10.7 C
València
Dimarts, 3 febrer, 2026

Quant està creixent el futbol femení a Espanya?

El futbol femení no és nou a Espanya, ni molt menys. De fet, el primer dels equips va nàixer, de manera oficial, fa ara uns 110 anys. Però la rellevància d’esta categoria ha aconseguit màxims en l’última dècada; especialment, després dels èxits collits tant per alguns conjunts com per la selecció nacional, que s’ha convertit en Campiona del Món en la passada edició, a més de guanyar la Lliga de Nacions. A tot això cal sumar les distincions individuals d’algunes jugadores, com Alexia Putellas o Aitana Bonmatí, per citar alguns casos.

La Roja no sols ha posat l’atenció en el futbol femení nacional per part del gran públic; a més, ha reivindicat la labor de les seues predecessores, que tant han lluitat pel reconeixement del futbol de les dones. Tot això s’ha materialitzat amb unes xifres que parlen per si soles: en 10 anys s’ha duplicat el nombre de jugadores amb llicència al nostre país; en molts casos, perquè també han crescut les competicions i la seua visibilitat, a més de l’exemple exitós de les actuals professionals.

Quant seguiment té el Futbol Femení?

La competició femenina per excel·lència a Espanya és la Lliga F, que està augmentant considerablement la seua audiència en els últims temps. Sense anar més lluny, la temporada passada va tancar amb més de 3,5 milions d’espectadors d’acumulat, la qual cosa representa quasi un 25% d’increment respecte de l’anterior. També ha crescut la seua repercussió en xarxes socials, així com la grandària de les marques patrocinadores, que no deixa de ser un important indicador de la transcendència de les competicions.

Si en el cas del futbol masculí ens trobem encara en un nivell d’interés superior, amb drets televisius que aconseguixen milers de milions d’euros i horaris de les cases d’apostes amb promocions setmanals i quotes relacionades principalment amb els tornejos masculins, el moviment femení amplia cada vegada més els seus horitzons i té un públic propi, amb perfils molt diversos, com ocorre amb els esports majoritaris.

Els millors clubs femenins d’Espanya

Actualment, i en això existixen encara poques diferències amb el futbol masculí, l’FC Barcelona i el Reial Madrid atrauen el gruix de les mirades. De fet, el curs passat van ser quasi 40.000 persones les que van assistir a la pista barcelonista per a veure el “Clàssic” entre tots dos clubs, així com també va polvoritzar els registres d’espectadors televisius respecte de temporades anteriors.
Es dona la circumstància que els principals clubs espanyols també tenen la seua divisió femenina: a més de Barça i Madrid, estan l’Atlètic, la Reial Societat, el València, Betis, Sevilla i tants uns altres estan representats en esta competició. Això sí, pocs han arribat a l’èxit de l’equip barcelonista, un autèntic referent mundial, amb 9 lligues de Primera divisió, 10 Copes de la Reina, 4 Supercopes d’Espanya i 3 Lligues de Campions, que es van aconseguir quasi de manera consecutiva. A més, és una de les principals pedreres per al combinat nacional que dirigix Montse Tomé.

Futbol Femení en la resta d’Europa

L’equip de Alexia Putellas es troba a molta distància d’altres clubs del continent, pel que fa als resultats. Si analitzem la taula de coeficients de la UEFA, els següents conjunts serien el Olympique de Lió, el Chelsea anglés o el Bayern alemany. Cal baixar fins a l’octava posició per a trobar a un altre conjunt espanyol: el Reial Madrid. I fins al lloc 21 per a arribar fins a l’Atlètic de Madrid. En este aspecte, de nou els grans clubs són entitats populars pel seu equip masculí, encara que no són escassos els exemples d’entitats singulars, amb la seua pròpia estructura independent.

Últimes notícies

Pérez Llorca demana declarar zona catastròfica després del temporal Harry i exigix competències de litoral

El Consell ha sol·licitat al Govern la declaració de zona catastròfica pels danys del temporal Harry i ha urgit a transferir a la Generalitat la gestió del litoral.

El Govern veu inacceptable que Feijóo carregue contra la gestió estatal de la DANA

El Ministeri per a la Transició Ecològica ha defés que Aemet i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer van emetre avisos clars i disponibles durant la DANA. La rèplica arriba després de la intervenció de Feijóo en la comissió que investiga la tragèdia del 29 d'octubre de 2024.

Torres crida a combatre l’insult i la degradació democràtica

El ministre de Política Territorial ha retret al PP l'insult d'una regidora en un míting del PSOE i ha demanat frenar la degradació democràtica amb diàleg. També ha alertat de la polarització i ha defés respondre al crit amb arguments.

Feijóo condemna els insults d’una edil del PP a Pedro Sánchez

El líder del PP ha afirmat que, per descomptat, reprova les paraules d'una regidora que va insultar a Sánchez en un míting del PSOE a Terol. Després de comparéixer en la comissió de la DANA, ha defés les seues respostes i ha criticat a ERC i Bildu.

La propietària de la guarderia d’Algemesí queda en llibertat amb mesures per presumpte maltractament a menors

La propietària, de 55 anys, va ser detinguda i ha quedat en llibertat provisional amb prohibició d'acostar-se als menors, acudir al centre i treballar amb xiquets. La causa està oberta per presumptes maltractaments habituals i vexacions injustes.

Feijóo i Rufián xoquen per la DANA entre insults i acusacions de mentir

La comissió d'investigació de la DANA en el Congrés ha viscut un enfrontament entre Feijóo i Rufián, amb encreuaments de retrets, desqualificacions i acusacions de mentir. El xoc ha elevat la tensió i ha desplaçat el debat de fons sobre la gestió de la DANA.

Arranquen les obres del primer centre de dades de València amb 60 milions i 100 ocupacions directes

NxN Data Centers ha iniciat les obres del primer centre de dades de València en Vara de Quart, amb una inversió de 60 milions. L'obertura s'ha previst per al primer semestre de 2027 i el projecte ha anunciat 100 ocupacions directes i uns 500 indirectes.

Pérez Llorca ha defés que el PP és l’únic que ha assumit responsabilitats per la dana

El president ha subratllat que el temporal va posar a prova a totes les administracions i ha reivindicat que el PP ha demanat perdó i assumit errors. També ha demanat no polititzar l'accident de tren a Còrdova.