I ara què farem?

Superades amb un aprovat justet (amb nota dels profes que diu: «ha de continuar esforçant-se, en els darrers exàmens està abaixant la nota») les eleccions europees, confiem en el fet que ara vinga per davant un llarg període on no cal comptar-se, i es puga fer política de la qual la ciutadania necessita.

Feta a ser possible, sense massa estridències, amb més vocació de servei públic que de batalla entre partits, faccions i bàndols. Tot i que no se m’amaga, que la crítica creuada, també forma part de la política. En forma part, però només n’és una part. La política és també, o sobretot, propostes i idees, debatudes des de la generositat.

Però s’imposa des de fa ja massa temps, un pes excessiu dels partits polítics, que haurien de ser instruments, i han esdevingut protagonistes. Que si aquell pacta amb no sé qui ves a saber quina cosa, només per interés personal. Que si aquell altre és més fatxa que Ramiro Ledesma fent-li les palmes a Taburete. Que si jo per a demostrar que soc més d’esquerres que tu, en lloc de fer política assenyale allò que considere les teues inconsistències ideològiques per a fruïció de les dretes. Que si a la dreta de l’extrema dreta sempre hi ha espai per a una nova extrema-extrema dreta. Que si esta ja li va bé a Sánchez que és molt de xifres i lletres, lletres en les seues Cartes als Hispànics, i números per vore si com siga aconsegueix majories parlamentàries suficients per a continuar tirant endavant.

Una esperança, la meua, que entra en contradicció amb la urgència organitzativa de l’espai polític amb el qual m’identifique, i és que els diaris  m’ho recorden, ara que venen plens d’articles d’opinió i notícies, sobre què hauria de fer Compromis, o sobre què vol fer. Alguns parlen de sumar (paraula proscrita) altres sensibilitats a un Compromís que accepte doble militància dels actuals partits membres i els que puguen venir. No sé jo. 

Ara el més urgent sembla que hauria de ser consolidar les relacions internes, que tenen allò que es coneix comunament com una mala salut de ferro. I que, siguem honestos, ja no pot continuar així. És insostenible. Ens desgasta i ens esgota, i el que és pitjor, no il·lusiona i fa fugir a l’electorat. I perquè Compromís es tranquil·litze internament, cal un esforç col·lectiu, i cal també que cada part pose de la seua banda. Ja voldria jo debats ideològics, i no només debats per quin lloc ha d’ocupar en quina llista la representació d’este o aquell partit. O si hem de cedir el cap de llista de Castelló per garantir el dos de València, o a Alacant ja el convertim directament en un camp de paracaigudistes.

I com la matrioixca anem del gran al menut, i arribem a Més Compromís, que és on jo milite. Estem en vespres d’un congrés, que al meu modest entendre, no pot ser un pintar-se les ungles a la porta del quiròfan on et poden acabar amputant una mà. Crec que cal una cosa una mica més seriosa, molt més seriosa. Crec que cal un esforç real per la unitat, una reflexió profunda, un celebrar els encerts que han estat molts, i un reconéixer per començar a corregir els errors, que no han estat pocs.

L’assumpció de responsabilitats no pot fer-se a benefici d’inventari, i compensar mals resultats amb bones negociacions, o intentar fer callar crítiques internes posant sobre la taula que tornem a tenir representació en totes les institucions. Perquè l’objectiu de Més, el de Compromís, i el de la política no pot ser només «estar», ha de ser «fer». I des de l’oposició es pot treballar molt i bé, i ser útils a la societat i al país. Però no ens enganyem, els grans avanços, els grans canvis, es fan des del govern.

I si tenim, que crec que sí, l’ambició col·lectiva de tornar al govern valencià, i recuperar alcaldies, cal reil·lusionar una societat que el 2023 no ens va votar amb la mateixa intensitat, ni amb la mateixa il·lusió que el 2015, ni tan sols que el 2019. I per aconseguir reconnectar, cal un esforç de sinceritat i compromís. Necessitem saber on ens vam enganyar, necessitem fer una explicació pública d’aquelles errades, i manifestar un sincer propòsit d’esmena. I no serà fàcil sense canvis profunds en què, i segurament en el qui. Perquè la confiança és com els mistos, un cop s’apaguen, és molt difícil que es puguen tornar a encendre.

Últimes notícies

Osasuna debuta en Lliga davant un Llevant que vol canviar la dinàmica

Osasuna inaugura la seua temporada en Lliga este dilluns a El Sadar davant un Llevant que necessita millorar la imatge oferida en el debut davant l’Espanyol.

Aemet activa més avisos per fortes pluges i tronades a Castelló i València

Aemet ha ampliat per a este diumenge l’avís groc per fortes pluges i tronades al sud de Castelló i al litoral de València, que se sumen a l’interior nord valencià.

Els veïns de Gátova tornen a casa però hauran de quedar-se confinats

Els veïns de Gátova desallotjats per l’incendi de Segorbe poden tornar a les seues vivendes, però han de mantindre’s confinats i consumir només aigua embotellada. El foc de la Serra Calderona ha quedat estabilitzat després d’haver cremat 631,82 hectàrees.

El Rototom tanca a Benicàssim amb 169.000 assistents de quasi 100 països

El Rototom Sunsplash de Benicàssim ha tancat la seua 31a edició amb 169.000 assistents de quasi 100 països i una forta aposta social i mediambiental. El festival ha anunciat que tornarà a Benicàssim en agost de 2027.

Guido Rodríguez reclama ambició i unió després dels primers pitos a Mestalla

Guido Rodríguez, migcampista del València i nou capità, demana unió i ambició entre club, plantilla i afició després de l’empat sense gols davant el Celta a Mestalla, que ha deixat els primers pitos de la grada.

Aemet activa l’avís groc per fortes tronades en l’interior nord de València esta vesprada

Aemet ha activat per a esta vesprada l’avís groc per pluges i tronades amb granís i ratxes de vent molt fortes en l’interior nord de València, mentre es mantenen avisos per precipitacions intenses a trams del litoral de Castelló i València.

Buñol prepara una Tomatina més inclusiva amb un nou pla d’accessibilitat

Buñol ultima els preparatius de la 79a Tomatina, que es viurà dimecres amb aforament complet i un nou pla '+ ACCESSIBLE' per a garantir l’acompanyament i la participació de persones amb discapacitat.

L’incendi de Segorbe queda estabilitzat després de cremar 630 hectàrees

L’incendi forestal iniciat dijous a Segorbe per un llamp ha quedat estabilitzat després de calcinar 630 hectàrees al Parc Natural de la Sierra Calderona. Un miler de veïns de Gàtova continuen desallotjats, encara que es preveu que puguen tornar prompte a les seues cases.