Quant està creixent el futbol femení a Espanya?

El futbol femení no és nou a Espanya, ni molt menys. De fet, el primer dels equips va nàixer, de manera oficial, fa ara uns 110 anys. Però la rellevància d’esta categoria ha aconseguit màxims en l’última dècada; especialment, després dels èxits collits tant per alguns conjunts com per la selecció nacional, que s’ha convertit en Campiona del Món en la passada edició, a més de guanyar la Lliga de Nacions. A tot això cal sumar les distincions individuals d’algunes jugadores, com Alexia Putellas o Aitana Bonmatí, per citar alguns casos.

La Roja no sols ha posat l’atenció en el futbol femení nacional per part del gran públic; a més, ha reivindicat la labor de les seues predecessores, que tant han lluitat pel reconeixement del futbol de les dones. Tot això s’ha materialitzat amb unes xifres que parlen per si soles: en 10 anys s’ha duplicat el nombre de jugadores amb llicència al nostre país; en molts casos, perquè també han crescut les competicions i la seua visibilitat, a més de l’exemple exitós de les actuals professionals.

Quant seguiment té el Futbol Femení?

La competició femenina per excel·lència a Espanya és la Lliga F, que està augmentant considerablement la seua audiència en els últims temps. Sense anar més lluny, la temporada passada va tancar amb més de 3,5 milions d’espectadors d’acumulat, la qual cosa representa quasi un 25% d’increment respecte de l’anterior. També ha crescut la seua repercussió en xarxes socials, així com la grandària de les marques patrocinadores, que no deixa de ser un important indicador de la transcendència de les competicions.

Si en el cas del futbol masculí ens trobem encara en un nivell d’interés superior, amb drets televisius que aconseguixen milers de milions d’euros i horaris de les cases d’apostes amb promocions setmanals i quotes relacionades principalment amb els tornejos masculins, el moviment femení amplia cada vegada més els seus horitzons i té un públic propi, amb perfils molt diversos, com ocorre amb els esports majoritaris.

Els millors clubs femenins d’Espanya

Actualment, i en això existixen encara poques diferències amb el futbol masculí, l’FC Barcelona i el Reial Madrid atrauen el gruix de les mirades. De fet, el curs passat van ser quasi 40.000 persones les que van assistir a la pista barcelonista per a veure el “Clàssic” entre tots dos clubs, així com també va polvoritzar els registres d’espectadors televisius respecte de temporades anteriors.
Es dona la circumstància que els principals clubs espanyols també tenen la seua divisió femenina: a més de Barça i Madrid, estan l’Atlètic, la Reial Societat, el València, Betis, Sevilla i tants uns altres estan representats en esta competició. Això sí, pocs han arribat a l’èxit de l’equip barcelonista, un autèntic referent mundial, amb 9 lligues de Primera divisió, 10 Copes de la Reina, 4 Supercopes d’Espanya i 3 Lligues de Campions, que es van aconseguir quasi de manera consecutiva. A més, és una de les principals pedreres per al combinat nacional que dirigix Montse Tomé.

Futbol Femení en la resta d’Europa

L’equip de Alexia Putellas es troba a molta distància d’altres clubs del continent, pel que fa als resultats. Si analitzem la taula de coeficients de la UEFA, els següents conjunts serien el Olympique de Lió, el Chelsea anglés o el Bayern alemany. Cal baixar fins a l’octava posició per a trobar a un altre conjunt espanyol: el Reial Madrid. I fins al lloc 21 per a arribar fins a l’Atlètic de Madrid. En este aspecte, de nou els grans clubs són entitats populars pel seu equip masculí, encara que no són escassos els exemples d’entitats singulars, amb la seua pròpia estructura independent.

Últimes notícies

La valenciana Metrika encén el nou Sónar unificat des de Fira Gran Via

La cantant valenciana Metrika ha obert la primera jornada del nou Sónar unificat a la Fira Gran Via de L Hospitalet amb un directe irreverent de reggaeton i dembow, en una edició marcada pel trasllat temporal des de Montjuïc per les obres del centenari de l Exposició Internacional de 1929.

Catalá assegura que València serà clau perquè Feijóo arribe a la presidència d’Espanya

María José Catalá ha defensat que València tindrà un paper decisiu perquè Alberto Núñez Feijóo siga president d’Espanya i ha pronosticat que el PP guanyarà les eleccions autonòmiques l’any que ve.

Catalá assegura que València serà clau perquè Feijóo arribe a la presidència d’Espanya

María José Catalá ha defensat que València tindrà un paper decisiu perquè Alberto Núñez Feijóo siga president d’Espanya i ha pronosticat que el PP guanyarà les eleccions del pròxim any a la Comunitat Valenciana.

El Barça colp València Basket en la pròrroga i es queda el factor pista de la final

El Barça ha guanyat València Basket per 112-113 en la pròrroga en el primer partit de la final de la Lliga Endesa i es queda el factor pista. La sèrie continuarà al Roig Arena este dissabte abans de viatjar a Barcelona per als pròxims duels.

Els sindicats veuen insuficient la nova redistribució de places d’inclusió educativa fins a 2030

Educació ha plantejat una nova redistribució de 1.249 places per a inclusió educativa fins al curs 2030/31, però els sindicats la consideren insuficient i reclamen negociar també plantilles i ràtios amb un calendari clar.

Fort incendi en una nau de banys a Xàtiva obliga a confinar veïns per la fumera tòxica

Un incendi molt evolucionat en una nau de la firma Hidronatur a Xàtiva ha generat una gran fumera. Les autoritats han demanat als veïns que tanquen finestres i reduïsquen l’activitat física per precaució.

Esclat pirotècnic a Alacant amb 6.000 trons en la primera mascletà de Fogueres 2026

La plaça dels Luceros d’Alacant ha acollit la primera mascletà de les Fogueres de 2026, disparada per Pirotecnia Mediterráneo, amb més de 6.000 trons aeris, 75 quilos de pólvora i un pic de 121,8 decibels.

Iryo preveu poder unir Barcelona i València en Alta Velocitat a partir de 2027

Iryo treballa per tindre en 2027 la homologació tècnica que li permeta operar la ruta d’Alta Velocitat Barcelona-València, una connexió clau del corredor mediterrani. El sector marítim reclama també més atenció pública per reforçar la mobilitat al Mediterrani.