A l’imaginari social, l’estiu es pressuposa com l’època dedicada a les vacances, a desconnectar i a passar el temps fent allò que ens agrada. Tot i això, lleure i consum són pràcticament sinònims en una època en què poder gaudir va estretament lligat a les possibilitats econòmiques que es tenen a l’abast. A què dediquen el temps lliure de les jornades d’estiu caloroses les diferents generacions?
«La idea de l’estiu com una època d’oci està molt enfocada a un sector de la població: el que està en període de formació. Per als que van a l’escola, a l’institut o a la universitat, i potser també per als professors, l’estiu és un temps de desconnexió i de vacances», assenyala Natàlia Cantó, sociòloga i professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. «Els altres passem la major part de l’estiu treballant», afirma.
I és que, si bé la llei reconeix un mínim de trenta dies naturals de descans remunerat per a tots els que estiguen assalariats —un dret que a l’Estat espanyol es va aprovar durant la Segona República i que el 2021 va fer noranta anys—, les vacances d’estiu són fora de les possibilitats de molts treballadors. Segons l’última enquesta de condicions de vida de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 37,2% dels espanyols –quasi 18 milions de persones– no es pot permetre ni tan sols una setmana de vacances a l’any. El 2019, abans de la pandèmia, la xifra era del 36%.
A més, per als que sí que es poden permetre deixar enrere la feina habitual durant uns dies i desconnectar de les obligacions més reconegudes, encara queda la feina no remunerada. «Especialment, les dones continuen ocupant-se durant l’estiu de totes aquelles tasques que estan invisibilitzades. No poden dir als fills que de l’1 al 31 d’agost no menjaran perquè la mare necessita desconnectar estes qüestions no ens venen al capdavant quan parlem de l’estiu, però són la realitat de molta gent», assenyala Cantó.
Els joves, amb les expectatives més altes
«La idea de l’estiu i de les vacances està molt estereotipada», apunta el sociòleg Francesc Núñez, director del màster universitari d’Humanitats: Art, Literatura i Cultura Contemporànies de la UOC. «Pensem en la desconnexió, la festa… Molta gent, jove i adulta, ho viu així. Per això al juliol patim enormement, perquè no estem de vacances i tenim més feina que mai», destaca Núñez.
Sens dubte, durant els mesos de calor aprofitem per a trencar les rutines de la resta de l’any. «La gent pensa ‘ara podré fer el que vulga’. Fem plans com anar a la platja, dinar a restaurants, quedar amb els amics per anar a la piscina… I, al final, ho centrem tot a intentar rebre una satisfacció immediata, que és el mateix que fem durant la resta de l’any», valora l’expert.
«Esta concepció de l’oci com a consum i diversió s’allunya molt del que etimològicament significa este terme, que fa referència al cultiu de l’ànima, el que ara anomenaríem creixement personal. És evident que la paraula créixer es pot entendre de moltes maneres», afirma.
Una altra qüestió, que afecta especialment els joves, és la gestió de les expectatives que es generen al voltant de les vacances. «Quan un nen de primària o secundària torna a l’escola al setembre, el primer que li pregunten és què ha fet durant les vacances. És un tema obligat al voltant del qual es fa un dibuix o una redacció o que serveix per a fer debat el primer dia de classe», apunta Cantó. «El nen que senzillament s’ha quedat a casa passa un primer dia d’escolarització profunda que el pot portar, per exemple, a mentir o a sentir-se com un desgraciat que no s’ho ha passat bé per no haver anat enlloc. Això té unes conseqüències socials molt importants», afegeix l’experta.
El primer estiu postpandèmic
Tot i les dificultats que suposa per a molts el fet de poder anar de vacances —especialment en un context d’inflació i de pujada dels preus dels combustibles, que té un impacte directe en els desplaçaments de vacances—, la indústria turística ja no oculta el seu optimisme de cara a una temporada que promet batre rècords després de dos anys de pandèmia. Tot i que caldrà veure les dades definitives quan acaben els mesos més moguts de l’estiu, les previsions dels hotels, les agències de viatges i les aerolínies per a l’estiu del 2022 són molt positives.
En un estudi realitzat a principis de juny per l’Observatori Nacional de Turisme Emissor ja es preveia que este any les aerolínies recuperarien els nivells abans de la pandèmia, i que el 89% dels turistes nacionals de l’Estat espanyol tenien la intenció de viatjar a algun lloc durant les vacances. El turisme de sol i platja és la principal opció de la majoria de la gent per a este estiu, i l’agost serà el mes en què previsiblement es concentraran la major part dels desplaçaments.
Tot i això, l’estudi també deixa clar que durant este període les preocupacions no descansen: el 81% dels enquestats assenyala la inflació com el gran temor de cara a les vacances, mentre que el 68% tenen por de l’arribada d’una altra crisi econòmica, com ja alerten institucions com el Banc Central Europeu o el Fons Monetari Internacional. La invasió d’Ucraïna i les seues possibles conseqüències són la tercera inquietud dels participants a l’enquesta (55%).
«Durant un any o dos, a causa de la retenció obligatòria que ens marcava la pandèmia, hem estat molt constrets», assenyala Cantó. «Durant este temps, van sorgir molts discursos, imaginaris i ideals que es preguntaven si era possible viure altrament. Els mitjans en parlaven constantment i a mi m’ho van preguntar moltíssim», recorda l’experta.
«Això no obstant, amb la caiguda de les restriccions i amb la finalitat de tota esta situació, hem tornat al que és la condició del subjecte neoliberal contemporani, que consisteix a augmentar constantment la capacitat de fer coses i acumular. Això s’expressa en allò que ens envolta ara mateix: la recerca de viatges, experiències, activitats, diners, benestar, etcètera», conclou Cantó.
