I ara què farem?

Superades amb un aprovat justet (amb nota dels profes que diu: «ha de continuar esforçant-se, en els darrers exàmens està abaixant la nota») les eleccions europees, confiem en el fet que ara vinga per davant un llarg període on no cal comptar-se, i es puga fer política de la qual la ciutadania necessita.

Feta a ser possible, sense massa estridències, amb més vocació de servei públic que de batalla entre partits, faccions i bàndols. Tot i que no se m’amaga, que la crítica creuada, també forma part de la política. En forma part, però només n’és una part. La política és també, o sobretot, propostes i idees, debatudes des de la generositat.

Però s’imposa des de fa ja massa temps, un pes excessiu dels partits polítics, que haurien de ser instruments, i han esdevingut protagonistes. Que si aquell pacta amb no sé qui ves a saber quina cosa, només per interés personal. Que si aquell altre és més fatxa que Ramiro Ledesma fent-li les palmes a Taburete. Que si jo per a demostrar que soc més d’esquerres que tu, en lloc de fer política assenyale allò que considere les teues inconsistències ideològiques per a fruïció de les dretes. Que si a la dreta de l’extrema dreta sempre hi ha espai per a una nova extrema-extrema dreta. Que si esta ja li va bé a Sánchez que és molt de xifres i lletres, lletres en les seues Cartes als Hispànics, i números per vore si com siga aconsegueix majories parlamentàries suficients per a continuar tirant endavant.

Una esperança, la meua, que entra en contradicció amb la urgència organitzativa de l’espai polític amb el qual m’identifique, i és que els diaris  m’ho recorden, ara que venen plens d’articles d’opinió i notícies, sobre què hauria de fer Compromis, o sobre què vol fer. Alguns parlen de sumar (paraula proscrita) altres sensibilitats a un Compromís que accepte doble militància dels actuals partits membres i els que puguen venir. No sé jo. 

Ara el més urgent sembla que hauria de ser consolidar les relacions internes, que tenen allò que es coneix comunament com una mala salut de ferro. I que, siguem honestos, ja no pot continuar així. És insostenible. Ens desgasta i ens esgota, i el que és pitjor, no il·lusiona i fa fugir a l’electorat. I perquè Compromís es tranquil·litze internament, cal un esforç col·lectiu, i cal també que cada part pose de la seua banda. Ja voldria jo debats ideològics, i no només debats per quin lloc ha d’ocupar en quina llista la representació d’este o aquell partit. O si hem de cedir el cap de llista de Castelló per garantir el dos de València, o a Alacant ja el convertim directament en un camp de paracaigudistes.

I com la matrioixca anem del gran al menut, i arribem a Més Compromís, que és on jo milite. Estem en vespres d’un congrés, que al meu modest entendre, no pot ser un pintar-se les ungles a la porta del quiròfan on et poden acabar amputant una mà. Crec que cal una cosa una mica més seriosa, molt més seriosa. Crec que cal un esforç real per la unitat, una reflexió profunda, un celebrar els encerts que han estat molts, i un reconéixer per començar a corregir els errors, que no han estat pocs.

L’assumpció de responsabilitats no pot fer-se a benefici d’inventari, i compensar mals resultats amb bones negociacions, o intentar fer callar crítiques internes posant sobre la taula que tornem a tenir representació en totes les institucions. Perquè l’objectiu de Més, el de Compromís, i el de la política no pot ser només «estar», ha de ser «fer». I des de l’oposició es pot treballar molt i bé, i ser útils a la societat i al país. Però no ens enganyem, els grans avanços, els grans canvis, es fan des del govern.

I si tenim, que crec que sí, l’ambició col·lectiva de tornar al govern valencià, i recuperar alcaldies, cal reil·lusionar una societat que el 2023 no ens va votar amb la mateixa intensitat, ni amb la mateixa il·lusió que el 2015, ni tan sols que el 2019. I per aconseguir reconnectar, cal un esforç de sinceritat i compromís. Necessitem saber on ens vam enganyar, necessitem fer una explicació pública d’aquelles errades, i manifestar un sincer propòsit d’esmena. I no serà fàcil sense canvis profunds en què, i segurament en el qui. Perquè la confiança és com els mistos, un cop s’apaguen, és molt difícil que es puguen tornar a encendre.

Últimes notícies

L’Espanyol goleja el Llevant en l’estrena de la Lliga 2026-27

L’Espanyol ha debutat en la Lliga 2026-27 amb un contundent 3-0 contra el Llevant al RCDE Stadium, amb doblet de Roberto Fernández i un gol final de Dolan. El partit també ha deixat el debut del jove Marc Santos, que amb 15 anys s’ha convertit en el futbolista més jove de la història del club granota.

Fortes tempestes deixen fins a 62 l/m² a Castellfort en poques hores

Les fortes tempestes d’este diumenge han deixat fins a 62 litres per metre quadrat a Castellfort i han activat l’avís taronja a l’interior nord de Castelló per intensitat de pluja, calamarsa i ratxes fortes de vent.

Compte arrere de 200 dies per a l’Europeu de pista curta a València

La fi de l’Europeu de Birmingham dona pas a un compte arrere de 200 dies per al Campionat d’Europa de pista curta de 2027 al Velòdrom Lluís Puig, que l’Ajuntament de València ja està adaptant amb obres i millores tècniques.

Corbalán afronta la Euroliga amb el València Basket com el gran repte de la seua carrera

L’escorta argentí Gonzalo Corbalán ha arribat a València per a incorporar-se al València Basket i ha assegurat que jugar la Euroliga i defensar el títol de la Lliga ACB és un repte molt gran en la seua trajectòria professional.

Arriaga es queda fora de la llista del Llevant i obri la porta a Bardeli i Manu Sánchez

Kevin Arriaga s ha quedat fora de la llista del Llevant davant l Espanyol i podria eixir prompte cap a l AEK d Atenes, fet que ha obert plaça per a Manu Sánchez i Enzo Bardeli.

Altea encapçala les màximes amb 38,3 graus en un diumenge de calor intensa

Altea ha registrat este diumenge la temperatura més alta de la Comunitat Valenciana, amb 38,3 graus, seguida per Callosa d'en Sarrià i diverses localitats de València i Castelló. Les capitals de província s'han mantingut per davall dels 34 graus, segons Avamet i Aemet.

Jóvens amb discapacitat intel·lectual d’Alacant i Castelló tindran formació per a l’ocupació a la universitat

Les universitats d’Alacant i Castelló participaran en un programa de la Fundació ONCE i el Fons Social Europeu Plus per a formar jóvens amb discapacitat intel·lectual i millorar-ne l’ocupabilitat de cara al curs 2025-26.

Metrovalencia guanya usuaris en juliol mentre el TRAM d’Alacant retrocedix

Metrovalencia ha transportat 6,6 milions de persones en juliol, un 6,22 % més que en 2025, mentres que el TRAM d’Alacant ha baixat fins a 1,7 milions, un 2,48 % menys. El TRAM de Castelló ha crescut un 9,63 % fins als 242.180 viatgers.