I ara què farem?

Superades amb un aprovat justet (amb nota dels profes que diu: “ha de continuar esforçant-se, en els darrers exàmens està abaixant la nota”) les eleccions europees, confiem en el fet que ara vinga per davant un llarg període on no cal comptar-se, i es puga fer política de la qual la ciutadania necessita.

Feta a ser possible, sense massa estridències, amb més vocació de servei públic que de batalla entre partits, faccions i bàndols. Tot i que no se m’amaga, que la crítica creuada, també forma part de la política. En forma part, però només n’és una part. La política és també, o sobretot, propostes i idees, debatudes des de la generositat.

Però s’imposa des de fa ja massa temps, un pes excessiu dels partits polítics, que haurien de ser instruments, i han esdevingut protagonistes. Que si aquell pacta amb no sé qui ves a saber quina cosa, només per interés personal. Que si aquell altre és més fatxa que Ramiro Ledesma fent-li les palmes a Taburete. Que si jo per a demostrar que soc més d’esquerres que tu, en lloc de fer política assenyale allò que considere les teues inconsistències ideològiques per a fruïció de les dretes. Que si a la dreta de l’extrema dreta sempre hi ha espai per a una nova extrema-extrema dreta. Que si esta ja li va bé a Sánchez que és molt de xifres i lletres, lletres en les seues Cartes als Hispànics, i números per vore si com siga aconsegueix majories parlamentàries suficients per a continuar tirant endavant.

Una esperança, la meua, que entra en contradicció amb la urgència organitzativa de l’espai polític amb el qual m’identifique, i és que els diaris  m’ho recorden, ara que venen plens d’articles d’opinió i notícies, sobre què hauria de fer Compromis, o sobre què vol fer. Alguns parlen de sumar (paraula proscrita) altres sensibilitats a un Compromís que accepte doble militància dels actuals partits membres i els que puguen venir. No sé jo. 

Ara el més urgent sembla que hauria de ser consolidar les relacions internes, que tenen allò que es coneix comunament com una mala salut de ferro. I que, siguem honestos, ja no pot continuar així. És insostenible. Ens desgasta i ens esgota, i el que és pitjor, no il·lusiona i fa fugir a l’electorat. I perquè Compromís es tranquil·litze internament, cal un esforç col·lectiu, i cal també que cada part pose de la seua banda. Ja voldria jo debats ideològics, i no només debats per quin lloc ha d’ocupar en quina llista la representació d’este o aquell partit. O si hem de cedir el cap de llista de Castelló per garantir el dos de València, o a Alacant ja el convertim directament en un camp de paracaigudistes.

I com la matrioixca anem del gran al menut, i arribem a Més Compromís, que és on jo milite. Estem en vespres d’un congrés, que al meu modest entendre, no pot ser un pintar-se les ungles a la porta del quiròfan on et poden acabar amputant una mà. Crec que cal una cosa una mica més seriosa, molt més seriosa. Crec que cal un esforç real per la unitat, una reflexió profunda, un celebrar els encerts que han estat molts, i un reconéixer per començar a corregir els errors, que no han estat pocs.

L’assumpció de responsabilitats no pot fer-se a benefici d’inventari, i compensar mals resultats amb bones negociacions, o intentar fer callar crítiques internes posant sobre la taula que tornem a tenir representació en totes les institucions. Perquè l’objectiu de Més, el de Compromís, i el de la política no pot ser només “estar”, ha de ser “fer”. I des de l’oposició es pot treballar molt i bé, i ser útils a la societat i al país. Però no ens enganyem, els grans avanços, els grans canvis, es fan des del govern.

I si tenim, que crec que sí, l’ambició col·lectiva de tornar al govern valencià, i recuperar alcaldies, cal reil·lusionar una societat que el 2023 no ens va votar amb la mateixa intensitat, ni amb la mateixa il·lusió que el 2015, ni tan sols que el 2019. I per aconseguir reconnectar, cal un esforç de sinceritat i compromís. Necessitem saber on ens vam enganyar, necessitem fer una explicació pública d’aquelles errades, i manifestar un sincer propòsit d’esmena. I no serà fàcil sense canvis profunds en què, i segurament en el qui. Perquè la confiança és com els mistos, un cop s’apaguen, és molt difícil que es puguen tornar a encendre.

Últimes notícies

Centenars de metges es manifesten a València per a exigir més personal i millors condicions laborals

Centenars de metges recorren el centre de València en la tercera jornada de vaga per a denunciar la precarietat, exigir més personal i canvis en les guàrdies i l'organització assistencial.

Educació manté oberta la negociació amb els sindicats docents i reclama avanços sense imposicions

La Conselleria d'Educació assegura que manté la porta oberta a continuar negociant amb els sindicats del professorat i demana un gest que permeta avançar sense imposicions en el conflicte.

Spring Festival 2026 reforça la seua aposta per a consolidar Alacant com a destí musical

El Spring Festival presenta la seua edició 2026 amb vint artistes, la gira de comiat de Love of Lesbian i un fort impacte turístic i econòmic previst per a Alacant.

Ajornada al 28 de maig la lectura de conclusions del juí a Juliol d’Espanya per agressió sexual

L'Audiència Provincial d'Alacant retarda al 28 de maig la lectura de les conclusions finals en el juí al metge i expresident Juliol d'Espanya, acusat d'agressió sexual i tracte degradant a dos pacients.

El promotor de les VPO de la Platja de Sant Joan nega vincles amb Pérez-Hickman i els seus fills

L'administrador únic de Fraorgi nega qualsevol relació amb María Pérez-Hickman i els seus fills en el cas de les VPO de la Platja de Sant Joan i detalla davant la jutgessa com es va formar la cooperativa i es van adjudicar les vivendes.

Juan Luis Gandia assumix el rectorat de la Universitat de València reivindicant humanisme, ciència i compromís cívic

Juan Luis Gandia pren possessió com a rector de la Universitat de València i marca com a eixos del seu mandat l'humanisme, la ciència i la responsabilitat cívica, defenent una universitat pública al servici de la societat.

Renfe eleva a sis els trens Euromed diaris per sentit entre Barcelona i València

Renfe incrementa de cinc a sis els trens Euromed diaris per sentit entre Barcelona i València, la qual cosa suposa 1.700 places més a la setmana i una reorganització dels servicis de llarga distància.

Tres mitjans aeris i diverses dotacions terrestres combaten un incendi forestal a Benimantell

Tres mitjans aeris i diverses dotacions terrestres treballen des de primera hora de la vesprada per a controlar un incendi declarat en una zona forestal de Benimantell, a la Marina Baixa.