El món de l’artista faller sembla estar amb problemes a causa de la situació, però rebre l’acord de la totalitat de la corporació municipal, al desembre de 2015, per a “fer alguna cosa” amb la Ciutat de l’Artista Faller té una primera proposta, després de l’encàrrec de Cultura Festiva. Una idea que canviaria totalment un districte que amenaça de extingir-se.
Una de les primeres accions protagonitzades pel govern de progrés a l’Ajuntament de València relacionades amb les Falles va ser un d’estos pocs consensos que s’han donat en els últims sis anys: una foto de tots els partits municipals signant i comprometent-se a activar la Ciutat de l’Artista Faller. A treure-la de la decadència que se li apreciava a penes gratant una mica, per culpa de causes objectives: l’obsolescència de les naus per a les noves exigències artístiques, la competència d’altres polígons industrials i l’encotillament urbanístic.
Un primer pas seria el document, aprofitat fins a l’última gota, podria convertir este singular complex de naus en un parc tecnològic de la festa fallera, amb el seu punt de parc temàtic. Convertir-ho en un nucli de producció i atractiu turístic. Per a això comptava, compte, amb l’avantatge d’estar envoltat de grans parcel·les ermes. Una gran motivació per a l’artista faller.
Esta iniciativadenaix de Fernando Giner. En els primers mesos com a portaveu de Ciutadans es va reunir contínuament amb els responsables del Gremi d’Artistes Fallers i és qui va generar un decàleg de mesures a desenvolupar a la casa gran. Actuacions que incloïen cirurgies menors i de baix cost i escomeses de gran importància, per a les quals fan falta el compromís d’administracions. Que no arriba.
Durant els següents anys, el projecte s’ha quedat apartat. A penes alguna cosa és manejava, els punts un i dos del decàleg. Mentrestant, el sector professional ha vist caure sobre la seua esquena dos enormes lloses. D’una banda, la mateixa desraó dels professionals, capaços de produir falles molt per baix d’uns costos de manteniment del negoci mínimament rendibles. Per una altra, el demolidor impacte de la pandèmia, que té l’ofici en un «ai» davant les conseqüències d’este. La realitat palpable, hui dia, és que a penes s’ha avançat i que els propietaris han anat cedint les naus al millor postor. De tal manera que la construcció de falles conviu amb esglésies, fusteries metàl·liques, tallers mecànics o gimnasos. El menys semblant al que s’imaginaria Regino Mes quan, com sumo faedor del Gremi, va posar la primera pedra en 1965.
El Gremi faller està a l’espera que este projecte es puga dur a terme, seria una gran ajuda per a d’ells.
Ara acaba de donar-se un primer pas amb la redacció de «Ciutat de l’Artista Faller. Bases estratègiques per a la recuperació i la transformació», encarregat per la regidoria de Cultura Festiva a la consultoria en Cultura i Comunicació Comunalink. Es tracta de la primera anàlisi seriosa de l’estat actual i la primera proposta de reactivació del polígon. Este estudi, que no té caràcter ni decisiu ni vinculant, però que sí que és una primera aproximació, es va conéixer quan, el mes de novembre passat, el mateix Giner encarregués l’informe extern sense consultar amb el Gremi d’Artistes Fallers (precisament per a obtenir una visió el més “blanca” possible)
El treball és un Estudi d’Usos i traça un Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (Perte) que transformaria de dalt a sota l’actual paisatge, creant una ciutat dedicada a la realització de falles, processos aplicats a la mateixa i altres activitats creatives. Un projecte que parla de crear entre 5 i 10 nous tallers fallers, 14 renovats, vint espais per a professionals relacionats amb l’art i la creativitat, dos grans espais intel·ligents i el desenvolupament d’una gran zona per als vianants i temàtica, coneguda i benvolguda per veïns i turistes.
Este no és l’estudi definitiu. És una aproximació. De fet, el projecte estima com a primeres accions, realitzables en 2021 (seria un miracle que així fos), la redacció del Pla Director.
Cost de 42 milions
Este treball es demora, ja estima quatre anys de treballs i un cost (es reconeix que simplement aproximat) de 42 milions, cofinançats per Ajuntament, Fons Europeus de Recuperació, inversió privada i d’altres institucions. En la llista d’agents clau per a la validació i finançament del projecte estan tots els governs, xarxes estatals, europees i globals, així com els diferents ecosistemes del coneixement, formació artística, cultura o innovació.
L’equip responsable del projecte està coordinat per Chema Segòvia amb la participació de Pau Rausell, Tony Murphy, Antonio Laguna i Guillem Bacete. Rausell ja ha estat responsable de diverses tempestes d’idees en relació a la necessitat d’una nova generació de naus. En 2008 va presentar un projecte encarregat pel Gremi d’Artistes Fallers en el qual destacava el potencial turístic dels tallers i en 2010 també proposava el reciclatge de les bases de la Copa de l’Amèrica en un districte faller.
«El repte ara és desenvolupar les voluntats, donar-li fons, articular-ho i compondre una visió de futur nítida, sòlida i ambiciosa. Una visió capaç d’encendre la il·lusió i de guanyar les adhesions que es precisen per a impulsar un procés complex i d’envergadura com és el rellançament de la Ciutat de l’Artista Faller» asseguren els responsables, que destaquen que «és el moment ideal gràcies a l’obertura de diferents finestres d’oportunitat en els escenaris local, regional i europeu».
