I ara què farem?

Superades amb un aprovat justet (amb nota dels profes que diu: «ha de continuar esforçant-se, en els darrers exàmens està abaixant la nota») les eleccions europees, confiem en el fet que ara vinga per davant un llarg període on no cal comptar-se, i es puga fer política de la qual la ciutadania necessita.

Feta a ser possible, sense massa estridències, amb més vocació de servei públic que de batalla entre partits, faccions i bàndols. Tot i que no se m’amaga, que la crítica creuada, també forma part de la política. En forma part, però només n’és una part. La política és també, o sobretot, propostes i idees, debatudes des de la generositat.

Però s’imposa des de fa ja massa temps, un pes excessiu dels partits polítics, que haurien de ser instruments, i han esdevingut protagonistes. Que si aquell pacta amb no sé qui ves a saber quina cosa, només per interés personal. Que si aquell altre és més fatxa que Ramiro Ledesma fent-li les palmes a Taburete. Que si jo per a demostrar que soc més d’esquerres que tu, en lloc de fer política assenyale allò que considere les teues inconsistències ideològiques per a fruïció de les dretes. Que si a la dreta de l’extrema dreta sempre hi ha espai per a una nova extrema-extrema dreta. Que si esta ja li va bé a Sánchez que és molt de xifres i lletres, lletres en les seues Cartes als Hispànics, i números per vore si com siga aconsegueix majories parlamentàries suficients per a continuar tirant endavant.

Una esperança, la meua, que entra en contradicció amb la urgència organitzativa de l’espai polític amb el qual m’identifique, i és que els diaris  m’ho recorden, ara que venen plens d’articles d’opinió i notícies, sobre què hauria de fer Compromis, o sobre què vol fer. Alguns parlen de sumar (paraula proscrita) altres sensibilitats a un Compromís que accepte doble militància dels actuals partits membres i els que puguen venir. No sé jo. 

Ara el més urgent sembla que hauria de ser consolidar les relacions internes, que tenen allò que es coneix comunament com una mala salut de ferro. I que, siguem honestos, ja no pot continuar així. És insostenible. Ens desgasta i ens esgota, i el que és pitjor, no il·lusiona i fa fugir a l’electorat. I perquè Compromís es tranquil·litze internament, cal un esforç col·lectiu, i cal també que cada part pose de la seua banda. Ja voldria jo debats ideològics, i no només debats per quin lloc ha d’ocupar en quina llista la representació d’este o aquell partit. O si hem de cedir el cap de llista de Castelló per garantir el dos de València, o a Alacant ja el convertim directament en un camp de paracaigudistes.

I com la matrioixca anem del gran al menut, i arribem a Més Compromís, que és on jo milite. Estem en vespres d’un congrés, que al meu modest entendre, no pot ser un pintar-se les ungles a la porta del quiròfan on et poden acabar amputant una mà. Crec que cal una cosa una mica més seriosa, molt més seriosa. Crec que cal un esforç real per la unitat, una reflexió profunda, un celebrar els encerts que han estat molts, i un reconéixer per començar a corregir els errors, que no han estat pocs.

L’assumpció de responsabilitats no pot fer-se a benefici d’inventari, i compensar mals resultats amb bones negociacions, o intentar fer callar crítiques internes posant sobre la taula que tornem a tenir representació en totes les institucions. Perquè l’objectiu de Més, el de Compromís, i el de la política no pot ser només «estar», ha de ser «fer». I des de l’oposició es pot treballar molt i bé, i ser útils a la societat i al país. Però no ens enganyem, els grans avanços, els grans canvis, es fan des del govern.

I si tenim, que crec que sí, l’ambició col·lectiva de tornar al govern valencià, i recuperar alcaldies, cal reil·lusionar una societat que el 2023 no ens va votar amb la mateixa intensitat, ni amb la mateixa il·lusió que el 2015, ni tan sols que el 2019. I per aconseguir reconnectar, cal un esforç de sinceritat i compromís. Necessitem saber on ens vam enganyar, necessitem fer una explicació pública d’aquelles errades, i manifestar un sincer propòsit d’esmena. I no serà fàcil sense canvis profunds en què, i segurament en el qui. Perquè la confiança és com els mistos, un cop s’apaguen, és molt difícil que es puguen tornar a encendre.

Últimes notícies

València acull el rodatge de una pel·lícula documental sobre Carlos Berlanga

El documental '¿A quién le importa?' roda estos dies entre València i Madrid, repassa la vida de Carlos Berlanga i preveu estrenar-se en cinemes en 2027.

Guia de la Nit de Sant Joan a València: més d’un miler d’efectius i 25 tones de llenya

València ha activat un ampli dispositiu per a la Nit de Sant Joan, amb més d’un miler d’efectius, repartiment de llenya, Punts Violeta, reforç sanitari, neteja i línies especials d’autobús.

Comprar o llogar vivenda s’encarix més a la Comunitat Valenciana que a la resta d’Espanya des de 2014

El preu de compra de la vivenda ha augmentat un 2,6 % anual i el del lloguer un 2,7 % a la Comunitat Valenciana des de 2014, per damunt de la mitjana espanyola, amb la província de València al capdavant de les pujades.

Les màximes es disparen per damunt dels 37 graus en municipis de la Comunitat a migdia

Les temperatures han superat a migdia els 37 graus en municipis de les tres províncies, amb especial incidència en zones de Castelló i Alacant, i Aemet ha activat l’avís groc per al nord de la província de València.

La Audiencia reobre la causa a Rafael Blasco pels 600.000 euros del cas Azud

La Audiencia de Valencia ha reobert la causa per blanqueig de capitals contra l’exconseller Rafael Blasco per una presumpta comissió il·lícita de 600.000 euros vinculada al cas Azud, en estimar un recurs de la Fiscalia i descartar que el delicte haja prescrit.

24 anys de presó per a Ábalos per les comissions il·legals en contractes de mascaretes

El Tribunal Suprem ha condemnat l’exministre de Transports i exdiputat per València José Luis Ábalos a 24 anys i 3 mesos de presó, amb un màxim de compliment de 16 anys i mig, per mordides en la compra de mascaretes el 2020 i per contractacions irregulars en empreses públiques.

La Justícia reobre la causa contra Rafael Blasco pels 600.000 euros del cas Azud

La Audiencia de València ha ordenat reobrir la investigació per blanqueig de capitals contra l’exconseller Rafael Blasco pels 600.000 euros que presumptament hauria cobrat en 2008 en el marc del cas Azud, en considerar que el delicte encara no ha prescrit.

Aemet activa avís groc per temperatures de fins a 36 graus en zones de València i Alacant

Aemet ha activat l avís groc este dilluns i dimarts per temperatures màximes de fins a 36 graus en el nord de la província de València i en el litoral sud de València i Alacant.