La pandèmia va tornar a situar el focus en les persones majors. Els confinaments van posar en evidència la soledat i vulnerabilitat de molts homes i dones de més de 65 anys, però també la seua enorme capacitat de resiliència.
En els moments més durs fins van ser capaços d’organitzar-se per a no deixar de protestar i sol·licitar una revaloració de les seues pensions. I no fa molt hem vist el cas de Carlos San Juan, un uròleg jubilat que ha impulsat la campanya ‘Soc major, no idiota’ i que ha recollit més de 650.000 signatures perquè els bancs es replantegen les seues estratègies de digitalització i no deixen tirats als quals no tenen habilitats digitals.
El salt de digitalització s’ha reflectit en diversos àmbits i sectors demogràfics, sobretot en el dels majors de 65 anys. El Baròmetre UDP marca la dimensió de la bretxa: el 40,5% de les persones majors asseguren que mai han accedit a internet.
Raquel Herranz, treballadora social de la Unió Democràtica de Pensionistes i Jubilats d’Espanya (UDP), diu que “la pandèmia ens ha demostrat que la gent gran ha hagut d’aprendre, no diguem als colps, però sí a força d’una situació molt complicada”. Ella compta sempre que va haver d’explicar als seus propis pares que existia la videotelefonada per Whatsapp perquè era una cosa que no coneixien, i va tardar dos mesos dels quatre confinats a ensenyar-los com es feien. “Molta gent ha aprés així”, explica.
El percentatge de persones majors que usen internet continua augmentant i actualment representen 6 de cada 10 (59,5%), mentre que en 2019 no arribaven a la meitat (46,8%) i en 2017 eren el 32,7%. Això diu el Baròmetre UDP, un informe publicat per aquesta confederació que agrupa associacions de pensionistes i jubilats de tota Espanya des de 1977.
Ús d’internet
És cert que en els últims anys les persones majors s’han anat sumant progressivament a l’ús de les noves tecnologies. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), un 74% dels homes i un 72% de les dones d’entre 65 i 74 anys van usar internet en els últims tres mesos de 2021. Entre els més joves –de 16 a 24 anys–, aquest percentatge ronda el 99,6%.
Però què ocorre amb les persones que tenen més de 74 anys, que a penes apareixen en estudis i enquestes?
Recentment, l’Observatori Nacional de Tecnologia i Societat (ONTSI), institució dependent de la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, va publicar l’informe Ús de Tecnologia en les Llars Espanyoles i es va fixar en aquest sector de població. La dada més significativa és que el 27% dels quals han superat els 74 anys han utilitzat regularment internet.
L’informe especifica que la majoria utilitza internet per a accions de missatgeria instantània (26%), per a telefonar o fer videotelefonada (20,2%), llegir notícies (20,2%), buscar informació sobre temes de salut (16,7%), rebre o enviar correus (16,7%), buscar informació sobre béns o serveis (14,8%), realitzar gestions de banca per internet (13%), participar en xarxes socials (10,3%), concertar una cita mèdica (9,8%), utilitzar material d’aprenentatge (4,2%) i emetre opinions sobre assumptes de tipus cívic i polític (3,1%).
Nivell d’estudis i de renda
La diferència en la digitalització també té a veure amb el grau de formació. “Entre els quals tenen major nivell d’estudis l’ús d’internet és quasi universal: ho utilitzen regularment el 93% dels quals posseeixen un doctorat i el 80% dels llicenciats universitaris, màster o equivalent”, expliquen els seus autors. Mentre que entre les persones sense estudis o amb educació primària, aquests percentatges descendeixen considerablement fins a un 6% i un 19%, respectivament.
El mateix ocorre amb la bretxa digital motivada pel nivell de renda. Els que tenen ingressos alts (2.500-3.000 euros), el 55% usa internet, percentatge que baixa al 14% en les llars amb ingressos inferiors a 900 euros.
