12.4 C
València
Dissabte, 31 gener, 2026

Quant està creixent el futbol femení a Espanya?

El futbol femení no és nou a Espanya, ni molt menys. De fet, el primer dels equips va nàixer, de manera oficial, fa ara uns 110 anys. Però la rellevància d’esta categoria ha aconseguit màxims en l’última dècada; especialment, després dels èxits collits tant per alguns conjunts com per la selecció nacional, que s’ha convertit en Campiona del Món en la passada edició, a més de guanyar la Lliga de Nacions. A tot això cal sumar les distincions individuals d’algunes jugadores, com Alexia Putellas o Aitana Bonmatí, per citar alguns casos.

La Roja no sols ha posat l’atenció en el futbol femení nacional per part del gran públic; a més, ha reivindicat la labor de les seues predecessores, que tant han lluitat pel reconeixement del futbol de les dones. Tot això s’ha materialitzat amb unes xifres que parlen per si soles: en 10 anys s’ha duplicat el nombre de jugadores amb llicència al nostre país; en molts casos, perquè també han crescut les competicions i la seua visibilitat, a més de l’exemple exitós de les actuals professionals.

Quant seguiment té el Futbol Femení?

La competició femenina per excel·lència a Espanya és la Lliga F, que està augmentant considerablement la seua audiència en els últims temps. Sense anar més lluny, la temporada passada va tancar amb més de 3,5 milions d’espectadors d’acumulat, la qual cosa representa quasi un 25% d’increment respecte de l’anterior. També ha crescut la seua repercussió en xarxes socials, així com la grandària de les marques patrocinadores, que no deixa de ser un important indicador de la transcendència de les competicions.

Si en el cas del futbol masculí ens trobem encara en un nivell d’interés superior, amb drets televisius que aconseguixen milers de milions d’euros i horaris de les cases d’apostes amb promocions setmanals i quotes relacionades principalment amb els tornejos masculins, el moviment femení amplia cada vegada més els seus horitzons i té un públic propi, amb perfils molt diversos, com ocorre amb els esports majoritaris.

Els millors clubs femenins d’Espanya

Actualment, i en això existixen encara poques diferències amb el futbol masculí, l’FC Barcelona i el Reial Madrid atrauen el gruix de les mirades. De fet, el curs passat van ser quasi 40.000 persones les que van assistir a la pista barcelonista per a veure el “Clàssic” entre tots dos clubs, així com també va polvoritzar els registres d’espectadors televisius respecte de temporades anteriors.
Es dona la circumstància que els principals clubs espanyols també tenen la seua divisió femenina: a més de Barça i Madrid, estan l’Atlètic, la Reial Societat, el València, Betis, Sevilla i tants uns altres estan representats en esta competició. Això sí, pocs han arribat a l’èxit de l’equip barcelonista, un autèntic referent mundial, amb 9 lligues de Primera divisió, 10 Copes de la Reina, 4 Supercopes d’Espanya i 3 Lligues de Campions, que es van aconseguir quasi de manera consecutiva. A més, és una de les principals pedreres per al combinat nacional que dirigix Montse Tomé.

Futbol Femení en la resta d’Europa

L’equip de Alexia Putellas es troba a molta distància d’altres clubs del continent, pel que fa als resultats. Si analitzem la taula de coeficients de la UEFA, els següents conjunts serien el Olympique de Lió, el Chelsea anglés o el Bayern alemany. Cal baixar fins a l’octava posició per a trobar a un altre conjunt espanyol: el Reial Madrid. I fins al lloc 21 per a arribar fins a l’Atlètic de Madrid. En este aspecte, de nou els grans clubs són entitats populars pel seu equip masculí, encara que no són escassos els exemples d’entitats singulars, amb la seua pròpia estructura independent.

Últimes notícies

Dimitix la regidor d’Urbanisme d’Alacant després de ser adjudicatària d’una vivenda pública

Rocío Gómez ha anunciat la seua dimissió un dia després de conéixer-se que va ser adjudicatària d'una vivenda pública a la Platja de Sant Joan; el cas està sota investigació per possibles irregularitats.

Marcelino va assegurar que el dol davant Osasuna serà de ritme alt, intensitat i dificultat

El tècnic del Vila-real va assegurar este divendres que el xoc a Pamplona exigirà la millor versió, va subratllar la fortalesa local d'Osasuna i va confirmar diverses baixes.

El Consell insta el Govern a activar la clàusula de salvaguarda per a cítrics de Sud-àfrica

Comerç i Agricultura han remés un informe conjunt perquè l'Executiu sol·licite a Brussel·les l'activació de la salvaguarda. Assenyalen una caiguda del 24% en les exportacions de Castelló i demanen vigilància des d'octubre.

El Consell sosté que no hi ha risc de menor recaptació amb la rebaixa fiscal

Barrachina ha defés que la rebaixa fiscal no minvarà els ingressos en ampliar els límits de deduccions de l'IRPF amb retroactivitat a 1 de gener de 2025. També ha explicat el seu rebuig al decret òmnibus que inclou l'exempció d'ajudes per la DANA per mesclar matèries.

Pérez Llorca destaca l’impuls del Consell al progrés d’Ontinyent amb obres i servicis

El president Juanfran Pérez Llorca ha reafirmat el compromís de la Generalitat amb projectes clau a Ontinyent: hospital, Palacio de Justícia, Facultat de Veterinària i desdoblament de la CV-60. També s'impulsen corredors verds després de la dana.

Pérez Llorca demana que la Comissió Mixta de la DANA siga l’inici d’un enteniment

El president ha reclamat que la comissió que coordina la reconstrucció després de la DANA servisca per a superar la confrontació i centrar-se en la seguretat de les zones afectades. Ha admés que arriba molt tard i que potser hi ha assumptes sense solució.

Pérez Llorca demana al Govern explicacions i que rectifique per les indemnitzacions a víctimes de la DANA

El president ha exigit explicacions i una rectificació perquè les víctimes de la DANA no siguen tractades com de segona. A més, ha rebutjat la proposta de finançament autonòmic pel seu impacte fiscal en la Comunitat Valenciana.

El Consell acusa a Sánchez de tracte desigual: 72.000 a víctimes de la DANA a València enfront de 210.000 en Adamuz

Miguel Barrachina ha denunciat que les víctimes de la DANA en la Comunitat Valenciana han rebut 72.000 euros enfront dels 210.000 de l'accident ferroviari de Adamuz. També ha retret retards i ha demanat igualtat de tracte.