Quant està creixent el futbol femení a Espanya?

El futbol femení no és nou a Espanya, ni molt menys. De fet, el primer dels equips va nàixer, de manera oficial, fa ara uns 110 anys. Però la rellevància d’esta categoria ha aconseguit màxims en l’última dècada; especialment, després dels èxits collits tant per alguns conjunts com per la selecció nacional, que s’ha convertit en Campiona del Món en la passada edició, a més de guanyar la Lliga de Nacions. A tot això cal sumar les distincions individuals d’algunes jugadores, com Alexia Putellas o Aitana Bonmatí, per citar alguns casos.

La Roja no sols ha posat l’atenció en el futbol femení nacional per part del gran públic; a més, ha reivindicat la labor de les seues predecessores, que tant han lluitat pel reconeixement del futbol de les dones. Tot això s’ha materialitzat amb unes xifres que parlen per si soles: en 10 anys s’ha duplicat el nombre de jugadores amb llicència al nostre país; en molts casos, perquè també han crescut les competicions i la seua visibilitat, a més de l’exemple exitós de les actuals professionals.

Quant seguiment té el Futbol Femení?

La competició femenina per excel·lència a Espanya és la Lliga F, que està augmentant considerablement la seua audiència en els últims temps. Sense anar més lluny, la temporada passada va tancar amb més de 3,5 milions d’espectadors d’acumulat, la qual cosa representa quasi un 25% d’increment respecte de l’anterior. També ha crescut la seua repercussió en xarxes socials, així com la grandària de les marques patrocinadores, que no deixa de ser un important indicador de la transcendència de les competicions.

Si en el cas del futbol masculí ens trobem encara en un nivell d’interés superior, amb drets televisius que aconseguixen milers de milions d’euros i horaris de les cases d’apostes amb promocions setmanals i quotes relacionades principalment amb els tornejos masculins, el moviment femení amplia cada vegada més els seus horitzons i té un públic propi, amb perfils molt diversos, com ocorre amb els esports majoritaris.

Els millors clubs femenins d’Espanya

Actualment, i en això existixen encara poques diferències amb el futbol masculí, l’FC Barcelona i el Reial Madrid atrauen el gruix de les mirades. De fet, el curs passat van ser quasi 40.000 persones les que van assistir a la pista barcelonista per a veure el “Clàssic” entre tots dos clubs, així com també va polvoritzar els registres d’espectadors televisius respecte de temporades anteriors.
Es dona la circumstància que els principals clubs espanyols també tenen la seua divisió femenina: a més de Barça i Madrid, estan l’Atlètic, la Reial Societat, el València, Betis, Sevilla i tants uns altres estan representats en esta competició. Això sí, pocs han arribat a l’èxit de l’equip barcelonista, un autèntic referent mundial, amb 9 lligues de Primera divisió, 10 Copes de la Reina, 4 Supercopes d’Espanya i 3 Lligues de Campions, que es van aconseguir quasi de manera consecutiva. A més, és una de les principals pedreres per al combinat nacional que dirigix Montse Tomé.

Futbol Femení en la resta d’Europa

L’equip de Alexia Putellas es troba a molta distància d’altres clubs del continent, pel que fa als resultats. Si analitzem la taula de coeficients de la UEFA, els següents conjunts serien el Olympique de Lió, el Chelsea anglés o el Bayern alemany. Cal baixar fins a l’octava posició per a trobar a un altre conjunt espanyol: el Reial Madrid. I fins al lloc 21 per a arribar fins a l’Atlètic de Madrid. En este aspecte, de nou els grans clubs són entitats populars pel seu equip masculí, encara que no són escassos els exemples d’entitats singulars, amb la seua pròpia estructura independent.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Pluges intenses deixen 135,7 l/m² a Pego i més de 100 l/m² a la Marina Alta

L'episodi d'este dimecres ha deixat 135,7 l/m² a Pego i més de 100 l/m² en diverses localitats de la Marina Alta. S'han obert clars cap al nord, mentres Alacant seguix molt nuvolós.

Afectats de covid persistent denuncien la falta de reconeixement com a malaltia crònica en la Comunitat Valenciana

El Col·lectiu Covid Persistent Comunitat Valenciana denúncia que no s'ha implantat l'Estratègia de Cronicitat que reconeix la malaltia com a malaltia crònica. Sanitat defén que treballa en la seua adaptació i anuncia formació en Atenció Primària.

Dos milions seguixen amb covid persistent: el 62% es va contagiar en el treball

Un estudi de CSIF assenyala que més de dos milions de persones continuen amb seqüeles de covid persistent. El 62% creu que es va contagiar treballant i només al 21% se li reconeix l'origen laboral.

Detinguts pare i fill per presumpta agressió sexual a una treballadora de la seua xurreria a València

La Policia Nacional ha detingut a València a un home i al seu fill per la seua presumpta implicació en una agressió sexual a una treballadora temporal de la seua xurreria durant les Falles. Els dos van ser arrestats el dilluns 9 de març i van passar a disposició judicial eixe mateix dia.

Les pluges han deixat quasi 70 l/m² a La Vall d’Ebo amb avís groc en el litoral nord d’Alacant i sud de València

L'episodi de precipitacions ha acumulat 69,8 l/m² a La Vall d'Ebo; Aemet ha establit l'avís groc en el litoral nord d'Alacant i el sud de València fins al migdia.

El Suprem dona tres dies a les acusacions per a pronunciar-se sobre la llibertat de Ábalos i Koldo García

El Suprem ha donat tres dies a Fiscalia i a l'acusació popular per a pronunciar-se sobre l'excarceració de Ábalos i Koldo García. Els dos han demanat eixir de presó per a preparar el juí de màscares i al·leguen falta de mitjans a la presó

Pérez Llorca ha anunciat un pla per a construir vivendes en sòl dotacional municipal

El president ha proposat que els ajuntaments destinen part del sòl dotacional sense ús a vivenda. Amb la mitat de 8 milions de m², es podrien fer 120.000 vivendes.

Pérez Llorca anuncia diàleg amb Vox per a aprovar nous pressupostos de la Generalitat

Pérez Llorca ha avançat que obrirà converses amb Vox per a tirar avant nous comptes en 2026 i ha reivindicat l'estabilitat del pacte PP-Vox. També ha assenyalat que la seua prioritat és governar i que demanarà un congrés del PPCV abans de les autonòmiques.