Ismail Haniye, líder de Hamàs, mor en un atac atribuït a Israel a Teheran

Hamàs i la Guàrdia Revolucionària iraniana confirmen la seua mort i la d’un dels seus guardaespatles en la seua residència en la capital iraniana

MADRID, 31 (EUROPA PRESS)

El Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) ha anunciat hui dimecres de matinada l’assassinat del líder del grup islamista palestí, Ismail Haniye, en un atac atribuït a Israel contra l’edifici en el qual s’allotjava a Teheran, la capital d’Iran, sense que les autoritats israelianes s’hagen pronunciat de moment.

“Germà, líder, màrtir, Ismail Haniye, cap del Moviment, assassinat en un traïdorenc atac sionista a la seua residència a Teheran, després de participar en la cerimònia d’investidura del nou president iranià”, resa un comunicat de l’organització publicat pel diari palestí ‘Filastín’ en el seu canal de Telegram.

Així ho ha confirmat també la Guàrdia Revolucionària d’Iran, que ha informat al seu torn de la mort d’un dels guardaespatles de Haniye, i ha oferit les seues condolences a “l’heroica nació de Palestina”, segons arreplega l’agència de notícies iraniana Tasnim.

Per la seua banda, Musa Abú Marzuk, un membre del buró polític de Hamàs, ha expressat que l’assassinat d’Haniye és “un covard acte” que “no quedarà sense càstig”, mentre que el portaveu Sami Abú Zuhri ha assenyalat que Israel és conscient que l’atac “suposa disparar-se a si mateix”.

“L’ocupació vol fallir la voluntat del moviment i vol fallir la voluntat del poble palestí, però Hamàs és una idea”, ha asseverat abans de destacar que el grup “s’enfortix amb cada gota de sang vessada per la llibertat”.

“Este és un preu alt i estem disposats a pagar-ho pel bé de Jerusalem i l’alliberament, i este camí no té fi excepte el de l’alliberament”, ha asseverat, al mateix temps que ha expressat que “ha arribat el moment de la veritat”. En este sentit, ha aclarit que l’assassinat no servirà per a “aconseguir que Hamàs es rendisca” i ha posat l’accent que “continuaran fins al final” en la seua lluita per la causa palestina.

Haniye es trobava a Teheran per a assistir a la presa de possessió del nou president iranià, Masud Pezeshkian, amb qui va mantenir el dimarts una reunió juntament amb el líder de Yihad Islàmica, Ziyad al Najala, que també es trobava a l’edifici en el moment de l’atac. Els dos líders palestins també havien mantingut una trobada amb el líder suprem d’Iran, l’aiatol·là Alí Jamenei.

L’atac, que podria provocar l’extensió del conflicte en la regió, ha portat a les autoritats palestines a fer una crida a la mobilització general i l'”aixecament davant de l’ocupació” des de les mesquites de Cisjordània.

Haniye s’ha convertit en el càrrec palestí de major rang a ser assassinat des que Salé a l’Arouri morira a principis d’enguany en un bombardeig perpetrat al sud de Líban. Va ocupar el càrrec de primer ministre després que Hamàs es fera amb la majoria absoluta en les eleccions del Consell Legislatiu el 2006, si ben va ser posteriorment destituït per Mahmud Abbas.

En cas que es confirme l’autoria israeliana, es tractaria de l’operació de major importància duta a terme per l’Exèrcit d’Israel des dels atacs perpetrats per Hamás el passat 7 d’octubre. No obstant això, les autoritats s’han negat a donar declaracions sobre aquest tema i han descartat “respondre a informacions de mitjans estrangers”.

Encara que Haniye no és una figura militar significativa, es trobava al capdavant de les relacions internacionals del grup armat palestí i era un interlocutor de vital importància en el marc de les converses intervingudes per Egipte i Qatar amb la vista a aconseguir un acord per a l’alliberament dels ostatges i un alto el foc a Gaza, per la qual cosa es preveu que la seua mort tinga repercussions sobre aquestes negociacions. No obstant això, el Govern israelià considerava a Haniye un dels responsables dels atacs del 7 d’octubre.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.

El Consell recorrerà la regularització d’immigrants en alertar de tensió en els servicis públics

El Consell anuncia que recorrerà la regularització d'immigrants impulsada pel Govern en considerar que generarà un efecte anomenada, una pressió afegida sobre la sanitat, l'educació i la vivenda, i que no arriba amb finançament extra.