Una marea de bates blanques recorre els carrers del centre de València
Una marea de bates blanques recorre els carrers del centre de València en una nova jornada de protesta del col·lectiu mèdic, que ix al carrer per a exigir millores laborals i professionals, entre elles la implantació de la jornada de 35 hores setmanals i la creació d’un estatut propi que reconega la seua formació i nivell de responsabilitat.
La mobilització, convocada pel sindicat mèdic CESMCV, comença amb una asseguda en la plaça de la Reina a les 18.00 hores. En este punt es desplega una gran pancarta amb el lema ‘Condicions dignes, per a cuidar millor. Salvem la sanitat!’, que resumix el missatge central de la protesta: sense condicions laborals adequades, l’atenció als pacients es ressent i el sistema sanitari es debilita.
Durant la concentració, els assistents alcen les seues mans al crit de ‘estes són les mans que et curen’ i reclamen la dimissió de la ministra de Sanitat, Mónica García. Amb este gest volen subratllar que, malgrat ser la peça clau en l’atenció sanitària, consideren que les seues condicions de treball no estan a l’altura de la responsabilitat que assumixen cada dia.
Rebuig a l’estatut marc i a les jornades maratonianes
El secretari general de CESMCV, Víctor Pedrera, critica l’esborrany del nou estatut marc que impulsa el Ministeri de Sanitat, al qual retrau que mantinga als metges ‘en condicions del segle XIX’. Segons denúncia, en ple segle XXI continuen realitzant-se jornades de 24 hores ininterrompudes, imposant als facultatius torns de ’70, 80 i més hores’ sota l’argument de les necessitats del servici.
Pedrera reclama obrir una negociació real amb l’Administració sobre les condicions laborals que afecten el col·lectiu mèdic. Advertix que el sistema sanitari ‘està saturat’ i considera que esta situació és motiu més que suficient perquè les administracions entenguen que el conflicte amb els metges s’ha de resoldre ja. Al seu juí, la sobrecàrrega assistencial, la falta de descans i l’absència d’incentius adequats estan espentant a molts professionals a abandonar la sanitat pública.
El responsable sindical també critica que el Ministeri ‘vulga confondre professions sanitàries, encara que siguen universitàries, de quatre anys de formació amb les d’onze anys, independentment del nivell de responsabilitat’. Amb esta queixa pretén remarcar que la formació i la responsabilitat dels metges són superiors i que, per tant, reclamen un marc laboral específic que el reflectisca, en lloc d’unificar condicions amb altres perfils sanitaris.
Pedrera alerta que cada vegada falten més mèdics en un país que, segons recorda, ocupa el primer lloc mundial en nombre de facultats de Medicina. No obstant això, molts d’estos professionals no volen treballar en la sanitat pública i, per al sindicat, l’única manera de revertir esta tendència és oferir unes condicions laborals decents i atractives, que facen viable desenrotllar una carrera professional sense caure en l’esgotament.
Una hora després de l’asseguda arranca la manifestació, que recorre el centre de València, passa pel Palau de la Generalitat i conclou davant la seu de la Delegació del Govern, on està prevista la lectura d’un manifest. Este recorregut busca visibilitzar el conflicte tant davant el Govern autonòmic com davant l’Administració central, a les quals es responsabilitza de la situació actual.
Al llarg del recorregut, els manifestants exhibixen pancartes amb missatges com ’24 hores sense dormir! Al meu fill no li operaria, al teu m’obliguen’, ‘En una urgència vital la teua vida no hauria de dependre del meu descans’ o ‘No és vocació és explotació’. Amb estes consignes tracten de traslladar a la ciutadania que la falta de descans i la sobrecàrrega de treball no sols danyen als professionals, sinó que també poden afectar la seguretat dels pacients i a la qualitat de l’assistència.
Reivindicacions en plena tercera setmana de vaga
Esta mobilització s’emmarca en la tercera setmana de vaga convocada pel sindicat mèdic en la Comunitat Valenciana. Entre les seues principals demandes figura la implantació d’una jornada de 35 hores de dilluns a divendres tant en Atenció Primària com en l’àmbit hospitalari, amb l’argument que reduir la càrrega horària milloraria el descans, reduiria l’estrés i permetria oferir una atenció més segura.
El col·lectiu reclama també agendes d’Atenció Primària tancades i amb un màxim de 30 pacients citats al dia en Medicina Familiar i Comunitària i 25 en Pediatria. Amb esta limitació es pretén dignificar i adequar la pressió assistencial en les consultes, evitant que les visites s’atenguen de manera precipitada i sense el temps mínim necessari per a una adequada valoració.
Una altra de les reivindicacions és l’obertura dels punts d’atenció continuada (PAC/PAS) les 24 hores del dia i tots els dies de la setmana. Amb això volen derivar les consultes urgents o sense cita que requerixen atenció immediata cap a dispositius d’urgències extrahospitalàries, descarregant així als centres de salut i als servicis d’urgències hospitalaris d’una part de la pressió que suporten actualment.
El sindicat també demana la revisió dels acords de gestió i de productivitat variable, de manera que els indicadors utilitzats estiguen validats i servisquen realment per a mesurar allò que es vol avaluar. Consideren que, sense criteris clars i objectius, estes ferramentes poden generar desigualtats i frustració entre els professionals.
Entre les mesures plantejades figura que qualsevol guàrdia que supere les tres al mes de mitjana o les 425 hores anuals en Atenció Primària siga sempre voluntària i es remunere com a activitat extraordinària, amb una compensació prèviament pactada. A més, reclamen que les hores treballades entre les 22.00 i les 8.00 tinguen un increment retributiu del 25%, com a reconeixement a l’esforç afegit que suposen els torns nocturns.
Una altra de les demandes és abonar un complement retributiu per docència a tots els tutors de metges residents, amb l’objectiu de reconéixer el temps i la dedicació que suposa la formació de nous especialistes. Així mateix, exigixen que en totes les unitats del SAMU hi haja presència d’un metge i que les guàrdies dels metges interns residents (MIR) s’adapten a cada pla formatiu, de manera que contribuïsquen al seu aprenentatge sense traduir-se en una sobrecàrrega desproporcionada.
Amb este conjunt de reivindicacions, els metges volen deixar clar que les seues protestes no sols busquen millores salarials, sinó un canvi profund en l’organització del treball i en el reconeixement professional, que consideren imprescindible per a garantir la continuïtat i la qualitat de la sanitat pública.
