Puteros Invisibles

Es discuteix sobre els drets de les dones a vendre o no el seu cos, es qualifica d’empoderament la “decisió lliure” de dedicar-se a la prostitució. Es maquilla i romantitza, fent creure que les dones trien, en l’ús de la seua llibertat. És curiós que sempre que es defensa la nostra llibertat siga per a acabar fent el que ells volen: úters, trossos de cos deixats i venuts… Dones que no senten cap satisfacció sexual amb els clients.

Cap. Mitjana de durada 10, 15 minuts. A canvi d’uns diners que no són per a elles…

L’estadística ens colpeix: un de cada cinc homes valencians diu que fa ús de la prostitució. Un de cada cinc amics, familiars, coneguts, companys de treball paga per accedir al cos d’una dona que no el desitja, per violar-la a canvi de diners. Quina altra activitat violenta penseu que és equiparable? Podríem matar, a canvi de diners? Colpejar a algú fins a deixar-lo inconscient? Torturar psicològicament a una persona, previ pagament?

Pensem una miqueta. Si hi ha oferta de prostitució, és perquè hi ha demanda. És a dir, que la prostitució existeix perquè hi ha homes que demanen cossos de dona, i creuen que tenen tot el dret a usar-los. Per la força dels diners.

Sabem del cert que el consum de sexe de pagament com a alternativa d’oci comença de ben joves. Si fa uns anys era una mena de ‘baptisme’ que la certificada l’entrada en el món adult, que constituïa la diversió obligada abans del casament, ara ja no cal ni moure’s de casa per a accedir-hi. Des de la pantalla del mòbil, des de la ‘tablet’, des del portàtil… l’accessibilitat als cossos de les dones es multiplica, es facilita, s’universalitza. Com no han de pensar que és un dret, si és tan fàcil?

Els homes compren cossos per a usar-los com vullguen. Des d’alguns sectors se’ns ven una imatge ideal de la prostitució, de les dones prostituïdes que ‘ho fan perquè volen’… com si fora habitual que els puteros els regalen flors, que els compren modelets i les porten a grans soparots en restaurants caríssims.

Sovint el cine ens explica històries ideals, però és un error creure que les pel·lícules són la realitat… la realitat de les dones prostituïdes, la major part de les vegades, s’assembla més a les pel·lícules de terror, ja que molts puteros, convençuts que haver pagat els dona dret de fer el que vullguen sotmeten les dones, les humilien, les colpegen, i fins i tot, les maten.

Les dones prostituïdes duren com a molt un mes en el mateix bordell. Els proxenetes les van canviant de lloc, sense preguntar-los, sense considerar què opinen, desitgen o necessiten, sobretot per a evitar que s’arrelen a un lloc o a un grup de dones, per tal que no facen amistats. A més, als puteros també els agrada canviar. Repetir els resulta avorrit…

Turisme sexual, prostitució infantil, dones d’una ètnia o país determinat… Les cerques globals en xarxes, en molts idiomes i des de molts països de contingut explícit sobre «putes ucraïneses» o «adolescents ucraïneses» ha augmentat un 600% des que va començar la guerra a Ucraïna. Si hi ha demanda, hi haurà oferta. Hi ha webs de serveis sexuals on ‘s’oferten’ dones d’Ucraïna, i un dels reclams és que són dones acabades d’aplegar al país… mentre, per una banda, hi ha un corrent de solidaritat, per l’altra apareixen els voltors que només pensen de seguir gaudint de cossos de dones a canvi de diners.

Però, a qui li importa? Al cap i a la fi, només són dones públiques, dones que es poden usar a canvi de diners. Dones que estan sota el control de qui paga per follar-les. Dones de les quals es pot explicar tot als amics (i exagerar, i riure, i donar-se-les de mascle…), menysprear-les, burlar-se’n. Dones que algú ha comprat, importat, esclavitzat. Dones sense família, sense casa, sense pressa. Dones sense ànima, sense passat, sense futur, sense projectes. Dones que no tenen res davall la pell, a dins del pit. Dones que faran servir 10 o 12 homes cada dia, sense que importe qui són, com estan, que serà d’elles el dia següent…
Què més dona, sols són dones.

Contràriament al que ens tracten de fer creure, comprar serveis sexuals no és una necessitat biològica. És un fet cultural que s’aprén i s’educa, i el patriarcat, que hi veu negoci, ens ho inocula a través de la hipersexualització de les dones, la roba, les imatges, les cançons, les xarxes socials. I com tot allò que és aprés, es pot canviar, però cal una espenta decidida per part de les administracions públiques. Permetre la prostitució és legitimar la violència contra les dones. Contra totes les dones. Per això no s’hi pot estar a favor ni ser tebi amb la qüestió. L’única opció és l’abolició!

Últimes notícies

L’oli de les serres Espadà i Calderona obté la protecció de la UE

La Unió Europea ha inscrit l’oli d’oliva de les serres Espadà i Calderona, produït entre València i Castelló, en el registre d’indicacions geogràfiques protegides. Este distintiu reconeix la qualitat del producte i el vincle amb el territori de la Comunitat Valenciana.

El Consell només coneix per la premsa l’arribada de menors migrants a la Comunitat

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, assegura que la Generalitat només ha sabut pels mitjans de comunicació de la possible arribada de menors migrants a la Comunitat Valenciana procedents de Ceuta i denuncia la manca de comunicació del Govern central.

El Consell reclama penes més dures per als piròmans i estudiarà personar-se en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Consell ha demanat endureir el Codi Penal contra els piròmans arran de l’incendi de la Vall d’Uixó i estudiarà personar-se en la causa per reclamar les pèrdues si es confirma que va ser provocat.

Les reserves hoteleres arriben al 86 % a l’agost i apunten a un quasi ple als hotels valencians

La Comunitat Valenciana ha tancat la segona quinzena de juliol amb un 90,2 % d’ocupació hotelera i afronta la primera mitat d’agost amb el 86 % de places ja reservades, amb Benidorm i la província de València com a principals motors turístics.

Camarero atribuíx a la regularització de migrants l’aturada en la baixada de l’atur al juliol

La vicepresidenta del Consell, Susana Camarero, assegura que la regularització extraordinària de migrants ha frenat la tendència descendent de l’atur al juliol en la Comunitat Valenciana i reclama finançament extra a l’Estat per a reforçar els serveis públics d’ocupació.

Pla de recuperació urgent després de l’incendi a la Serra d’Espadà

La Generalitat ha iniciat amb els ajuntaments un pla de recuperació de la Serra d’Espadà després de l’incendi que ha cremat 9.568 hectàrees, amb actuacions prioritàries en infraestructures, serveis municipals i entorn natural.

Autocaravana completa en la Comunitat Valenciana per a vore l’eclipsi solar

Les autocaravanes s’han convertit en una alternativa als hotels per a vore l’eclipsi solar del 12 d’agost, amb el parc valencià ja completament llogat.

8,7 milions per a la segona fase d’obres en la presa de Buseo després de la DANA

El Consell ha declarat d’emergència la segona fase d’obres en la presa de Buseo, amb una inversió de 8,7 milions per a reforçar-ne la seguretat després de la DANA d’octubre de 2024. Després d’una primera intervenció ja acabada, es preveu una tercera fase per a augmentar la capacitat de desguàs davant crescudes extraordinàries.
FILMOTECA D'ESTIU