12.4 C
València
Dimecres, 7 gener, 2026

Quant està creixent el futbol femení a Espanya?

El futbol femení no és nou a Espanya, ni molt menys. De fet, el primer dels equips va nàixer, de manera oficial, fa ara uns 110 anys. Però la rellevància d’esta categoria ha aconseguit màxims en l’última dècada; especialment, després dels èxits collits tant per alguns conjunts com per la selecció nacional, que s’ha convertit en Campiona del Món en la passada edició, a més de guanyar la Lliga de Nacions. A tot això cal sumar les distincions individuals d’algunes jugadores, com Alexia Putellas o Aitana Bonmatí, per citar alguns casos.

La Roja no sols ha posat l’atenció en el futbol femení nacional per part del gran públic; a més, ha reivindicat la labor de les seues predecessores, que tant han lluitat pel reconeixement del futbol de les dones. Tot això s’ha materialitzat amb unes xifres que parlen per si soles: en 10 anys s’ha duplicat el nombre de jugadores amb llicència al nostre país; en molts casos, perquè també han crescut les competicions i la seua visibilitat, a més de l’exemple exitós de les actuals professionals.

Quant seguiment té el Futbol Femení?

La competició femenina per excel·lència a Espanya és la Lliga F, que està augmentant considerablement la seua audiència en els últims temps. Sense anar més lluny, la temporada passada va tancar amb més de 3,5 milions d’espectadors d’acumulat, la qual cosa representa quasi un 25% d’increment respecte de l’anterior. També ha crescut la seua repercussió en xarxes socials, així com la grandària de les marques patrocinadores, que no deixa de ser un important indicador de la transcendència de les competicions.

Si en el cas del futbol masculí ens trobem encara en un nivell d’interés superior, amb drets televisius que aconseguixen milers de milions d’euros i horaris de les cases d’apostes amb promocions setmanals i quotes relacionades principalment amb els tornejos masculins, el moviment femení amplia cada vegada més els seus horitzons i té un públic propi, amb perfils molt diversos, com ocorre amb els esports majoritaris.

Els millors clubs femenins d’Espanya

Actualment, i en això existixen encara poques diferències amb el futbol masculí, l’FC Barcelona i el Reial Madrid atrauen el gruix de les mirades. De fet, el curs passat van ser quasi 40.000 persones les que van assistir a la pista barcelonista per a veure el “Clàssic” entre tots dos clubs, així com també va polvoritzar els registres d’espectadors televisius respecte de temporades anteriors.
Es dona la circumstància que els principals clubs espanyols també tenen la seua divisió femenina: a més de Barça i Madrid, estan l’Atlètic, la Reial Societat, el València, Betis, Sevilla i tants uns altres estan representats en esta competició. Això sí, pocs han arribat a l’èxit de l’equip barcelonista, un autèntic referent mundial, amb 9 lligues de Primera divisió, 10 Copes de la Reina, 4 Supercopes d’Espanya i 3 Lligues de Campions, que es van aconseguir quasi de manera consecutiva. A més, és una de les principals pedreres per al combinat nacional que dirigix Montse Tomé.

Futbol Femení en la resta d’Europa

L’equip de Alexia Putellas es troba a molta distància d’altres clubs del continent, pel que fa als resultats. Si analitzem la taula de coeficients de la UEFA, els següents conjunts serien el Olympique de Lió, el Chelsea anglés o el Bayern alemany. Cal baixar fins a l’octava posició per a trobar a un altre conjunt espanyol: el Reial Madrid. I fins al lloc 21 per a arribar fins a l’Atlètic de Madrid. En este aspecte, de nou els grans clubs són entitats populars pel seu equip masculí, encara que no són escassos els exemples d’entitats singulars, amb la seua pròpia estructura independent.

Últimes notícies

El Decret de Convivència valencià ha entrat en vigor amb més protecció a l’alumnat

La nova norma ha entrat en vigor per a reforçar la protecció de l'alumnat, previndre la violència i el ciberassetjament i consolidar entorns segurs i inclusius. Inclou una coordinació de benestar, límits al mòbil i procediments disciplinaris més àgils.

Generalitat i Ajuntament de València busquen seu temporal per al museu de Sorolla

Generalitat i Ajuntament van acordar buscar una seu provisional, probablement el Museu de la Ciutat, per a exhibir les obres de Sorolla de la Hispanic Society fins al seu trasllat al Palau de les Comunicacions.

Pérez Llorca insistix: el congrés del PPCV serà després de la reconstrucció per la DANA

Pérez Llorca ha reafirmat que el congrés del PPCV es convocarà quan acabe la reconstrucció després de la DANA i sosté que hi ha temps suficient.

L’advocat de Ábalos renúncia al seu defensa a les portes del juí i amb l’exministre a la presó

Carlos Bautista ha presentat la renúncia a la defensa de José Luis Ábalos i ha demanat suspendre terminis per a evitar indefensió. És el segon relleu d'advocats en la causa, amb l'exministre a la presó preventiva i una vista del Suprem fixada per al 15 de gener.

Les últimes pluges eleven les reserves del Xúquer en 21 hm³ i les del Segura en 16 hm³

Les precipitacions han impulsat al Xúquer fins al 51,5% i al Segura al 26,1%, amb pujades de 21 i 16 hm³. El conjunt del país aconseguix el 56,6%.

Pérez Llorca ha assegurat que continuarà buscant pactes amb l’oposició

El president ha reiterat la mà tendida a l'oposició després de reunir-se amb l'alcaldessa de València. Ha apel·lat a baixar la crispació i ha citat la dana com a motiu per a acordar.

Indonèsia manté fins al divendres la busca del xiquet valencià desaparegut en el naufragi de Komodo

Les autoritats indonèsies prolonguen l'operatiu per a localitzar a Quique, de 10 anys, desaparegut des del naufragi del 26 de desembre al Parc Nacional de Komodo. Després de trobar el dimarts el cos de Mateo i el casc del vaixell, el pla se centra en superfície i costes.

Llorca defén la col·laboració del PP en la investigació de la dana

Llorca ha sostingut que els dirigents del PP han col·laborat amb la investigació judicial sobre la dana del 29 d'octubre de 2024 i ha contrastat eixa actitud amb la del Govern d'Espanya.