Quant està creixent el futbol femení a Espanya?

El futbol femení no és nou a Espanya, ni molt menys. De fet, el primer dels equips va nàixer, de manera oficial, fa ara uns 110 anys. Però la rellevància d’esta categoria ha aconseguit màxims en l’última dècada; especialment, després dels èxits collits tant per alguns conjunts com per la selecció nacional, que s’ha convertit en Campiona del Món en la passada edició, a més de guanyar la Lliga de Nacions. A tot això cal sumar les distincions individuals d’algunes jugadores, com Alexia Putellas o Aitana Bonmatí, per citar alguns casos.

La Roja no sols ha posat l’atenció en el futbol femení nacional per part del gran públic; a més, ha reivindicat la labor de les seues predecessores, que tant han lluitat pel reconeixement del futbol de les dones. Tot això s’ha materialitzat amb unes xifres que parlen per si soles: en 10 anys s’ha duplicat el nombre de jugadores amb llicència al nostre país; en molts casos, perquè també han crescut les competicions i la seua visibilitat, a més de l’exemple exitós de les actuals professionals.

Quant seguiment té el Futbol Femení?

La competició femenina per excel·lència a Espanya és la Lliga F, que està augmentant considerablement la seua audiència en els últims temps. Sense anar més lluny, la temporada passada va tancar amb més de 3,5 milions d’espectadors d’acumulat, la qual cosa representa quasi un 25% d’increment respecte de l’anterior. També ha crescut la seua repercussió en xarxes socials, així com la grandària de les marques patrocinadores, que no deixa de ser un important indicador de la transcendència de les competicions.

Si en el cas del futbol masculí ens trobem encara en un nivell d’interés superior, amb drets televisius que aconseguixen milers de milions d’euros i horaris de les cases d’apostes amb promocions setmanals i quotes relacionades principalment amb els tornejos masculins, el moviment femení amplia cada vegada més els seus horitzons i té un públic propi, amb perfils molt diversos, com ocorre amb els esports majoritaris.

Els millors clubs femenins d’Espanya

Actualment, i en això existixen encara poques diferències amb el futbol masculí, l’FC Barcelona i el Reial Madrid atrauen el gruix de les mirades. De fet, el curs passat van ser quasi 40.000 persones les que van assistir a la pista barcelonista per a veure el “Clàssic” entre tots dos clubs, així com també va polvoritzar els registres d’espectadors televisius respecte de temporades anteriors.
Es dona la circumstància que els principals clubs espanyols també tenen la seua divisió femenina: a més de Barça i Madrid, estan l’Atlètic, la Reial Societat, el València, Betis, Sevilla i tants uns altres estan representats en esta competició. Això sí, pocs han arribat a l’èxit de l’equip barcelonista, un autèntic referent mundial, amb 9 lligues de Primera divisió, 10 Copes de la Reina, 4 Supercopes d’Espanya i 3 Lligues de Campions, que es van aconseguir quasi de manera consecutiva. A més, és una de les principals pedreres per al combinat nacional que dirigix Montse Tomé.

Futbol Femení en la resta d’Europa

L’equip de Alexia Putellas es troba a molta distància d’altres clubs del continent, pel que fa als resultats. Si analitzem la taula de coeficients de la UEFA, els següents conjunts serien el Olympique de Lió, el Chelsea anglés o el Bayern alemany. Cal baixar fins a l’octava posició per a trobar a un altre conjunt espanyol: el Reial Madrid. I fins al lloc 21 per a arribar fins a l’Atlètic de Madrid. En este aspecte, de nou els grans clubs són entitats populars pel seu equip masculí, encara que no són escassos els exemples d’entitats singulars, amb la seua pròpia estructura independent.

Últimes notícies

Lesió de Bigas i De Santiago complica la pretemporada de l’Elx

Pedro Bigas i Yago de Santiago encara no han jugat cap minut amb l’Elx en esta pretemporada per problemes físics. Altres jugadors com Adam Boayar, Matías Dituro i Abiel Osorio també continuen fora de combat per lesió o tràmits burocràtics.

El Consell retreu al PSPV la precarietat del servici de bombers forestals en época del Botànic

La Generalitat ha acusat el PSPV-PSOE de cinisme polític i d’haver precaritzat el servici de bombers forestals durant els governs del Botànic, després que els socialistes denunciaran que el Consell del PP no va executar el 21 % del pressupost de contractació de 2025. L’Executiu actual defensa que ha impulsat la major transformació de la SGISE, amb més unitats operatives tot l’any i un augment de la plantilla.

Els bombers continuen refrescant Tales i Eslida després de l’incendi de la Vall d’Uixó

Cinc unitats de Bombers Forestals i diversos efectius del Consorci de Castelló treballen hui en la fase de refresc de l’incendi de la Vall d’Uixó, amb especial vigilància a Tales i Eslida després de cremar 9.568 hectàrees.

Nou dispositiu psicològic immediat per a emergències de la DANA a la Comunitat Valenciana

La Generalitat i les associacions de víctimes de la DANA impulsaran un dispositiu d’intervenció psicològica immediata dins del sistema públic valencià i un programa de formació per a municipis, escoles i serveis socials.

Un nou xip fotònic valencià multiplica tasques per a comunicacions i IA

Investigadors de la UPV han contribuït a un processador fotònic programable capaç de fer diverses funcions alhora en un únic xip, clau per a futures xarxes de comunicacions, centres de dades i aplicacions d’intel·ligència artificial.

Carlos Espí s’acomiada del Llevant rumb al Real Madrid

El davanter valencià Carlos Espí ha fet públic el seu acomiadament del Llevant UD en un emotiu missatge a les xarxes socials després del seu traspàs al Real Madrid, agraint el suport rebut i assegurant que se'n va amb la tranquil·litat d'haver-ho donat tot pel club granota.

El PSPV acusa el Consell de deixar sense gastar un 21% per a bombers forestals

El PSPV-PSOE denuncia que el Consell del PP ha deixat sense executar el 21% del pressupost de 2025 per a contractar bombers forestals i critica que la plantilla de la SGISE només ha crescut en dos efectius, de 889 a 891.

Tots els hospitals públics valencians operen els casos més greus abans de 30 dies

Els 27 hospitals públics de la Comunitat Valenciana han aconseguit operar els pacients de màxima prioritat abans d un mes i reduir a la mitat els malalts en espera per a cirurgia urgent respecte de 2023.
FILMOTECA D'ESTIU