Manuel Acuña, de l’Escola d’Exorcistes Europea: ‘Halloween és la desfilada de la mort’

 

Amb Halloween, o ‘la nit dels morts’ a la cantonada, són moltes les incògnites les que giren al voltant d’esta nit i les seues diferents celebracions. S’ha de celebrar? És una festa?

En València Diari hem parlat amb el Bisbe Manuel Acuña, de l’Escola d’Exorcistes Europea. Pel que fa a esta festivitat, Manuel Acuña assegura que «és imprescindible dir que Halloween no només no significa cap festa, sinó que és la desfilada de la mort, on donem permís a tota mena de mal (disfressat en monstres, dimonis i fins i tot la mateixa calavera de la mort) per passejar-se als carrers».

A més, afirma que «la disfressa ja és un contracte, aleshores jo no em disfresse del que deteste, sinó del que admire, d’allò amb què tinc simpatia. És a dir, si em disfresse d’un esquelet, la meua simpatia és amb allò que este representa. Per què no escollir alguna representació de la bondat? Ja hi ha un contracte amb la data».

I on és el risc de tot això? El bisbe ho té clar: «El risc és habilitar esta presència a la vida. Els riscos més delicats no són públics. Mentrestant les persones senzilles es compliquen sense saber-ho espiritualment amb estes ‘inofensius fantasmes’ i monstres amb les seues disfresses, habilitant una energia maligna que literalment es passeja per la ciutat, els rituals dels grups satànics de primer nivell aprofiten per a celebrar el Nadal del dimoni».

D’altra banda, explica que la difusió mundial d’esta Festa Satànica es relaciona amb l’estratègia horària. Doncs el dimoni és criatura i no pot estar a tot arreu alhora. La celebració del Nadal llavors en diferents usos horaris fa possible convocar amb eficàcia la seua presència». Esta nit, per a Manuel Acuña és «un esdeveniment fosc, on els rituals arriben a ser sagnants».

Quant ls rituals satànics, Manuel Acuña diferencia els de primer nivell, «que ja són persones amb pactes demoníacs, és a dir, demonitzades». A més, reclama que la gent no es pren de debò este esdeveniment i ho celebren, «augmentant l’energia fosca» que serà utilitzada per a les seues invocacions i sacrificis.

«Cal presentar que el diable no juga a ser diable: Ho és! i en la seua tasca pel mal, la destrucció de la persona i l’anti-regne de Déu a la societat, posa tot el seu afany», comenta Manuel Acuña, que ha practicat més de 1.200 exorcismes.

Per això, el Bisbe recorda que és important cuidar-se, no només en estes dates. «Sempre cal fer-ho. Convé demanar l’acompanyament dels àngels abans d’eixir de la llar, beneir el menjar cada cop que seiem a taula, beneir els nostres fills i nets… ¡Sana tradició tristament oblidada!».

D’altra banda, també recomana tenir a casa «la bíblia oberta al Salm 23: El Senyor és el meu Pastor en un lloc visible de la Llar. L’Apòstol Sant Pere a la seua Carta a la Sagrada Escriptura diu: «els dimonis creuen i tremolen». I quan veuen una casa protegida per la Paraula de Déu, els dificulta entrar a la seua immundícia», afegeix.

Es pot jugar a invocar el diable? «No hi ha els jocs en relació amb la invocació maligna. El diable no juga a ser diable. Fins i tot no creure no salva les conseqüències. Els que diuen jugar a la Ouija o altres com el charlie-charlie o procedir a les invocacions espiritistes, no fan més que obrir portals de presències demoníaques que després queden cordades a la persona», explica Manuel Acuña.

A més, afirma que el 40% dels més de 1.200 exorcismes realitzats, «va ser de persones que en algun moment de la seua vida van fer invocacions de la Ouija. Alguns van portar el testimoni del suïcidi dels seus companys de joc, i per això van sol·licitar el seu exorcisme».

 

Espanya, un dels llocs de més activitat de bruixeries

 

Manuel Acuña arribava a Espanya des d’Argentina, lloc de naixement. I abans d’aterrar al país ja s’havia informat de la vida espiritual. Assegura ser conscient que «és un dels llocs de major activitat de bruixeries». I com influeix això? El Bisbe afirma que «els bruixots necessiten legalitzar la regió on treballaran amb les presències fosques i esperits de morts condemnats. No només dimonis».

«L’Egregor és més que un concepte. És una realitat en la tasca dels bruixots en el seu esforç per controlar espiritualment una regió. I consagrar-la als dimonis. No és nou: sempre van treballar amb Egrégores per a este control, fins i tot es troben als antics Grimorios. Esta situació submergeix tothom en el tòxic ambient espiritual que generen estes inqualificables persones dedicades al mal. Són veritables agents de satanàs i part de les seues hosts en esta terra. Per això és tan important una vida de Fe!», afirma.

«On és la llum, la foscor fuig. La bona salut espiritual d’un lloc depén en gran manera de la pràctica de Fe dels creients en Déu», reconeix.

«Només pregue que cadascú, des de la seua Família, la seua Comunitat, la seua Església i Congregació  prenguen molt de debò que el mal no és un concepte, una idea. Si no una personalitat amb una estratègia.

Un Àngel caigut que cerca la perdició de l’home. Si la comunitat és indiferent, cedeix el lloc a la foscor. Fins i tot la física ens diu que no hi ha llocs buits: els que no ocupa un cos, l’ocupa un altre. Passa de la mateixa manera amb la Llum de déu: on hi ha la seua presència, el mal fuig. La pràctica de la vida de Fe no és una elecció, és una dimensió ineludible de la vida. Ens completa. Més encara en estos temps. Déu beneïsca tots els qui estimen la Veritat i la Llum», conclou.

Últimes notícies

L’afiliació d’autònoms marca rècord en la Comunitat Valenciana impulsada pel treball estranger

La Comunitat Valenciana aconseguix un rècord de 389.839 afiliacions d'autònoms, amb un pes creixent del col·lectiu estranger i un relleu generacional que obri un buit de talent en sectors tradicionals.

La Comunitat Valenciana va tindre en 2024 una de les taxes més baixes d’altes hospitalàries d’Espanya

La Comunitat Valenciana va registrar en 2024 un total de 10.096 altes hospitalàries per cada 100.000 habitants, una xifra lleugerament inferior a la mitjana nacional, en un context d'augment general d'ingressos i canvi en les principals causes d'hospitalització.

PP i Vox frenen a Alacant la petició per a recuperar l’ajuda a la Senda de Miguel Hernández

La majoria de PP i Vox a l'Ajuntament d'Alacant ha rebutjat una proposta de l'esquerra per a instar a la Generalitat a recuperar la subvenció de la Senda del Poeta Miguel Hernández, un itinerari cultural que recorre els llocs clau en la vida de l'escriptor.

Pérez Llorca anuncia un reforç de les inspeccions per a frenar els empadronaments irregulars

Juanfran Pérez Llorca anuncia en Les Corts un reforç de la coordinació i inspeccions per a controlar els empadronaments irregulars i vincula el fenomen a la immigració desordenada i a la falta de recursos estatals.

La Comunitat Valenciana registra una taxa d’assassinats masclistes per damunt de la mitjana espanyola

La Comunitat Valenciana acumula des de 2003 una taxa de 78,8 assassinats masclistes per milió de dones majors de 15 anys, per damunt de la mitjana estatal de 67,1. L'últim informe de l'Observatori del CGPJ i de la Delegació contra la Violència de Gènere alerta també de l'impacte de la violència vicària sobre menors.

Pérez Llorca justifica la comissió de servicis a la seua parella davant les acusacions de enchufismo

Juanfran Pérez Llorca defén la comissió de servicis per la qual la seua parella ha sigut contractada per la Diputació de València, mentres l'oposició denuncia un cas de enchufismo i nepotisme per l'increment salarial i les condicions del lloc.

La Comunitat Valenciana tanca 2025 com tercera destinació nacional amb 17 milions de viatges

La Comunitat Valenciana es consolida en 2025 com tercer destí dels viatgers espanyols, amb 17 milions de desplaçaments i 4.562 milions d'euros de gasto, en un context de menys viatges però major desemborsament.

Els propietaris de l’edifici incendiat en Campanar reclamen reobrir la causa després d’un nou informe pericial

La comunitat de propietaris de l'edifici incendiat en Campanar sol·licita reobrir la causa judicial secundant-se en un nou informe pericial que qüestiona la normativa aplicada i la seguretat de la façana.