Quant està creixent el futbol femení a Espanya?

El futbol femení no és nou a Espanya, ni molt menys. De fet, el primer dels equips va nàixer, de manera oficial, fa ara uns 110 anys. Però la rellevància d’esta categoria ha aconseguit màxims en l’última dècada; especialment, després dels èxits collits tant per alguns conjunts com per la selecció nacional, que s’ha convertit en Campiona del Món en la passada edició, a més de guanyar la Lliga de Nacions. A tot això cal sumar les distincions individuals d’algunes jugadores, com Alexia Putellas o Aitana Bonmatí, per citar alguns casos.

La Roja no sols ha posat l’atenció en el futbol femení nacional per part del gran públic; a més, ha reivindicat la labor de les seues predecessores, que tant han lluitat pel reconeixement del futbol de les dones. Tot això s’ha materialitzat amb unes xifres que parlen per si soles: en 10 anys s’ha duplicat el nombre de jugadores amb llicència al nostre país; en molts casos, perquè també han crescut les competicions i la seua visibilitat, a més de l’exemple exitós de les actuals professionals.

Quant seguiment té el Futbol Femení?

La competició femenina per excel·lència a Espanya és la Lliga F, que està augmentant considerablement la seua audiència en els últims temps. Sense anar més lluny, la temporada passada va tancar amb més de 3,5 milions d’espectadors d’acumulat, la qual cosa representa quasi un 25% d’increment respecte de l’anterior. També ha crescut la seua repercussió en xarxes socials, així com la grandària de les marques patrocinadores, que no deixa de ser un important indicador de la transcendència de les competicions.

Si en el cas del futbol masculí ens trobem encara en un nivell d’interés superior, amb drets televisius que aconseguixen milers de milions d’euros i horaris de les cases d’apostes amb promocions setmanals i quotes relacionades principalment amb els tornejos masculins, el moviment femení amplia cada vegada més els seus horitzons i té un públic propi, amb perfils molt diversos, com ocorre amb els esports majoritaris.

Els millors clubs femenins d’Espanya

Actualment, i en això existixen encara poques diferències amb el futbol masculí, l’FC Barcelona i el Reial Madrid atrauen el gruix de les mirades. De fet, el curs passat van ser quasi 40.000 persones les que van assistir a la pista barcelonista per a veure el “Clàssic” entre tots dos clubs, així com també va polvoritzar els registres d’espectadors televisius respecte de temporades anteriors.
Es dona la circumstància que els principals clubs espanyols també tenen la seua divisió femenina: a més de Barça i Madrid, estan l’Atlètic, la Reial Societat, el València, Betis, Sevilla i tants uns altres estan representats en esta competició. Això sí, pocs han arribat a l’èxit de l’equip barcelonista, un autèntic referent mundial, amb 9 lligues de Primera divisió, 10 Copes de la Reina, 4 Supercopes d’Espanya i 3 Lligues de Campions, que es van aconseguir quasi de manera consecutiva. A més, és una de les principals pedreres per al combinat nacional que dirigix Montse Tomé.

Futbol Femení en la resta d’Europa

L’equip de Alexia Putellas es troba a molta distància d’altres clubs del continent, pel que fa als resultats. Si analitzem la taula de coeficients de la UEFA, els següents conjunts serien el Olympique de Lió, el Chelsea anglés o el Bayern alemany. Cal baixar fins a l’octava posició per a trobar a un altre conjunt espanyol: el Reial Madrid. I fins al lloc 21 per a arribar fins a l’Atlètic de Madrid. En este aspecte, de nou els grans clubs són entitats populars pel seu equip masculí, encara que no són escassos els exemples d’entitats singulars, amb la seua pròpia estructura independent.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Rescatada una dona després de desplomar-se el sòl d’una vivenda a Venta del Moro

Una dona de 55 anys ha sigut rescatada després de caure uns 2,5 metres en cedir el sòl d'una vivenda en el llogaret Els Marcs, a Venta del Moro, i traslladada a l'Hospital de Requena per policontusiones.

La cooptació dels acadèmics és nociva per al valencià

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una crítica sobre com s’elegixen els acadèmics de l’AVL i una defensa d’un model més plural, transversal i representatiu de les diferents visions sobre el valencià

Bernabé critica la votació de la confraria de Sagunt per anar contra la igualtat de gènere

Pilar Bernabé considera que la negativa de la Confraria de la Puríssima Sang de Sagunt a permetre que les dones processionen per Setmana Santa és contrària a la igualtat i obri la porta a accions legals.

L’exdirectora de la residència de Paiporta afirma que no va rebre avisos de la DANA abans de la riuada

L'exdirectora de la residència Saba de Paiporta sosté davant la comissió del Congrés que no va haver-hi avisos directes de l'administració sobre la DANA i defén que tot l'equip va actuar per a salvar la vida dels majors.

Barcala descarta obrir ara el debat sobre la taxa turística en la Comunitat Valenciana

Luis Barcala insistix que no és el moment de parlar de la taxa turística en la Comunitat Valenciana, malgrat la pressió de PSPV i Compromís per a recuperar-la.

Barcala ultima amb el ministre Puente el projecte de soterrament del Parc Central

Luis Barcala afirma que ha tancat amb el ministre Óscar Puente la presentació imminent del projecte del Parc Central, que preveu soterrar les vies ferroviàries al seu pas per Alacant.

Barcala garantix transparència total en la comissió sobre les vivendes públiques de la Platja de Sant Joan

Luis Barcala defén que la comissió municipal aclarirà el paper de l'Ajuntament en l'adjudicació de 140 vivendes públiques a la Platja de Sant Joan i promet col·laboració màxima amb la Justícia.

La Generalitat impulsa un centenar d’activitats als parcs naturals per Pasqua

La Generalitat organitza més de cent activitats de 'Pasqua als parcs' en 22 parcs naturals i espais protegits, amb especial protagonisme per als municipis i els centres educatius.