Ismail Haniye, líder de Hamàs, mor en un atac atribuït a Israel a Teheran

Hamàs i la Guàrdia Revolucionària iraniana confirmen la seua mort i la d’un dels seus guardaespatles en la seua residència en la capital iraniana

MADRID, 31 (EUROPA PRESS)

El Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) ha anunciat hui dimecres de matinada l’assassinat del líder del grup islamista palestí, Ismail Haniye, en un atac atribuït a Israel contra l’edifici en el qual s’allotjava a Teheran, la capital d’Iran, sense que les autoritats israelianes s’hagen pronunciat de moment.

«Germà, líder, màrtir, Ismail Haniye, cap del Moviment, assassinat en un traïdorenc atac sionista a la seua residència a Teheran, després de participar en la cerimònia d’investidura del nou president iranià», resa un comunicat de l’organització publicat pel diari palestí ‘Filastín’ en el seu canal de Telegram.

Així ho ha confirmat també la Guàrdia Revolucionària d’Iran, que ha informat al seu torn de la mort d’un dels guardaespatles de Haniye, i ha oferit les seues condolences a «l’heroica nació de Palestina», segons arreplega l’agència de notícies iraniana Tasnim.

Per la seua banda, Musa Abú Marzuk, un membre del buró polític de Hamàs, ha expressat que l’assassinat d’Haniye és «un covard acte» que «no quedarà sense càstig», mentre que el portaveu Sami Abú Zuhri ha assenyalat que Israel és conscient que l’atac «suposa disparar-se a si mateix».

«L’ocupació vol fallir la voluntat del moviment i vol fallir la voluntat del poble palestí, però Hamàs és una idea», ha asseverat abans de destacar que el grup «s’enfortix amb cada gota de sang vessada per la llibertat».

«Este és un preu alt i estem disposats a pagar-ho pel bé de Jerusalem i l’alliberament, i este camí no té fi excepte el de l’alliberament», ha asseverat, al mateix temps que ha expressat que «ha arribat el moment de la veritat». En este sentit, ha aclarit que l’assassinat no servirà per a «aconseguir que Hamàs es rendisca» i ha posat l’accent que «continuaran fins al final» en la seua lluita per la causa palestina.

Haniye es trobava a Teheran per a assistir a la presa de possessió del nou president iranià, Masud Pezeshkian, amb qui va mantenir el dimarts una reunió juntament amb el líder de Yihad Islàmica, Ziyad al Najala, que també es trobava a l’edifici en el moment de l’atac. Els dos líders palestins també havien mantingut una trobada amb el líder suprem d’Iran, l’aiatol·là Alí Jamenei.

L’atac, que podria provocar l’extensió del conflicte en la regió, ha portat a les autoritats palestines a fer una crida a la mobilització general i l'»aixecament davant de l’ocupació» des de les mesquites de Cisjordània.

Haniye s’ha convertit en el càrrec palestí de major rang a ser assassinat des que Salé a l’Arouri morira a principis d’enguany en un bombardeig perpetrat al sud de Líban. Va ocupar el càrrec de primer ministre després que Hamàs es fera amb la majoria absoluta en les eleccions del Consell Legislatiu el 2006, si ben va ser posteriorment destituït per Mahmud Abbas.

En cas que es confirme l’autoria israeliana, es tractaria de l’operació de major importància duta a terme per l’Exèrcit d’Israel des dels atacs perpetrats per Hamás el passat 7 d’octubre. No obstant això, les autoritats s’han negat a donar declaracions sobre aquest tema i han descartat «respondre a informacions de mitjans estrangers».

Encara que Haniye no és una figura militar significativa, es trobava al capdavant de les relacions internacionals del grup armat palestí i era un interlocutor de vital importància en el marc de les converses intervingudes per Egipte i Qatar amb la vista a aconseguir un acord per a l’alliberament dels ostatges i un alto el foc a Gaza, per la qual cosa es preveu que la seua mort tinga repercussions sobre aquestes negociacions. No obstant això, el Govern israelià considerava a Haniye un dels responsables dels atacs del 7 d’octubre.

Últimes notícies

La Fiscalia admet un error i rebaixa a 2 anys i mig la petició de presó per als activistes de Greenpeace

La Fiscalia ha reconegut un error en aplicar un Codi Penal no vigent i ha reduït de cinc a dos anys i mig la petició de presó per a onze activistes de Greenpeace jutjats per desordes públics pel bloqueig d’un gaser al port de Sagunt en 2021. La defensa sosté que va ser una protesta pacífica protegida pels drets humans i reclama l’absolució.

Mor als 84 anys Manuel Boix, referent internacional de l’art valencià

L’artiste plàstic Manuel Boix, nascut a l’Alcúdia en 1942 i Premi Nacional d’Arts Plàstiques, ha mort als 84 anys. La vetla tindrà lloc este dijous a la casa familiar abans de la seua incineració en un acte íntim.

Sergio García torna a l’Obert d’Espanya de golf a Madrid

Sergio García ha confirmat que tornarà a disputar l’Obert d’Espanya, que es jugarà del 8 a l’11 d’octubre al Club de Campo Villa de Madrid, on coincidirà amb figures com Jon Rahm i Shane Lowry.

Hábitat València convertix la fira en un gran aparador del millor disseny espanyol

Hábitat València i les fires Textilhogar, Espacio Cocina SICI i 360 by Cevisama ocuparan 112.000 m² a Feria Valencia amb 1.221 marques de producte de gamma mitjana-alta i una previsió de 40.000 professionals visitants.

La covid es dispara un 125 % en una setmana a la Comunitat Valenciana

La incidència d’infeccions respiratòries per covid-19 ha augmentat un 125 % en una setmana a la Comunitat Valenciana, fins als 117,2 casos per cada 100.000 habitants, mentres la grip baixa i el VRS es manté a zero.

Els testimonis defenen que la protesta de Greenpeace a Sagunt no va causar danys

Agents de la Guàrdia Civil, responsables portuaris i periodistes han coincidit en el juí que l’acció de Greenpeace a Sagunt en 2021 va ser pacífica, sense danys materials ni risc materialitzat per al trànsit marítim.

El Suprem confirma 4 anys de presó a Santi Mina per abusos sexuals

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a quatre anys de presó al futbolista i exjugador del València Santi Mina per un delicte d’abusos sexuals comesos en 2017 a Mojácar, i ha mantingut la indemnització de 25.000 euros fixada pel TSJA.

El CCCC mostra el vídeoassaig de Joan Morey sobre veu i comunicació contemporània

El Centre del Carme Cultura Contemporània exposa fins al 22 de novembre el projecte de videoart de Joan Morey, un assaig audiovisual que connecta escultures barroques, poder de la veu i formes de comunicació actuals.