La Conferencia de Rectores y Rectoras de las Universidades Españolas (CRUE) està elaborant el primer llibre blanc sobre intel·ligència artificial en la universitat, amb l’objectiu d’orientar el seu ús en totes les institucions i facilitar l’accés a unes ferramentes tecnològiques que suposen un cost elevat per als campus.
El rector de la Universitat Politècnica de València (UPV) i president de la comissió sectorial Crue-Digitalización, José Capilla, explica que este document vol oferir pautes clares. També pretén obrir la porta a acords conjunts que permeten rebaixar el preu de les plataformes d’IA per a les universitats espanyoles.
Capilla assenyala que la primera fase d’este llibre blanc sobre IA en la universitat, que descriu com ‘el primer en el món’, estarà llesta a final d’any. Serà un text orientatiu, en revisió contínua, que s’anirà actualitzant a mesura que avance la tecnologia i l’experiència dels centres.
Diagnòstic comú i negociació de costos
Segons Capilla, el primer pas és saber què s’està fent exactament als campus. ‘Hem de fer un diagnòstic i inventari de quines ferramentes s’estan utilitzant i com, perquè la IA ha entrat en les universitats a velocitats distintes’, indica.
L’objectiu no és només orientar sobre noves formes d’ensenyar o avaluar amb IA. També es tracta d’identificar oportunitats d’accés a estes tecnologies i de compartir-les entre institucions, per a aprofitar millor els recursos i evitar esforços duplicats.
‘Un dels eixos en què treballem és, com a bloc, poder arribar a negociar preus en l’accés a estes plataformes, perquè la IA suposa un cost i la nostra proposta pot permetre un accés amb un cost més raonable’, afig Capilla.
Eixos principals del llibre blanc
El primer eix del document se centrarà en la governança de les ferramentes d’intel·ligència artificial. Inclourà aspectes relacionats amb la gestió, el desenvolupament i l’aplicació pràctica d’estes tecnologies dins de les universitats.
El segon gran bloc tractarà l’alfabetització en IA de tota la comunitat universitària. Abastarà el professorat, el personal de gestió administrativa i també l’alumnat. ‘Els estudiants no poden eixir amb un títol universitari sense que s’hagen familiaritzat amb estes ferramentes’, remarca Capilla.
Formar el professorat perquè sàpia com ensenyar i avaluar amb suport d’IA és, segons ell, ‘un dels reptes més importants de les universitats espanyoles, que de moment no té resposta’. Este desafiament és encara més gran en les titulacions no presencials, on la interacció depén molt de les plataformes digitals.
Integritat acadèmica i límits de la tecnologia
La vicerectora de Coordinación y Transformación Digital de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid (URJC), Belén Vela, advertix que l’ús d’IA generativa planteja problemes seriosos d’integritat acadèmica. Tot i que existixen ferramentes per a detectar fraus, hui no són infal·libles.
Vela reconeix que, encara que la URJC disposa de sistemes per a identificar el frau acadèmic, ‘la realitat és que actualment cap sistema pot garantir amb absoluta fiabilitat la identificació d’ús d’IA generativa’.
Per això, insistix que ‘les universitats no poden confiar únicament en ferramentes tecnològiques per a garantir la integritat acadèmica’. Aposten, en canvi, per dissenyar activitats que exigisquen raonament, pensament crític, creativitat, resolució de problemes i capacitat d’aplicació dels coneixements.
En este context, la URJC ha obert un procés de reflexió amb les direccions dels 11 centres, facultats i escoles de la universitat. L’objectiu és compartir experiències i bones pràctiques, i avançar cap a marcs compartits d’actuació entre universitats.
Dades sobre formació i plans d’estudi
Un informe recent, titulat ‘La universidad española ante la inteligencia artificial: formación digital, competencias y empleo’ i elaborat per la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD) en col·laboració amb DigitalES i InfoJobs, posa el focus en la formació.
Segons este estudi, el 64 % de les universitats considera que l’avaluació és la prioritat pedagògica més urgent en relació amb la intel·ligència artificial. Això reflectix la preocupació per com mesurar l’aprenentatge en un context on els estudiants poden usar eines automatitzades.
A més, el 80 % de les universitats veu necessari modificar els plans d’estudi per a incorporar millor la IA. No obstant això, només un 29 % ofereix formació en intel·ligència artificial de manera realment interdisciplinària, integrada en distintes àrees de coneixement.
L’informe també assenyala que sis de cada deu universitats tenen programes regulars de formació en IA aplicada a la gestió, la docència, la investigació i la transferència del coneixement. Tot i això, menys del 50 % del professorat ha participat en els últims dos anys en eixes activitats formatives, la qual cosa mostra un marge ampli de millora.
El llibre blanc que prepara la CRUE pretén donar resposta a totes estes qüestions. Buscarà oferir una estratègia comuna per a aprofitar el potencial de la IA i, alhora, reduir riscos en qualitat, integritat acadèmica i igualtat d’oportunitats entre universitats.
