17 C
València
Dilluns, 26 gener, 2026

Ismail Haniye, líder de Hamàs, mor en un atac atribuït a Israel a Teheran

Hamàs i la Guàrdia Revolucionària iraniana confirmen la seua mort i la d’un dels seus guardaespatles en la seua residència en la capital iraniana

MADRID, 31 (EUROPA PRESS)

El Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) ha anunciat hui dimecres de matinada l’assassinat del líder del grup islamista palestí, Ismail Haniye, en un atac atribuït a Israel contra l’edifici en el qual s’allotjava a Teheran, la capital d’Iran, sense que les autoritats israelianes s’hagen pronunciat de moment.

“Germà, líder, màrtir, Ismail Haniye, cap del Moviment, assassinat en un traïdorenc atac sionista a la seua residència a Teheran, després de participar en la cerimònia d’investidura del nou president iranià”, resa un comunicat de l’organització publicat pel diari palestí ‘Filastín’ en el seu canal de Telegram.

Així ho ha confirmat també la Guàrdia Revolucionària d’Iran, que ha informat al seu torn de la mort d’un dels guardaespatles de Haniye, i ha oferit les seues condolences a “l’heroica nació de Palestina”, segons arreplega l’agència de notícies iraniana Tasnim.

Per la seua banda, Musa Abú Marzuk, un membre del buró polític de Hamàs, ha expressat que l’assassinat d’Haniye és “un covard acte” que “no quedarà sense càstig”, mentre que el portaveu Sami Abú Zuhri ha assenyalat que Israel és conscient que l’atac “suposa disparar-se a si mateix”.

“L’ocupació vol fallir la voluntat del moviment i vol fallir la voluntat del poble palestí, però Hamàs és una idea”, ha asseverat abans de destacar que el grup “s’enfortix amb cada gota de sang vessada per la llibertat”.

“Este és un preu alt i estem disposats a pagar-ho pel bé de Jerusalem i l’alliberament, i este camí no té fi excepte el de l’alliberament”, ha asseverat, al mateix temps que ha expressat que “ha arribat el moment de la veritat”. En este sentit, ha aclarit que l’assassinat no servirà per a “aconseguir que Hamàs es rendisca” i ha posat l’accent que “continuaran fins al final” en la seua lluita per la causa palestina.

Haniye es trobava a Teheran per a assistir a la presa de possessió del nou president iranià, Masud Pezeshkian, amb qui va mantenir el dimarts una reunió juntament amb el líder de Yihad Islàmica, Ziyad al Najala, que també es trobava a l’edifici en el moment de l’atac. Els dos líders palestins també havien mantingut una trobada amb el líder suprem d’Iran, l’aiatol·là Alí Jamenei.

L’atac, que podria provocar l’extensió del conflicte en la regió, ha portat a les autoritats palestines a fer una crida a la mobilització general i l'”aixecament davant de l’ocupació” des de les mesquites de Cisjordània.

Haniye s’ha convertit en el càrrec palestí de major rang a ser assassinat des que Salé a l’Arouri morira a principis d’enguany en un bombardeig perpetrat al sud de Líban. Va ocupar el càrrec de primer ministre després que Hamàs es fera amb la majoria absoluta en les eleccions del Consell Legislatiu el 2006, si ben va ser posteriorment destituït per Mahmud Abbas.

En cas que es confirme l’autoria israeliana, es tractaria de l’operació de major importància duta a terme per l’Exèrcit d’Israel des dels atacs perpetrats per Hamás el passat 7 d’octubre. No obstant això, les autoritats s’han negat a donar declaracions sobre aquest tema i han descartat “respondre a informacions de mitjans estrangers”.

Encara que Haniye no és una figura militar significativa, es trobava al capdavant de les relacions internacionals del grup armat palestí i era un interlocutor de vital importància en el marc de les converses intervingudes per Egipte i Qatar amb la vista a aconseguir un acord per a l’alliberament dels ostatges i un alto el foc a Gaza, per la qual cosa es preveu que la seua mort tinga repercussions sobre aquestes negociacions. No obstant això, el Govern israelià considerava a Haniye un dels responsables dels atacs del 7 d’octubre.

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.