La Comunitat Valenciana ha incorporat 8.082 nous docents en els dos últims anys, la qual cosa suposa el major augment de plantilla de la seua història educativa i una inversió de 687 milions d’euros per part de la Generalitat. Este reforç de professorat busca respondre a l’augment de l’alumnat, millorar l’atenció a les aules i consolidar una aposta per una educació pública de qualitat.
A data d’1 de març, la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats té en nòmina a 77.700 docents en la xarxa pública. Si se sumen les ensenyances privades i concertades, la xifra s’incrementa en unes 15.000 persones més. En conjunt, això reflectix un augment de més de 5.000 professionals respecte a l’inici del curs, la qual cosa evidencia una ampliació progressiva i sostinguda de la plantilla al llarg de l’any acadèmic.
Este increment de professorat ha permés pal·liar els efectes de la matriculació sobrevinguda, és a dir, les incorporacions d’alumnat que es produïxen una vegada iniciat el curs. Des de setembre, les aules valencianes han rebut a més de 28.000 estudiants addicionals, una pressió que hauria sigut difícil d’absorbir sense noves contractacions. El reforç de docents facilita ajustar ràtios, organitzar grups i oferir una atenció més personalitzada en aquells centres on l’augment ha sigut més intens.
Des de l’inici de la legislatura, el departament dirigit per Carmen Ortí ha formalitzat la contractació d’estos 8.082 docents, reforçant així l’estructura del sistema educatiu valencià. Segons la Generalitat, este volum de noves incorporacions equival, en termes aproximats, a obrir 50 col·legis de grandària mitjana i 24 seccions d’institut. La comparació il·lustra la magnitud de l’esforç realitzat, tant en termes de recursos humans com d’impacte en la xarxa de centres.
Orde de plantilles i planificació del professorat
La Conselleria emmarca este creixement en el compliment de l’actual Orde de Plantilles, en vigor des de juny de 2025. Esta normativa fixa un criteri objectiu per a determinar quants docents corresponen a cada centre en funció del nombre d’unitats, grups i alumnat, de manera que l’assignació de professorat s’ajuste a la realitat de cada comunitat educativa i no depenga només de decisions puntuals.
A més d’estos criteris generals, l’orde contempla mecanismes per a complementar les plantilles mitjançant recursos personals addicionals i mesures organitzatives. L’objectiu és que els centres puguen atendre necessitats específiques, com a increment sobtat d’alumnat, creació de noves aules o reforç de determinats nivells o matèries. Una de les ferramentes clau és la Comissió de seguiment de l’Orde de Plantilles, espai en el qual el professorat, a través de les organitzacions sindicals, trasllada les necessitats docents per al curs següent. En la reunió convocada el passat 5 de març, els sindicats STEPV, CCOO i UGT van declinar participar en esta comissió de seguiment, la qual cosa ha deixat sense eixa interlocució directa en eixa trobada concreta.
Més personal per a inclusió educativa i salut mental
La Conselleria també ha orientat part del reforç de personal a la inclusió educativa, amb la finalitat d’atendre millor l’alumnat amb necessitats específiques de suport. Per a això, ha contractat 700 professionals especialitzats en inclusió, destinats, entre altres funcions, a recolzar les noves 82 aules UECO (aules d’educació específica) habilitades des del curs 2024/2025. La incorporació d’estos 700 especialistes ha suposat una inversió de 38,5 milions d’euros.
Esta dotació se suma a la presència en els centres de 56 psicòlegs clínics que treballen en les 22 unitats de detecció precoç de salut mental habilitades des de gener de 2025. Estes unitats actuen com un recurs especialitzat per a identificar de manera primerenca problemes de salut mental en l’alumnat i activar respostes coordinades amb els equips docents i les famílies. Des de la seua posada en marxa, la seua labor ha requerit més de 3.000 activacions, la qual cosa reflectix una demanda significativa de suport psicològic en l’entorn escolar. El finançament d’estos servicis suposa una inversió anual de 4 milions d’euros assumida per la Conselleria de Sanitat.
Cobertura de baixes laborals i continuïtat a les aules
A més d’augmentar la plantilla, la Conselleria d’Educació ha reforçat el sistema de substitució per a garantir que les baixes laborals del professorat tinguen una cobertura efectiva. Segons les dades de l’administració autonòmica, l’índex actual de cobertura de baixes se situa entorn del 8%, enfront del 4% registrat durant el govern del Botànic. Este increment indica que es cobrix una proporció major d’absències, la qual cosa contribuïx al fet que l’alumnat mantinga la continuïtat en les seues classes sense llargs períodes sense docent titular ni substitut.
Per a aconseguir-ho, el sistema de substitucions realitza tres rondes setmanals de detecció de baixes i necessitats en els centres, amb la finalitat d’assignar docents substituts al més prompte possible. Este model permet reaccionar amb rapidesa davant noves absències i ajustar les plantilles temporals segons la situació real de cada centre educatiu. En el conjunt de la legislatura, l’aplicació d’este sistema de cobertura de baixes ha suposat una inversió de 465 milions d’euros, quantitat que se suma a la resta de recursos destinats a reforçar el professorat i els servicis de suport en la xarxa educativa de la Comunitat Valenciana.
