Quant està creixent el futbol femení a Espanya?

El futbol femení no és nou a Espanya, ni molt menys. De fet, el primer dels equips va nàixer, de manera oficial, fa ara uns 110 anys. Però la rellevància d’esta categoria ha aconseguit màxims en l’última dècada; especialment, després dels èxits collits tant per alguns conjunts com per la selecció nacional, que s’ha convertit en Campiona del Món en la passada edició, a més de guanyar la Lliga de Nacions. A tot això cal sumar les distincions individuals d’algunes jugadores, com Alexia Putellas o Aitana Bonmatí, per citar alguns casos.

La Roja no sols ha posat l’atenció en el futbol femení nacional per part del gran públic; a més, ha reivindicat la labor de les seues predecessores, que tant han lluitat pel reconeixement del futbol de les dones. Tot això s’ha materialitzat amb unes xifres que parlen per si soles: en 10 anys s’ha duplicat el nombre de jugadores amb llicència al nostre país; en molts casos, perquè també han crescut les competicions i la seua visibilitat, a més de l’exemple exitós de les actuals professionals.

Quant seguiment té el Futbol Femení?

La competició femenina per excel·lència a Espanya és la Lliga F, que està augmentant considerablement la seua audiència en els últims temps. Sense anar més lluny, la temporada passada va tancar amb més de 3,5 milions d’espectadors d’acumulat, la qual cosa representa quasi un 25% d’increment respecte de l’anterior. També ha crescut la seua repercussió en xarxes socials, així com la grandària de les marques patrocinadores, que no deixa de ser un important indicador de la transcendència de les competicions.

Si en el cas del futbol masculí ens trobem encara en un nivell d’interés superior, amb drets televisius que aconseguixen milers de milions d’euros i horaris de les cases d’apostes amb promocions setmanals i quotes relacionades principalment amb els tornejos masculins, el moviment femení amplia cada vegada més els seus horitzons i té un públic propi, amb perfils molt diversos, com ocorre amb els esports majoritaris.

Els millors clubs femenins d’Espanya

Actualment, i en això existixen encara poques diferències amb el futbol masculí, l’FC Barcelona i el Reial Madrid atrauen el gruix de les mirades. De fet, el curs passat van ser quasi 40.000 persones les que van assistir a la pista barcelonista per a veure el “Clàssic” entre tots dos clubs, així com també va polvoritzar els registres d’espectadors televisius respecte de temporades anteriors.
Es dona la circumstància que els principals clubs espanyols també tenen la seua divisió femenina: a més de Barça i Madrid, estan l’Atlètic, la Reial Societat, el València, Betis, Sevilla i tants uns altres estan representats en esta competició. Això sí, pocs han arribat a l’èxit de l’equip barcelonista, un autèntic referent mundial, amb 9 lligues de Primera divisió, 10 Copes de la Reina, 4 Supercopes d’Espanya i 3 Lligues de Campions, que es van aconseguir quasi de manera consecutiva. A més, és una de les principals pedreres per al combinat nacional que dirigix Montse Tomé.

Futbol Femení en la resta d’Europa

L’equip de Alexia Putellas es troba a molta distància d’altres clubs del continent, pel que fa als resultats. Si analitzem la taula de coeficients de la UEFA, els següents conjunts serien el Olympique de Lió, el Chelsea anglés o el Bayern alemany. Cal baixar fins a l’octava posició per a trobar a un altre conjunt espanyol: el Reial Madrid. I fins al lloc 21 per a arribar fins a l’Atlètic de Madrid. En este aspecte, de nou els grans clubs són entitats populars pel seu equip masculí, encara que no són escassos els exemples d’entitats singulars, amb la seua pròpia estructura independent.

Últimes notícies

Pérez Llorca apel·la a la unitat del PPCV i presenta el partit com el futur de la Comunitat

Juanfran Pérez Llorca destaca a Elx que la unitat interna és clau per al futur del PPCV i de la Comunitat Valenciana, i carrega contra la gestió del Botànic i del Govern de Pedro Sánchez.

Ràfegues de 80 km/h, llamps i granís en les tormentes del sud de Castelló i nord de València

Tormentes de pas ràpid han afectat esta vesprada el sud de Castelló i el nord de València amb ràfegues de fins a 80 km/h, llamps que estan provocant incendis i granís en diversos municipis.

El Centre del Carme connecta l’herència de Juana Francés amb l’art actual en ‘Memorias del suelo’

El Centre del Carme Cultura Contemporània exhibix fins al 4 d’octubre ‘Memorias del suelo’, una mostra col·lectiva que revisa la influència de Juana Francés en artistes actuals a partir de les morfologies del sòl i les seues problemàtiques ambientals i socials.

Marcos Benavent, el ‘yonqui del dinero’, haurà d’ingressar en presó pel cas Imelsa

La Audiencia Provincial de València ha citat l’exgerent d’Imelsa Marcos Benavent per comunicar-li la fermesa de la seua primera condemna i instar-lo a ingressar en presó pel cas Imelsa.

Caballero defensa amb wasaps la gestió municipal de València durant la DANA i carrega contra Bernabé

El portaveu del govern municipal de València, Juan Carlos Caballero, assegura que els missatges del grup de WhatsApp de l’equip de govern demostren el treball fet durant la DANA i acusa la delegada del Govern, Pilar Bernabé, d’haver estat absent i de criticar injustament els bombers.

Enginyeria Aeronàutica de la UPV aconseguix la nota de tall més alta amb un 13,504

Enginyeria Aeronàutica de la UPV ha registrat la nota de tall més alta de la Comunitat Valenciana amb un 13,504, mentre que Medicina a la UV torna a ser el grau més demanat en primera opció.

Dimitrievski i Cenk s’afegixen a la pretemporada del València CF a Paterna

El porter Stole Dimitrievski i el central Cenk Özkacar s’han incorporat a la primera setmana de pretemporada del València CF a Paterna, amb el tur encara buscant eixida i l’equip preparant la concentració a Girona.

Alicant avançarà les vacacions escolars de Setmana Santa de 2027 fins al Dilluns Sant

Els col·legis i instituts dAlicant han acordat avançar les vacacions de Setmana Santa de 2027 al Dilluns Sant i allargar-les fins al Dimecres de Pasqua, amb tres dies autonòmics permutats i tres jornades locals no lectives en desembre i abril.