Quant està creixent el futbol femení a Espanya?

El futbol femení no és nou a Espanya, ni molt menys. De fet, el primer dels equips va nàixer, de manera oficial, fa ara uns 110 anys. Però la rellevància d’esta categoria ha aconseguit màxims en l’última dècada; especialment, després dels èxits collits tant per alguns conjunts com per la selecció nacional, que s’ha convertit en Campiona del Món en la passada edició, a més de guanyar la Lliga de Nacions. A tot això cal sumar les distincions individuals d’algunes jugadores, com Alexia Putellas o Aitana Bonmatí, per citar alguns casos.

La Roja no sols ha posat l’atenció en el futbol femení nacional per part del gran públic; a més, ha reivindicat la labor de les seues predecessores, que tant han lluitat pel reconeixement del futbol de les dones. Tot això s’ha materialitzat amb unes xifres que parlen per si soles: en 10 anys s’ha duplicat el nombre de jugadores amb llicència al nostre país; en molts casos, perquè també han crescut les competicions i la seua visibilitat, a més de l’exemple exitós de les actuals professionals.

Quant seguiment té el Futbol Femení?

La competició femenina per excel·lència a Espanya és la Lliga F, que està augmentant considerablement la seua audiència en els últims temps. Sense anar més lluny, la temporada passada va tancar amb més de 3,5 milions d’espectadors d’acumulat, la qual cosa representa quasi un 25% d’increment respecte de l’anterior. També ha crescut la seua repercussió en xarxes socials, així com la grandària de les marques patrocinadores, que no deixa de ser un important indicador de la transcendència de les competicions.

Si en el cas del futbol masculí ens trobem encara en un nivell d’interés superior, amb drets televisius que aconseguixen milers de milions d’euros i horaris de les cases d’apostes amb promocions setmanals i quotes relacionades principalment amb els tornejos masculins, el moviment femení amplia cada vegada més els seus horitzons i té un públic propi, amb perfils molt diversos, com ocorre amb els esports majoritaris.

Els millors clubs femenins d’Espanya

Actualment, i en això existixen encara poques diferències amb el futbol masculí, l’FC Barcelona i el Reial Madrid atrauen el gruix de les mirades. De fet, el curs passat van ser quasi 40.000 persones les que van assistir a la pista barcelonista per a veure el “Clàssic” entre tots dos clubs, així com també va polvoritzar els registres d’espectadors televisius respecte de temporades anteriors.
Es dona la circumstància que els principals clubs espanyols també tenen la seua divisió femenina: a més de Barça i Madrid, estan l’Atlètic, la Reial Societat, el València, Betis, Sevilla i tants uns altres estan representats en esta competició. Això sí, pocs han arribat a l’èxit de l’equip barcelonista, un autèntic referent mundial, amb 9 lligues de Primera divisió, 10 Copes de la Reina, 4 Supercopes d’Espanya i 3 Lligues de Campions, que es van aconseguir quasi de manera consecutiva. A més, és una de les principals pedreres per al combinat nacional que dirigix Montse Tomé.

Futbol Femení en la resta d’Europa

L’equip de Alexia Putellas es troba a molta distància d’altres clubs del continent, pel que fa als resultats. Si analitzem la taula de coeficients de la UEFA, els següents conjunts serien el Olympique de Lió, el Chelsea anglés o el Bayern alemany. Cal baixar fins a l’octava posició per a trobar a un altre conjunt espanyol: el Reial Madrid. I fins al lloc 21 per a arribar fins a l’Atlètic de Madrid. En este aspecte, de nou els grans clubs són entitats populars pel seu equip masculí, encara que no són escassos els exemples d’entitats singulars, amb la seua pròpia estructura independent.

Últimes notícies

Les màximes baixen a la Comunitat Valenciana i es queden en 31,5 graus a Benidorm

Les temperatures màximes han descendit este dimarts a la Comunitat Valenciana, amb un valor màxim de 31,5 graus a Benidorm i caigudes de fins a 5 graus en punts de l’interior com Ademuz.

Morant acusa el Consell de negar la realitat sobre l’Es-Alert i el retard en la DANA

Diana Morant critica que, quasi dos anys després de la DANA del 29 d’octubre de 2024, el Consell continue negant un retard en l’avís Es-Alert i, segons ella, sense assumir responsabilitats per les 231 víctimes mortals.

Mazón nega que el retard de l’Es-Alert estiga relacionat amb les víctimes de la DANA

La defensa de Carlos Mazón ha remés un escrit al jutjat en què rebutja que el retard en l’enviament de l’avís Es-Alert per la DANA de 2024 tinga relació causal amb les 231 víctimes mortals i demana a la jutgessa que concrete quins fets o indicis se li atribuïxen.

La Policia de Montanejos evita un possible incendi en trobar un bidó de gasolina al bosc

La Policia Local de Montanejos ha localitzat i retirat un bidó de gasolina ple en una zona forestal del terme, especialment sensible després del gran incendi de 2023. L’Ajuntament demana col·laboració ciutadana per a previndre nous focs i avisar davant qualsevol risc.

Muñoz acusa el PP d’usar les institucions per alimentar el racisme a Ceuta

El síndic del PSPV en Les Corts, José Muñoz, acusa el PP d’emprar la FEMP i altres institucions per calfar l’ambient i fomentar el racisme i l’odi a Ceuta, amb l’objectiu d’aconseguir el Govern d’Espanya.

El PP acusa el PSPV d’usar els incendis com a cortina de fum per la crisi de Ceuta

La portaveu adjunta del PP en Les Corts, Nieves Martínez, ha acusat el PSPV d’aprofitar els incendis forestals d’este estiu en la Comunitat Valenciana com a cortina de fum per a ocultar el que definix com un problema molt greu a Ceuta, i ha defensat la gestió i la coordinació institucional durant els focs.

El PSPV acusa el Consell d’insuficient davant els incendis i reclama més recursos reals

El PSPV-PSOE critica que les mesures anunciades per la Generalitat després dels incendis forestals són insuficients i reclama més finançament, transparència i compromís amb la reconstrucció real dels municipis afectats.

Vox vol que es trenquen els acords amb el Marroc si no reconeix la sobirania espanyola de Ceuta i Melilla

Vox ha registrat en Les Corts una iniciativa per exigir al Govern espanyol i a la UE que revisen o suspenguen els acords amb el Marroc si no reconeix la sobirania espanyola sobre Ceuta i Melilla, i reclama també mesures més dures en matèria migratòria.