Els 110 quilos de pólvora de pirotècnia Zaragozana retronen la Plaça de l’Ajuntament en la quarta mascletà del 2019

 

 

Un total de 110 quilos de pólvora han retronat la plaça de l’Ajuntament de València en la quarta mascletà del calendari faller del 2019, de la qual s’ha encarregat la pirotècnia Zaragozana, que dispara per segon any consecutiu.

 

Puntualment a les 14.00 hores i al crit de ‘Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà!’, les carcasses i els trons han començat a retronar el centre de València, davant l’atenta mirada dels milers d’assistents i un balcó de l’Ajuntament ple d’autoritats.

 

A més de la Fallera Major de València, Marina Civera, i la Fallera Major Infantil, Sara Larrazábal; han presenciat el dispar des del balcó l’alcalde, Joan Ribó; el president de Junta Central Fallera, Pere Fuset; el president de Les Corts, Enric Morera; la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó i el síndic de Compromís en Les Corts, Fran Ferri.

 

Tots ells han presenciat un dispar tradicional valencià d’un poc més de cinc minuts que ha començat amb quatre retencions aèries, a les quals ha seguit un potent conjunt de retencions terrestres que han anat intensificant-se fins a un terratrèmol final en quatre fases amb un tancament hermètic, «com mana la tradició».

 

Així ho han explicat el gerent de pirotècnia Zaragozana i el dissenyador de la mascletà, el pirotècnic valencià Luis Brunchú, qui ha detallat que malgrat el caràcter tradicional del dispar d’aquest dijous, han inclòs «algunes pinzellades de digital».

 

A més, comparat amb el seu dispar del passat any, ha indicat que enguany han canviat la ubicació dels focs aeris i han donat major potència al final. En concret, el terratrèmol ha concentrat un 30% de la càrrega de pólvora de tot el dispar en tan sols 20 segons.

Últimes notícies

Els jurats dels Premis Jaume I alerten de l’impacte de la desinformació i reclamen una IA ètica

Els jurats dels Premis Rei Jaume I, entre ells 25 Nobel, advertixen del mal de la desinformació per a la ciència i demanen normes ètiques per a la intel·ligència artificial.

El professorat valencià encadena 17 dies de vaga amb manifestacions i acampada a València

El professorat de l'ensenyança pública no universitària de la Comunitat Valenciana acumula 17 dies lectius de vaga indefinida, amb manifestacions en les tres províncies, una acampada en el centre històric de València i noves reunions telemàtiques amb Educació.

Desarticulada a Castelló una trama que va contractar 52 mòbils d’alta gamma de manera fraudulenta

La Guàrdia Civil ha destapat a Castelló una trama que usava dades fiscals i mercantils d'empreses per a contractar 52 mòbils d'alta gamma, valorats en uns 80.000 euros, i revendre'ls en el mercat de segona mà.

Jornada de calor intensa al sud i vent molt fort a l’interior nord de Castelló

La Comunitat Valenciana afronta un dimarts de màximes en clar ascens en el sud i ratxes de vent molt forts a l'interior nord de Castelló abans d'un notable descens tèrmic demà, sobretot en la mitat sud.

L’atur baixa en la Comunitat Valenciana al maig i se situa en 284.096 persones

L'atur registrat en la Comunitat Valenciana va descendir al maig en 1.654 persones respecte a abril, un 0,58% menys, fins a situar el total d'aturades en 284.096.

Uns 200 docents acampen en la plaça de la Verge per a reforçar la vaga educativa indefinida

Al voltant de 200 docents han iniciat una acampada indefinida en la plaça de la Verge de València per a pressionar a la Conselleria d'Educació en plena vaga indefinida del professorat.

Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

Hisenda inicia reunions bilaterals amb les comunitats per a tancar abans de cap d'any un nou model de finançament autonòmic que entraria en vigor en 2027 i sumaria 20.975 milions als recursos regionals.

L’exdirector d’informatius d’À Punt defén que la dana de 2024 els va agafar previnguts

L'exdirector d'informatius d'À Punt, Iván Esteve, sosté en el Congrés que la dana de 2024 els va agafar previnguts gràcies als avisos meteorològics i defén la seua decisió de no emetre els àudios del Cecopi per raons deontològiques.