem deixar perdre embolicant-nos en batalles i conflictes estèrils. Els diagnòstics com este ajuden a definir les línies polítiques que cal adoptar per a incrementar els nivells de coneixement i ús del valencià, tant en la docència com en qualsevol altre àmbit”, reivindica.

Últimes notícies

Els enginyers de camins sostenen que executar les infraestructures previstes hauria reduït les víctimes de la DANA

José Trigueros va defendre al Senat que, d'haver-se executat les obres previstes, la DANA de 2024 hauria causat menys víctimes i danys. Va reclamar preses, desviaments, tràmits més àgils, neteja de llits i alertes per a reforçar la resiliència a València i les conques mediterrànies.

Activistes exigixen a València un embargament d’armes a Israel i el registre d’un vaixell

Desenes de persones protesten davant el Port de València per a demanar un embargament integral al comerç d'armes amb Israel i la immobilització i inspecció d'un vaixell. La denúncia assenyala escales a València, Barcelona i Algesires i reclama controls sobre material de defensa i de doble ús.

SOS Desapareguts demana a Bernabé coordinació entre Govern i Consell després de la DANA

Joaquín Amills reclama a la delegada del Govern, Pilar Bernabé, que l'Executiu central i la Generalitat treballen de manera conjunta i sense polititzar la reconstrucció. També posa el focus en la salut mental dels afectats.

Detinguda pel presumpte escanyament d’una amiga amb un cable d’aspiradora a Benidorm

Una dona britànica de 64 anys va ser arrestada a Benidorm pel presumpte escanyament d'una amiga, de 66, amb el cable d'una aspiradora. La investigació seguix oberta després de l'avís d'una tercera turista al 112.

El Campello demana col·laboració per a identificar als responsables d’un abocament altament contaminant

L'Ajuntament del Campello sol·licita ajuda per a localitzar als autors d'un abocament de panells de fibra de vidre en la partida de Oñate. La Policia Local investiga i la sanció pot aconseguir 30.050 euros.

Tots a una Veu exigix coordinació i més inversió a la comissionada de la DANA

Tots a una Veu demana a la comissionada de la DANA, Zulima Pérez, un pla coordinat amb la Generalitat que fixe terminis, finançament i mesures de prevenció. L'entitat reclama formació ciutadana, ajustos en la gestió d'emergències i evitar triomfalismes i inauguracions per separat.

Toni Pérez lamenta la visita de Sánchez: sense tren a l’aeroport ni segona pista

El president de la Diputació d'Alacant titlla de decebedora la visita de Pedro Sánchez a l'aeroport i denúncia que no hi haja compromisos per al tren ni per a una segona pista.

La Generalitat bateja el viaducte d’accés a Torrent com a pont de la Comunitat de Madrid

La Generalitat canvia de nom el viaducte de la CV-403 que creua el barranc de Poio, a l'entrada de Torrent, com a pont de la Comunitat de Madrid. El gest agraïx el suport aportat després de les inundacions i el desplegament d'autobusos que va mantindre la mobilitat fins a la reobertura de Metrovalencia.