Manuel Acuña, de l’Escola d’Exorcistes Europea: ‘Halloween és la desfilada de la mort’

 

Amb Halloween, o ‘la nit dels morts’ a la cantonada, són moltes les incògnites les que giren al voltant d’esta nit i les seues diferents celebracions. S’ha de celebrar? És una festa?

En València Diari hem parlat amb el Bisbe Manuel Acuña, de l’Escola d’Exorcistes Europea. Pel que fa a esta festivitat, Manuel Acuña assegura que «és imprescindible dir que Halloween no només no significa cap festa, sinó que és la desfilada de la mort, on donem permís a tota mena de mal (disfressat en monstres, dimonis i fins i tot la mateixa calavera de la mort) per passejar-se als carrers».

A més, afirma que «la disfressa ja és un contracte, aleshores jo no em disfresse del que deteste, sinó del que admire, d’allò amb què tinc simpatia. És a dir, si em disfresse d’un esquelet, la meua simpatia és amb allò que este representa. Per què no escollir alguna representació de la bondat? Ja hi ha un contracte amb la data».

I on és el risc de tot això? El bisbe ho té clar: «El risc és habilitar esta presència a la vida. Els riscos més delicats no són públics. Mentrestant les persones senzilles es compliquen sense saber-ho espiritualment amb estes ‘inofensius fantasmes’ i monstres amb les seues disfresses, habilitant una energia maligna que literalment es passeja per la ciutat, els rituals dels grups satànics de primer nivell aprofiten per a celebrar el Nadal del dimoni».

D’altra banda, explica que la difusió mundial d’esta Festa Satànica es relaciona amb l’estratègia horària. Doncs el dimoni és criatura i no pot estar a tot arreu alhora. La celebració del Nadal llavors en diferents usos horaris fa possible convocar amb eficàcia la seua presència». Esta nit, per a Manuel Acuña és «un esdeveniment fosc, on els rituals arriben a ser sagnants».

Quant ls rituals satànics, Manuel Acuña diferencia els de primer nivell, «que ja són persones amb pactes demoníacs, és a dir, demonitzades». A més, reclama que la gent no es pren de debò este esdeveniment i ho celebren, «augmentant l’energia fosca» que serà utilitzada per a les seues invocacions i sacrificis.

«Cal presentar que el diable no juga a ser diable: Ho és! i en la seua tasca pel mal, la destrucció de la persona i l’anti-regne de Déu a la societat, posa tot el seu afany», comenta Manuel Acuña, que ha practicat més de 1.200 exorcismes.

Per això, el Bisbe recorda que és important cuidar-se, no només en estes dates. «Sempre cal fer-ho. Convé demanar l’acompanyament dels àngels abans d’eixir de la llar, beneir el menjar cada cop que seiem a taula, beneir els nostres fills i nets… ¡Sana tradició tristament oblidada!».

D’altra banda, també recomana tenir a casa «la bíblia oberta al Salm 23: El Senyor és el meu Pastor en un lloc visible de la Llar. L’Apòstol Sant Pere a la seua Carta a la Sagrada Escriptura diu: «els dimonis creuen i tremolen». I quan veuen una casa protegida per la Paraula de Déu, els dificulta entrar a la seua immundícia», afegeix.

Es pot jugar a invocar el diable? «No hi ha els jocs en relació amb la invocació maligna. El diable no juga a ser diable. Fins i tot no creure no salva les conseqüències. Els que diuen jugar a la Ouija o altres com el charlie-charlie o procedir a les invocacions espiritistes, no fan més que obrir portals de presències demoníaques que després queden cordades a la persona», explica Manuel Acuña.

A més, afirma que el 40% dels més de 1.200 exorcismes realitzats, «va ser de persones que en algun moment de la seua vida van fer invocacions de la Ouija. Alguns van portar el testimoni del suïcidi dels seus companys de joc, i per això van sol·licitar el seu exorcisme».

 

Espanya, un dels llocs de més activitat de bruixeries

 

Manuel Acuña arribava a Espanya des d’Argentina, lloc de naixement. I abans d’aterrar al país ja s’havia informat de la vida espiritual. Assegura ser conscient que «és un dels llocs de major activitat de bruixeries». I com influeix això? El Bisbe afirma que «els bruixots necessiten legalitzar la regió on treballaran amb les presències fosques i esperits de morts condemnats. No només dimonis».

«L’Egregor és més que un concepte. És una realitat en la tasca dels bruixots en el seu esforç per controlar espiritualment una regió. I consagrar-la als dimonis. No és nou: sempre van treballar amb Egrégores per a este control, fins i tot es troben als antics Grimorios. Esta situació submergeix tothom en el tòxic ambient espiritual que generen estes inqualificables persones dedicades al mal. Són veritables agents de satanàs i part de les seues hosts en esta terra. Per això és tan important una vida de Fe!», afirma.

«On és la llum, la foscor fuig. La bona salut espiritual d’un lloc depén en gran manera de la pràctica de Fe dels creients en Déu», reconeix.

«Només pregue que cadascú, des de la seua Família, la seua Comunitat, la seua Església i Congregació  prenguen molt de debò que el mal no és un concepte, una idea. Si no una personalitat amb una estratègia.

Un Àngel caigut que cerca la perdició de l’home. Si la comunitat és indiferent, cedeix el lloc a la foscor. Fins i tot la física ens diu que no hi ha llocs buits: els que no ocupa un cos, l’ocupa un altre. Passa de la mateixa manera amb la Llum de déu: on hi ha la seua presència, el mal fuig. La pràctica de la vida de Fe no és una elecció, és una dimensió ineludible de la vida. Ens completa. Més encara en estos temps. Déu beneïsca tots els qui estimen la Veritat i la Llum», conclou.

Últimes notícies

Diana Morant agraïx a Ana Barceló la seua tasca després de renunciar a repetir com a alcaldessa d’Alacant

La ministra Diana Morant ha reconegut públicament el treball i el compromís d’Ana Barceló després que l’exconsellera de Sanitat haja anunciat que no repetirà com a candidata a l’alcaldia d’Alacant en 2027. La líder del PSPV ha destacat en xarxes socials la seua manera de fer política, centrada a millorar la vida de la gent.

Cullera activa un macrodispositiu amb 700 efectius per al festival Zevra

Cullera ha activat un dispositiu especial de més de 700 persones per garantir la seguretat del Zevra Festival, que espera més de 150.000 assistents en tres dies. L’Ajuntament remarca l’esforç de coordinació entre cossos policials i administracions per assegurar convivència i resposta ràpida davant emergències.

Les màximes es moderen al final de la tercera onada de calor però freguen encara els 40 graus

Les màximes han baixat fins a nou graus en la Comunitat Valenciana respecte a dijous, però moltes poblacions continuen acostant-se als 40. Requena, Beneixama, Teresa de Cofrentes i Alcoi han tornat a registrar valors molt alts.

PSPV i Compromís carreguen contra la deriva racista de PP i Vox en la llei d’acompanyament

PSPV i Compromís han acusat PP i Vox d’impulsar una deriva racista i xenòfoba en la llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat i han anunciat mesures com un recurs d’inconstitucionalitat. Les crítiques se centren en la introducció del principi de prioritat nacional en normes socials com la Renda Valenciana d’Inclusió i la Llei de Serveis Socials.

Josan Ferrández seguirà un any més com a capità de l’Elx

L’Elx ha confirmat la renovació per una temporada del capità Josan Ferrández, que encadenarà així el seu desé curs al primer equip franjiverd.

PP i Vox blinden la ‘prioritat nacional’ en ajudes socials i funció pública

PP i Vox han pactat una trentena d'esmenes a la llei d'acompanyament perquè la 'prioritat nacional' regisca l'accés a prestacions socials i introduïxen noves obligacions en la funció pública, com treballar amb el rostre descobert.

El PP veu en el relleu de Barceló un intent del PSOE d’evitar un nou desastre electoral a Alacant

La portaveu del PP a Alacant, Mari Carmen de España, interpreta la renúncia d’Ana Barceló a repetir com a candidata a l’Alcaldia el 2027 com un moviment desesperat del PSOE per frenar un altre mal resultat a la ciutat.

El Consell rebutja la quita com a parxe i reclama una solució global a la infrafinançació

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, considera que la quita de 11.000 milions plantejada pel Govern central és només un parxe i reclama un nou model de finançament autonòmic pactat per totes les comunitats, amb un fons de nivellació.