I ara què farem?

Superades amb un aprovat justet (amb nota dels profes que diu: «ha de continuar esforçant-se, en els darrers exàmens està abaixant la nota») les eleccions europees, confiem en el fet que ara vinga per davant un llarg període on no cal comptar-se, i es puga fer política de la qual la ciutadania necessita.

Feta a ser possible, sense massa estridències, amb més vocació de servei públic que de batalla entre partits, faccions i bàndols. Tot i que no se m’amaga, que la crítica creuada, també forma part de la política. En forma part, però només n’és una part. La política és també, o sobretot, propostes i idees, debatudes des de la generositat.

Però s’imposa des de fa ja massa temps, un pes excessiu dels partits polítics, que haurien de ser instruments, i han esdevingut protagonistes. Que si aquell pacta amb no sé qui ves a saber quina cosa, només per interés personal. Que si aquell altre és més fatxa que Ramiro Ledesma fent-li les palmes a Taburete. Que si jo per a demostrar que soc més d’esquerres que tu, en lloc de fer política assenyale allò que considere les teues inconsistències ideològiques per a fruïció de les dretes. Que si a la dreta de l’extrema dreta sempre hi ha espai per a una nova extrema-extrema dreta. Que si esta ja li va bé a Sánchez que és molt de xifres i lletres, lletres en les seues Cartes als Hispànics, i números per vore si com siga aconsegueix majories parlamentàries suficients per a continuar tirant endavant.

Una esperança, la meua, que entra en contradicció amb la urgència organitzativa de l’espai polític amb el qual m’identifique, i és que els diaris  m’ho recorden, ara que venen plens d’articles d’opinió i notícies, sobre què hauria de fer Compromis, o sobre què vol fer. Alguns parlen de sumar (paraula proscrita) altres sensibilitats a un Compromís que accepte doble militància dels actuals partits membres i els que puguen venir. No sé jo. 

Ara el més urgent sembla que hauria de ser consolidar les relacions internes, que tenen allò que es coneix comunament com una mala salut de ferro. I que, siguem honestos, ja no pot continuar així. És insostenible. Ens desgasta i ens esgota, i el que és pitjor, no il·lusiona i fa fugir a l’electorat. I perquè Compromís es tranquil·litze internament, cal un esforç col·lectiu, i cal també que cada part pose de la seua banda. Ja voldria jo debats ideològics, i no només debats per quin lloc ha d’ocupar en quina llista la representació d’este o aquell partit. O si hem de cedir el cap de llista de Castelló per garantir el dos de València, o a Alacant ja el convertim directament en un camp de paracaigudistes.

I com la matrioixca anem del gran al menut, i arribem a Més Compromís, que és on jo milite. Estem en vespres d’un congrés, que al meu modest entendre, no pot ser un pintar-se les ungles a la porta del quiròfan on et poden acabar amputant una mà. Crec que cal una cosa una mica més seriosa, molt més seriosa. Crec que cal un esforç real per la unitat, una reflexió profunda, un celebrar els encerts que han estat molts, i un reconéixer per començar a corregir els errors, que no han estat pocs.

L’assumpció de responsabilitats no pot fer-se a benefici d’inventari, i compensar mals resultats amb bones negociacions, o intentar fer callar crítiques internes posant sobre la taula que tornem a tenir representació en totes les institucions. Perquè l’objectiu de Més, el de Compromís, i el de la política no pot ser només «estar», ha de ser «fer». I des de l’oposició es pot treballar molt i bé, i ser útils a la societat i al país. Però no ens enganyem, els grans avanços, els grans canvis, es fan des del govern.

I si tenim, que crec que sí, l’ambició col·lectiva de tornar al govern valencià, i recuperar alcaldies, cal reil·lusionar una societat que el 2023 no ens va votar amb la mateixa intensitat, ni amb la mateixa il·lusió que el 2015, ni tan sols que el 2019. I per aconseguir reconnectar, cal un esforç de sinceritat i compromís. Necessitem saber on ens vam enganyar, necessitem fer una explicació pública d’aquelles errades, i manifestar un sincer propòsit d’esmena. I no serà fàcil sense canvis profunds en què, i segurament en el qui. Perquè la confiança és com els mistos, un cop s’apaguen, és molt difícil que es puguen tornar a encendre.

Últimes notícies

Un any i quatre mesos de presó per mossegar en la cella i les galtes a la seua exparella a Dénia

L’Audiència d’Alacant ha condemnat un home a un any i quatre mesos de presó i sis anys de tractament ambulatori per amenaçar de mort i mossegar en la cara la seua exparella a Dénia el 2021.

Un ampli dispositiu de 900 agents garantirà la seguretat del FIB a Benicàssim

La Guàrdia Civil ha organitzat un dispositiu de 900 efectius per al FIB, amb unitats especialitzades i controls de trànsit reforçats fins diumenge al migdia.

Vuit alcaldes i l’exalcaldessa de Paiporta hauran de declarar per la dana el mes d’octubre

El jutjat que investiga la gestió de la dana ha citat per a octubre vuit alcaldes de municipis afectats i l’exalcaldessa de Paiporta com a testimonis, dins d’una causa on també s’analitzen comunicacions oficials i missatges de WhatsApp.

València activa una nova agència municipal de lloguer amb preus un 20 % més baixos

L’Ajuntament de València posa en marxa una agència municipal de lloguer que garanteix el cobrament a propietaris, ofereix contractes de set anys i rebaixa els preus un 20 % respecte al mercat, enmig de les crítiques de l’oposició.

Identifiquen tres persones quan intentaven robar entre les restes de l’edifici ensorrat de Benetússer

La Policia Local de Benetússer ha identificat tres persones que pretenien robar entre els enderrocs de l’edifici col·lapsat i l’Ajuntament reforça la seguretat de la zona amb més tanques i possible vigilància privada.

Més de 16 milions en ajudes per a impulsar la pesca i l’aqüicultura sostenibles a la Comunitat

La Generalitat ha anunciat més de 16 milions d’euros en ajudes fins a 2029 per a fomentar la pesca i l’aqüicultura sostenibles i finançar campanyes de promoció dels productes pesquers i aqüícoles valencians.

Els agricultors valencians perden 18 milions en una campanya nefasta de ceba i creïlla

AVA-Asaja calcula 18 milions d’euros en pèrdues per als productors valencians de ceba i creïlla en una campanya que qualifica de desastrosa, marcada per preus per sota de costos i major importació.

La Generalitat denuncia una retallada de més del 70 % en els fons per a menors migrants

La Generalitat ha criticat que el Govern central haja reduït més d un 70 % la finançació per a l atenció de menors migrants no acompanyats, mentre manté els trasllats entre comunitats autònomes. La consellera Elena Albalat alerta que el sistema valencià de protecció està col·lapsat i reclama un finançament estable i suficient.