16.8 C
València
Dijous, 5 febrer, 2026

Quant està creixent el futbol femení a Espanya?

El futbol femení no és nou a Espanya, ni molt menys. De fet, el primer dels equips va nàixer, de manera oficial, fa ara uns 110 anys. Però la rellevància d’esta categoria ha aconseguit màxims en l’última dècada; especialment, després dels èxits collits tant per alguns conjunts com per la selecció nacional, que s’ha convertit en Campiona del Món en la passada edició, a més de guanyar la Lliga de Nacions. A tot això cal sumar les distincions individuals d’algunes jugadores, com Alexia Putellas o Aitana Bonmatí, per citar alguns casos.

La Roja no sols ha posat l’atenció en el futbol femení nacional per part del gran públic; a més, ha reivindicat la labor de les seues predecessores, que tant han lluitat pel reconeixement del futbol de les dones. Tot això s’ha materialitzat amb unes xifres que parlen per si soles: en 10 anys s’ha duplicat el nombre de jugadores amb llicència al nostre país; en molts casos, perquè també han crescut les competicions i la seua visibilitat, a més de l’exemple exitós de les actuals professionals.

Quant seguiment té el Futbol Femení?

La competició femenina per excel·lència a Espanya és la Lliga F, que està augmentant considerablement la seua audiència en els últims temps. Sense anar més lluny, la temporada passada va tancar amb més de 3,5 milions d’espectadors d’acumulat, la qual cosa representa quasi un 25% d’increment respecte de l’anterior. També ha crescut la seua repercussió en xarxes socials, així com la grandària de les marques patrocinadores, que no deixa de ser un important indicador de la transcendència de les competicions.

Si en el cas del futbol masculí ens trobem encara en un nivell d’interés superior, amb drets televisius que aconseguixen milers de milions d’euros i horaris de les cases d’apostes amb promocions setmanals i quotes relacionades principalment amb els tornejos masculins, el moviment femení amplia cada vegada més els seus horitzons i té un públic propi, amb perfils molt diversos, com ocorre amb els esports majoritaris.

Els millors clubs femenins d’Espanya

Actualment, i en això existixen encara poques diferències amb el futbol masculí, l’FC Barcelona i el Reial Madrid atrauen el gruix de les mirades. De fet, el curs passat van ser quasi 40.000 persones les que van assistir a la pista barcelonista per a veure el “Clàssic” entre tots dos clubs, així com també va polvoritzar els registres d’espectadors televisius respecte de temporades anteriors.
Es dona la circumstància que els principals clubs espanyols també tenen la seua divisió femenina: a més de Barça i Madrid, estan l’Atlètic, la Reial Societat, el València, Betis, Sevilla i tants uns altres estan representats en esta competició. Això sí, pocs han arribat a l’èxit de l’equip barcelonista, un autèntic referent mundial, amb 9 lligues de Primera divisió, 10 Copes de la Reina, 4 Supercopes d’Espanya i 3 Lligues de Campions, que es van aconseguir quasi de manera consecutiva. A més, és una de les principals pedreres per al combinat nacional que dirigix Montse Tomé.

Futbol Femení en la resta d’Europa

L’equip de Alexia Putellas es troba a molta distància d’altres clubs del continent, pel que fa als resultats. Si analitzem la taula de coeficients de la UEFA, els següents conjunts serien el Olympique de Lió, el Chelsea anglés o el Bayern alemany. Cal baixar fins a l’octava posició per a trobar a un altre conjunt espanyol: el Reial Madrid. I fins al lloc 21 per a arribar fins a l’Atlètic de Madrid. En este aspecte, de nou els grans clubs són entitats populars pel seu equip masculí, encara que no són escassos els exemples d’entitats singulars, amb la seua pròpia estructura independent.

Últimes notícies

Barcala ha demanat disculpes per l’escàndol de les VPP i ha jurat depurar adjudicacions

L'alcalde d'Alacant ha demanat disculpes per l'escàndol de les VPP a la Platja de Sant Joan i ha jurat que depurarà responsabilitats. Ha anunciat una revisió de 140 adjudicacions amb possible retracte si es confirma frau.

PSPV, Compromís, EU i Vox exigixen la dimissió de l’alcalde d’Alacant per les VPP

PSPV-PSOE, Compromís, EU-Podem i Vox han demanat que Luis Barcala dimitisca per les irregularitats en l'adjudicació de VPP a la Platja de Sant Joan. El ple extraordinari ha augmentat la pressió després de dimissions ja presentades, inclosa la d'Urbanisme.

Un operari ha resultat ferit per un reble després pel vent durant la rehabilitació de l’edifici incendiat de Campanar

Un treballador ha resultat ferit en ser aconseguit per un reble després per una ràfega de vent mentres es rehabilitava l'edifici de Campanar. El casc va esmorteir el colp; va ser traslladat a l'hospital i està en observació

El vent ha deixat ratxes de 150 km/h a Buñol, nombroses incidències i dos ferits a València

La Comunitat Valenciana seguix en alerta per vent: Buñol ha registrat 150 km/h i a València s'han produït nombrosos incidents i dos ferits. Les autoritats han activat mesures preventives i restriccions puntuals.

Pérez Llorca destaca el front comú amb Andalusia i Múrcia per a defendre l’horta d’Europa

El president de la Generalitat ha subratllat en Fruit Logistica 2026 la coordinació amb Andalusia i Múrcia per a frenar la competència deslleial i ha reclamat controls al Govern.

PSPV, Compromís, EU i Vox exigixen la dimissió de Barcala per les VPP a la Platja de Sant Joan

PSPV-PSOE, Compromís, EU-Podem i Vox han exigit la dimissió de l'alcalde Luis Barcala per les irregularitats en l'adjudicació de VPP a la Platja de Sant Joan. El ple extraordinari s'ha saldat amb dimissions i obri una crisi en el consistori.

Barcala ha demanat disculpes i ha promés depurar l’adjudicació de les VPP a la Platja de Sant Joan

L'alcalde d'Alacant ha demanat disculpes per l'escàndol de les VPP a la Platja de Sant Joan i ha jurat arribar fins al final. L'Ajuntament ha obert una investigació, revisarà les 140 adjudicacions i aplicarà el dret de retracte si detecta frau.

Dimitix el cap de gabinet d’Indústria de la Generalitat per la polèmica de la vivenda a Alacant

Miguel Ángel Sánchez ha presentat la seua renúncia després de la polèmica per presumptes irregularitats en l'adjudicació de vivendes públiques a Alacant. Defén que no va tindre relació amb la promoció ni amb el procediment.