Manuel Acuña, de l’Escola d’Exorcistes Europea: ‘Halloween és la desfilada de la mort’

 

Amb Halloween, o ‘la nit dels morts’ a la cantonada, són moltes les incògnites les que giren al voltant d’esta nit i les seues diferents celebracions. S’ha de celebrar? És una festa?

En València Diari hem parlat amb el Bisbe Manuel Acuña, de l’Escola d’Exorcistes Europea. Pel que fa a esta festivitat, Manuel Acuña assegura que «és imprescindible dir que Halloween no només no significa cap festa, sinó que és la desfilada de la mort, on donem permís a tota mena de mal (disfressat en monstres, dimonis i fins i tot la mateixa calavera de la mort) per passejar-se als carrers».

A més, afirma que «la disfressa ja és un contracte, aleshores jo no em disfresse del que deteste, sinó del que admire, d’allò amb què tinc simpatia. És a dir, si em disfresse d’un esquelet, la meua simpatia és amb allò que este representa. Per què no escollir alguna representació de la bondat? Ja hi ha un contracte amb la data».

I on és el risc de tot això? El bisbe ho té clar: «El risc és habilitar esta presència a la vida. Els riscos més delicats no són públics. Mentrestant les persones senzilles es compliquen sense saber-ho espiritualment amb estes ‘inofensius fantasmes’ i monstres amb les seues disfresses, habilitant una energia maligna que literalment es passeja per la ciutat, els rituals dels grups satànics de primer nivell aprofiten per a celebrar el Nadal del dimoni».

D’altra banda, explica que la difusió mundial d’esta Festa Satànica es relaciona amb l’estratègia horària. Doncs el dimoni és criatura i no pot estar a tot arreu alhora. La celebració del Nadal llavors en diferents usos horaris fa possible convocar amb eficàcia la seua presència». Esta nit, per a Manuel Acuña és «un esdeveniment fosc, on els rituals arriben a ser sagnants».

Quant ls rituals satànics, Manuel Acuña diferencia els de primer nivell, «que ja són persones amb pactes demoníacs, és a dir, demonitzades». A més, reclama que la gent no es pren de debò este esdeveniment i ho celebren, «augmentant l’energia fosca» que serà utilitzada per a les seues invocacions i sacrificis.

«Cal presentar que el diable no juga a ser diable: Ho és! i en la seua tasca pel mal, la destrucció de la persona i l’anti-regne de Déu a la societat, posa tot el seu afany», comenta Manuel Acuña, que ha practicat més de 1.200 exorcismes.

Per això, el Bisbe recorda que és important cuidar-se, no només en estes dates. «Sempre cal fer-ho. Convé demanar l’acompanyament dels àngels abans d’eixir de la llar, beneir el menjar cada cop que seiem a taula, beneir els nostres fills i nets… ¡Sana tradició tristament oblidada!».

D’altra banda, també recomana tenir a casa «la bíblia oberta al Salm 23: El Senyor és el meu Pastor en un lloc visible de la Llar. L’Apòstol Sant Pere a la seua Carta a la Sagrada Escriptura diu: «els dimonis creuen i tremolen». I quan veuen una casa protegida per la Paraula de Déu, els dificulta entrar a la seua immundícia», afegeix.

Es pot jugar a invocar el diable? «No hi ha els jocs en relació amb la invocació maligna. El diable no juga a ser diable. Fins i tot no creure no salva les conseqüències. Els que diuen jugar a la Ouija o altres com el charlie-charlie o procedir a les invocacions espiritistes, no fan més que obrir portals de presències demoníaques que després queden cordades a la persona», explica Manuel Acuña.

A més, afirma que el 40% dels més de 1.200 exorcismes realitzats, «va ser de persones que en algun moment de la seua vida van fer invocacions de la Ouija. Alguns van portar el testimoni del suïcidi dels seus companys de joc, i per això van sol·licitar el seu exorcisme».

 

Espanya, un dels llocs de més activitat de bruixeries

 

Manuel Acuña arribava a Espanya des d’Argentina, lloc de naixement. I abans d’aterrar al país ja s’havia informat de la vida espiritual. Assegura ser conscient que «és un dels llocs de major activitat de bruixeries». I com influeix això? El Bisbe afirma que «els bruixots necessiten legalitzar la regió on treballaran amb les presències fosques i esperits de morts condemnats. No només dimonis».

«L’Egregor és més que un concepte. És una realitat en la tasca dels bruixots en el seu esforç per controlar espiritualment una regió. I consagrar-la als dimonis. No és nou: sempre van treballar amb Egrégores per a este control, fins i tot es troben als antics Grimorios. Esta situació submergeix tothom en el tòxic ambient espiritual que generen estes inqualificables persones dedicades al mal. Són veritables agents de satanàs i part de les seues hosts en esta terra. Per això és tan important una vida de Fe!», afirma.

«On és la llum, la foscor fuig. La bona salut espiritual d’un lloc depén en gran manera de la pràctica de Fe dels creients en Déu», reconeix.

«Només pregue que cadascú, des de la seua Família, la seua Comunitat, la seua Església i Congregació  prenguen molt de debò que el mal no és un concepte, una idea. Si no una personalitat amb una estratègia.

Un Àngel caigut que cerca la perdició de l’home. Si la comunitat és indiferent, cedeix el lloc a la foscor. Fins i tot la física ens diu que no hi ha llocs buits: els que no ocupa un cos, l’ocupa un altre. Passa de la mateixa manera amb la Llum de déu: on hi ha la seua presència, el mal fuig. La pràctica de la vida de Fe no és una elecció, és una dimensió ineludible de la vida. Ens completa. Més encara en estos temps. Déu beneïsca tots els qui estimen la Veritat i la Llum», conclou.

Últimes notícies

Cultura rebutja acudir a la comissió pel robatori del Tresor de Villena i apunta a l’Ajuntament

La Conselleria de Cultura no participarà en la comissió municipal sobre el robatori del Tresor de Villena i defensa que este òrgan ha de centrar-se en les decisions de seguretat adoptades per l’Ajuntament i la direcció del museu MUVI.

La Cubana torna a Alacant amb la seua comèdia gastronòmica ‘La cuisine de ma cousine’

'La cuisine de ma cousine', el muntatge gastronòmic de La Cubana, oferirà 14 funcions al Teatre Principal d'Alacant adaptades a la ciutat. L'obra convertix la cuina i la moda foodie en un melodrama ple d'humor i sentiments.

Un esqueix de la figuera de Miguel Hernández arrelarà al monestir de Yuso

Un esqueix de la figuera centenària de la casa de Miguel Hernández, a Orihuela, serà plantat al monestir de Yuso, a San Millán de la Cogolla, reforçant els llaços culturals entre la ciutat alacantina, la UMH i La Rioja.

Així queden els preus dels nous abonaments del Nou Mestalla

Els abonaments del Nou Mestalla costaran entre 300 i 1.700 euros segons la ubicació del seient, amb més del 20% per baix de 450 euros i tres fases definides per al trasllat.

Els hotels valencians freguen el ple en el pont d’octubre amb més del 85 % reservat

Els hotels de la Comunitat Valenciana encaren el pont d’octubre amb un 85,4 % de places ja reservades i previsions de vore xifres encara més altes per les reserves d’última hora i l’oratge favorable.

Fracassa la primera sessió sobre el robatori del Tresor de Villena: només compareix un citat

La comissió municipal sobre el robatori del Tresor de Villena al MUVI ha celebrat la seua primera sessió amb només una de les sis persones citades, el director de l’obra de la fase 2 i de la museïtzació, Ángel Luis Rocamora Ruiz. El portaveu municipal, Javier Martínez, ha lamentat l’absència de la resta de compareixents, entre ells diversos càrrecs de Cultura de la Generalitat.

Consum crearà 150 llocs de treball amb una nova plataforma logística a la Zona Franca de Barcelona

Consum invertirà 100 milions d’euros en una nova plataforma logística de frescos, refrigerats i congelats a la Zona Franca de Barcelona, amb la qual reforçarà la seua capacitat a Catalunya i crearà 150 llocs de treball prioritzant la plantilla de Vidreria Rovira.

Catalá defensa mantindre la mascletà i tots els actes del 9 d’Octubre a la plaça

L’alcaldessa de València, María José Catalá, rebutja traslladar la mascletà i la resta d’actes del 9 d’Octubre de la plaça de l’Ajuntament i demana empatia i esforç tant a les persones acampades per la vivenda com a la ciutadania per a poder celebrar íntegrament la Processó Cívica i la resta de celebracions.