Divendres a les 17.54 h arriba un estiu ple d’actes astronòmics

Comença l’estiu, l’estació més llarga de l’any | Arxiu

 

A pesar de què hem tingut dies de prou de calor este juny, l’estiu astronòmic oficial no arriba fins a este divendres 21 a les 17.54 h de la vesprada. Una entrada en la nova estació que ve carregada d’importants cites astronòmiques per a poder disfrutar de les suaus o càlides nits d’estiu a l’aire lliure.

 

Pluges d’estreles, eclipsis i planetes molt brillants són alguns dels actes  que no ens podem perdre estos mesos que venen. L’estiu és l’estació més llarga de totes, amb els seus 93 dies i 15 hores, acabant el 23 de setembre amb l’arribada de la tardor. Això és per culpa de l’òrbita el·líptica de la Terra i de la posició del Sol.

 

En eixe sentit, el dia 3 de juliol arribarem a l’afeli, el moment de l’any en què el nostre planeta se situa en el punt més lluny de l’astre, cosa que fa que el gir al seu voltant siga més lent i llarg. Per tant, per molt que puga paréixer estrany, el fet que faça calor en la Terra no depén de si estem més prop o més lluny del Sol, sinó de com rebem l’impacte dels raigs solars.  

 

Fases de l’equinocci i el solstici | Arxiu

 

El solstici d’estiu i la nit més curta de l’any

L’entrada oficial a l’estiu astronòmic es deu al fet que este divendres tenim el solstici d’estiu, cosa que fa que hui siga el dia més llarg de l’any i que la pròxima nit siga la més curta. Esta dada desmunta, un any més, el mite que la nit de Sant Joan, la del 23 al 24 de juny, és la més curta de totes. Hui tenim 15 hores i 11 minuts de dia, el màxim anual.

 

En el moment del solstici, el pol nord de la Terra està més inclinat que mai mirant cap al Sol, que impacta de forma directa en el tròpic de Càncer. Això fa que les hores de sol siguen majoritàries en tot l’hemisferi nord, inclús sense que la llum es ponga en 24 hores a l’extrem nord d’Europa, fenomen que es coneix com el Sol de mitjanit.

 

A partir de hui mateixa, el dia començarà a acurtar-se fins a l’arribada del solstici d’hivern, el 21 de desembre. No obstant, eixa reducció del dia serà d’entre 1 i 3 minuts cada dia, raó per la qual no notarem el canvi fins a finals de juliol pràcticament.

 

L’estiu és una estació plena d’importants cites astronòmiques | Arxiu

 

Les cites astronòmiques més importants de l’estiu

Com cada any, l’estiu està plenet de cites astronòmiques al cel i la gent ix en massa durant les nits per a observar el cel, ja que la temperatura acompanya. Enguany, tenim fins a dos eclipsis i unes quantes pluges d’estreles, especialment, les ‘llàgrimes de Sant Llorenç’. A més, les llunes plenes seran els dies 16 de juliol, 15 d’agost i 14 de setembre. Però hi ha altres dates que hem de tindre en compte. Estos són els actes celestes més importants de la nova estació:

 

Eclipsi total de Sol el 2 de juliol

De cara al següent 2 de juliol hi haurà un eclipsi total de Sol però, per desgràcia, no serà visible des de València. Este espectacular fenomen es vorà només en algunes regions de l’oceà Pacífic i en la zona central de Xile i Argentina. A més, serà parcial al sud de l’oceà Pacífic i a l’oest de Sud-Amèrica.

 

La primera Lluna plena de l’estiu serà el 16 de juliol | Arxiu

 

Saturn serà visible el 9 de juliol

Un gran i brillant puntet il·luminarà el cel de la nit del 9 de juliol. Serà Saturn, que serà visible i viurà la seua màxima aproximació a la Terra. La brillantor del planeta dels anells serà la més forta de tot l’any i el podrem disfrutar durant tota la nit. Només si utilitzem un telescopi mínimament professional podrem apreciar els seus anells i algunes de les seues llunes.

 

Eclipsi parcial de Lluna el 16 de juliol

La nit del 16 de juliol tenim una d’aquelles cites astronòmiques imprescindibles. Concretament, tindrem un eclipsi parcial de Lluna, ja que una part del satèl·lit quedarà enfosquida per l’ombra de la Terra però la resta se seguirà vegent. El fenomen es podrà vore en gran part d’Europa, Àsia Central, Àfrica i l’oceà Índic.

 

Primera pluja d’estreles a finals de juliol

De cara al 28 i 29 d juliol, arriba la primera pluja d’estreles important de l’estiu. Es tracta de la pluja dels Delta Aquàrids, amb uns 20 meteors per hora caiguent en el punt àlgid del fenomen provinents de la constel·lació d’Aquari.   

 

En agost, arriben les tradicionals ‘llàgrimes de Sant Llorenç’

A mitjans d’agost tindrem la cita astronòmica més important de l’estiu, les tradicionals ‘llàgrimes de Sant Llorenç’ o els Perseids. El punt àlgid es viurà la nit del 12 al 13 d’agost, quan es voran prop de 60 meteors per hora. Per desgràcia, la Lluna plena d’agost coincidirà pràcticament amb eixe acte, raó per la qual serà més complicat vore plenament la pluja d’estreles per la llum del satèl·lit.

 

Els Perseids són la pluja d’estreles més important de l’any | Arxiu

 

Neptú serà visible el 9 de setembre

Ja amb pràcticament tota la població tornada de vacacions, arribarà una nova cita important amb el cel. Es tracta de Neptú, que serà molt visible el 9 de setembre i farà el seu màxim acostament a la Terra. Vorem tota la seua cara 100% il·luminada pel Sol, cosa que el farà més brillant que en qualsevol altre moment de l’any.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.

Vint mitjans aeris es reforcen en l’incendi de la Vall d’Uixó i els terrestres es concentren en Betxí

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua actiu i sense control, amb més de 16.000 persones desallotjades i els treballs centrats ara en Betxí. Este diumenge s’incorporen vint mitjans aeris i es manté un ampli dispositiu terrestre, inclosa la UME.

La nit dona un xicotet respir al gran incendi de la Vall d’Uixó però seguix fora de control

La nit ha sigut lleugerament més favorable en la Vall d’Uixó i la Serra d’Espadà, però l’incendi forestal continua actiu, sense control i amb condicions encara adverses de temperatura, humitat i vent.

L’erosió costanera pel canvi climàtic ja colpeja tots els continents

La tercera edició del World Ocean Assessment alerta que l’erosió costanera causada pel canvi climàtic afecta totes les zones del món, augmenta la contaminació per plàstics i creix el paper clau de l’aqüicultura en la seguretat alimentària futura.