Quant està creixent el futbol femení a Espanya?

El futbol femení no és nou a Espanya, ni molt menys. De fet, el primer dels equips va nàixer, de manera oficial, fa ara uns 110 anys. Però la rellevància d’esta categoria ha aconseguit màxims en l’última dècada; especialment, després dels èxits collits tant per alguns conjunts com per la selecció nacional, que s’ha convertit en Campiona del Món en la passada edició, a més de guanyar la Lliga de Nacions. A tot això cal sumar les distincions individuals d’algunes jugadores, com Alexia Putellas o Aitana Bonmatí, per citar alguns casos.

La Roja no sols ha posat l’atenció en el futbol femení nacional per part del gran públic; a més, ha reivindicat la labor de les seues predecessores, que tant han lluitat pel reconeixement del futbol de les dones. Tot això s’ha materialitzat amb unes xifres que parlen per si soles: en 10 anys s’ha duplicat el nombre de jugadores amb llicència al nostre país; en molts casos, perquè també han crescut les competicions i la seua visibilitat, a més de l’exemple exitós de les actuals professionals.

Quant seguiment té el Futbol Femení?

La competició femenina per excel·lència a Espanya és la Lliga F, que està augmentant considerablement la seua audiència en els últims temps. Sense anar més lluny, la temporada passada va tancar amb més de 3,5 milions d’espectadors d’acumulat, la qual cosa representa quasi un 25% d’increment respecte de l’anterior. També ha crescut la seua repercussió en xarxes socials, així com la grandària de les marques patrocinadores, que no deixa de ser un important indicador de la transcendència de les competicions.

Si en el cas del futbol masculí ens trobem encara en un nivell d’interés superior, amb drets televisius que aconseguixen milers de milions d’euros i horaris de les cases d’apostes amb promocions setmanals i quotes relacionades principalment amb els tornejos masculins, el moviment femení amplia cada vegada més els seus horitzons i té un públic propi, amb perfils molt diversos, com ocorre amb els esports majoritaris.

Els millors clubs femenins d’Espanya

Actualment, i en això existixen encara poques diferències amb el futbol masculí, l’FC Barcelona i el Reial Madrid atrauen el gruix de les mirades. De fet, el curs passat van ser quasi 40.000 persones les que van assistir a la pista barcelonista per a veure el “Clàssic” entre tots dos clubs, així com també va polvoritzar els registres d’espectadors televisius respecte de temporades anteriors.
Es dona la circumstància que els principals clubs espanyols també tenen la seua divisió femenina: a més de Barça i Madrid, estan l’Atlètic, la Reial Societat, el València, Betis, Sevilla i tants uns altres estan representats en esta competició. Això sí, pocs han arribat a l’èxit de l’equip barcelonista, un autèntic referent mundial, amb 9 lligues de Primera divisió, 10 Copes de la Reina, 4 Supercopes d’Espanya i 3 Lligues de Campions, que es van aconseguir quasi de manera consecutiva. A més, és una de les principals pedreres per al combinat nacional que dirigix Montse Tomé.

Futbol Femení en la resta d’Europa

L’equip de Alexia Putellas es troba a molta distància d’altres clubs del continent, pel que fa als resultats. Si analitzem la taula de coeficients de la UEFA, els següents conjunts serien el Olympique de Lió, el Chelsea anglés o el Bayern alemany. Cal baixar fins a l’octava posició per a trobar a un altre conjunt espanyol: el Reial Madrid. I fins al lloc 21 per a arribar fins a l’Atlètic de Madrid. En este aspecte, de nou els grans clubs són entitats populars pel seu equip masculí, encara que no són escassos els exemples d’entitats singulars, amb la seua pròpia estructura independent.

Últimes notícies

Sanitat manté l’estatut marc malgrat el xoc amb autonomies i metges

El Ministeri de Sanitat ha defensat que no renunciarà a la reforma de l’estatut marc del personal del SNS, malgrat l’oposició de la majoria de comunitats autònomes i el malestar dels sindicats mèdics.

Bustinduy celebra la trobada entre Oltra i Rufián i augura una conversa ‘interessantíssima’ a València

El ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, ha destacat que la conversa entre Mónica Oltra i Gabriel Rufián a València serà ‘interessantíssima’ i li agradaria assistir-hi. Compromís veu l’acte com un pas perquè Oltra recupere l’alcaldia.

Bernabé acusa el Consell de desatenció generalitzada durant la dana que va colpejar la Comunitat

La delegada del Govern, Pilar Bernabé, assegura que hi hagué una desatenció generalitzada al Consell durant la dana i acusa el PP i la Generalitat de mantindre el màxim responsable polític de la catàstrofe del 29 d’octubre.

Bustinduy agraïx al professorat valencià la seua valentia en la defensa de l’escola pública

El ministre Pablo Bustinduy ha expressat la seua gratitud al professorat valencià en vaga indefinida per defensar l’educació pública i ha demanat a la Generalitat que escolte les seues reivindicacions.

La Diputació d’Alacant ix lliure d’irregularitats en els bons comerç, però l’oposició manté els dubtes

La comissió d’investigació de la Diputació d’Alacant ha conclòs, amb els vots del PP, que no hi hagué irregularitats en els bons comerç de 2022 i 2023. El PSPV i Compromís qüestionen la falta de documentació i anuncien que continuaran exigint responsabilitats.

Rodas continuarà al capdavant de la direcció esportiva del Llevant fins a 2028

El Llevant ha renovat fins a 2028 els contractes del director esportiu, Héctor Rodas, i del secretari tecnic, Jose Gila, després de l ascens a Primera i de garantir la permanencia el darrer curs.

L’advocat de Mazón demana prudència abans de lliurar els missatges requerits pel jutjat de la DANA

L’advocat de l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón, Ignacio Gally, ha explicat als jutjats de Catarroja que necessita estudiar tota la causa de la DANA abans de decidir si lliura els missatges del seu client o recorre alguna de les diligències acordades.

Nou govern a la vista a Callosa de Segura: PP, Vox i un edil trencat impulsen una moció de censura

PP, Vox i l’edil no adscrit José Antonio Illán han registrat una moció de censura a Callosa de Segura per desallotjar l’actual govern en minoria del PSOE i EUPV-Unidas Podemos i situar com a alcalde el popular Juan Antonio Franco.