Quant està creixent el futbol femení a Espanya?

El futbol femení no és nou a Espanya, ni molt menys. De fet, el primer dels equips va nàixer, de manera oficial, fa ara uns 110 anys. Però la rellevància d’esta categoria ha aconseguit màxims en l’última dècada; especialment, després dels èxits collits tant per alguns conjunts com per la selecció nacional, que s’ha convertit en Campiona del Món en la passada edició, a més de guanyar la Lliga de Nacions. A tot això cal sumar les distincions individuals d’algunes jugadores, com Alexia Putellas o Aitana Bonmatí, per citar alguns casos.

La Roja no sols ha posat l’atenció en el futbol femení nacional per part del gran públic; a més, ha reivindicat la labor de les seues predecessores, que tant han lluitat pel reconeixement del futbol de les dones. Tot això s’ha materialitzat amb unes xifres que parlen per si soles: en 10 anys s’ha duplicat el nombre de jugadores amb llicència al nostre país; en molts casos, perquè també han crescut les competicions i la seua visibilitat, a més de l’exemple exitós de les actuals professionals.

Quant seguiment té el Futbol Femení?

La competició femenina per excel·lència a Espanya és la Lliga F, que està augmentant considerablement la seua audiència en els últims temps. Sense anar més lluny, la temporada passada va tancar amb més de 3,5 milions d’espectadors d’acumulat, la qual cosa representa quasi un 25% d’increment respecte de l’anterior. També ha crescut la seua repercussió en xarxes socials, així com la grandària de les marques patrocinadores, que no deixa de ser un important indicador de la transcendència de les competicions.

Si en el cas del futbol masculí ens trobem encara en un nivell d’interés superior, amb drets televisius que aconseguixen milers de milions d’euros i horaris de les cases d’apostes amb promocions setmanals i quotes relacionades principalment amb els tornejos masculins, el moviment femení amplia cada vegada més els seus horitzons i té un públic propi, amb perfils molt diversos, com ocorre amb els esports majoritaris.

Els millors clubs femenins d’Espanya

Actualment, i en això existixen encara poques diferències amb el futbol masculí, l’FC Barcelona i el Reial Madrid atrauen el gruix de les mirades. De fet, el curs passat van ser quasi 40.000 persones les que van assistir a la pista barcelonista per a veure el “Clàssic” entre tots dos clubs, així com també va polvoritzar els registres d’espectadors televisius respecte de temporades anteriors.
Es dona la circumstància que els principals clubs espanyols també tenen la seua divisió femenina: a més de Barça i Madrid, estan l’Atlètic, la Reial Societat, el València, Betis, Sevilla i tants uns altres estan representats en esta competició. Això sí, pocs han arribat a l’èxit de l’equip barcelonista, un autèntic referent mundial, amb 9 lligues de Primera divisió, 10 Copes de la Reina, 4 Supercopes d’Espanya i 3 Lligues de Campions, que es van aconseguir quasi de manera consecutiva. A més, és una de les principals pedreres per al combinat nacional que dirigix Montse Tomé.

Futbol Femení en la resta d’Europa

L’equip de Alexia Putellas es troba a molta distància d’altres clubs del continent, pel que fa als resultats. Si analitzem la taula de coeficients de la UEFA, els següents conjunts serien el Olympique de Lió, el Chelsea anglés o el Bayern alemany. Cal baixar fins a l’octava posició per a trobar a un altre conjunt espanyol: el Reial Madrid. I fins al lloc 21 per a arribar fins a l’Atlètic de Madrid. En este aspecte, de nou els grans clubs són entitats populars pel seu equip masculí, encara que no són escassos els exemples d’entitats singulars, amb la seua pròpia estructura independent.

Últimes notícies

Els apartaments turístics de Benicalap continuen avant: l’Ajuntament garantix que tenen llicència

L’Ajuntament de València assegura que les obres per a convertir baixos de Benicalap en apartaments turístics compten amb llicència després d’una modificació del projecte. Urbanisme defensa que s’aplica una normativa molt exigent i recorda la reducció d’apartaments turístics a la ciutat.

Un nou pla millorarà l’atenció al dolor crònic a la Comunitat Valenciana

Sanitat ha dissenyat un pla específic per a unificar i millorar l’atenció al dolor en totes les etapes de la vida, amb especial focus en el dolor crònic i la coordinació entre nivells assistencials.

La IA arriba als Espais Labora per a traduir en temps real 47 idiomes

Tres Espais Labora d’Alacant, València i Torrevieja han posat en marxa un projecte pilot pioner a Espanya que utilitza Intel·ligència Artificial per a oferir traducció i interpretació simultània en 47 idiomes a persones que no parlen ni castellà ni valencià.

Veïns de Benicalap denuncien noves obres per a apartaments turístics malgrat la prohibició

Compromís per València i el veïnat de Benicalap alerten de noves obres en baixos comercials per a usos turístics, tot i la denegació municipal de la llicència al juliol. Reclamen al consistori i a la Generalitat que actuen amb contundència i declaren la zona de mercat residencial tensionat.

El Levante ultima el traspàs de Tunde al West Brom per quasi tres milions

Levante i West Bromwich Albion han encarrilat el traspàs de l’extrem Kareem Tunde per uns tres milions d’euros, pendent només de tràmits finals i reconeixement mèdic. El jugador, format al club granota i amb contracte fins 2029, ja no ha viatjat a Pamplona per a jugar davant Osasuna.

Els veïns de Gàtova ja poden eixir de casa i reobri la CV-25 després de l’incendi

La Generalitat ha alçat el confinament domiciliari dels veïns de Gàtova decretat per l’incendi de Segorbe i ha reobert la CV-25, encara que les pistes forestals i senders continuen tancats.

Un València exhaust rep un Betis en ratxa en un Mestalla molt exigent

València i Betis es veuen este dimarts en Mestalla en el partit ajornat de la primera jornada, amb el conjunt local cansat i sota pressió i un Betis reforçat pel seu bon inici de Lliga.

Oltra insta les autonomies a acollir els menors que han arribat sols a Ceuta

Mónica Oltra, candidata de Compromís a l’Ajuntament de València, reclama que totes les comunitats autònomes col·laboren per a acollir els xiquets i xiquetes que han arribat sols a Ceuta i que considera en una situació de màxima vulnerabilitat.