Mastodon
23.1 C
València
Dijous, 18 setembre, 2025

Quant està creixent el futbol femení a Espanya?

El futbol femení no és nou a Espanya, ni molt menys. De fet, el primer dels equips va nàixer, de manera oficial, fa ara uns 110 anys. Però la rellevància d’esta categoria ha aconseguit màxims en l’última dècada; especialment, després dels èxits collits tant per alguns conjunts com per la selecció nacional, que s’ha convertit en Campiona del Món en la passada edició, a més de guanyar la Lliga de Nacions. A tot això cal sumar les distincions individuals d’algunes jugadores, com Alexia Putellas o Aitana Bonmatí, per citar alguns casos.

La Roja no sols ha posat l’atenció en el futbol femení nacional per part del gran públic; a més, ha reivindicat la labor de les seues predecessores, que tant han lluitat pel reconeixement del futbol de les dones. Tot això s’ha materialitzat amb unes xifres que parlen per si soles: en 10 anys s’ha duplicat el nombre de jugadores amb llicència al nostre país; en molts casos, perquè també han crescut les competicions i la seua visibilitat, a més de l’exemple exitós de les actuals professionals.

Quant seguiment té el Futbol Femení?

La competició femenina per excel·lència a Espanya és la Lliga F, que està augmentant considerablement la seua audiència en els últims temps. Sense anar més lluny, la temporada passada va tancar amb més de 3,5 milions d’espectadors d’acumulat, la qual cosa representa quasi un 25% d’increment respecte de l’anterior. També ha crescut la seua repercussió en xarxes socials, així com la grandària de les marques patrocinadores, que no deixa de ser un important indicador de la transcendència de les competicions.

Si en el cas del futbol masculí ens trobem encara en un nivell d’interés superior, amb drets televisius que aconseguixen milers de milions d’euros i horaris de les cases d’apostes amb promocions setmanals i quotes relacionades principalment amb els tornejos masculins, el moviment femení amplia cada vegada més els seus horitzons i té un públic propi, amb perfils molt diversos, com ocorre amb els esports majoritaris.

Els millors clubs femenins d’Espanya

Actualment, i en això existixen encara poques diferències amb el futbol masculí, l’FC Barcelona i el Reial Madrid atrauen el gruix de les mirades. De fet, el curs passat van ser quasi 40.000 persones les que van assistir a la pista barcelonista per a veure el “Clàssic” entre tots dos clubs, així com també va polvoritzar els registres d’espectadors televisius respecte de temporades anteriors.
Es dona la circumstància que els principals clubs espanyols també tenen la seua divisió femenina: a més de Barça i Madrid, estan l’Atlètic, la Reial Societat, el València, Betis, Sevilla i tants uns altres estan representats en esta competició. Això sí, pocs han arribat a l’èxit de l’equip barcelonista, un autèntic referent mundial, amb 9 lligues de Primera divisió, 10 Copes de la Reina, 4 Supercopes d’Espanya i 3 Lligues de Campions, que es van aconseguir quasi de manera consecutiva. A més, és una de les principals pedreres per al combinat nacional que dirigix Montse Tomé.

Futbol Femení en la resta d’Europa

L’equip de Alexia Putellas es troba a molta distància d’altres clubs del continent, pel que fa als resultats. Si analitzem la taula de coeficients de la UEFA, els següents conjunts serien el Olympique de Lió, el Chelsea anglés o el Bayern alemany. Cal baixar fins a l’octava posició per a trobar a un altre conjunt espanyol: el Reial Madrid. I fins al lloc 21 per a arribar fins a l’Atlètic de Madrid. En este aspecte, de nou els grans clubs són entitats populars pel seu equip masculí, encara que no són escassos els exemples d’entitats singulars, amb la seua pròpia estructura independent.

Últimes notícies

Mazón reivindica la fortalesa de l’economia valenciana després de la DANA i crida a no baixar la mirada

Mazón va defendre que l'economia valenciana ha resistit i crescut després de la DANA del 29 d'octubre, que va danyar el 20% dels actius en les zones afectades. Va reivindicar suport empresarial, va anunciar menys burocràcia i rebaixes fiscals, i va lamentar absències en la gala de la Nit de l'Economia Valenciana.

Manzanares cancel·la els seus compromisos després de fracturar-se una costella

José María Manzanares patix la fractura de l'octava costella esquerra i és baixa a Guadalajara, Salamanca, Nimes i Lorca. Marco Pérez li substituirà a Guadalajara.

Cos destaca que l’esforç empresarial ha permés eixir sense cicatrius del xoc aranzelari

Carlos Cuerpo enaltix a València la resiliència d'empreses i treballadors i eleva el creixement al 2,7%, amb consum i inversion com a motors. Parla d'un canvi estructural recolzat en un mercat laboral robust i en la modernizacion productiva.

Morata, president de Cambra València, reclama estabilitat i un projecte comú per a Espanya

José Vicente Morata alerta d'una polarització estructural que frena consensos i demana marcs estables per a les empreses. Reivindica autonomia estratègica i inversió en I+D i infraestructures.

La calor persistix en la Comunitat Valenciana i Ademuz frega els 36 graus

La Comunitat Valenciana encadena una altra jornada de calor estiuenca a menys d'una setmana de la tardor. Ademuz frega 36 °C i les capitals queden prop de 30 °C, amb pics locals encara majors.

Sánchez presenta demà el pla d’inversions d’Aena per als aeroports espanyols

Sánchez detallarà a Alacant-Elx el nou pla d'Aena per a la xarxa aeroportuària, amb xifres que el Govern anticipa com a elevades i amb el DAURA III en l'horitzó.

Tretze municipis se sumen al pla de la Generalitat per a reparar el clavegueram després de la dana

Tretze municipis s'adherixen al pla de la Generalitat per a arreglar el clavegueram danyat per la dana. Vaersa centralitza la contractació d'obres per 134,75 milions.

Mor un home després d’autolesionar-se amb una navaixa després d’agredir a un altre a Sant Joan

Un home de 53 anys va morir a Sant Joan després de tallar-se el coll amb una navaixa després d'agredir amb un pal a un altre de 48 anys. La investigació apunta a una disputa laboral com a detonant.