Puteros Invisibles

Es discuteix sobre els drets de les dones a vendre o no el seu cos, es qualifica d’empoderament la “decisió lliure” de dedicar-se a la prostitució. Es maquilla i romantitza, fent creure que les dones trien, en l’ús de la seua llibertat. És curiós que sempre que es defensa la nostra llibertat siga per a acabar fent el que ells volen: úters, trossos de cos deixats i venuts… Dones que no senten cap satisfacció sexual amb els clients.

Cap. Mitjana de durada 10, 15 minuts. A canvi d’uns diners que no són per a elles…

L’estadística ens colpeix: un de cada cinc homes valencians diu que fa ús de la prostitució. Un de cada cinc amics, familiars, coneguts, companys de treball paga per accedir al cos d’una dona que no el desitja, per violar-la a canvi de diners. Quina altra activitat violenta penseu que és equiparable? Podríem matar, a canvi de diners? Colpejar a algú fins a deixar-lo inconscient? Torturar psicològicament a una persona, previ pagament?

Pensem una miqueta. Si hi ha oferta de prostitució, és perquè hi ha demanda. És a dir, que la prostitució existeix perquè hi ha homes que demanen cossos de dona, i creuen que tenen tot el dret a usar-los. Per la força dels diners.

Sabem del cert que el consum de sexe de pagament com a alternativa d’oci comença de ben joves. Si fa uns anys era una mena de ‘baptisme’ que la certificada l’entrada en el món adult, que constituïa la diversió obligada abans del casament, ara ja no cal ni moure’s de casa per a accedir-hi. Des de la pantalla del mòbil, des de la ‘tablet’, des del portàtil… l’accessibilitat als cossos de les dones es multiplica, es facilita, s’universalitza. Com no han de pensar que és un dret, si és tan fàcil?

Els homes compren cossos per a usar-los com vullguen. Des d’alguns sectors se’ns ven una imatge ideal de la prostitució, de les dones prostituïdes que ‘ho fan perquè volen’… com si fora habitual que els puteros els regalen flors, que els compren modelets i les porten a grans soparots en restaurants caríssims.

Sovint el cine ens explica històries ideals, però és un error creure que les pel·lícules són la realitat… la realitat de les dones prostituïdes, la major part de les vegades, s’assembla més a les pel·lícules de terror, ja que molts puteros, convençuts que haver pagat els dona dret de fer el que vullguen sotmeten les dones, les humilien, les colpegen, i fins i tot, les maten.

Les dones prostituïdes duren com a molt un mes en el mateix bordell. Els proxenetes les van canviant de lloc, sense preguntar-los, sense considerar què opinen, desitgen o necessiten, sobretot per a evitar que s’arrelen a un lloc o a un grup de dones, per tal que no facen amistats. A més, als puteros també els agrada canviar. Repetir els resulta avorrit…

Turisme sexual, prostitució infantil, dones d’una ètnia o país determinat… Les cerques globals en xarxes, en molts idiomes i des de molts països de contingut explícit sobre «putes ucraïneses» o «adolescents ucraïneses» ha augmentat un 600% des que va començar la guerra a Ucraïna. Si hi ha demanda, hi haurà oferta. Hi ha webs de serveis sexuals on ‘s’oferten’ dones d’Ucraïna, i un dels reclams és que són dones acabades d’aplegar al país… mentre, per una banda, hi ha un corrent de solidaritat, per l’altra apareixen els voltors que només pensen de seguir gaudint de cossos de dones a canvi de diners.

Però, a qui li importa? Al cap i a la fi, només són dones públiques, dones que es poden usar a canvi de diners. Dones que estan sota el control de qui paga per follar-les. Dones de les quals es pot explicar tot als amics (i exagerar, i riure, i donar-se-les de mascle…), menysprear-les, burlar-se’n. Dones que algú ha comprat, importat, esclavitzat. Dones sense família, sense casa, sense pressa. Dones sense ànima, sense passat, sense futur, sense projectes. Dones que no tenen res davall la pell, a dins del pit. Dones que faran servir 10 o 12 homes cada dia, sense que importe qui són, com estan, que serà d’elles el dia següent…
Què més dona, sols són dones.

Contràriament al que ens tracten de fer creure, comprar serveis sexuals no és una necessitat biològica. És un fet cultural que s’aprén i s’educa, i el patriarcat, que hi veu negoci, ens ho inocula a través de la hipersexualització de les dones, la roba, les imatges, les cançons, les xarxes socials. I com tot allò que és aprés, es pot canviar, però cal una espenta decidida per part de les administracions públiques. Permetre la prostitució és legitimar la violència contra les dones. Contra totes les dones. Per això no s’hi pot estar a favor ni ser tebi amb la qüestió. L’única opció és l’abolició!

Últimes notícies

Centenars de metges es manifesten a València per a exigir més personal i millors condicions laborals

Centenars de metges recorren el centre de València en la tercera jornada de vaga per a denunciar la precarietat, exigir més personal i canvis en les guàrdies i l'organització assistencial.

Educació manté oberta la negociació amb els sindicats docents i reclama avanços sense imposicions

La Conselleria d'Educació assegura que manté la porta oberta a continuar negociant amb els sindicats del professorat i demana un gest que permeta avançar sense imposicions en el conflicte.

Spring Festival 2026 reforça la seua aposta per a consolidar Alacant com a destí musical

El Spring Festival presenta la seua edició 2026 amb vint artistes, la gira de comiat de Love of Lesbian i un fort impacte turístic i econòmic previst per a Alacant.

Ajornada al 28 de maig la lectura de conclusions del juí a Juliol d’Espanya per agressió sexual

L'Audiència Provincial d'Alacant retarda al 28 de maig la lectura de les conclusions finals en el juí al metge i expresident Juliol d'Espanya, acusat d'agressió sexual i tracte degradant a dos pacients.

El promotor de les VPO de la Platja de Sant Joan nega vincles amb Pérez-Hickman i els seus fills

L'administrador únic de Fraorgi nega qualsevol relació amb María Pérez-Hickman i els seus fills en el cas de les VPO de la Platja de Sant Joan i detalla davant la jutgessa com es va formar la cooperativa i es van adjudicar les vivendes.

Juan Luis Gandia assumix el rectorat de la Universitat de València reivindicant humanisme, ciència i compromís cívic

Juan Luis Gandia pren possessió com a rector de la Universitat de València i marca com a eixos del seu mandat l'humanisme, la ciència i la responsabilitat cívica, defenent una universitat pública al servici de la societat.

Renfe eleva a sis els trens Euromed diaris per sentit entre Barcelona i València

Renfe incrementa de cinc a sis els trens Euromed diaris per sentit entre Barcelona i València, la qual cosa suposa 1.700 places més a la setmana i una reorganització dels servicis de llarga distància.

Tres mitjans aeris i diverses dotacions terrestres combaten un incendi forestal a Benimantell

Tres mitjans aeris i diverses dotacions terrestres treballen des de primera hora de la vesprada per a controlar un incendi declarat en una zona forestal de Benimantell, a la Marina Baixa.