La Guàrdia Civil ha detingut en Almería i en Alcantarilla (Múrcia) un home de 39 anys i una dona de 25 anys. Se’ls atribuïx un delicte continuat d’estafa i falsificació documental per falsos anuncis de lloguer en internet. El frau ha afectat víctimes en ciutats com València i ha provocat un perjudici de més de 20.000 euros. La investigació s’ha iniciat a San Vicente del Raspeig (Alacant) després de la denúncia d’una afectada.
La investigació, batejada com a operació Falkiler, ha arrancat a mitjan febrer. Des d’aleshores, els agents han pogut aclarir setze estafes consumades i diverses temptatives. Les víctimes es repartixen per diferents punts d’Espanya, com Bilbao, Barcelona, Madrid i València, totes elles zones amb el mercat del lloguer molt tensionat.
Falsos pisos barats en zones amb el lloguer tensionat
Segons ha informat la Guàrdia Civil, els investigats publicaven anuncis en plataformes immobiliàries en línia. Oferien pisos complets per preus clarament per davall del valor de mercat. Triaven nuclis de població on és difícil trobar vivenda assequible, com València o grans ciutats, per a captar prompte persones amb recursos limitats.
Amb estes reclams, aconseguien que les víctimes es decidiren ràpidament. Molts afectats buscaven lloguer amb urgència i veien en estes ofertes una oportunitat. Una vegada contactaven, els presumptes estafadors exigien una transferència inicial per a reservar el suposat pis.
El cas que ha originat la investigació es va produir a San Vicente del Raspeig. Una víctima va ingressar 900 euros per a reservar una vivenda que, en realitat, no existia. Després del pagament, l’anunciant la va bloquejar i va tallar tota comunicació. Esta situació es repetia amb altres afectats en diferents ciutats.
Documents falsificats per donar aparença de credibilitat
Durant les negociacions amb les víctimes, els sospitosos aportaven diversos documents. Enviaven captures de DNI, cartilles bancàries i notes simples del Registre de la Propietat falsificades. Amb estes imatges, pretenien transmetre confiança i fer creure que eren els legítims propietaris o gestors dels pisos.
Estos materials documentals ajudaven a reforçar la mentida. Les persones interessades en el lloguer veien dades aparentment oficials. Això les portava a confiar i a ingressar els diners sense visitar la vivenda, convençudes que la reserva era segura.
Per a dificultar el rastreig de la seua activitat, la xarxa utilitzava diferents mesures. En primer lloc, emprava números de telèfon registrats a nom de terceres persones, amb identitats presumptament fictícies. Quan tancaven una estafa, deixaven d’usar eixos números.
A més, els investigats van arribar a fer servir prop de vint comptes bancaris distintes. Obrien i tancaven estes comptes en períodes curts. En molts casos, les entitats bancàries les bloquejaven en detectar moviments anòmals, cosa que evidenciava una activitat sospitosa.
Circuit del diners estafats i final de l’operació
El modus operandi econòmic també estava planificat per a complicar la investigació. Inicialment, els diners d’esta estafa de lloguers es transferien a comptes controlades per un dels arrestats. Després, de manera quasi immediata, es distribuïen a altres comptes vinculades a la segona persona.
Segons la Guàrdia Civil, els dos arrestats actuaven de manera itinerant i utilitzaven principalment mitjans telemàtics. Això els permetia contactar víctimes en diferents províncies sense desplaçar-se a cada ciutat. Al mateix temps, els ajudava a diluir el rastre físic de la seua activitat.
Després de les detencions en Almería i Alcantarilla, els dos sospitosos han passat a disposició judicial. El cas ha quedat en mans de la Secció Civil i d’Instrucció del Tribunal d’Instància de San Vicente del Raspeig. La investigació ha permés identificar el mètode utilitzat i quantificar, almenys, més de 20.000 euros estafats, encara que no es descarten noves víctimes a mesura que avance la instrucció.
