5.3 C
València
Dijous, 1 gener, 2026

Quant està creixent el futbol femení a Espanya?

El futbol femení no és nou a Espanya, ni molt menys. De fet, el primer dels equips va nàixer, de manera oficial, fa ara uns 110 anys. Però la rellevància d’esta categoria ha aconseguit màxims en l’última dècada; especialment, després dels èxits collits tant per alguns conjunts com per la selecció nacional, que s’ha convertit en Campiona del Món en la passada edició, a més de guanyar la Lliga de Nacions. A tot això cal sumar les distincions individuals d’algunes jugadores, com Alexia Putellas o Aitana Bonmatí, per citar alguns casos.

La Roja no sols ha posat l’atenció en el futbol femení nacional per part del gran públic; a més, ha reivindicat la labor de les seues predecessores, que tant han lluitat pel reconeixement del futbol de les dones. Tot això s’ha materialitzat amb unes xifres que parlen per si soles: en 10 anys s’ha duplicat el nombre de jugadores amb llicència al nostre país; en molts casos, perquè també han crescut les competicions i la seua visibilitat, a més de l’exemple exitós de les actuals professionals.

Quant seguiment té el Futbol Femení?

La competició femenina per excel·lència a Espanya és la Lliga F, que està augmentant considerablement la seua audiència en els últims temps. Sense anar més lluny, la temporada passada va tancar amb més de 3,5 milions d’espectadors d’acumulat, la qual cosa representa quasi un 25% d’increment respecte de l’anterior. També ha crescut la seua repercussió en xarxes socials, així com la grandària de les marques patrocinadores, que no deixa de ser un important indicador de la transcendència de les competicions.

Si en el cas del futbol masculí ens trobem encara en un nivell d’interés superior, amb drets televisius que aconseguixen milers de milions d’euros i horaris de les cases d’apostes amb promocions setmanals i quotes relacionades principalment amb els tornejos masculins, el moviment femení amplia cada vegada més els seus horitzons i té un públic propi, amb perfils molt diversos, com ocorre amb els esports majoritaris.

Els millors clubs femenins d’Espanya

Actualment, i en això existixen encara poques diferències amb el futbol masculí, l’FC Barcelona i el Reial Madrid atrauen el gruix de les mirades. De fet, el curs passat van ser quasi 40.000 persones les que van assistir a la pista barcelonista per a veure el “Clàssic” entre tots dos clubs, així com també va polvoritzar els registres d’espectadors televisius respecte de temporades anteriors.
Es dona la circumstància que els principals clubs espanyols també tenen la seua divisió femenina: a més de Barça i Madrid, estan l’Atlètic, la Reial Societat, el València, Betis, Sevilla i tants uns altres estan representats en esta competició. Això sí, pocs han arribat a l’èxit de l’equip barcelonista, un autèntic referent mundial, amb 9 lligues de Primera divisió, 10 Copes de la Reina, 4 Supercopes d’Espanya i 3 Lligues de Campions, que es van aconseguir quasi de manera consecutiva. A més, és una de les principals pedreres per al combinat nacional que dirigix Montse Tomé.

Futbol Femení en la resta d’Europa

L’equip de Alexia Putellas es troba a molta distància d’altres clubs del continent, pel que fa als resultats. Si analitzem la taula de coeficients de la UEFA, els següents conjunts serien el Olympique de Lió, el Chelsea anglés o el Bayern alemany. Cal baixar fins a l’octava posició per a trobar a un altre conjunt espanyol: el Reial Madrid. I fins al lloc 21 per a arribar fins a l’Atlètic de Madrid. En este aspecte, de nou els grans clubs són entitats populars pel seu equip masculí, encara que no són escassos els exemples d’entitats singulars, amb la seua pròpia estructura independent.

Últimes notícies

Un jove ha mort i un menor ha resultat ferit en un xoc entre moto i cotxe a València

Un jove de 22 anys ha mort i un menor de 12 ha resultat ferit en un xoc entre una moto i un cotxe en la CV-315, en el desviament cap a Carpesa, a València. Dos unitats del SAMU i un SVB han acudit i els sanitaris han confirmat la defunció malgrat la reanimació.

El DOGV publica una vintena de nomenaments d’assessors en la Generalitat

El butlletí oficial ha oficialitzat una vintena de nomenaments, la majoria en Presidència, i inclou a José Manuel Cuenca com a personal eventual per al expresident Carlos Mazón. Les resolucions fixen efectes des de finals de novembre i al desembre, reflectint la reorganització després del relleu en la Presidència.

Dos detinguts per furts a majors amb el mètode de l’abraç al Campello

La Guàrdia Civil ha detingut a dos jóvens amb requisitòries per la seua presumpta implicació en furts a persones majors prop d'un banc del Campello. Després de passar a disposició judicial, van quedar en llibertat amb mesures cautelars.

L’oposició titlla de decebedora el discurs de Llorca i el PP el veu il·lusionant

El missatge de Juanfran Pérez Llorca ha dividit a les Corts: PSPV i Compromís parlen de decepció i hipocresia, mentres el PP el qualifica de realista i il·lusionant.

Correia, Cömert, Dimitrievski i Rivero, els quatre del València que acaben contracte en 2026

Correia, Cömert, Dimitrievski i Rivero acaben el seu vincle al juny de 2026 i des de l'1 de gener poden pactar el seu futur amb altres clubs. Així està cada cas

Pedraza, Parell i Thomas Partey acaben contracte al juny i ja poden negociar el seu futur

Pedraza, Parell i Thomas Partey acaben contracte el 30 de juny de 2026 i, des de l'1 de gener, són lliures per a negociar amb altres clubs. També conclouen les cessions de Manor Solomon i Rafa Marín, i finalitza el contracte de Marcelino.

Simat frega els 1.000 l/m² de pluja entre setembre i desembre

Les precipitacions han deixat 977,4 l/m² en Simat, al capdavant del ránking de Avamet. A València s'han acumulat entorn de 420 l/m² des del 28 de setembre.

Pérez Llorca reafirma el compromís del Consell amb fets i recursos fins a una recuperació completa

El president ha defés la col·laboració institucional i ha promés mantindre recursos i accions fins a completar la recuperació després de la dana, amb especial focus en vivenda, ocupació i servicis públics.