9.9 C
València
Diumenge, 22 febrer, 2026

Divendres a les 17.54 h arriba un estiu ple d’actes astronòmics

Comença l’estiu, l’estació més llarga de l’any | Arxiu

 

A pesar de què hem tingut dies de prou de calor este juny, l’estiu astronòmic oficial no arriba fins a este divendres 21 a les 17.54 h de la vesprada. Una entrada en la nova estació que ve carregada d’importants cites astronòmiques per a poder disfrutar de les suaus o càlides nits d’estiu a l’aire lliure.

 

Pluges d’estreles, eclipsis i planetes molt brillants són alguns dels actes  que no ens podem perdre estos mesos que venen. L’estiu és l’estació més llarga de totes, amb els seus 93 dies i 15 hores, acabant el 23 de setembre amb l’arribada de la tardor. Això és per culpa de l’òrbita el·líptica de la Terra i de la posició del Sol.

 

En eixe sentit, el dia 3 de juliol arribarem a l’afeli, el moment de l’any en què el nostre planeta se situa en el punt més lluny de l’astre, cosa que fa que el gir al seu voltant siga més lent i llarg. Per tant, per molt que puga paréixer estrany, el fet que faça calor en la Terra no depén de si estem més prop o més lluny del Sol, sinó de com rebem l’impacte dels raigs solars.  

 

Fases de l’equinocci i el solstici | Arxiu

 

El solstici d’estiu i la nit més curta de l’any

L’entrada oficial a l’estiu astronòmic es deu al fet que este divendres tenim el solstici d’estiu, cosa que fa que hui siga el dia més llarg de l’any i que la pròxima nit siga la més curta. Esta dada desmunta, un any més, el mite que la nit de Sant Joan, la del 23 al 24 de juny, és la més curta de totes. Hui tenim 15 hores i 11 minuts de dia, el màxim anual.

 

En el moment del solstici, el pol nord de la Terra està més inclinat que mai mirant cap al Sol, que impacta de forma directa en el tròpic de Càncer. Això fa que les hores de sol siguen majoritàries en tot l’hemisferi nord, inclús sense que la llum es ponga en 24 hores a l’extrem nord d’Europa, fenomen que es coneix com el Sol de mitjanit.

 

A partir de hui mateixa, el dia començarà a acurtar-se fins a l’arribada del solstici d’hivern, el 21 de desembre. No obstant, eixa reducció del dia serà d’entre 1 i 3 minuts cada dia, raó per la qual no notarem el canvi fins a finals de juliol pràcticament.

 

L’estiu és una estació plena d’importants cites astronòmiques | Arxiu

 

Les cites astronòmiques més importants de l’estiu

Com cada any, l’estiu està plenet de cites astronòmiques al cel i la gent ix en massa durant les nits per a observar el cel, ja que la temperatura acompanya. Enguany, tenim fins a dos eclipsis i unes quantes pluges d’estreles, especialment, les ‘llàgrimes de Sant Llorenç’. A més, les llunes plenes seran els dies 16 de juliol, 15 d’agost i 14 de setembre. Però hi ha altres dates que hem de tindre en compte. Estos són els actes celestes més importants de la nova estació:

 

Eclipsi total de Sol el 2 de juliol

De cara al següent 2 de juliol hi haurà un eclipsi total de Sol però, per desgràcia, no serà visible des de València. Este espectacular fenomen es vorà només en algunes regions de l’oceà Pacífic i en la zona central de Xile i Argentina. A més, serà parcial al sud de l’oceà Pacífic i a l’oest de Sud-Amèrica.

 

La primera Lluna plena de l’estiu serà el 16 de juliol | Arxiu

 

Saturn serà visible el 9 de juliol

Un gran i brillant puntet il·luminarà el cel de la nit del 9 de juliol. Serà Saturn, que serà visible i viurà la seua màxima aproximació a la Terra. La brillantor del planeta dels anells serà la més forta de tot l’any i el podrem disfrutar durant tota la nit. Només si utilitzem un telescopi mínimament professional podrem apreciar els seus anells i algunes de les seues llunes.

 

Eclipsi parcial de Lluna el 16 de juliol

La nit del 16 de juliol tenim una d’aquelles cites astronòmiques imprescindibles. Concretament, tindrem un eclipsi parcial de Lluna, ja que una part del satèl·lit quedarà enfosquida per l’ombra de la Terra però la resta se seguirà vegent. El fenomen es podrà vore en gran part d’Europa, Àsia Central, Àfrica i l’oceà Índic.

 

Primera pluja d’estreles a finals de juliol

De cara al 28 i 29 d juliol, arriba la primera pluja d’estreles important de l’estiu. Es tracta de la pluja dels Delta Aquàrids, amb uns 20 meteors per hora caiguent en el punt àlgid del fenomen provinents de la constel·lació d’Aquari.   

 

En agost, arriben les tradicionals ‘llàgrimes de Sant Llorenç’

A mitjans d’agost tindrem la cita astronòmica més important de l’estiu, les tradicionals ‘llàgrimes de Sant Llorenç’ o els Perseids. El punt àlgid es viurà la nit del 12 al 13 d’agost, quan es voran prop de 60 meteors per hora. Per desgràcia, la Lluna plena d’agost coincidirà pràcticament amb eixe acte, raó per la qual serà més complicat vore plenament la pluja d’estreles per la llum del satèl·lit.

 

Els Perseids són la pluja d’estreles més important de l’any | Arxiu

 

Neptú serà visible el 9 de setembre

Ja amb pràcticament tota la població tornada de vacacions, arribarà una nova cita important amb el cel. Es tracta de Neptú, que serà molt visible el 9 de setembre i farà el seu màxim acostament a la Terra. Vorem tota la seua cara 100% il·luminada pel Sol, cosa que el farà més brillant que en qualsevol altre moment de l’any.

 

També pots llegir…

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Galbiati reivindica la defensa de Baskonia per a tombar al Barça i ficar-se en la final

Galbiati va destacar que la defensa en l'últim quart va sostindre a Baskonia en la semifinal davant el Barça. Va elogiar a Diakité i va anticipar una final exigent davant el Reial Madrid.

Kurucs reivindica el col·lectiu després de véncer al Barça: ‘No tenim egos i juguem junts’

Kurucs va subratllar que la victòria de Baskonia davant el Barça en la Copa del Rei va arribar des del joc coral i una defensa amb energia. Diakite va decidir amb un tap a 7 segons.

Xavi Pascual apunta a l’últim quart després de l’eliminació del Barça davant Baskonia

El tècnic del Barça va lamentar una última habitació desastrosa amb només nou punts, que va fer inútil el control previ del partit i els va deixar sense final.

Laprovittola lamenta la derrota del Barça i l’avantatge de deu punts perduda davant Baskonia

El base del Barça va lamentar caure en semifinals davant Baskonia després de dilapidar una renda de deu punts en l'últim quart. Parra va assenyalar accions clau que van decantar el final.

67-70: el Baskonia sobreviu al Barça i torna a la final 17 anys després

El Baskonia va guanyar 67-70 al Barça després de resistir a rebuf i aprofitar el descans de Laprovittola per a canviar el comandament. Jugarà la final 17 anys després.

El Kosner Baskonia tomba al Barça i jugarà la final davant el Reial Madrid (67-70)

El Kosner Baskonia va véncer al Barça per 67-70 en el Roig Arena i es mesurarà al Reial Madrid en la final de la Copa del Rei, fixada per al diumenge a les 19.00 CET.

La maledicció de l’amfitrió suma 24 anys: el València Basket cau 106-108 davant el Reial Madrid

La ratxa sense campions locals en la Copa del Rei s'ha mantingut amb l'eliminació del València Basket en semifinals davant el Reial Madrid per 106-108. L'última vegada que un amfitrió va alçar el títol va ser en 2002, amb el Baskonia; abans, només el CAI Zaragoza ho va aconseguir en 1983-84.

Hezonja iguala el rècord de triples en la Copa i guia el 106-108 del Reial Madrid en una semifinal històrica

Hezonja va anotar set triples i 25 punts i va decidir amb dos encerts en els últims trenta segons el 106-108 del Reial Madrid davant el València Basket, en una semifinal sense pròrroga que va batre el rècord històric d'anotació amb 214 punts.